diumenge, 20 de febrer del 2022

Montserrat - Agulles - La Filigrana - Via Ot el Bruixot sortint per la via normal. 18/02/2022

La Filigrana o Faluga sempre ens ha agradat, l'haurem fet unes 6 o 7 vegades, i sempre ens ha deixat un bon regust que quan passa un temps, tornem a sentir una necessitat de tornar-hi. Malgrat està sota de la Bessona Superior i això sembla que li tregui importància, quan la mires pujant la Canal dels Cirerer és veu tremendament esvelta, retallada en el cel, fet que et produeix unes ganes d'escalar-la. Mateix sentiment que va portar a J.Mas, C. Balaguer, i P. Bosquets, el 6 de juny de 1943 a fer la primera ascensió.  


La nostra ressenya

Avui anem a repetir la via Ot el Bruixot, amb aquesta serà el tercer cop que fem aquesta via


Un primer llarg que no es massa bonic, ens situa a l'aresta que no deixarem fins el cim.


Iniciant el segon llarg

El segon llarg la via fa un canvi important, la roca millora i guanya en verticalitat. Realment es converteix amb l'escalada típica d'una aresta brucs. 


Ara toca escalar concentrat, doncs les assegurances són distants i fa un fort vent que molesta bastant.


La reunió amb dos espits i una primera assegurança a 10 metres fa progressar amb atenció.


Vistes precioses assegurades pujant per aquesta via


Iniciant el tercer llarg on trobarem un ressalt a superar amb un pas un xic més difícil. 


La Ita sortint del tercer llarg


És mira la via normal en ganes de posar-s'hi. 


El clau que varen fixar per superar la via original forma part de l'història de l'escalada a Montserrat


En el primers metres de la darrera tirada de la via normal.


Llarg espectacular que va guanyant alçada sobre la vertical de la canal del Cirerer, on pots gaudir del plaer de desafiar la gravetat acariciant els petites presses que ens portaran fins el cim. 


Especialment content de que amb tranquil·litat i solvència ha superat aquest llarg tan preciós. 


Contenta en el cim 


Auto retrat 


Ràpel per la cara est, just per on puja la via Bages. 


Fins i tot per aquesta cara té el seu encant.

Aproximació: des de Can Massana pujarem per la pista fins a Coll de Guirló on agafarem la trenca que ens portarà al Pas de la Portella. D'aquí baixarem una mica fins que trobarem la canal del Cirerer per on pujarem fins a peu de via.

La via: itinerari bonic, ben trobat, amb un equipament just i necessari que podrem continuar fins el cim per la via normal. Molt recomanable en el seu conjunt.

1er llarg: 30 metres. III, IV, IV+. Pujarem per l'esquerra d'una canal d'arbres i aprofitarem de tant en tant per posar alguna assegurança en un arbre de la canal. 

2on llarg: 35 metres. IV, V, IV+. 5 espits.  Sortim verticals fins un bon còdol on podrem posar un bon merlet, després va guanyant en verticalitat i anirem trobant assegurances, passarem per una llastra i tot seguit ja perd verticalitat fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. IV, V+, IV. 1 espit.  Sobre mateix de la reunió veurem un ressalt que haurem de superar de dreta a esquerra, és en aquest punt on trobarem l'única assegurança de la tirada. Després anirem a buscar un pitó que hi ha en una fissura horitzontal  i anirem a la dreta a fer la reunió. D'aquesta manera tindrem millor assegurat el segon de corda. També, podem seguir verticals fins el cim sense fer aquesta reunió.

4art llarg: 25 metres. V, V+, IV. 2 pitons, 1 buril i 1 espit.  Des de la reunió anirem a l'esquerra fins el pitó. Com el pitó és molt vell ho podrem reforçar amb un alien verd o groc, després ens situarem al fil de l'aresta i anirem progressant amb passos tan bonics com finets fins arribar a un burí i després l'espit, tot seguit anirem un xic a l'esquerra per superar els darrers metres difícils i arribarem a una reunió molt vella, d'aquí superarem un ressalt on hi trobarem un pitó que ens assegurarà els darrers metres fins el cim.

Descens: per la cara est amb un ràpel de 27 metres.

1ª Ascensió:Ot el Bruixot; Joan Plana i Josep Jané, 30/5/2005 i de la via Normal; J.Mas, C. Balaguer, i P. Bosquets, el 6 de juny de 1943 

Material: 6 exprés i joc d'aliens. 2 bagues savineres i per el merlet. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

2 comentaris:

  1. Felicitats! La Filigrana és una passada...la primera via que hi vaig fer va ser precisament per la Ot el bruixot amb el Pep Graells, ja fa una pila d'anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume. Nosaltres som uns enamorats d'aquesta agulla, per això l'hem fet tants cops.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem