dissabte, 22 d’octubre de 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques de l'Aguilar- Via: La Bruixa 20/10/2022

 Després de fer el Diedre de Mitjanit, anem a la via de La Bruixa, que no en teníem informació, però avui, gràcies a que en Ramir i en Vicenç l'han fet abans tenim un bon detall de la via.


Navegant per superar uns petits ressalts


Mirant amb atenció el següent ressalt que es veu ben desplomat. Segur que l'estrep ens ajudarà. 


Darrer ressalt abans d'entrar a la reunió. 


Un pas més i ja fàcil fins a la reunió. 


Sortint de la primera reunió, renoi un bon tram desplomat que hem superat amb un pas Ae. 


En Ramir des de la via del costat ens ha fet aquesta foto progressant pel segon llarg. 


En Ramir en el tram fàcil de sortida del Diedre de Mitjanit. 


l'Ita ja en el terreny fàcil de sortida.




La nostra ressenya. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Just a l'arribar a la paret veurem que surt un via recta amunt, doncs aquesta és la via de La Bruixa. (2 parabolts a l'inici, per si volem fer reunió, però millor fer-la a terra). 

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.

La Via: itinerari de 2 llargs, on el primer és força més difícil que el segon, el conjunt està força bé, tot i que no és de les més boniques de la zona. Recomanable. 

1er. llarg. 30 metres. V+, Ae, V, Ae, V.  Sortim verticals per terreny que sembla un xic més fàcil del que tot seguit et trobaràs. Anem progressant buscant el lloc més adient per superar uns petits ressalts fins que arribem sota d'un bon desplom, aquí fem un parell de passos d'Ae i seguim en lliure fins el següent desplom, que també superarem en Ae, després una entrada fàcil fins a la reunió.

2on. llarg. 35 metres. Ae,  V, IV+, IV.  Sortim per l'esquerra i superem un altre desplom amb un parell de passos d'Ae, i després anem progressant en lleugera tendència a la dreta amb trams on caldrà vigilar amb la roca.

Material: 12 cintes exprés, 1 estrep, + R.

1ª Ascensió: Joan Paré i Josep Sanz, 1990.


Apa a escalar que el món s'acaba!!

2 comentaris:

  1. Enhorabona ! una via de dos bons amics, la vaig fer el 97 i encara no l'he repetit

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està mal. Es pot repetir. Sempre hi ha un segon cop. Manel & Ita

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem