Montserrat - Agulles - La Filigrana - Via Ot el Bruixot sortint per la via normal. 18/02/2022

La Filigrana o Faluga sempre ens ha agradat, l'haurem fet unes 6 o 7 vegades, i sempre ens ha deixat un bon regust que quan passa un temps, tornem a sentir una necessitat de tornar-hi. Malgrat està sota de la Bessona Superior i això sembla que li tregui importància, quan la mires pujant la Canal dels Cirerer és veu tremendament esvelta, retallada en el cel, fet que et produeix unes ganes d'escalar-la. Mateix sentiment que va portar a J.Mas, C. Balaguer, i P. Bosquets, el 6 de juny de 1943 a fer la primera ascensió.  

La nostra ressenya

Avui anem a repetir la via Ot el Bruixot, amb aquesta serà el tercer cop que fem aquesta via

Un primer llarg que no es massa bonic, ens situa a l'aresta que no deixarem fins el cim.

Iniciant el segon llarg

El segon llarg la via fa un canvi important, la roca millora i guanya en verticalitat. Realment es converteix amb l'escalada típica d'una aresta brucs. 

Ara toca escalar concentrat, doncs les assegurances són distants i fa un fort vent que molesta bastant.

La reunió amb dos espits i una primera assegurança a 10 metres fa progressar amb atenció.

Vistes precioses assegurades pujant per aquesta via

Iniciant el tercer llarg on trobarem un ressalt a superar amb un pas un xic més difícil. 

La Ita sortint del tercer llarg

És mira la via normal en ganes de posar-s'hi. 

El clau que varen fixar per superar la via original forma part de l'història de l'escalada a Montserrat

En el primers metres de la darrera tirada de la via normal.

Llarg espectacular que va guanyant alçada sobre la vertical de la canal del Cirerer, on pots gaudir del plaer de desafiar la gravetat acariciant els petites presses que ens portaran fins el cim. 

Especialment content de que amb tranquil·litat i solvència ha superat aquest llarg tan preciós. 

Contenta en el cim 

Auto retrat 

Ràpel per la cara est, just per on puja la via Bages. 

Fins i tot per aquesta cara té el seu encant.

Aproximació: des de Can Massana pujarem per la pista fins a Coll de Guirló on agafarem la trenca que ens portarà al Pas de la Portella. D'aquí baixarem una mica fins que trobarem la canal del Cirerer per on pujarem fins a peu de via.

La via: itinerari bonic, ben trobat, amb un equipament just i necessari que podrem continuar fins el cim per la via normal. Molt recomanable en el seu conjunt.

1er llarg: 30 metres. III, IV, IV+. Pujarem per l'esquerra d'una canal d'arbres i aprofitarem de tant en tant per posar alguna assegurança en un arbre de la canal. 

2on llarg: 35 metres. IV, V, IV+. 5 espits.  Sortim verticals fins un bon còdol on podrem posar un bon merlet, després va guanyant en verticalitat i anirem trobant assegurances, passarem per una llastra i tot seguit ja perd verticalitat fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. IV, V+, IV. 1 espit.  Sobre mateix de la reunió veurem un ressalt que haurem de superar de dreta a esquerra, és en aquest punt on trobarem l'única assegurança de la tirada. Després anirem a buscar un pitó que hi ha en una fissura horitzontal  i anirem a la dreta a fer la reunió. D'aquesta manera tindrem millor assegurat el segon de corda. També, podem seguir verticals fins el cim sense fer aquesta reunió.

4art llarg: 25 metres. V, V+, IV. 2 pitons, 1 buril i 1 espit.  Des de la reunió anirem a l'esquerra fins el pitó. Com el pitó és molt vell ho podrem reforçar amb un alien verd o groc, després ens situarem al fil de l'aresta i anirem progressant amb passos tan bonics com finets fins arribar a un burí i després l'espit, tot seguit anirem un xic a l'esquerra per superar els darrers metres difícils i arribarem a una reunió molt vella, d'aquí superarem un ressalt on hi trobarem un pitó que ens assegurarà els darrers metres fins el cim.

Descens: per la cara est amb un ràpel de 27 metres.

1ª Ascensió:Ot el Bruixot; Joan Plana i Josep Jané, 30/5/2005 i de la via Normal; J.Mas, C. Balaguer, i P. Bosquets, el 6 de juny de 1943 

Material: 6 exprés i joc d'aliens. 2 bagues savineres i per el merlet. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Turó de la Pola - Cingle Est del Setrill - Via ?

 

Bona vista del Cingle del Setrill

Ressenya de Manel Santiago.

Just fa uns dies en Manel Santiago va penjar aquesta ressenya que sembla que no podem saber el nom de la via. Tot i així aquest dijous amb en Sergi Villar i Joan Vidal ens decidim per anar hi a treure el cap.

En Joan expert amb l'escalada artificial ràpidament demana per fer la primera tirada, els burils es veuen força malmesos, tenen uns quants anys. 

Tot i que desploma força , només hi ha un pas llarg entre el primer i el segon buril, però  ara ha quedat més llarg, doncs quan ha pujat en Sergi se li ha arrencat en segon buril. Hi haurem de torna per arreglar-ho una mica. 

En Joan s'ha animat hi ha fet la primera i la segona tirada juntes. Aquí podem veure en Sergi en el segon llarg.

El tercer llarg també comença amb artificial, amb una bona sortida d'estreps, després ja per terreny més fàcil fins el cim. 

Després, contents i satisfets, pugem al Turó de la Pola per gaudir de les vistes de l'entorn que són impressionats com sempre. 

Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola fins arribat a l'Agulla del Setrill on a la seva dreta comença la via. 20 minuts. 

Descens: Arribarem a una especie d'agulla, però trobarem un punt on podrem baixar a peu. Després nosaltres hem acabat de pujar fins el Turó de la Pola i d'aquí podrem baixar al Coll de Tres Creus. 

La Via: itinerari bonic, amb tres tirades curtes on tindrem passos d'artificial amb un equipament força antic i amb un estat un xic precari, però amb un entorn preciós. Per col·leccionistes. 

1er llarg: 15 metres, Ae, III.  6 buris. Pugem un pedestal fins sota d'una balma on trobarem una reunió que ens servirà per assegurar-nos abans de penjar-nos a l'artificial de la balma. El primer pas, és en un burí sense plaqueta i després ve un pas un xic més llarg on ens haurem d'estirar una mica més, tot seguit els burils ja estan més seguits fins a la reunió.  Atenció, ara manca el segon buril i cal reemplaçar-lo per poder fer la via.  

2on llarg: 10 metres. III, IV, II. Sortim en diagonal a l'esquerra fins uns grans còdols que haurem de superar, després seguirem en diagonal fins a la reunió.

3er llarg: 15 metres. Ae, V+,  II, IV, 2 burils, 1 cap de burí i 1 pitó. Superem un ressalt i ens trobarem amb una sortida difícil des d'un pitó, després anirem a l'esquerra fins que podrem posar una recuperable en un cap de burí, des d'aquí seguirem verticals fins el cim. 

Material: 10 cintes exprés, 4 recuperables, estreps.

1ª ascensió: sense dades. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Roca de les Onze Hores - Via Cànnabis Flam - 15/02/2022

 Fa un any, aproximadament, varem anar a fer aquesta via amb el Sergi i la Montse que anaven al davant nostre. El veure que queia moltes pedres vàrem canviar de via i va quedar aquesta a la pila de les pendents. 

Us deixem les nostres ressenya.

Avui hi tornem, tot i que no les tenim totes, ja que fa un aire bastant fred. Per sort quan hem arribat a peu de via hem vist que estàvem protegits i tot que feia un xic de fresca es podia escalar prou bé. 

Preparant per fer un pas d'estreps doncs la roca no convida a forçar massa, especialment aquesta primera tirada. 

