dilluns, 17 d’octubre del 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Via Carrero Blanco campeón de Salto 16/10/2022

 Ens acostem a les Arenes i així anem taxant vies. Comencem per la Carrero Blanco campeón de salto que el nom i que cal portar poques cintes ja et fa pensar a veure si el salt el faràs tu. :-)

La nostra ressenya


Peu de via ben marcat 


Només començà i el primer pas ja veus que la cosa va de serio.


Després haurem de superar un ressalt que ho veig massa fort per mi, així que faig un pas d'estrep i apa amunt. 


L'Ita ho prova de segona i acaba fent un Ao. 


L'Ita iniciant el segon llarg que li surt molt bé. 


Un cop superat el tram dret ja només queda un ressalt senzill i una grimpada fins a la reunió. 


Mirant per on va la via del costat que volem fer tot seguit.


Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la via perfectament senyalada. 

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.

La via:  en línia a les d'aquesta part de la paret, bona roca i un grau un xic més difícil. Les assegurances les justes i les necessàries. El pas de 6b+, el podreu solucionar amb un pas d'estrep.  Recomanable. 

1er. llarg: 3o metres,  6a, V+, 6b+ (Ae), V+, 6a, V.  Per arribar a la primera assegurança ja ens ho haurem de mirar bé, després trobarem un pas que ens donarà entrada a un tram d'escalada fineta fins sota del ressalt que hem superat en un pas Ae, després una escalada difícil però bonica fins a la reunió.

2on. llarg: 35 metres. V, 6a, V, IV, III. Sortim vertical de la reunió fins un petit ressalt que superarem un xic a l'esquerra d'una llastra, després ja és tomba fins un altra ressalt més fàcil que ens donarà pas a la grimpada final.

Material: 7 cintes exprés + R. 

Oberta per: Jordi Homet al 2017.


                                                   Apa a escalar que el món s'acaba!!





Apa a escalar que el mon s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Enhorabona per la via, és de les poques que em queda per fer aquí, i és que el grau d'aquesta primera tirada sempre m'ha tirat enrrera, el Jordi Humet em comentava que actualment l'han baixat de grau a 6a+, però veig que no ha baixat massa....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Jaume, el pas més difícil és pot fer amb un pas d'Ae, recte és massa difícil per mi, només és un pas.

      Elimina
  2. Dels millors noms que se li pot possar a una via. Resta per la nostre historia. 💪💪💪👏👏🤣🤣

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt curiós el nom. Va provocar un canvi en aquest país.....

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem