Ahir, en Ramir ens va dir que tenia intenció d'anar a Les Arenes amb el seu company en Vicenç, just nosaltres teníem intenció de tornar-hi, doncs el temps no era massa bo i només disposàvem d'unes horetes al matí.
Avui, hem pujat el joc de totems i els tascons doncs havíem vist que cal portar material per equipar el primer llarg de la via El diedre de mitjanit.
Un cop sobre de la llastra, els passos que segueixen són de ben fer, estan ben equipats i la roca és bona.
Un cop al diedre, hi ha un passet d'entrada, però que es fa molt bé, quan arribes en un tram on hi ha unes herbes les passem per la dreta i tornem a entrar al diedre que malgrat que és dret, es deixa fer molt agradablement i el podem equipar molt bé.
L'Ita sortejant les herbes.
Un pas molt bonic sortint del diedre per entrar a la placa per on progressarem fins a la reunió.
Després li toca a l'Ita el segon llarg, sortim verticals fins a la primera assegurança i després anirem en tendència a l'esquerra.
Al costat nostra en Ramir i en Vicenç estan fent la via de La Bruixa. Després ens intercanviarem les vies.
Els darrers metres ajaguts com totes les vies de la zona.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la llastra en dos espits just a sobre mateix.
Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.
La Via: itinerari de tall clàssic que segueix un diedre molt marcat en el primer llarg, on haureu de reforçar una mica el primer llarg amb friends, fet que li dona un xic més d'al·licient. Recomable.
1er. llarg: 30 metres. 5 espits, V`, V, IV+, V, IV+, V, IV. Veurem una reunió sobre la llastra però és molt més còmoda fer-la a terra mateix. Bé, pujarem per la dreta de la llastra i entrem a la placa a la dreta del diedre, passos bonics i sense massa complicació. Un cop en el diedre hi ha un pas que ens haurem de col·locar bé per superar-lo sense problemes, seguirem per un tram més fàcil amb algunes herbes i tornarem a pujar pel diedre que malgrat és un xic estret no cal empotrar-nos doncs hi ha molt bona pressa i és progressa molt agradablement fins arribar un espit on sortirem del diedre i pujarem vertical fins a la reunió amb 2 espits.
2on llarg: 35 metres. 1 parabolt, 1 espit i un pont de roca, IV+, IV. III. Sortim per la dreta de la reunió i tot seguit arribarem a un parabolt, des d'aquí seguirem uns metres verticals fins a trobar un espit que, ja per terreny mes tombat anirem pujant en tendència a l'esquerra fins un pont de roca, just sota de la reunió.
Material: 8 a 10 cintes exprés, i els Canelots, 1, 2, i 0,50.
1ª. Ascensió: Òscar i Albert Masó - 15/17-8- 1990
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Felicitats! per mí una molt bona via, els germans Masó van saber trobar com superar aquesta paret amb les mínimes expansions, que amb la qualitat d'aquest rocam és admirable.
ResponEliminaGràcies Jaume, Per mi és una via que està bé, però no mata; però per gustos que no quedi...
Elimina