divendres, 16 de setembre del 2022

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Origen - 15/09/2022

Quan vàrem fer la via Xiqui ja vàrem veure aquesta línia de parabolts, després en Ramir Aparisi va publicà que l'havia fet i ens vàrem posar en contacte amb ell perquè ens en fes cinc cèntims de com estava la via, doncs, costa trobar informació d'aquesta via per internet  i només teníem la guia d'en Luis Alfonso.


Us deixem la nostra ressenya 


Només començà ja ens adonem que els parabolts estan posats ben llargs, fet que obliga a fer més d'una sortida. L'alçada de l'escalador és clau per estalviar-se alguna sortida doncs a voltes et ve d'un pam just, d'altres hauràs de sortir si o si.


Son 30 metres exigents que no et deixen indiferent. Sort que la roca és molt bona. Ben segur que hi haurà algú que la farà tota en lliure. 


Des de la reunió aprofitem per gaudir les bones vistes. 


Per no fer servir els estreps, i donat la distancia dels parabolts, ha tingut que lluitar com mai per pujar en lliure i Ao, amb alguna petita caiguda i tot. L'alçada de l'escalador és clau en aquest llarg.


Guardant els meus estreps, que si que els hi fet servir al màxim. 


l'Ita iniciant el segon llarg. Un llarg vertical, difícil, però amb molt bona roca i còdols molt bons. Un llarg que, tal com ens va dir en Ramir es de "traca i mocador".  Sense dubte un llarg excel.lent que l'Ita l'ha fet molt bé. 


Sortint del tram dret del segon llarg. 


La segona reunió. 


Foto cim ben contents. 


Aproximació: des de Sant Joan agafarem camí direcció a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i tot seguit trobarem una trenca a ma esquerra, pujarem fins el peu de les vies de la cara nord, després anirem pujant arran de roca fins a trobar el peu de via. 

La via: itinerari poc conegut de tres llargs, amb un difícil d'artificial i petites sortides en lliure, i un segon molt mantingut, dret i molt bonic, el tercer és de sortida. Ombra durant tot el matí. Molt recomanable. 


1er. Llarg. 35 metres. Ae/6a+, V.  Un cop situats al peu de la via,  veurem la línia de parabolts que ja es veuen distants però posant-nos a últims la majoria s'agafem bé, i en alguns haurem de fer petites sortides en lliure. Malgrat que sembla que és vertical hi ha moments un xic desplomat. L'entrada a la reunió es fa molt bé.

2on llarg. 35 metres V+: un llarg vertical, amb bons còdols, sort n'hi ha, que permeten gaudir d'una escalada de traca i mocador. 

3er. llarg. 20 metres. IV+. Si sortim rectes, és més difícil de III que marca la guia, si volem sortir fàcilment haurem d'anar a l'esquerra.

Descens: Ràpel de 35 metres per la cara sud.

Material: 18 cintes, estreps i R.

1ª Ascensió: els dos primers llargs varen ésser oberts per Isidre Jané en solitari. En el 2011 la varen acabar amb Francesc Salvador. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Enhorabona ! com ja expliqueu, aquesta és d'aquelles vies que no saps perquè quéden en l'oblit, gràcies a la vostra piulada em sembla que ens animarem força colla a repetir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jaume, aquesta via, i la Xiqui, són tres vies que van per la cara oest que es fan ben poc i són ben boniques. Val la pena fer-les especialment a l'estiu.

      Elimina
  2. La Ita i la seva alergia al estreps 🤩 s'ha de ser molt fina per passar-ho en lliure! Felicitats a tots dos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar. Aquesta dona abans de penjar-se a un estrep prefereix caure, jejeje

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem