Després de fer la Via Archangel al sòcol d'aquesta paret anem a buscar una segona via per arribar al cim.
Mentre, el pastor que anava avall amb el seu remat, torna a pujar sembla que anirà a dormir a la part més alta on les pastures estan força més verdes. Recentment hi ha plogut, i alguns dies a la tarda puja una boira baixa que ve de l'Atlàntic que ho manté tot humit i al mateix tens conserva la frescor a les herbes que donen de menjar en aquests animals.
Des de la paret sentim el reso dels seus crits per anar-les agrupant, cosa força difícil quan hi ha cabres petites que tenen unes ganes boixes d'anar saltant de pedra en pedra.
Mentre vaig assegurant a l'Ita en cada reunió vaig mirant l'evolució del remat i del pastor, per moments semblen els únics éssers vius que hi ha a la vall si deixem a banda quatre sonats, que som nosaltres, que fan quilòmetres per pujar per aquestes parets.
Aquesta via, ens ha agradat molt. Segueix una fissura pràcticament fins el final, que hi ha un desplom i ens obliga a sortir per l'esquerra. Tenim passos de tot tipus, placa, diedre, encastament, i la roca és molt bona fet que li dona un plus més.
En el peu de via, ja no ens toca el sol, poc a poc anat marxant, i a sobre hi ha un xic de boira, tot i això la temperatura és molt bona per escalar.
La via comença a l'esquerra d'una gran piràmide, per anar a buscar un diedre que ens portarà al cim de la mateixa.
La primera reunió en una gran columna i reforçada amb un friend, això si acompanyada d'uns cactus, que per sort no punxen.
Mentre puja l'Ita a la primera reunió, el sol torna a tocar al fons de la vall.
Iniciant la fissura del segon llarg, aquesta fissura té passos preciosos, sembla mentida lo capritxosa que és la natura, creant llocs com aquest, on els humans podem gaudir tan intensament.
Progressant per la fissura.
Una reunió força penjada ben assegurada a la fissura.
Intentant assegurar la sortida de la segona reunió.
Passos elegants i força drets et permeten arribar en una lletxa que seguim un xic a la dreta per empalmar amb la continuació de la fissura.
Abans d'arribar a la tercera reunió trobarem una placa de 10 metres que no podrem assegurar, però pels que estem acostumats a escalar a Montserrat no tindrem cap problema.
La sortida ens ha costat una mica de trobar, primer hem intentat sortir recta per la fissura, però la roca no era bona, després ho hem provat per la fissura de la dreta i es veia molt més difícil de la dificultat global de la via, finalment sortim per l'esquerra en un flanqueig i després per una placa força dreta que li donen un plus a la via, doncs es situa a la vertical de la paret.
Anant a buscar la placa de l'esquerra.
Uns passos bonics abans d'arribar a la darrera reunió.
Un darrer llarg que ens portarà el cim, podríem sortir per una canal, però per allò d'escalar més, sortim anant a buscar uns ressalt més drets, però sense massa dificultat.
Ja pràcticament ho tenim. Ara tocarà trobar la baixada.
Les vistes sobre el desert i les llums de la tarda, no tenen preu. Per un moment observo l'entorn, tanco els ulls i ho intento memoritzar per veure si em durarà molt temps. Per sort tenim aquesta foto que de tant en tant ens hi farà pensar. Un dia que haurem fet dues escalades, totes dues molt fermes.
La nostra ressenya
Aproximació: Des de la Kasbah Tizourgane agafarem la carretera que va en direcció a Trafaoute, passarem per Madao, TiziGzaouine, Tagmout Ihouzine i després en un moment que la carretera fa un revolt molt fort a l'esquerra, veurem una pista que surt a la dreta que porta al poble de Injan. La seguirem fins que no podem més i arribarem en una casa habitada al costat d'un riu sec amb un pont.
Deixarem el cotxe a l'ombra sense molestar a la casa.
Després creuarem el riu sec, i seguirem per un camí còmode fins a l'alçada d'un poble a ma esquerra. Fins aquí hem anat sempre a la dreta d'un torrent. Ara el creuarem i buscarem un corriol que va guanyant alçada fins que estem a l'alçada de la paret que haurem de tornar a creuar el torrent per arribar al peu de via. La via comença a l'esquerra d'una gran piràmide a l'alçada del Lower Arched Wall.
Si feu la via anterior, només haureu d'anar caminant a l'esquerra per la gran terrassa que us portarà al peu de la piràmide.
La via: itinerari d'una lògica total, segueix una fissura fins pràcticament el cim. Cada un dels cincs llargs, tenen la seva part bonica. Totalment recomanable.
1er. Llarg: 40 metres, III. IV. Entrem per l'esquerra de la piràmide per anar a buscar un diedre que la ratlla de dalt a baix. Reunió al final.
2on llarg: 45 metres, V. Només cal seguir la fissura diedre fins arribar a la reunió. Llarg molt bonic i divertit.
3er. llarg: 35 metres, V. IV+. Seguim per la fissura fins arribar a una gran lletxa, anem un xic a la dreta i tornem agafar una altra fissura que ens portarà a una placa i després la reunió en una especie de cova.
4art. llarg. 35 metres. IV+. Sortim flanquejant a l'esquerra per un terreny vertical, per situar-nos al mig de la paret, aquí seguirem verticals, tot superant algun ressalt. Llarg molt bonic.
5è. Llarg: 25 metres. IV-. Sortim per l'esquerra i anem a buscar un ressalt per donar-li color a la tirada.
Descens: la guia diu que agafant una canal de l'esquerra podrem anar baixant fins arribar a la canal principal. La part alta d'aquesta paret la formen un munt de canals, totes semblen que pots baixar i al final queden penjades. Així que nosaltres vàrem anar pujant en direcció est fins a un coll i després vàrem baixar molt bé per un corriol fins a peu de via.
1ª Ascensió: J. Brown i C. Davies. 4.1993
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem