El fenomen d'internet també té impacta a l'escalada, només cal que es publiqui una via nova i tot seguit un munt de cordades ja anem a fer la via. Aquest dimarts ens vàrem trobar amb 4 cordades a la via que han obert recentment a Les Crestes del Conill anomenada J. R. ja que ha estat oberta i dedicada per els companys a Joan Ramon Segura.
És d'admirar com han pogut enllaçar diferents plaques en una paret que vista des de sota no sembla tenir massa atractiu per l'escalada.
La ressenya de com l'hem fet nosaltres, doncs hi ha un parell de reunions que no hem fet.
Personalment penso que aquestes pintades hi sobren i més en una via que està a 5 minuts de l'aparcament. Amb les fites n'hi ha prou.
A més no són petites....
No m'estranya que després els forestals ens posin restriccions. Cal un xic més de respecte pel medi.
Per sort hi ha altres contrastos que li donen més al·licient, ja que sempre venent a visitar-te a peu de via.
Quan arribem a peu de via ens trobem amb Xavier Cabré, Pere Sauret i en Ramos Agababa, que han matinat més i van el davant nostre. Durant l'escalada l'anirem fent petar a les reunions. Ha estat una companyia molt entranyable i ens ho hem passat molt bé. Segur que coincidirem a més vies.
Al anar amb cordes de 60 fent una primera tirada ben llarga. El terreny i la dificultat ho permet.
Poc abans d'entrar a la reunió, ara haurem de fer una petita desgrimpada.
Molt bones vistes sobre el poble de Camarasa.
La segona reunió nostre.
La tercera tirada molt curta però per bona roca.
Estem a la tercera tirada i quan mires a baix veus que podries pujar per qualsevol lloc.
Un flanqueig molt fàcil per anar a buscar un tram una mica més dret.
Un entorn amb força vegetació, però que entremig anirem trobant petits trams d'escalada.
Els dos darrers llargs els fem en un i per un terreny un xic més dret que li dona un xic d'atractiu.
A dalt ens fem una foto de conjunt per recordar els bons moments passats.
D'esquerra a dreta; en Pere Sauret, en Ramos Agabada, en Xavier Piqué i nosaltres.
Aproximació: poc abans d'arribar a Camarasa agafarem la trenca a ma esquerra que va a Sant Llorenç de Montgai que seguirem fins passat el pont que agafarem la pista a ma dreta. Seguirem per la pista amb molt bon estat fins que trobarem l'aparcament perfectament senyalitzat. Des d'aquí recularem uns 50 metres i trobarem el camí que ens portarà a peu de via. 5 minuts.
La via: a nosaltres ja ens va condicionar molt les pintades de l'aproximació que ens varen deixar molt mal regust. Tot i així, hem de reconèixer que hi ha algun passet bonic. A nosaltres no ens ha agradat, però millor que la feu i com hi ha gustos per tot a lo millor us agrada.
No faig descripció de les tirades perquè amb la ressenya n'hi ha més que suficient.
Descens: baixarem per la cresta est fins a l'alçada d'un coll, després anirem trobant el camí fitat que ens portarà a l'aparcament.
Material: Via equipada, portar 6 cintes exprés, aliens opcionals, nosaltres no vàrem posar res.
Oberta per: 11/22 Lluís Olondriz, Amadeo Ribes, amb la Col.laboració de: J. Alcala, A. Balash, R. Oliva.
Apa a escalar que el mon s'acaba
Veig que la via val mes la pena per la dedicatòria...que per ella mateixa, ja a les fotos no semblava gaire cosa però com tot, si no hi vas no pots opinar. La guardarem per un dia rúfol.
ResponEliminaEn l'aproximació si que ho han deixat força brut de pintura. Amb vies com aquesta podrem escalar fins els 110 anys. :-)
Elimina