Ara toca anar en lliure fins que ens posem sobre d'un gran bloc. Per cert, no sé quan temps aguantarà aquest bosc, doncs està preparat per caure, millor no forçar-lo massa. 

Després de superar el bloc, ja entrem un xic més fàcil on podrem progressar amb A0 i algun pas d'Ae. 

L'Ita ho ha fet bé amb lliure i Ao. 

Sortint de la reunió, ara per terreny menys dret i on la roca va millorant conforme guanyem alçada.

Ara toca anar poc a poc mentre gaudint d'un lloc bonic i ben assegurat amb bolts.  

Restes de la reunió, sembla impossible com la cinta negra encara aguanta tan bé. Aquestes cintes les fèiem servir per marcar al material. 

Vistes des de sobre la reunió.

El dia és clar i transparent, així que gaudim de les vistes que ens envolten. 

Darrers metres de la via. 

Aprofitem per fer-nos una foto de record. 

Aproximació: deixarem el cotxe a l'aparcament del dipòsit, després anirem a buscar el camí dels Monjos que passa quasi per sota de la cinglera, poc abans anirem a l'esquerra per anar a cercar el peu de via. Passarem per sota de Punta d'En Clerc, La Tercera Repùblica, i veurem un collet a l'esquerra amb una arbre, pujarem fins aquí i veurem un cap de burí i bolt que ens marquem el peu de via. 

La Via: via de dos llargs, on el primer la roca no és massa bona i obliga a progressar en un mix de lliure i passos d'Ao i Ae. El segon la roca millora notablement i permet una escalada de placa agradable. Per col·leccionistes. 

1er llarg: 30 metres. Ae/V+.  Sortim verticals i amb roca a controlar on podrem pujar combinant el lliure amb passos d'Ae, uns metres sota del bloc, anirem a l'esquerra un xic per entrar per arribar a sota del bloc on haurem de fer un pas rar per situar-nos a sobre sense tocar-lo massa. Després, seguim vertical fins a la reunió.

2on llarg: 40 metres. V. IV+, IV.  Des de la reunió ja veurem uns quants bols que ens marcaran com hem d'anar per aquesta placa. La roca va millorant conforme anem guanyant alçada. Al final anirem en tendència a l'esquerra per voltar un ressalt i després verticals i al final a la dreta fins arribar a una gran savina on farem la reunió.

Descens: Anirem en direcció nord-est fins que trobarem la baixada del Camí dels Monjos que ens portarà altra cop al lloc de partida. 

Material: 12 cintes, 1 estrep, un parell de friends mitjans. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Sant Llorenç de Montgai - Paret del Pont - Combinació de vies - 13/02/2022

 El temps no era massa bo per aquest diumenge, però les ganes de sortir ens varen fer veure, amb bons ulls, que a les terres de ponent potser hi faria millor temps. Doncs no ho dubtem i cap a allà anem acompanyats del Sergi i la Montse. Segur que ens ho passarem d'allò més bé. 

Durant el viatge, ja tenim moments que semblava que plovia per la boira pixanera, però conforme ens acostàvem a Sant Llorenç de Montgai les boires eren més altes. No confiats que aguantaria tot el matí, ens inclinem per la Paret del Pont, primer amb vies curtes que no havíem fet i després decidim sortir per dalt.

La ressenya de la combinació de vies a la Paret del Pont

Només enfilar-nos a la feixa trobem aquestes dues vies, així que ens posem una cordada a cada via i després ens canviem. 

Nosaltres comencem per la Kulen Bajen i en Sergi i la Montse per Arropa ke Hay Poca

La Montse en plena feina a la Arropa ke Hay Poca una via molt bonica 

L'Ita sortint de la Kulen Bajem que també ens ha agradat molt.

Ara és el torn de l'Ita a la via Arropa Ke Hay Poca.

Tenir el pantà a sota sempre li dona un color especial

Quan decidim sortir per dalt fem uns pas de IV, i després una grimpadeta per acabar caminant fins que creuem la Via Pim Pam i decidim sortir per aquesta. 

