El Cap de Guerrer, el protagonista d'avui.
Mentre fem camí en direcció d'agulles, el meu cap retorna 50 anys enrere i recorda quan anàvem a dormir tota la colla a la Balma de la Roca de la Partió i la fèiem petar, ben sopat, durant una bona estona. Al matí, quan començava a lluir el sol ja començàvem a escalar per les agulles del voltant; La Roca de la Partió, La Màquina de Tren, El Cap de Guerrer, després ens trobàvem amb els més mandrosos per fer un bon esmorzar i tot seguit tornar a escalar. Així, durant unes quantes setmanes, vàrem fer un munt d'agulles. Érem joves i plens d'il·lusió per descobrir aquesta part de Montserrat que ens tenia a tots enamorats.
Han passat anys i anys, però encara avui, tenim una atracció especial per aquesta zona tan bonica. Seguim enamorats de les agulles, de les seves formes, del plaer tan especial que dona conquerir-les, ja sigui per una via o per una altra, arribar al cim no té preu.
Avui anem el Cap de Guerrer, i com és divendres, no trobem a ningú amb tot el matí, només hem vist uns escaladors a la via Mompart de la Miranda de les Boïgues, hi hagut un moment que hem parat perquè no sentíem ni el cant del ocells, cosa que ens a sorprès molt. Després, uns cent metres més endavant, ja els hem sentit i ens hem deixar envoltar pels seu cantar.
Iniciem la via, amb un llarg que ràpidament ens treu la son de les orelles, passos drets i presses amb poc cantó que ens fan anar en compte, especialment per arribar al primer bolt. Després encara que és més difícil la caiguda està ben protegida.
Sortim del tram difícil del primer llarg
Els darrers metres són fàcils i amb el sol més agraïts.
Descobrint per on anirà la 2ª tirada.
Sort que hi ha bona pressa, però tot i així, cal anar en compte, doncs hi ha alguna llastreta tentadora i que millor no tocar.
Superat un ressalt, després segueix vertical i amb presses petites, però suficients per gaudir del llarg.
En un moment donat, quedem sorpresos pel vol d'un parapent que ens passa just per sobre nostre.
El tercer llarg redreça la darrera tirada de la via normal. Amb aquest equipament hem malmès l'història de l'escalada, doncs ja no hi ha aquella aventura que segur que van trobar en Jordi Panyella i J. Casasayas (Haus), quan al 29/6/1944 varen aconseguir la primera ascensió encordats a la cintura, amb espardenyes, i algun merlet i algun pitó com assegurança d'aquest llarg.
Aquest llarg vist de dalt té el seu atractiu.
La Roca de la Partió que ens observa atentament.
Repassant l'entorn.
Foto cim.
Parar i observar aquesta meravella d'agulles amb aquestes formes esculpides per la natura és un plaer que no podem deixar passar. Molts cops penso que al tenir-ho tan a l'abast fa que no apreciem prou. Certament som uns afortunats de gaudir d'aquest paisatge al costat de casa.
El Broc del Setrill i el Setrill, quines formes més encisadores.
Tornem a la realitat i anem a preparar el ràpel.
Un ràpel que té el seu encant.
Baixant a plom.
Una vista espectacular amb la Mare, l'Aglà i la Miranda de les Boïgues
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: des de Can Maçana pujarem per la pista fins a Coll de Guirló on agafarem la trenca a mà dreta que ens portarà al Refugi d'Agulles passant pel Coll de la Portella. Des del refugi agafarem un corriol que surt a mà esquerra de la Roca de la Partió i pujarem uns metres fins que veurem que ja podem pujar fins el coll que fa el Cap de Guerrer. Arribats al coll haurem de baixar uns metres per la canal est per trobar el peu de via.
La Via: són dos llargs ben equipats que enllacen amb la via Normal, ara un xic redreçada gràcies a l'equipament amb bolts. El primer llarg és el més difícil, però no obligat, i els altres dos ens deixaran gaudir de l'escalada montserratina. Recomanable.
1er llarg: 20 metres. V, 6a o Ae/V+, V, IV, III. Pujarem verticals amb passos finets fins arribar el primer bolt, després seguirem fins sota un ressalt on haurem d'anar en compte per agafar el bolt que està sobre el ressalt doncs hi ha un passet, després ho fem un pas d'estreps, o Ao, o en lliure de 6a. Un cop superat el ressalts la dificultat va minvant a mida que vas pujant fins a la reunió.
2on llarg: 30 metres. IV+, V, IV, Sortim per l'esquerra amb passos bonics fins arribar en un ressalt que ens obligarà a mirar-nos-ho bé abans d'atacar-lo, després entrarem en un tram dret on haurem d'anar lleugerament a l'esquerra dels bolts on els passos són igual de bonics que de fins. Poc abans d'arribar a la reunió el llarg va perden dificultat.
3er llarg: 30 metres. IV, IV+, IV, III. Seguim verticals amb passos drets però amb molt bona roca fins el cim.
Descens: En ràpel de 30 metres per la vessant nord.
Material: via totalment equipada en bolts. 8 cintes exprés, més R. 1 estrep pot ser útil.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Felicitats Manel i Ita, la primera tirada marca el grau de la via, i sí llàstima de la darrera tirada, que te una roca de qualitat amb moltes possibilitats de posar merlets.
ResponEliminaGràcies Jaume. Sap greu que poc a pic anem enterrant l’història de l’Escalada a Montserrat.
Elimina