Casualment, perquè ho hem vist al arribar a casa, avui fa 30 anys que en Josep Fatjó i en Bernat Soto van obrir la Via Eclipsi de Mar a La Peluda. Ens ha fet molt il.lusió aquesta coincidència.
La nostra ressenya
Francament, no havíem parat mai atenció en aquesta via fins que en Ramir Aparici la va piular fa uns dies i al veure qui havien estat els obridors, ràpidament la vàrem posar amb les pendents.
La Peluda és una agulla que està encaixada entre l'Agulla del Capdamunt i l'Agulla del Sol Ponent, i sempre es veu una xic enganxada amb l'Agulla del Capdamunt, fet que li treu cert protagonisme.
L'Ita començant el primer llarg
Després de tants dies de calor, avui sembla que la cosa ha fet un tomb seriós, doncs a la part alta d'agulles feia un fort vent del nord i ho hem notat de veritat.
La via comença al costat un gran arbre i amb uns passos ja arribarem a la primera assegurança. Després ja anirem un xic a l'esquerra per buscar la millor roca que ens portarà fins un gran topi on farem la primera reunió.
Tot i anar abrigats el fred es fa notar, sort que ens toca una mica el solet.
El segon llarg, comença amb un pas molt explosiu, que pots superar en lliure o amb un pas d'estrep, nosaltres no hem fet ni una cosa ni l'altra, ho hem superat en Ao amb l'ajuda d'una tramposa.
Després segueix per terreny vertical i molt bonic.
Assegurant des de la primera reunió.
Les plaquetes casolanes típiques d'època.
Un bon merlet que no ens podem estar d'agafar-lo.
Bones vistes sobre les Portelles i les Savines. També treu el cap l'Agulla del Sol Ponent.
Darrers passos abans d'arribar al cim.
Contemplem un entorn encisador, però el fort vent ens fa baixar ràpidament.
Preparant el ràpel contents perquè la via ens ha agradat força.
Aproximació: Des de Can Massana agafarem direcció al Refugi d'Agulles, arribats al Pas de la Portella anirem a l'esquerra seguint unes senyals vermelles que ens portaran per sota de les agulles de les Savines, fins un tram de cordes fixes que hi ha entre l'Agulla dels Merlets i La Peluda, just a l'esquerra d'aquestes cordes trobarem l'inici de la via.
La Via: itinerari ben trobat, de dos llargs ben bonics que ens deixaran un bon regust. L'equipament és amb espits i burils però estan prou bé. Recomanable.
1er. llarg: 20 metres. IV+. Iniciarem l'escalada al costat d'un arbre amb uns passos finets perquè la roca no és massa adherent, després de la primera assegurança la roca millora i es converteix amb una escalada mantinguda però plaent fins a la reunió sobre d'un gran topi.
2on. llarg: 45 metres. 6a o Ae, V, IV, III. Sortim amb un pas explosiu, que amb el fred que feia n'hi hem provat, així que hem fet Ao, ajudats amb la tramposa, així no hem posat l'estrep, després segueix vertical amb passos bonics fins que perd verticalitat.
Descens: ràpel de 20 metres.
Material: 6 cintes exprés + R 1 estrep.
1ª Ascensió: 26/09/2022 per Bernat Soto i Josep Fatjó.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Bona aquesta ! com be comenteu el fet de conèixer almenys a un dels aperturistes la farà un objectiu proper. I quin temps, passem de la calor extrema a passar fred....
ResponEliminaMolt bé Jaume, segur que t'agradarà, després, sinó fa vent , pots seguir per la via El Retorn dels Sioux a l'Agulla del Capdamunt.
Elimina