Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla de l'Ànec - Via Aresta Bruc. 05/02/2023

 La canal Ampla separa la Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats, i al final d'aquesta hi trobarem tres agulles ben emblemàtiques; La Bola del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom.  Fa uns mesos vàrem repetir l'Agulla Sense Nom, però donat el fort fred que feia vàrem deixar per millor ocasió l'agulla de l'Ànec. 

La nostra ressenya

Avui, amb la Laura Falcó que no coneix aquesta zona, ens decidim anar a l'Aresta Bruc de l'Ànec, una via senzilla ideal per l'iniciació a l'escalada. Tot i així, caldrà anar amb cura, ja que les assegurances estan distants.

Iniciant el primer llarg, encara sense sol, doncs l'Agulla Sense Nom ens el tapa. 

Sortint del pedestal ens toca un xic el sol, però s'acaba tot seguit. Per sort no fa un fort vent i encara s'està força bé.  

Iniciant el segon llarg amb l'il·lusió de que tot seguit ja em tocarà el sol.

Aquest segon llarg, un xic més dret, però amb alguna assegurança més. La roca és bona i et permet una escalada plaent, amb una dificultat moderada. 

Just al nostre darrere podem contemplar la Canal Ampla i les agulles que l'envolten; El Broc del Setrill, El Setrill, El Dumbo, La Bitlla, La Bola de la Partió, l'Ou de Colom, estem en un mirador excepcional. 

Darrers metres de l'agulla que haurem de superar un petit ressalt que forma el bec de l'Ànec.

Ara en el solet si està d'allò més bé, però això si, ben abrigats. 

Per anar a buscar el ràpel hem d'anar a la vessant nord on podrem gaudir de l'espectacular Agulla del Bisbe amb la seva aresta.  

Estem una estona en el cim gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest dia, net, clar i transparent.

Curiosa l'agulla La Boleta del Portell Estret. 

Un ràpel bonic i a per una altra. 

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La via: itinerari que podem fer amb dos llargs, amb una dificultat moderada, i amb l'equipament just i necessari. El seu entorn, situació i les vistes que podrem gaudir, la fan una via molt recomanable, que tot amant de les agulles montserratines té que assolir. 

1er. llarg: 55 metres. II, III 2 parabolts.  Pujarem amb una grimpada fàcil pel pedestal, si anem amb cordes llargues podrem fer-ho amb un sol llarg, sinó haurem de fer un canvi de reunió.

2on. llarg: 35 metres. IV. III, IV, II.  4 parabolts. Tirada típica  d'aresta bruc, amb bona roca i un xic més dreta que l'anterior. Una escalada bonica que ens portarà al cim de l'Ànec. 

Descens: ràpel per la cara nord de 15 a 20 metres. 

1ª Ascensió per: Poyuelo, Suñé i Farrés,  25/5/1942

Material: 5 cintes exprés + reunió.

Podeu complimentar l'ascensió amb la veïna agulla Sense Nom .

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Marina a l'Agulla Sense Nom - Frares Encantats - Montserrat 05/05/2024

 Fa uns dies en Jordi Pina preguntava pel Facebook si algú coneixia una via de la cara nord de l'agulla Sense Nom i en Carles Llovet li va enviar la ressenya. Nosaltres ja la vàrem veure interessant i també seria una bona excusa per anar al Caputxó d'en Semir que també ens feia il·lusió. 

La nostra ressenya

Els primers metres són els mes difícils i em costen molt ja que tinc les mans que no me les sento. Després quan ja em toca el sol la cosa fa un canvi radical. Un llarg amb bona pressa, vertical i on haurem d'escalar entre assegurances quan la dificultat baixa una mica.  

L 'Ita també amb el fred a les mans no li ha sortit aquest llarg i també ha fet algun Ao. 

L'agulla del Gendarme ens ha estat observant tota l'estona. 

Un dia net i amb un cel ben blau que fan gaudir encara més del segon llarg. Ara ja amb menys vent. 

Dona gust progressar per aquesta roca tan cantelluda. 

Aprofito per fer fotos a una cordada que hi ha a l'agulla de l'Anec. 

La cordada a l'Aresta Brucs de l'Anec. 

Uns metres abans d'arribar a la reunió que és en el mateix ràpel. 

Foto cim 

La reunió en el ràpel. 

