El Dit Xic és una agulla força esvelta, però queda totalment eclipsada per la seva veïna el Dit, i per sobre el Lloro, La Monja, etc. La seves vies són curtes però molt agraïdes, així, ja fa un temps vàrem fer la Via Baserritarra que ens va agradar molt. La via d'avui està a la cara oest i això la fa interessant pels dies de calor.
La nostra ressenya
Al costat d'aquestes agulles tan fermes costa de veure el nostre objectiu d'avui.
Però fent una mica de zoom ja té personalitat pròpia.
En el tram difícil però molt ben equipat i gens obligat. En Salva Campillo ha canviat la baga del pont de roca, ja que l'actual estava molt malmesa.
Els darrers metres fins a la reunió l'escalada esdevé plaent; bona roca i força vertical.
El segon llarg és molt bonic on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina.
La primera reunió.
Mentre nosaltres fem el segon llarg l'Arseni està fent el primer llarg.
En Salvador Campillo arribant a la primera reunió. (Fotografia Arseni Lago)
Arribant al cim.
L'Arseni en el segon llarg.
Foto cim acompanyat d'aquesta preciositat d'agulles.
Ara si que som al cim
Ascensió realitzada amb la companyia de l'Arseni Lago i Salvador Campillo.
Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la Portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix peu de l'aresta Brucs del Dit. Aquí seguirem pel camí que puja entre El Dit i el Dit Xic, en aquest tram es converteix en una canal que pujarem fins el collet que fan aquestes dues agulles. Tot seguit baixarem per la vessant nord fins que veurem l'inici de la via. Una baga en un pitó.
La via: són dos llargs però ben trobats, verticals, amb bona pressa i amb l'equipament just i necessari on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina ben bonica. Recomanable.
1er. Llarg: 25 metres. 5c, 4b, 6a (Ao), 5b, 4b. 1 pitó, 3 espits i 1 pont de roca. Com poc a poc la base de la canal va marxant, arribar fins el pitó cada cop és més difícil. Ens haurem de fixar amb una pedra negra i un forat que seran les presses claus per superar aquest tram. Després un flanqueig no massa difícil fins arribar a l'aresta on trobarem el tram més difícil però no obligat, un cop superat anirem a la dreta en diagonal fins a la reunió.
2on. Llarg: 30 metres. 5a, 4b, 5c, 4b, 3a. 3 espits i un pitó. Sortim verticals amb presses molt bones fins l'espit, després seguirem fins una savina on trobarem un bon pitó, d'aquí anirem fins sota d'un ressalt que haurem de fer una bona "tibadeta" per superar-lo. Tot seguit l'agulla va perden verticalitat fins el cim. La reunió l'haureu de muntar en una bona savina.
Descens: Ràpel de 25 metres per la cara nord fins el collet.
Material: 7 cintes exprés, algun friend mitja i R.
Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia. 15/05/2005
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem