Després de la darrera experiència en el Ditet, tornem a la zona dels Dits, aquest cop anem al Dic Xic, també anomenat el Dit Inferior. L'altre cop ja ens vàrem fixar amb la Via Baserritarra, que forma una aresta preciosa. Avui hem pogut comprovar l'esveltesa d'aquesta via. Que sense ser molt llarg, si que és prou intensa.
Com sempre us deixem la nostra ressenya.
Una bona panoràmica de la zona ( Foto Arseni Lago)
Després de baixar la canal comencem la via
Un llarg bonic, però amb passos finets que li donen color.
Aquest primer llarg ha estat restaurada amb parabolts de 8mm
L'Arseni en plena feina
Un curt flanqueig ens situa al fil d'un esperó.
Un segon llarg espectacular, ferm, vertical, ben trobat, on haurem d'escalar ben concentrats, tant per la dificultat com per l'equipament, que són espits amb plaquetes de burí de l'any 1989. Ja tenen el seu temps i no donen massa confiança. Per si de cas, millor no provar si aguanten. És de aquells llargs, de placa montserratina que, quan arribes a la reunió et fa sentir ben satisfet. (Foto Arseni Lago)
L'Arseni progressant pel tram més dret.
En aquest llarg hi trobarem passos amb molt bon còdols i passos amb presses petites.
Haurem de saber llegir bé la roca per progressar per gaudir d'aquest llarg.
Tot i que la roca és molt bona, hi ha alguna pressa a controlar.
Sortim verticals de la reunió amb passos bonics i ara un xic més fàcils. (Foto Arseni Lago)
L'Ita a la sortida de la segona reunió. (Foto Arseni Lago)
Foto cim.
La Nina
Arribar al cim sempre té premi, i especialment quan estàs rodejat d'aquestes agulles tan precioses que, la força del vent, ha anat esculpint poc a poc fins a deixar-les en aquestes formes tan encisadores.
El Lloro
Esvelt, elegant, defensant el seu espai en mig del cel blau.
Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix peu de l'aresta Brucs del Dit. Aquí seguirem pel camí que puja entre El Dit i el Dit Xic, en aquest tram es converteix en una canal, pujats uns metres veurem un collet a la nostra esquerra i una canal que baixa fins al peu de via. En l'inici de la via hi trobareu un burí.
La via: itinerari molt ben trobat de tres llargs de placa Montserratina, on cal destacar el segon llarg per la seva bellesa. Recomanable per escaladors Montserratins.
1er. llarg: 30 metres. Anem a buscar l'aresta que ens entra a la placa que seguirem fins a la reunió. Equipada amb parabolts de 8 mm
2on. llarg: 40 metres. Sortim a la dreta per esquivar el desplom que tenim a sobre i anar a buscar la part més vulnerable d'aquest tram. Després pujarem recte per un tram molt vertical, amb bons còdols, quan la placa per un xic de verticalitat anirem en lleugera tendència a la dreta, i finalment ja pujarem vertical fins a la reunió. Equipada amb espits amb plaquetes de burí.
3er. llarg: 25 o 30 metres. En funció si fem la reunió en una savina o anem a cercar el ràpel. Sortim verticals i després un xic a la dreta per superar un ressalt, els darrers metres són de roca trencada.
Descens: Ràpel de 22 metres per la vessant nord, on trobarem el camí de baixada.
Oberta per: Toni, Mariano, i Kush Mañez, 9/4/1989
Material: 10 cintes exprés + R.
Dificultat obligada: 5+/6a-
Apa a escalar que el món s'acaba!!
