Follow by Email

diumenge, 5 de juliol de 2020

Canfranc - Paret de la Sagüeta - Via Sendero Limite II. 03/07/2020


Després de molt temps de parlar finalment ens hem posat d'acord amb l'Arseni, el Joan i el Ferran, per passar un cap de setmana plegats. Hem escollit la Zona de Canfranc, doncs tots teníem vies per fer. Així que divendres a primera hora ja ens trobem fent camí, la idea és el primer dia anar a la Zona de la Paret de la Sagüeta al matí i a la tarda al Col de los Ladrones i el dissabte aniríem al Tobazo. 

La Paret de la Sagüeta és una paret situada a pocs quilometres de Canfranc Estació, una placa d'un calcari extraordinari, amb un bon equipament del Sendero Limite, tot plegat una garantia per gaudir d'una escalada sensacional. 

A nosaltres ens ha tocat la Via el Sendero Limite II,  i a ells la Via Sendero Limite I, de dificultat similar. Com una via va al costat de l'altra podrem anar fent la petar mentre escalem. 


Inici en els passos d'Ae/6a que enllestim en uns passos A0. Foto Arseni.


Ara ja en lliure i començant a gaudir del calcari. Foto Arseni.


Les canals que ha format l'aigua t'ajuden a superar els trams més lliços. 


El segon llarg és espectacular. 


Sortint de la primera reunió. Foto Arseni. 


Aquest tros apreta i costa d'entendre com a l'Ita ha passat ràpidament. 


Des de sota el tercer llarg impressiona, però a mida que guanyes alçada i vas trobant aquelles presses que no es veuen vas gaudint d'allò més. 


Poc a poc anem progressant per aquesta immensa placa.


Iniciant el 3er llarg de segona. Foto Arseni. 


Arseni progressant per la Via Sendero Límite I


Entrant a la 3ª reunió. 


Iniciant el 4art llarg, llàstima que s'acaba. 


Seguiex la mateixa tònica, cal confiança amb els peus.


Darrers passos abans d'entrar a la reunió. 


Foto cim


Ressenya del blog Escalatzencas.blogspot.com que fa una bona descripció. 

Com arribar-hi .

La Via: escalada en calcari amb petites incrustacions, que ajuden a superar la placa, on cal confiança amb els peus. Equipament parabolts.

Material: 12 cintes i un estrep pot ésser útil pels primers metres.

Aproximació: a pocs quilometres de la sortida de Canfranc Estació trobarem una trenca al Hotel Sta, Cristina, seguirem per aquesta carretera vella, passarem una entrada en un pàrquing i seguirem uns metres més que acaba la carretera, aquí podrem aparcar.
Després, creuarem la N.330A i recularem uns 200 metres fins que trobarem una fita i una corda fixa que superats uns 20 metres ens portarà amb un camí ben senyalitzat fins a peu de les vies. 

1er llarg: 25 metres Ae/Ao, 5a.  Iniciem superant una petita balma on podrem fer Ao, però ràpidament podrem seguir en lliure. Un cop superat aquest tram ja podrem veure la placa que per terrenys més fàcil ens portarà a la reunió.

2on llarg: 25 metres. 5c. El principi és un xic més fàcil, però arriba un moment que es posa dreta i les presses marrons que ens ajudàvem a progressar cada cop són més petites. Ara hi ha un parell de passos que caldrà posar-se molt bé a la roca per superar aquest tram, després ja una mica més fàcil fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. 5c. Tot i que de sota és veu força difícil un cop t'hi poses va sortint bé, passos bonics que vas descobrint poc a poc. Possiblement és més 5b que 5c.

4art llarg: 25 metres. 5a. Uns passos fins al sortir de la reunió, però després ja és un xic més fàcil fins a la reunió.

Descens: podeu baixar amb dos ràpels de 60 metres, o acabar d'arribar a dalt i baixar per un corriol preciós fins a la carretera. Si esteu atents i és la temporada podreu recollir unes quantes maduixes. 

Una escalada molt bonica i que hem gaudit amb la gresca dels companys que pujàvem per la via del costat. 

Apa escalant que el mon s'acaba. 





Cap comentari:

Publica un comentari