Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Dimecres Tarda - 09/02/2023

 Sort en tenim de viure tan aprop de Montserrat, i quan més ho valores és en aquells dies que el temps és insegur, fa fred, i no convida a fer quilómetres.

Aquest cap de setmana en Sergi i la Montse ens varen parlar d'aquesta via que no la teníem localitzada, i la vàrem deixar per un dia insegur com avui. 

La nostra ressenya.

La via ens ha agradat força, potser més del que sembla des de baix. L'equipament és força encertat, doncs els friends entren d'allò més bé. 

Només arrencar trobarem un pas que ens farà posar les piles, és un pas estrany i que costa trobar-li la manera de fer-lo en lliure. Ho hem provat però no ha sortit. 

Després d'un tram fàcil, la paret es torna adreçar i tornem a tibar fort. 

Arribant a la reunió. 

Un segon llarg amb un bon començament, sort que la roca és molt bona. 

Després terreny un xic més fàcil fins el darrer ressalt que tornarem a tibar. 

Passos bonics del segon llarg. 

Superant el darrer ressalt abans d'entra a la segona reunió.

Fotografia abans d'iniciar el ràpel.  

Malgrat que ha marxat el sol, a fet un xic de vent i al final  ha fet força fred, la via ens ha agradat i ens ha deixat prou satisfets. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Dracera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la via. 

La Via: itinerari de dos llargs, amb roca millor del que sembla des de sota i amb l'equipament just i necessari. Malgrat que és una via curta hi trobarem passos força bonics. Recomanable. 

1er llarg: 25 metres. 6a+ (Ao/ V+) 6 parabolts. Per començar trobarem un pas força complicat de resoldre, on nosaltres hem fet 1 pas Ao.  Després pujarem fins sota d'un ressalt que el superarem millor gràcies a les bones presses. Un cop superat per terreny dret i bonic fins a la reunió. Nosaltres hem posat els Totems lila i carbassa.

2on llarg: 15 metres. 3 parabolts. 6a (Ao/V+) un sortida molt dreta, però amb bona pressa, després terreny vertical fins el darrer ressalt que el superarem de dreta a esquerra. Hem posat el Totem blau. 

Descens: Ràpel de 45 metres.

Material: 8 cintes exprés, i joc de Totems. 

Oberta per: Joan Baraldés i Miquel Haro  10/2013

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Agulles . El Setrill - Via Normal. 05/02/2023

Després de fer l'Aresta Bruc de l'Ànec anem a l'Agulla del Setrill per la via normal, resulta que aquestes dues vies es varen fer pujar per primer cop en el mateix dia, el 25/5/1942, i una bona part dels components coincideixen. Avui sense saber-ho hem repetir el mateix camí.  

El Setrill és una agulla força bonica per totes les cares. Al principi que començàvem a escalar, la fèiem sovint per la via Normal, doncs era una via per acostumar-te a pitonar, ja que oferia diverses possibilitats, ara, però, podrem fer practiques de posar.hi friends que hi queden de meravella. 

 

La nostra ressenya

La via va ésser restaurada respectant molt bé les assegurances, així que en tota la via hi trobarem 3 parabolts en les tirades i algun espit. 

Per començar la via entrarem des de la canal amb un flanqueig ascendent fins a situar-nos a l'aresta que seguirem fins el cim. 

Bones vistes sobre les agulles situades al cap de la Canal Ampla, La Boleta del Portell Estret, l'Ànec, la Sense Nom i la Caputxa.

La primera reunió la farem sobre d'un gran bloc que sembla que hagi de marxar. Esperem que tardi molt. Fa 50 anys ja hi era :-)

La Laura que s'ho està passant molt bé, feia temps que tenia ganes d'anar agulles.

Als migdies d'hivern, com el sol entra de costat, li dona unes bones ombres. 

Entrant a la primera reunió. 

Iniciant el segon llarg on trobarem un bon merlet, 

Un darrer ressalt, on trobarem el passet de la via. 

L'Ita que va desequipant la via. 

La reunió del cim l'hem anat a cercar a la vessant sud.

Arribar el cim, amb un dia tan clar,  transparent i poder gaudir d'aquest entorn, són moments que voldries retenir per sempre més. 

Bones vistes sobre La Bitlla, La Bola de la Partió, La Reina, La Corona de la Reina, L'Agulla dels Ossos, La Bessona Inferior, l'Agulla de l'Arbret, per ressaltar les que es veuen millor. 

I davant mateix l'Agulla del Dumbo. 

La tarda és tan bona que parem a dinar al Refugi, on ens atenen de meravella. Ara rematem la tarda fent-la petar una mica amb un sol encantador. Segur que ho repetirem. 

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins que veurem la via a la nostra esquerra, només ens quedarà pujar una mica fins a l'inici de la canal que porta al collet entre El Setrill i El Dumbo. 

La Via: itinerari de 3 llargs, que fa uns anys es va restaurar, canviant els burils o espits per parabolts. Tot i ser un itinerari fàcil les assegurances estan distants, però el podrem reforçar molt bé amb assegurances flotants i un bon merlet. La roca és molt bona.  Recomanable. 

1er. llarg: 40 metres, III. 2 parabolts, però podrem posar 3 assegurances flotants molt bones. Des de la canal anirem a l'esquerra, per sota de l'arbre que ens barra el pas, fins a situar-nos al fil de l'aresta que seguirem fins a la reunió sobre d'un gran bloc adossat.

2on llarg: 35 metres. III, IV, III, IV.  1 parabolt, un buril, i un bon merlet. També podrem posar alguna peça flotant. Sortim verticals a buscar un bon merlet a la nostra dreta, després anirem pujant pel centre de l'aresta superant un parell de trams un xic més drets. Poc abans d'arribar al cim, trobarem una reunió amb un parabolt i 2 espits.  La via original anava a la dreta a fer la reunió, però amb aquesta reunió resulta molt més net i elegant aquest itinerari.  

3er llarg: 10 metres II. Grimpada fàcil fins el cim. Sinó volem fer la reunió amb alguna savina, haurem d'anar a cercar la reunió de les vies que surten de la vessant sud.

Descens: des del cim baixarem fins una savina i després desgrimparem fins un bosc que al final del mateix trobarem el ràpel de 35 metres.

Material: 6  Cintes exprés, joc de friends, i reunió.

1ª Ascensió per: Vicenç Barbe, R. de Semir, J. Piqué, C. Romeu, J. Suñol, i C. Poyuelo.   25/5/42, el mateix dia que també varen pujar a l'Agulla del Ànec per primer cop. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla de l'Ànec - Via Aresta Bruc. 05/02/2023

 La canal Ampla separa la Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats, i al final d'aquesta hi trobarem tres agulles ben emblemàtiques; La Bola del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom.  Fa uns mesos vàrem repetir l'Agulla Sense Nom, però donat el fort fred que feia vàrem deixar per millor ocasió l'agulla de l'Ànec. 

La nostra ressenya

Avui, amb la Laura Falcó que no coneix aquesta zona, ens decidim anar a l'Aresta Bruc de l'Ànec, una via senzilla ideal per l'iniciació a l'escalada. Tot i així, caldrà anar amb cura, ja que les assegurances estan distants.

Iniciant el primer llarg, encara sense sol, doncs l'Agulla Sense Nom ens el tapa. 

Sortint del pedestal ens toca un xic el sol, però s'acaba tot seguit. Per sort no fa un fort vent i encara s'està força bé.  

Iniciant el segon llarg amb l'il·lusió de que tot seguit ja em tocarà el sol.

Aquest segon llarg, un xic més dret, però amb alguna assegurança més. La roca és bona i et permet una escalada plaent, amb una dificultat moderada. 

Just al nostre darrere podem contemplar la Canal Ampla i les agulles que l'envolten; El Broc del Setrill, El Setrill, El Dumbo, La Bitlla, La Bola de la Partió, l'Ou de Colom, estem en un mirador excepcional. 

