Fins fa uns mesos no sabia que hi havia un cim a Sant Llorenç del Munt que és deia Gurugú. Per aquest nom l'hauria situat a la Costa Nord del Marroc, al costat de Melilla.
Fa uns dies vàrem quedar amb el Sergi i la Montse per anar-hi. Finalment aquest dilluns ens anava bé a tots, i malgrat no donàvem massa bona previsió hem quedat per anar-hi.
El dia no ens ha acompanyat massa, hem passat força fred, ja que feia un bon vent del nord i el dia molt humit. Tot i així, l'hem pogut fer i gaudir d'aquest lloc tan tranquil.
Us deixem la nostra ressenya. Ha resultat complicat de graduar ja que el fred no ha convidat massa a forçar tots els passos.
En Sergi molt decidit en el primer llarg.
I tot seguit la Montse.
Després comencem nosaltres i ràpidament et poses en situació, llarg vertical, amb còdols grans on s'ha fet un bon sanejament i molt bon equipament. Tot i així, només amb el fregament de la corda van caient pedretes. Cal un bon grau de confiança per anar fent els passos, sort que, de tant en tant, hi ha uns bons còdols.
L'entrada a la primera reunió en un flanqueig a l'esquerra.
Assegurant atentament, per un moment ens hem pensat que sortiria el sol. Que il·lusos que som. jejeje.
En Sergi atacant el segon llarg. Tot un coneixedor d'aquesta zona. Només cal veure'l pujar.
Iniciant el segon llarg, un xic menys difícil que el primer.
Des de la reunió, tenim una bona vista sobre Les Castellasses.
Una petita balma que superarem millor del que sembla.
Ja som a la 2ª reunió.
A l'inici del tercer llarg, hem de superar una bona balma, on haurem de dominar la tècnica de l'artificial.
Uns passos més i després un lliure amb passos llargs però amb bons còdols.
Entrat a la tercera reunió.
En aquesta reunió, fa tan fred que quasi ens escapem per la vira a l'esquerra, però com que som un xic cabeçuts seguim.
La Montse en plena feina.
Sort que només són un parell de passos els que cal tibar.
Superant aquest tram més vertical ja s'ajeu fins el cim.
Darrers metres.
L'Ita ben contenta i amb el material de tots. L'ultim paga el "pato".
Contents i abrigats al cim.
Segur que d'aquesta escalada ens en recordarem, pel fred i per els companys.
Aproximació: des del Coll de Grua pugem uns metres i trobarem un camí que va en direcció nord, als pocs metres ens trobarem el Gorg del General, seguim uns metres més i ja podem començar a pujar fins al peu de via.
La Via: molt ben trobada, es veu que s'ha treballat molt en el seu sanejament i en el seu equipament. Quatre llargs que cada un té la seva gràcia. Felicitats al aperturista.
1er llarg: 30 metres. 6a, Ao7Ae, 6a, Vè. Gràcies a uns bons còdols podrem arribar al primer, després encara hem pogut fer un parell de passos més fins que ja hem seguit amb Ao i algun Ae, quan torna afluixar ja veurem que s'inicia un flanqueig ascendent a l'esquerra fins a la reunió.
2on llarg: 30 metres, Vè, 6a/Ao, Vè. Sortim per l'esquerra fins un gran bloc on ens hi haurem de posar de peus, després uns passos drets fins que quant s'ajeu ja entrarem a la reunió.
3er llarg: 25 metres. A2e, 6a, Vè. Comencem amb un pas força balmat on ens costarà un xic agafar el segon parabolt, una tramposa us servirà d'ajuda, després seguim uns metres més en artificial, fins que sortim en lliure un xic desplomat però gràcies a un bon còdol ho podrem superar bé. Tot seguit ja per terreny més fàcil fins a la reunió.
4art llarg: 30 metres A2e, 6a, Vè. Tornem a superar una bona balma en artificial i després ja podem anar progressant en lliure, primer més difícil, però poc a poc perd verticalitat seguim per terreny més fàcil fins a la reunió.
Descens: Per l'esquerra anirem a trobar el camí que baixa dels Plecs del Llibre en direcció al Coll de Grua.
Material: 14 exprés, estrep. (via equipada).
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Felicitats per la via i per la companyia ! quina llàstima de fred, amb solet es gaudeix molt mes. El Jordi estarà content de que us hagi agradat, hi va dedicar moltes hores.
ResponEliminaGràcies Jaume. Si veus al Jordi ja el pots felicitar de part nostra. Ha fet molt bona feina.
Elimina