Un petit ressalt de IV ens situarà sota del diedre de sortida. 

Contents el Sergi i la Montse ens apreten per darrera. 

Després de fer el diedre només ens queda un ressalt per arribar al cim

Una bona panoràmica.

Contents al cim i ara amb una mica de solet. 

Aproximació: venint des de Camarasa (actualment i temporalment,  des de Sant Llorenç de Montgai la carretera està tallada) arribarem el pont que creua el pantà, a partir d'aquí ja podrem aparcar. Un cop passat el pont anirem uns metres per una pista que surt a mà esquerra i ja veurem un lloc que podrem pujar a la feixa que seguirem uns metres fins a trobar el peu de via. Les vies estan molt ben indicades amb retols sobre unes pedres.

Les Vies: les dues primeres vies són esportives, potser en un futur seguiran, estan les dues molt ben trobades i divertides de fer. Després bé un tros brut fins que seguirem per la Via Pim Pam, amb un llarg de diedre i ressalts molt interessant.

Descens: des del cim anirem al nord fins un coll on trobarem un corriol que passant per uns camps d'oliveres abandonats ens tornarà a la carretera.

1er llarg: 30 metres.

                            - Via Kulen Bajen - 6a: puja per l'esquerra d'un bloc i va fins sota d'un sostre que flanquejarem a l'esquerra i després vertical fins a la reunió.

                            - Arropa que Hay Poca - V+. Va per un diedre al costat dret del bloc, passos verticals per superar alguns ressalts. Reunió comuna amb la Via Kulen Bajen. 

2on llarg: 50 mestres. IV, I. Caminant. Superem un petit ressalt sortint de la reunió, després grimparem uns metres i trobarem una reunió que deixarem i seguirem, ara caminant, fins sota d'un ressalt on trobareu una indicació en una pedra que indica que esteu a la via Pim Pam. Aquesta reunió l'haureu de fer amb un pont de roca i alguna assegurança flotant.

3er llarg: 15 metres. IV.  superem un ressalt bonic i després caminant fins sota del diedre. 

4art llarg: 40 metres. V/V+. Un llarg molt bonic, amb bona roca, i tram de diedre, que ens permetrà superar alguns ressalts bonics, al finals anirem un trons brut fins a la reunió amb un bolt.

5è llarg: 20 metres. IV.  Sobre nostre veurem un ressalt a superar amb un pas de IV, després seguirem per terreny molt fàcil fins al cim on trobarem un pont de roca per fer la reunió.

Material: 12 cintes exprés, i algún friend  petit per reforzar la segona reunió.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Agulles - Cap de Guerrer - Via UME 40 aniversari - 11/02/2021

El Cap de Guerrer, el protagonista d'avui.

Mentre fem camí en direcció d'agulles, el meu cap retorna 50 anys enrere i recorda quan anàvem a dormir tota la colla a la Balma de la Roca de la Partió i la fèiem petar, ben sopat, durant una bona estona. Al matí, quan començava a lluir el sol ja començàvem a escalar per les agulles del voltant; La Roca de la Partió, La Màquina de Tren, El Cap de Guerrer, després ens trobàvem amb els més mandrosos per fer un bon esmorzar i tot seguit tornar a escalar. Així, durant unes quantes setmanes, vàrem fer un munt d'agulles. Érem joves i plens d'il·lusió per descobrir aquesta part de Montserrat que ens tenia a tots enamorats.

Han passat anys i anys, però encara avui, tenim una atracció especial per aquesta zona tan bonica. Seguim enamorats de les agulles, de les seves formes, del plaer tan especial que dona conquerir-les, ja sigui per una via o per una altra, arribar al cim no té preu.