Una cordada femenina que han fet l'Aresta Brucs i que després farem el ràpel conjuntament. 

Gaudir d'aquestes vistes no té preu, encara que les hem vist un munt de cops sempre ens deixen bocabadats.

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins arribar al peu de l'Aresta Brucs de l'Agulla Sense Nom, després seguirem per una canal que puja al costat de la cara est d'aquesta agulla fins arribar un coll on haureu de baixar uns metres per arribar al peu de via. Espits visibles. 

La via: itinerari de dos llargs equipada amb espits amb bon estat, on podreu gaudir d'una escalada lògica que puja per l'aresta nord-est a l'agulla Sense Nom. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres.  V+/Ao, V, IV. 6 espits.  Per arribar al primer haurem de fer uns passos drets, després podrem anar fent en Ao amb sortides de V+. La roca és bona i amb presses petites però força cantelludes. Tot seguit l'aresta per una mica de verticalitat i ja es deixa fer millor fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV+, IV-, 4 espits. Escalada plaent i molt bonica fins el cim. 

Descens: ràpel de 30 metres per la cara Nord.

Material: 6 bagues exprés + R.

Oberta per: R. Carrasco i Josep Mª Parellada, 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla Sense Nom - Via Aresta Bruc - 24/11/2022

 Feia temps que volíem tornar a les Agulles de l'Ànec i la Sense Nom, però ens costava trobar el dia, i avui que el temps no pintava massa fred hem decidit anar-hi.

A plogut molt des de la primera vegada que la vaig pujar a l'any 1970, després l'hem repetir alguns cops més, fins i tot amb els nostres fills quan eren petits, però d'uns anys cap aquí no hi hem tornat. 

En aquell temps, any 1970, era una via per començar a escalar i  per anar-se acostumant a les assegurances distants,  fins i tot per fer practica de clavar algun pitó, especialment en els forats del darrer llarg que encara avui podreu observar que s'hi ha clavat. 

La nostra ressenya amb una foto igual a la que hi ha en el llibre de Roques Parets i Agulles.

Una bona vista de l'Agulla de la Boleta del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom situades a la mateixa Canal Ampla.

Vista de costat, ja es veu que no és una escalada difícil, però avui el fort vent i el fred que s'ha girat ens ha fet pensar en baixar des de la primera reunió, però al final hem seguit. 

Iniciant la via, al principi grimpant per una rampa. 

El segon llarg un xic més dret.

Tot i que portem tota la roba posada, el vent glaçat es fa notar.

El segon i el tercer llarg els hem fet amb un de sol. Ara estem fent el darrer. 

En aquest llarg trobarem el pas més difícil de la via (IV+), i avui entre el fred i polides que estan les presses claus  m'ho he tingut que mirar una mica.

L'Agulla de l'Ànec que ja tenim clar que hi tornarem un altre dia...

La Caputxa, una agulla que he tingut ocasió d'assolir quatre cops; tres per la via normal i una per l'Aresta Bruc. El primer cop que hi vaig pujar a l'any 1971, era una ascensió mítica i em va fer molta il·lusió. 

l'Ita sortint de la via i fregant les mans per intentar recuperar-les una mica. 

Les vistes són molt boniques, però avui anem per feina a buscar el ràpel. 

Foto cim projectada en l'Agulla de l'Ànec 

Amb ganes de muntar el ràpel i baixar ràpid. 

Una cordada a l'Ou de Colom.

Certament, avui no era un bon dia per escalar en aquesta zona, el fort vent que s'ha girat només començar la via ens la canviat l'il·lusió que teníem per repetir altra cop aquesta agulla. No ens ha costat gent decidir-nos per deixar per un altre dia l'Agulla de l'Ànec doncs en aquesta el vent encara hi bufava molt més fort. Ja tenim una bona excusa per tornar-hi. Ara baixem més avall per veure si s'està mes arrecerat i podem fer alguna altra cosa.

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La Via: Agulla situada al bell mig de la Canal Ampla que separa les Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats. Una aresta bruc senzilla per on hi han passat la majoria d'escaladors montserratins en els seus inicis. El seu entorn i el seu traçat justifica plenament la bonica excursió que haurem de fer fins al peu de via. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres, III. 2 assegurances. (Plaqueta recupertable)  Pujarem per una rampa que poc a poc es va posant més dreta. 

2on. Llarg: 30 metres. III+, 3 assegurances. Reunió amb dos parabolts. Escalada de placa típica d'aresta bruc.

3er. Llarg: 20  metres.  III, II.  Seguim per la placa fins una reunió al peu del darrer ressalt. Si porteu cordes llargues podeu empalmar les dues tirades perfectament.

4art. Llarg: 30 metres.  III, IV+, III, II.  3 assegurances.  Sortim rectes fins un bon romaní on podreu posar una baga, després anirem un xic a la dreta per superar un tram més dret (IV+), després poc a poc es va tombant fins el cim. 

Descens: Ràpel de 30 metres per la vessant Nord.  

1ª Ascensió: Jaume Camarasa i Amadeu Gomà a l'any 1945. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Sense Nom - Roques d'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt 26/07/2026

 Avui anem per fer la variant que hi ha a la via Bonati en el sector més a la dreta de tot. Però, primer farem la via sense nom i després rapelarem i farem el primer llarg de la Bonati i sortirem per la seva variant.

La Ita comença el primer llarg. Una tirada que tot i no ser difícil, la distancia que hi ha entre assegurances et fa escalar molt atent. 

Poc a poc, però amb seguretat, va progressant per aquest llarg.

Els darrers metres abans d'arribar a la reunió són els més bonics.

Per superar un bon ressalt, fem un pas d'estreps, després ens trobarem amb una anella que et dona la sensació que tens que baixar, però si anem en diagonal a la dreta ben aviat ens trobarem amb els espits de la via Bonati.

La Ita arribant a la segona reunió.

Fent dos ràpels per la via Bonatí tornarem estar al peu de la via.

Esperant el seu torn en el ràpel. 

Ressenya del sector situat més a la dreta, falta la variant de la via Bonati que la posarem a la propera piulada.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a  l'Aresta de La Sardana, un cop al peu seguirem arran de roca direcció sud fins al peu d'aquestes vies. 

La via:  itinerari de dos llargs típics de la zona. La via està ben equipada amb espits i la roca està prou bé. Ideal per combinar a les seves veïnes. Recomanable per assidus de la zona. 

1er. llarg: 30 metres. IV, IV+.  Puja per un esperonet fins a sota d'un ressalt on es fa la reunió.

2on. llarg: 30 metres.  Ae 1 pas, V+. IV, V, IV.  Sortim per l'esquerra i anem a sota d'un bon ressalt, que nosaltres hem superat amb un pas d'Ae, després tot i molt dret ja es pot sortir, en el tercer parabolt trobareu una anella però més a la dreta trobareu espits  de la via Bonati per poder seguir pujant fins a la segona reunió d'aquesta via.

Descens: per la mateixa via o millor per la via Bonati. 

Material: 10 cintes exprés , 1 estrep, R.

1ª Ascensió: ???

Nom de la via: ??? si algú la sap ens ho feu saber. Gràcies.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Cavall Bernat - Cara Oest - Via Sense Nom.

Aprofitem una estoneta aquest matí per anar a escalar a Sant Llorenç. A la Cara Oest del Cavall Bernat, hi ha una via sense nom que, fa un temps va estar reequipada amb parabolts. Aquesta via està a l'esquerra de la Creu Roja i una part del darrer llarg és comú amb aquesta.

La Cara Oest al matí sense ni gota de sol, ideal per dies d'estiu. 

El primer llarg comença en un blocs grans que hi ha un parabolt per assegurar-se. Des d'aquí estant, ja veurem les diferents assegurances que ens animaran a fer aquesta tirada. La roca molt millor del que sembla, anirem progressant amb passos bonics i un xic atlètics, quan la cosa perd verticalitat ja veurem la reunió amb 2 parabolts. R1 25 metres. V+

Per sortir de la reunió tindrem un bon parabolt, després una llastra descomposta per entrar en un curt encastament. Realment no cal encastar-se, ja que graciés a unes bones presses podrem pujar en diedre fins un 2on parabolt, des d'aquí haurem d'anar a la dreta, pas delicat V+, fins a trobar la sortida de la Creu Roja que seguirem, ara ja, per terreny més senzill, IV, fins el cim. 

Gaudint de les bones vistes del del cim del Cavall Bernat.

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!