A la Pala Alta del Mont-Roig i entre les vies Mariona Motors i Diedre Blanqueta hi trobareu la Via Miqueluchi.
Avui amb en Xavi Bibian i l'Arseni és la via que hem escollit, i malgrat la previsió del temps era temperatures amunt, ha estat força bé, doncs els primers dos llargs hem tingut sol, però si estava bé amb la fresca del matí i en la darrera part hem estat a l'ombra. Un matí rodo.
Us deixem la nostra ressenya.
L'Arseni començant el primer llarg, avui aniran ells al davant.
Quan ja ha sortit en Xavi comencem nosaltres. (Foto Arseni)
El primer llarg va per un esperonet que ens haurem d'equipar.
Entrant a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg amb una roca d'escàndol.
La segona reunió queda ben penjada. (Foto Arseni)
Arribant a la segona reunió per una placa amb una roca super abrasiva.
L'Ita intentant veure una via en els sostres que tenim a sobre.
Iniciant el tercer llarg anant a buscar el Diedre Blanqueta, al fons veure en Xavi Bibian superant els passos difícils d'aquest llarg.
.jpg)
En plena feina en el Diedre Blanqueta.
Arribant a la tercera reunió.
Seguim un llarg més pel Diedre Blanqueta.
Pas final abans d'entra a la reunió.
En Xavi Bibian equipant el darrer llarg, doncs no hi ha res, per sort, la roca és sensacional i amb moltes possibilitats d'assegurar.
Després anem nosaltres al darrera i només per aquest llarg ja val la pena la via, la llàstima és que no és massa llarg.
Ara ens toca el sol i a voltes molesta una mica a l'hora de mirar per on has de seguir. (Foto Arseni)
L'Arseni amb el Pantà de Sant Llorenç de Montgai als peus.
L'Ita atenta assegurant a la reunió.
Quan puja l'Ita ja li toca plenament el sol.
Superant un dels passos més bonics d'aquest llarg.
Foto cim ben contents, la via ens ha deixat molt satisfets a tots quatre.
Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem la pista que va a l'ermita Montalegre la seguirem fins un revolt molt marcat a l'esquerra, nosaltres seguirem uns 200 metres més per una pista i ja deixarem el cotxe en el primer revolt. Des d'aquí seguirem per la pista fins a situar-nos sota mateix de la via i ja només ens quedarà uns metres fins al peu. A la dreta veureu dues MM de la Via Mariola Motors i a la seva esquerra i al peu d'un esperonet, trobareu una M, just és on comença a la nostra via.
1er. Llarg. 25 metres IV, IV+ a equipar. Pujarem per l'esperonet fins que ja veurem la reunió a la nostra esquerra,
2on. Llarg. 45 metres. V, IV+, IV. 4 assegurances. Sortim verticals de la reunió i ràpidament entrarem en una gran placa d'una roca excepcional, primer anirem més o menys vertical i després clarament en diagonal a l'esquerra fins el fil d'un esperó que trobarem la reunió.
3er. Llarg. 30 metres. IV+, V+. 4 assegurances 1 pitó. comencem amb un flanqueig a l'esquerra molt bonic, per anar a buscar la Via Diedre Blanqueta, abans d'arribar al diedre passarem una reunió amb dos espits que xaparem i seguirem. Els passos del diedre són atlètics i ben bonics, llàstima que la roca està força polida i dona inseguretat. De totes maneres, com està ben equipat, sempre ens podem ajudar amb algun A0 si ens fa falta. Superat aquest tram farem reunió a ma dreta.
4art. Llarg. 15 metres. IV+, V. 2 assegurances. Sortim pel mateix diedre amunt, primer amb tros més tombat i després ens trobarem amb un altre ressalt, on la roca també està polida, que superarem i tot seguit farem reunió.
5è. Llarg. 25 metres. V+, V, V+, V, IV+. Net d'assegurances. Des de la reunió veurem que el diedre Blanqueta segueix vertical i a la dreta podrem veure unes fissures que ens marcaran el camí. Tal com he dit la roca és excepcional, i permet una escalada atlètica i molt bonica, amb la gràcia que ens haurem d'equipar. Primer anirem rectes i al final de la fissura haurem de fer un flanqueig a la dreta fins a buscar unes savines que ens marcaran el camí de la sortida.
Descens: des del cim anirem en direcció a l'est per un corriol ben fresat que ens portarà al Coll de la Porta i després seguirem per la pista fins al cotxe.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins el C 3, i joc de tascons.
Oberta per: A. Jiménez i J. Escuer. 18/04/93
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Enhorabona! Una via intensa i exigent. També nosaltres vam acabar ben satisfets, sobretot pel darrer llarg.
ResponEliminaRicard Rofes
Moltes gràcies Ricard, efectivament és una via molt ben trobada i amb passos força atlètics i la darrera tirada és preciosa, llàstima que és massa curta.
EliminaEnhorabona, aquesta me la vaig mirar fent la Mariola Motors, a la primera tirada vaig començar per aquest esperó per error....hi haurem d'anar que és prou completa.
ResponEliminaGràcies Jaume, està molt bé, especialment la darrera tirada.
Elimina