Sant Llorenç del Munt - Paret Oest del Cap de Mort - Via: Mechanical Wonder - 09/09/2022

 La Paret Nord del Cap de Mort, hi ha unes quantes vies que van bé pels matins d'estiu, sobretot quan tens poques hores per escalar i busques alguna cosa propera a casa.

La Via Mechanical Wonder et sorprèn per la contundència dels seus passos i lo mantinguda que és.

Només començà ja t'ensenya les dents, has de trobar exactament els passos sinó la seva dificultat augmenta sensiblement. 

Poc a poc vas adaptant-te a la roca i els passos verticals i mantinguts. 

Després d'un curt flanqueig més fàcil et tornes a trobar amb uns passos difícils per entrar a la reunió. 

l'Ita ho ha intentat apurar al màxim de segona i li ha costat força.

Només ha fet un pas d'Ao i prou, i pensar al que m'ha costat a mi. 

Poc a poc va fent tots els passos

Arribant a la reunió. 

Sortir de la reunió, ja té el seu pas, per sort després la cosa es posa millor, 

Darrers metres abans d'arribar a la reunió.

Ressenya original dels germans Masó. 

Aproximació: des del coll del Cavall Bernat amb el Cap de Mort, seguirem pel corriol que va per sota de la paret fins que fa una ziga-zaga i ja veurem la paret a uns 15 metres que pujarem rectes per un lloc que ja es veu xafat. 

La via: curta però sostinguda, on cal encertar bé els passos per trobar la dificultat que marca la ressenya,  si vas una mica a la dreta o l'esquerra la dificultat ja no té res a veure.  Ideal per un matí d'estiu o una tarda d'hivern.

1er. Llarg: 20 metres.  V, 6a, Ae, V+.  Sortim verticals per l'esquerra del primer parabolt per després passar a la dreta en el segon parabolt, seguim verticals i ens trobarem en el pas de 6a i tot seguit un pas d'Ae amb una sortida a l'esquerra fins que puguem entrar a la reunió per l'esquerra de la mateixa. Llarg contundent i sostingut amb bona roca.

2on. Llarg: 25 metres. V+, IV, 6a, V+, IV. II.  Sortim per l'esquerra amb uns passos drets i difícils per arribar el primer parabolt, després la dificultat baixa fins a sota d'un ressalt on trobarem el pas de la tirada que caldrà fer una bona tibada o un pas d'Ao. Tot seguit es tomba fins que fem la reunió en un arbre. 

Descens: des de la reunió en l'arbre acabarem de pujar uns deu metres camp a través i trobarem un corriol que seguirem a l'esquerra fins a trobar el camí de baixada.

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia, al 7/2010

Material: 10 cintes exprés, 1 estrep + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Punta o Aresta Camarasa . 07/09/2022

 Ara fa 51 anys que vaig fer aquesta via, desprès la vaig repetir amb altres companys. En diverses ocasions l'Ita m'havia manifestat el seu interès i sempre li deia que l'equipament estava molt deteriorat, (recordo que hi havia uns passos amb unes pitonisses de fissura que ja feien por en aquella època) i així anàvem passant, fins que l'any passat la via la varen reequipar amb parabolts. Ara certament no tinc excusa, així que avui hi hem anat i ha estat com un petit regal a la seva persistència per fer-la. 

La nostra ressenya

La via va ésser oberta (18/10/1967) per Josep Figols i en Joan Miquel Dalmau en homenatge a l'Anselm Camarasa que juntament amb la seva esposa Emilia Bericart, tan varen fer pels escaladors i excursionistes de Sabadell. Sempre ens varen donar facilitats per anar comprant el material. Per altra banda, la seva botiga, Deports Camarasa,  era un punt de reunió dels escaladors cada dia al vespre, uns perquè hi anaven a comprar, altres perquè hi anaven a fer el tafaner dels nous materials que havíem portat i tots per fer-la petar una mica. Hi havia moments que no hi podia entrar ningú més perquè el petit local del carrer de Gràcia estava ple de gom a gom. Són bons records que et marquen per sempre. 

L'Aresta Camarasa des del camí de Can Poble, amb un perfil força esvelt . Antigament li deien la Punta del Rei. 

Em costa recordar aquest primer llarg de quan el vaig fer per primer cop ara fa 51 anys, i just tenia 15 anys. 

Com sempre li deixo l'estrep al primer parabolt per veure si després el fa servir. No hi ha manera, després seguirà pujant amb Ao o en lliure i la roca no convida gens a fer-ho.

Un primer llarg força curt, però amb una entrada que ens ho haurem de mirar. Sort que hi ha un bon pi per començar. 

El segon llarg comença dret i poc a poc va desplomant-se, això si amb una roca que fa patir pel que està a la reunió.

A mida que vas guanyant alçada cada cop vas sortint més en fora. 

Sort que a partir d'aquest punt la cosa ja es tomba. 

Aprofitem per fer-nos fotos mútuament.

L'entrada a la reunió és ben bonica, i amb millor roca. 

Iniciant el tercer llarg, una bona savina ens facilitarà la primera assegurança. 

En aquest llarg hi trobarem tres pitons; dos casolans amb anella i un universal de la marca Faders, que sembla que si el toques massa s'ens quedarà a les mans. També, hi ha 2 parabolts més.

Entrant a la tercera reunió. Nosaltres ho hem fet amb quatre tirades per evitar el fregament de les cordes i també per poder fer fotografies en els darrers metres. 

Ara es posa dret de cop, però amb una excel·lent roca. 

He posat l'Alien blau, però no l'he fet servir doncs del pitó amb una bona estirada s'arriba al parabolt.

Per fer la foto m'he tingut que posar ben bé a la punta, doncs es ben desplomat. 

Surt ben contenta, una il·lusió més aconseguida, ara anirem per d'altres. 

El que si que ha canviat amb aquest 51 anys és la part urbanística, doncs les cases han crescut com a bolets.

Aproximació: Des de Matadepera anirem al carrer Rajant i al final del mateix deixarem el cotxe i ja veurem a sobre nostra l'Aresta o Punta Camarasa, ara, només ens tocara pujar durant uns 15 minuts buscant el millor camí; primer pel torrent i després per la dreta fins a peu de via.

La Via: itinerari clàssic de Sant Llorenç del Munt, que supera una de les puntes més significatives de la Cinglera de Can Marcet amb tècnica d'artificial i lliure, amb una primera part de roca a controlar i una part final de roca excel.lent. Reequipada amb parabolts. Recomanable.

1er. Llarg. 20 metres curts.  V, Ae/Ao. Pujarem a una lletja per la dreta amb l'ajuda d'un pi, anirem a l'esquerra i trobarem el primer parabolt, després uns metres més en lliure per començar el Ae, que podrem fer amb estreps o Ao.

2on. Llarg. 25 metres. Ae, V.  Sortim verticals i poc a poc l'Aresta s'anirà desplomant, amb una roca a controlar, però molt ben equipat, després tindrem una petita sortida en lliure fins a la reunió.

3er. Llarg. 2o metres. IV+, sortim per l'esquerra i anem pujant buscant el camí més lògic, trobarem tres pitons i 2 parabolts. Reunió sota del desplom final.

4art. Llarg. 10 metres. IV, Ao, Ae, V.  Sortim a la dreta i superem un ressalt equipat amb parabolts, després trobarem una escarpa de l'època i un parabolt que sembla molt lluny, però la roca permet arribar-hi sense problemés, des d'aquí ja podreu sortir en lliure, de totes maneres, a la sortida hi ha un parabolt a l'esquerra. Jo no l'he vist fins que he sortit. En el pas més llarg us pot anar bé un alien blau. 

Ara només ens quedarà una grimpada fins un bon replà on hi ha 2 parabolts. 

Descens: des del cim anirem caminant fins a trobar el camí de Can Poble, per on baixarem direcció a Can Robert fins a trobar el corriol que baixa per la Canal de les Bruixes.

Material: 16 exprés, 1 estrep, 1 Alien Blau, i R.

1ª Ascensió: Joan Miquel Dalmau i Josep Figols, el dia 18/10/67.

                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba !

Ripollès - El Taga de Ribes - 2040 metres. Des de Pardines. 03/09/2022

El Taga de Ribes és un cim característic de la Vall de Ribes. Hi ha diferents punts interessants per fer-hi la seva ascensió. Avui nosaltres hem escollit fer una ruta circular sortint des de Pardines, concretament des de l'església romànica de Santa Magdalena de Puigsac, on hem arribat des de Ribes de Freser fins a Pardines, on hem creuat pels seus carrers estrets fins a trobar una pista asfaltada que ens ha portat fins a l'església. 

La vista de la part final del cim del Taga de Ribes.

Feia temps que volíem quedar amb el Marc i la Maria, però ens ha costat una mica quadrar les agendes, això que estem tots jubilats, però finalment vàrem acordar que aquest dissabte aniríem al Taga en atenció a la Maria que no l'havia fet. 

La previsió de temps no era massa bona, doncs donaven pluges i turmentes fins a les 9 del matí, després s'obriria unes clarianes fins a primera hora de la tarda. 

Quan ja portem uns 20 minuts de caminar per fi para de ploure i surt el sol.

Hem sortit de casa observant les diferents tempestes de llamps i trons que veiem en direcció al Pirineu, però fins a Vic no ens ha començat a ploure, després hem parat a esmorzar per veure si la cosa millorava.  El temps seguia ben tapat i els rius i rierols baixaven plens d'aigua. La pista també estava força inundada, per sort està asfaltada fins l'aparcament  de Santa Magdalena de Puigsac.  Una mica de treva per equipar-nos i al cap de 100 metres ens torna a ploure. Dubtes si anar tirant o tornar en rere, al final decidim seguir i durant un bon tros anem aguantant la pluja fina que sumada amb les dels arbres es fa notar.