Avui anem el Cap de Guerrer, i com és divendres, no trobem a ningú amb tot el matí, només hem vist uns escaladors a la via Mompart de la Miranda de les Boïgues, hi hagut un moment que hem parat perquè no sentíem ni el cant del ocells, cosa que ens a sorprès molt. Després, uns cent metres més endavant, ja els hem sentit i ens hem deixar envoltar pels seu cantar.

Iniciem la via, amb un llarg que ràpidament ens treu la son de les orelles, passos drets i presses amb poc cantó que ens fan anar en compte, especialment per arribar al primer bolt. Després encara que és més difícil la caiguda està ben protegida. 

Sortim del tram difícil del primer llarg 

Els darrers metres són fàcils i amb el sol més agraïts. 

Descobrint per on anirà la 2ª tirada. 

Sort que hi ha bona pressa, però tot i així, cal anar en compte, doncs hi ha alguna llastreta tentadora i que millor no tocar. 

Superat un ressalt, després segueix vertical i amb presses petites, però suficients per gaudir del llarg.

En un moment donat, quedem sorpresos pel vol d'un parapent que ens passa just per sobre nostre. 

El tercer llarg redreça la darrera tirada de la via normal. Amb aquest equipament hem malmès l'història de l'escalada, doncs ja no hi ha aquella aventura que segur que van trobar en Jordi Panyella i J. Casasayas (Haus), quan al 29/6/1944 varen  aconseguir la primera ascensió encordats a la cintura, amb espardenyes, i algun merlet i algun pitó com assegurança d'aquest llarg. 

Aquest llarg vist de dalt té el seu atractiu. 

La Roca de la Partió que ens observa atentament. 

Repassant l'entorn. 

Foto cim.

Parar i observar aquesta meravella d'agulles amb aquestes formes esculpides per la natura és un plaer que no podem deixar passar. Molts cops penso que al tenir-ho tan a l'abast fa que no apreciem prou. Certament som uns afortunats de gaudir d'aquest paisatge al costat de casa. 

El Broc del Setrill i el Setrill, quines formes més encisadores.  

Tornem a la realitat i anem a preparar el ràpel. 

Un ràpel que té el seu encant. 

Baixant a plom. 

Una vista espectacular amb la Mare, l'Aglà i la Miranda de les Boïgues 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de Can Maçana pujarem per la pista fins a Coll de Guirló on agafarem la trenca a mà dreta que ens portarà al Refugi d'Agulles passant pel Coll de la Portella. Des del refugi agafarem un corriol que surt a mà esquerra de la Roca de la Partió i pujarem uns metres fins que veurem que ja podem pujar fins el coll que fa el Cap de Guerrer. Arribats al coll haurem de baixar uns metres per la canal est per trobar el peu de via.

La Via: són dos llargs ben equipats que enllacen amb la via Normal, ara un xic redreçada gràcies a l'equipament amb bolts. El primer llarg és el més difícil, però no obligat, i els altres dos ens deixaran gaudir de l'escalada montserratina. Recomanable. 

1er llarg: 20 metres. V, 6a o Ae/V+, V, IV, III.  Pujarem verticals amb passos finets fins arribar el primer bolt, després seguirem fins sota un ressalt on haurem d'anar en compte per agafar el bolt que està sobre el ressalt doncs hi ha un passet, després ho fem un pas d'estreps, o Ao, o en lliure de 6a. Un cop superat el ressalts la dificultat va minvant a mida que vas pujant fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV+, V, IV,  Sortim per l'esquerra amb passos bonics fins arribar en un ressalt que ens obligarà a mirar-nos-ho bé abans d'atacar-lo, després entrarem en un tram dret on haurem d'anar lleugerament a l'esquerra dels bolts on els passos són igual de bonics que de fins. Poc abans d'arribar a la reunió el llarg va perden dificultat.

3er llarg: 30 metres. IV, IV+, IV, III. Seguim verticals amb passos drets però amb molt bona roca fins el cim.

Descens: En ràpel de 30 metres per la vessant nord.

Material: via totalment equipada en bolts.  8 cintes exprés, més R. 1 estrep pot ser útil. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!