Darrers metres de l'agulla que haurem de superar un petit ressalt que forma el bec de l'Ànec.

Ara en el solet si està d'allò més bé, però això si, ben abrigats. 

Per anar a buscar el ràpel hem d'anar a la vessant nord on podrem gaudir de l'espectacular Agulla del Bisbe amb la seva aresta.  

Estem una estona en el cim gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest dia, net, clar i transparent.

Curiosa l'agulla La Boleta del Portell Estret. 

Un ràpel bonic i a per una altra. 

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La via: itinerari que podem fer amb dos llargs, amb una dificultat moderada, i amb l'equipament just i necessari. El seu entorn, situació i les vistes que podrem gaudir, la fan una via molt recomanable, que tot amant de les agulles montserratines té que assolir. 

1er. llarg: 55 metres. II, III 2 parabolts.  Pujarem amb una grimpada fàcil pel pedestal, si anem amb cordes llargues podrem fer-ho amb un sol llarg, sinó haurem de fer un canvi de reunió.

2on. llarg: 35 metres. IV. III, IV, II.  4 parabolts. Tirada típica  d'aresta bruc, amb bona roca i un xic més dreta que l'anterior. Una escalada bonica que ens portarà al cim de l'Ànec. 

Descens: ràpel per la cara nord de 15 a 20 metres. 

1ª Ascensió per: Poyuelo, Suñé i Farrés,  25/5/1942

Material: 5 cintes exprés + reunió.

Podeu complimentar l'ascensió amb la veïna agulla Sense Nom .

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Cingle del Pont de Roca del Mal Pas de Can Pobla - Via Matalot 02/02/2023

Sota el Cingle dels Cavalls hi trobarem una altre cingle més modest, però amb algunes vies interessants. Avui ens centrem amb la Via Matalot . Sembla que el nom de matalot era el mosso encarregat de les cavalleries dels traginers. Té altres definicions, però aquest és la que m'ha inspirat més amb la via, doncs sembla que tingui cura dels Cavalls.   

La nostra ressenya

Aquesta via està molt ben trobada, doncs en molt poc equipament ( 4 pitons i 4 espits , 2 a la reunió) farem dos llargs ben bonics.

Iniciant el primer llarg

Té aquelles característiques comunes a moltes vies del nostre estimat Sant Llorenç, roca vermella i trencada a l'inici i roca gris i molt ferma a la part alta.  

En el primer llarg haurem d'escalar amb cura els primers metres fins arribar al primer pitó. No per la dificultat, sinó per la qualitat de la roca. 

Un cop en el diedre la roca és molt boca i permet una escalada agradable. 

L'Ita superant el primer llarg molt bonic. 

Entrant a la primera reunió. 

Primera reunió amb dos espits que estan amb molt bon estat, doncs estan sota d'un ressalt i estan ben protegits. 

Iniciant el segon llarg, molt bonic i molt ben trobat. El problema és que un cop fet aquest pas ja no veus el primer de corda i no pots fer cap fotografia més.  

L' Ita en la grimpada fàcil del segon llarg. 

A la sortida podrem gaudir de les vistes sobre l'Aresta dels Cavalls.

Aproximació: Des del final del carrer Granera a Matadepera anirem a buscar la Canal de les Bruixes per on pujarem fins a trobar la pista de Can Pobla, la creuarem i anirem pujant per l'antic camí de Can Pobla fins un punt que gira a l'est. En aquest punt seguirem pujant rectes i uns metres més amunt anirem en diagonal a l'esquerra fins al peu de la via.

La Via: itinerari de dos llargs, molt ben aconseguit, bonic, divertit de fer (salvant-ne els primers metres) on podrem reforçar amb alguns flotants. Interessant per seguir després amb l'Aresta dels Cavalls i així fer un matí ben complert. Tot i així, per ell mateix, ja val la pena anar-hi. Recomanable pels incondicionals de Sant Llorenç.

