Puntals d'Ager - Via Ocells de Niló -06/02/2022

 Amb ànims de fer una via d'aventura ens desplacem  als Puntals d'Ager, on ens feia il·lusió fer la via Ocells de Niló, que ens les diferents piulades que hem llegit la deixaven prou bé.

Com sempre us deixem la nostra ressenya.

Els puntals d'Ager des de l'aparcament.

Mentre estem esmorzant al costat del cotxe no parem de mirar-nos la via que volem fer, poc a poc anem endevinant el seu itinerari, sempre totalment lògic i molt ben trobat. 

Els Puntals d'Ager, ara sobre mateix nostre, es veuen super atractius, esvelts, amb unes plaques que demanen ésser escalades a crits. Ja estem aspectants i il·lusionats pel que ens trobarem en aquesta paret. 

Només començà, ja veiem que els graus són molt ajustats i que ens trobarem amb passos bonics, però al mateix temps força difícils. 

Per arribar al primer parabolt, abans haurem d'arribar a un pont de roca i tot seguit un bon cop de gas per arribar al parabolt.

En aquest llarg, hi ha algun pas una mica expo, però després ja ens podrem protegir molt bé amb les assegurances flotants.

Aquest primer llarg ja ens ha fet vibrar d'allò més, només té un però el tros fàcil la roca està molt trencada, però poc a poc i bona lletra és la solució. 

Diedre de sortida de la primera reunió. Un pitó ens assegura el pas i ens marca l'itinerari.

Un llarg on haurem de saber llegir bé la roca per progressar per algun tram un xic trencat, però el conjunt ens ha agradat força. 

Entrant a la segona reunió. 

El tercer llarg flanqueja el sostre de dreta a esquerra, però abans ens les haurem de veure amb unes plaques on en algun pas haurem d'apretar encara que només sigui Vè. 

El flanqueig del sostre és la part més bonica de la tirada. 

En tots els llargs haurem de protegir-nos amb els friends que entren bé, però a voltes no estàs en el millor lloc per parar-te, això també li dona un plus a la via. 

Sortint de la tercera reunió superant un bon ressalt on sort que hi ha unes bones presses per tibar. 

Aquest quart llarg, és preciós i amb una mica de paciència el podrem assegurar molt bé. 

Un pas dret abans d'entrar a la reunió. 

Aquest flanqueig i aquesta roca enamoren. 

Gaudint d'aquest passos aeris i amb una excel.lent roca. 

Des del final del flanqueig podem veure la quarta reunió ben penjada. 

Sortint de la xemeneia final. 

Ben contents al cim. Estem satisfets, doncs aquesta via no et deixa indiferent. Hem escalat com abans, sortint de la comoditat d'anar de parabolt a parabolt per gaudir d'anar descobrint l'itinerari pas a pas.

Aproximació: des d'Àger agafarem la pista asfaltada que porta a Coll d'Ares, passarem la trenca de la pista que va la Paret de Catalunya, seguirem pujant fins arribar a una revolt que surt una pista, l'agafarem i a pocs metres es bifurca i seguirem per la de la esquerra, passarem la vertical de les vies del Cap del Ras. Seguirem i passarem per sota d'un gran bloc, i uns 300 metres trobarem una replà per aparcar a mà esquerra, sota mateix d'una canal que baixa de la paret. Veureu que hi han fet obres que canalitzar l'aigua que baixa de la canal per sota de la pista. Des d'aquí surt un corriol que en uns 20 minuts us portarà a peu de via.

La Via: una via de tall clàssic, on podreu gaudir del plaer que dona anar descobrint l'itinerari poc a poc, llegint la paret amb la mirada atenta, i al mateix temps posar a prova les vostres capacitats d'auto-protecció. El terreny d'aventura us acompanyarà en els cinc llargs de la via. Via restaurada, on hi ha 6 parabolts en tota la via sense comptar els que han posat per reforçar les reunions. Grau ajustat. Molt recomanable si us agrada l'escalada clàssica. 

1er. llarg: 40 metres.V, IV+, 1 pont de roca i un parabolt. Per començar i arribar al pont de roca ja haurem de fer una bona tibada, després fins el parabolt un bon cop de gas, des d'aquí anirem flanquejant a l'esquerra fins que veureu que podeu pujar vertical en tendència a la dreta, ara vertical però amb molta més pressa. Després arribareu a una feixa on haurem d'anar amb compte amb les pedres soltes. Seguirem per terreny fàcil fins a la reunió amb un espit i un parabolt.

2on llarg: 45 metres. V, IV+, V,  2 pitons. Sortim per la fissura vertical fins un pitó, un cop superat entrarem en un terreny més fàcil per on anirem pujant en lleugera tendència a l'esquerra fins arribar a una altra fissura on hi trobareu un segon pitó. Seguireu vertical fins a l'entrada a la reunió que està en una lletja a l'esquerra. Reunió equipada amb un parabolt i un espit.

3er llarg: 35 metres. IV, V, IV+ 1 parabolt. Sobre mateix nostre ja veurem el sostre que haurem de superar. Sortim per una placa vertical que poc a poc es va posant més difícil fins arribar a un parabolt, d'aquí anireu a la dreta i supereu un ressalt que us situarà sota del sostre, farem un flanqueig a l'esquerra fins a un savina. Superareu la savina i anireu a la dreta per trobar unes plaques un xic trencades que us portaran a la reunió. Reunió amb un pitó i una savina. A la dreta trobareu un pont de roca.

4art llarg: 35 metres. V, 1 parabolt. Superem un ressalt bastant pronunciat gràcies a les bones presses i arribarem al parabolt, després arribarem a una placa vertical i fissurada que amb una escalada plaent ens portarà a la reunió.

5è llarg: 40 metres. IV, V, IV+. 2 parabolts. Sortim en flanqueig a la dreta fins una savina, després seguim flanquejant fins un bolt, ara començarem a pujar vertical fins una savina, i després per un diedre trencat fins sota de la xemeneia, atenció el bolt està abans d'entrar a la xemeneia a l'esquerra. Superarem la xemeneia amb cura amb la roca, i després per terreny fàcil fins el cim. Reunió en una savina. 

Descens: acabarem de pujar fins el cim de la cinglera i anirem caminant en direcció oest, fins que trobareu un collet i unes fites que marquen el camí de descens fins a la pista. Marques blaves. 

Nosaltres no hem sabut trobar les fites i hem anem a lo segur. Hem seguit caminant en direcció oest fins a trobar una gran fita que marca la baixada de les vies de Cap del Ras i hem anat baixant per les feixes fins que ja hem pogut baixar directes a la pista. D'aquí uns 300 metres a l'esquerra fins el cotxe. 

Material: Joc de Totems, i 10 bagues exprés. Un joc discret de tascons us pot anar bé.

Dificultat obligada: Vè.

Via d'aventura amb compromís i amb un nivell d'exposició a tenir en compte.

1ª ascensió: Febrer 1990 per Antón Fontdevila i Remi Brescó. Reequipada per Chavi Reventós i Luis Alfonso.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!