Fa un temps que havíem vist algunes ressenyes d'aquest sector, la veritat és com no les deixaven massa bé les havíem deixat amb les pendents, però com som una mica tafaners i ens agradar opinar per nosaltres mateixos, aquest dimarts ens hi hem acostat.
Us deixem la ressenya de l'única via que hem fet, doncs la puja ens ha fet fora..
Començant la via al mateix costat de la carretera, aproximació zero.
L'Ita ha fet la primera tirada que els passos més bonic són en una placa visible des del peu de via.
Com el temps sembla que no perdonarà i sembla que voldrà fer justícia al nom de la paret, enfilo ràpid el segon llarg.
A la primera reunió hem trobat que mancava una xapa, sort de portar la plaqueta autoroscant que ens ha anat de meravella.
Quan l'Ita arriba a la segona reunió comença a ploure suaument, però mirant al voltant ja podem veure que en bé una i bona. Tot i així, i veient que el darrer llarg és veu fàcil decidim fer la tercera tirada.
Sort que quan arribo a la reunió surt un xic el sol, però només ha durat uns minuts, en els ràpels ens ha caigut una bona mullada, encara tenim les cordes esteses.
Us deixem la ressenya d'en Joan Baraldés.
Aproximació: des de Coll de Jou agafareu la carretera L-401 direcció a Cambrils. La zona d'escalada està entre el quilometre 25 i el 26. Passat uns metres del quilometre 25 veureu un cobert a ma esquerra en un lloc que hi ha una pista. Aquí podeu deixar el cotxe, després haureu de caminar uns 300 metres, com a molt, fins al peu de via. Peus de vies marcats amb sagetes.
La Via: aquesta via sembla la més bonica de la Paret de la Pluja. Té tres llargs, un primer amb una placa que està bé, un segon que és dret i bonic, i un tercer que si no el feu no us perdéreu gran cosa.
El fet que les vies estiguin al costat de la carretera i amb força vegetació, ha fet que no ens hagi fet el pes. Pensem que no compensa fer quilometres per anar en aquesta zona. Si bé per la carretera hi passen molts pocs cotxes, si cauen pedres no les podrem controlar i aniran a parar a la carretera, penso que és un risc innecessari.
1er. llarg: 30 metres. III, V, IV. Començarem amb una especie de diedre per anar a buscar la placa on hi trobareu 2 parabolts i un tac. Els passos de la placa són bonics. Després seguirem rectes fins a la reunió. (Compte que falta una xapa a la reunió).
2on. llarg: 35 metres. IV+, V+/6a o Ao/V, IV. Sortim verticals i anirem progressant per un tram força dret, però ben equipat i amb bona pressa fins arribar en una alzina, després seguirem per terreny més fàcil i amb més vegetació fins a la reunió.
3er. llarg: 30 metres. IV. Sortim per l'esquerra de la reunió i tornem a la dreta passades unes savines per anar a buscar un pont de roca, després recte fins a la reunió.
Descens: podeu baixar amb un ràpel de 25 i un de 60, per la mateixa via, o per la via del costat.
Material: 12 cintes exprés i bagues savineres + R.
Oberta per Antoni Alarcón i Joan Baraldés.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Que be ! Pluja ! llàstima que us hagiu mullat, però fa tanta falta que fins i tot fa il.lusió. La sensació que tens escalant per sobre la carretera amb una roca no massa fiable no em va agradar tampoc.
ResponEliminaSi noi la pluja ara és sempre benvinguda. Obrir vies en llocs així, farà que els forestals cada cop ens restringeixin més les zones d'escalada.
Eliminai si no les repeteix ningú,els forestals tampoc ens empiparant,el Solsones es ric en vias de qualitat,i no cal anar a fer aquestes porquerias,obertes amb ganes de acaparar un pany de pared sense gaire sentit,i envoltat de roca per obrir al seu voltant
ResponEliminaBon dia Aniol, estic d'acord que hi ha vies més bones que aquestes en el Solsonès i que segurament hi anirà molt poca gent a fer aquestes vies, però sempre hi haurà algú que per curiositat algun dia hi farà cap. Esperem que no hi hagi cap accident.
Elimina