1er. llarg. 30 metres. IV+, V, IV+ 4 pitons i 2 savines.  Des del peu de via ja podrem veure el primer pitó a uns 10 metres més amunt, aquest tram és el que té la roca més dolenta, però poc a poc i bona lletra es deixa fer bé, fins i tot hi podrem posar alguna assegurança addicional. Un cop al primer pitó anirem a buscar el diedre que seguirem amb una escalada bonica i divertida fins a la reunió on hi trobarem 2 espits.. En aquest llarg hem posat un tótem negre al començar, un groc a mig diedre i un de lila uns metres abans d'arribar a la reunió. 

2on llarg: 30 metres. IV+, IV, un pas d'estrep, V+, III.  1 savina i 2 espits. Sortim amb un flanqueig molt bonic fins una savina i després pujarem verticals amb tendència a la dreta fins un ressalt on hi trobarem dos espìts. Nosaltres hem fet un pas d'estrep i després ja en lliure fins que perd verticalitat i arribarem a una bona alzina per fer reunió. Hem posat un tótem vermell per sortir de la reunió, i després un de blau en una franja. 

Oberta per: Amadeu Pagès i Joan Armengol - 10/09/1992

Material: 10 cintes exprés, joc de Tòtems, 2 bagues savineres, 1 estrep.

Dificultat: 1 pas Ae, i V+ obligat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Palpant l'Infinit - 31/01/2023

Quan vàrem fer la Via Tocant el Cel ens vàrem fixar amb la veïna Palpant l'Infinit i ens va sembla que era d'un tarannà similar; bona roca i autoprotecció fet que ens agrada molt perquè ens fa sentir molt millor i al mateix temps ens fa viure molt més l'escalada.

Aquí us deixem la nostra ressenya que esperem que us animi anar-hi. 

El peu de via està clar, hi ha un padró amb una branca i una sageta al costat. 

Iniciant el primer llarg que va buscant el seu espai i ho aconsegueix en força èxit. 

Passos bonics i de bon equipar. En aquest llarg només hi trobarem un pont de roca. 

Placa molt bonica a l'inici del segon llarg, després anirem trobant fissures amb excel.lent roca fins el cim. 

Sortint de la via. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà  sota de la Via Aina, anirem caminat a l'esquerra per sota de la paret fins que trobarem una fita amb una branca seca i una sageta al costat.

La Via: Itinerari de dos llargs molt complerts, amb una dificultat màxima de IV+, on hi trobarem 4 ponts de roca i la resta ens ho haurem d'equipar nosaltres, però no patiu que és senzilla d'equipar i si us agrada anar posant assegurances flotants us ho passareu d'allò més be. Recomanable. 

1er. Llarg: 45 metres, 1 pont de roca. IV, IV+, III, I. Pujarem verticals entre dues canaletes fins un bloc que el superarem i anirem un xic a l'esquerra fins un pont de roca. seguirem vertical fins entrar en un terreny fàcil que anirem a l'esquerra i després a la dreta. Farem reunió amb uns boixos a la vertical d'un pont de roca del segon llarg.

2on llarg: 55 metres, IV, IV+, IV.  Sortim verticals fins el pont de roca, després anirem a l'esquerra en direcció a un gran alzina, d'aquí anirem pujant per unes plaques molt fissurades fins a trobar un altre pont de roca. Ara anirem en tendència a la dreta per anar a buscar un diedre que ens portarà a un altre pont de roca i directes al cim. 

 

Descens: des del cim baixarem un xic i passarem a la vessant sud, baixarem per una canaleta fins que podrem anar al costat de la roca fins arribar  a un collet. Aquí passarem a la vessant nord i anirem baixant per una canal, veureu que podríem seguir en direcció oest al costat del cingle, però hem de seguir baixant fins a trobar una altra curta canal que ens situarà sota mateix del cingle. Ara només ens quedarà seguir baixant en diagonal a l'esquerra (oest) fins a trobar un bon camí que ens passarà a la vessant sud i al peu de via.

1ª Ascensió: Joan Rovira i Amadeu Pagès, 2013

Material: 8 cintes exprés i un joc de totems.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!