Sempre ens agrada anar a Coll Roig i en especial entre setmana que permet gaudir molt millor de l'entorn sense gent. Quan hi pugem sempre quedem amb el Miquel, doncs ho té a tocar de casa seva. Avui no serà diferent.
La roca és d'una qualitat immillorable, l'entorn preciós, i un dia sensacional, tot fa preveure que ens ho passarem d'allò més bé.
Des del coll mateix ja podem gaudir de les vistes sobre la via que avui anem a fer.
Un cop ets al peu i mires amunt ja veus que la cosa pinta molt bé. Passos bonics amb bon canto i força vertical són uns ingredients que ens motivaran per gaudir de la via que hem escollit, la Patxaran Litrako, obra de l'artista de la zona en Santi Sanz.
Un primer llarg preciós, amb una dificultat força mantinguda, i com ens trobarem en cada tirada sempre hi ha un punt un xic més difícil que li dona un punt més picant.
Si el primer llarg és preciós el segon no li té res a envejar, només té un però que és més curt.
Seguim amb una roca espectacular.
En Miquel i l'Ita a la primera reunió.
Després de baixar una mica, ja som al peu del tercer llarg. Des de davant és veia un roca molt compacte i a la vegada menys pressa. Efectivament ens trobarem un pas força finet que marcarà el punt més difícil del llarg.
Un cop superat aquest punt ja és un xic menys dret i a la vegada menys difícil.
El quart llarg, sense dubte és el més difícil i més obligat de tots. La màxima dificultat la trobarem a mitja tirada on trobarem una fissura molt difícil on ho hem resolt amb un parell de passos d'Ae, un d'ells molt llarg. (Un friend petit us anirà bé).
Un cop superat encara seguirem amb una dificultat de 6a mantinguda. Un Alien verd us anirà bé entre assegurança i assegurança.
Sense cap mena de dubtes un llarg que no us deixarà gens indiferents.
Uns metres més i reunió.
L'Ita s'ho ha fet amb 2 passos d'Ao.
Després d'un altre canvi de reunió enfilem un esperó que al principi és força senzill però més amunt també hi trobarem el seu passet.
Avui només hi ha dos cotxes a Coll Roig el del Santi Sanz i el nostre, tot un luxe.
Foto cim.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: Agafarem la carretera que porta a Montgrony i deixarem el desviament i seguirem per la pista, passarem pel refugi de Planelles i seguirem ara per pista de terra fins el Coll Roig. Des d'aquí, ara ja a peu, agafarem un corriol que ens portarà a un tanca elèctrica. La creuarem i arribarem a l'inici d'una tartera, la pujarem en tendència a l'esquerra fins al peu de via. Un cop situats al peu veureu una via que va a l'esquerra i una altra recta, la nostra és aquesta darrera.
1er llarg: 30 metres, Vè, Vè+. Llarg vertical, roca boníssima i molt ben assegurat. No podem fer altra cosa que disfrutar.
2on llarg: 15 metres. Vè, V+. Sortim per l'esquerra amb una roca que fa mal a les mans. Un pas amb un canto un xic estreny ens marcarà la màxima dificultat del llarg, després ja més senzill fins a la reunió. Només té un problema, que és massa curt.
3er llarg: 25 metres. Vè, 6a, V+. IV+. Primer haurem baixat fins un collet on farem una nova reunió. Sortim per la dreta i anem pujant vertical, trobarem el pas més difícil tot seguit, un pas de decisió en marcarà el 6a, després per un diedre amb algun tros un xic brut ens portarà fins a la reunió.
4art llarg: 30 metres. V, V+, 6b, 6a, V+. Aquest llarg està marcat pel pas de 6b que hi ha a mitja tirada. Podrem passar millor amb l'ajuda d'un micro friend, tot i així el 6a sembla obligat. Un llarg que no us deixarà indiferents.
5è llarg: 35 metres. IV+, Vè, V+, Vè, IV+. Seguirem per l'esperó per un terreny agradable fins arribar un tram que trobarem el pas de la via. Podem passar per l'esquerra o per la dreta, però el pas hi serà igualment. Després ja per terreny menys dificultós fins el cim.
Descens: trobarem un ràpel de 10 metres i després una canal que ens portarà a un camí amb algun tram equipat i un cop passat seguirem baixant fins arribar al cotxe.
Material: 14 cintes. 1 estrep. un joc de friends petits.
1ª Ascensió: Santi Sanz i Sergi Martinez
Una via totalment recomanable.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Aquest jovent que no para mai....avere quina fem la setmana vinent.
ResponEliminaUna abraçada
Aquesta és molt bonica. Ja quedarem a veure que fem.
EliminaMolt bona via enhorabona, de les poques que em falten d'aquí. Aviat m'hi apropo. Quin goig escalar entre setmana.
ResponEliminaGràcies Jaume, aquesta està molt ben trobada. Segur que t'agradarà.
ResponElimina