Abeuradors de Noufonts a 1550 metres. 

El boix és un arbre fort, però les vaques els hi agrada rascar-s'hi i el deixa ben palats de la part del mig. 

Més amunt trobem un dels l'antics polvorins 1600 m, fins aquí deu n'hi do el fang que anem trobant. 

Tots els herbeis estan d'allò més verd. Les pluges dels darrers dies s'han fet notar a la Serra de Cavallera, ja que tot l'entorn està preciós. 

Sortint del Barranc de Noufonts enfilant les pendents més dretes abans d'agafar el camí que ve de la Portella d'Ogassa. 

Després seguim per la carena fins arribar al cim. 

Sembla que aquest punt és el més alt, així que ens fem la foto del cim tots quatre ben contents. 

Després baixem en direcció a la Portella d'Ogassa, Pla de la Llagona on observem un petit estany sec, seguim baixant fins el Collet del Llop a 1653m, després anem a cercar una pista que ens portarà a l'estany de Can Roca. 

L'estany de Can Roca ens deixa ben sorpresos, no ens ho esperaven i és molt bonic, val la pena parar-se uns minuts per observar-lo amb detall. 

Després seguim unes senyals grogues que baixen per un corriol força dret i amb molta aigua fins que trobem la pista que ens portarà a l'aparcament al costat de l'Església de Santa Magdalena de Puigsac a 1270 m, punt de sortida.

L'Església de Santa Magdalena de Puigsac. 

Ha estat un dia preciós malgrat les pluges matineres. Sort que no hem abandonat a primera hora del matí, doncs ens hauríem perdut una excursió amb unes llums ben diferents que ens han fet gaudir molt.

Ara un bon dinar a Can Manel a Pardines que ens deixarà ben satisfets :-). 

Itinerari: Església de Santa Magdalena de Puigsac 1270 m,  Abeuradors de Noufonts 1550 m,  Antics polvorins 1680 m,  Carena de la Portella d'Ogassa 1892 m, Cim del Taga de Ribes, 2040 m,  Portella d'Ogassa 1792 m, Pla de la Llagona 1743 m,  Collet del Llop 1643 m, Estany de Can Roca 1460 m, i punt de sortida a 1270 m.

Mapa de l'Alpina, Taga Serra Cavallera 1.25000.

Apa a caminar que el mon s'acaba!!

  

Malanyeu - Paret del Devesso - Via de l'Astoret - 01/09/2022

 Comencem l'activitat d'aquest mes de setembre a Malanyeu. Amb les darreres pluges sembla que les temperatures han baixat, i segur que hi estarem bé.

La nostra ressenya.

Remenant ens surt la Via de l'Astoret oberta al 2014 sense utilitza cap tipus expansió. Ens sorprèn que en l'any 2014 encara es trobi un itinerari com aquest, que respectant altres vies, surt per dalt només amb assegurances a base de ponts de roca, i un pitó. 

Sembla que les pluges han fet feina a Malanyeu, estan tots els camps verds com a la primavera. 

Gaudint d'un primer llarg molt ben trobat.

La primera reunió és en una gran alzina fet que dificulta poder fer bones fotos, tant del primer llarg com del segon. 

L'Ita en el segon llarg, segueix una bona placa de forats i al principi només veiem dos ponts de roca, però a mida que vas guanyant alçada en trobes un parell més. 

Iniciant el tercer llarg. 

Malgrat que el tercer llarg és una mica sinuós, a mida que va guanyant alçada va trobant la millor roca. 

Els darrers metres són verticals i amb molt bona roca.

Passos bonics garantits.

Mirar enrere resulta espectacular. 

Molt contents al cim. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà a peu de via.  La via comença entre les vies Drecera i Escorpí. Pont de roca visible des del peu de via.

La Via: Itinerari que busca el seu espai entre els arbres i ho aconsegueix molt bé aconseguint pujar per unes bones plaques on ens podrem assegurar en base ponts de roca i encintant algun boix/savina.

1er. llarg: 30 metres.  IV+, V- . Sortirem verticals per una placa on tot seguit trobarem en primer pont de roca, després una bona baga en un boix i anirem progressant per una fissura equipada amb ponts de roca, fins un moment que veurem que surt una fissura a la dreta i nosaltres anirem a l'esquerra per seguir verticals fins una gran alzina on muntarem la primera reunió.

2on llarg: 30 metres.  IV+, V-, III.  Nomes sortir ja veurem el primer pont de roca, després tindrem uns metres fins trobar el segon , seguirem verticals fins que trobem el tercer uns metres per sota d'una gran savina, ara farem un flanqueig a la dreta i trobarem el quart pont de roca, des d'aquí pujarem verticals fins entrar en un terreny fàcil que seguirem fins a trobar la reunió en dos ponts de roca. 

3er. llarg: 30 metres.  IV, V. III, IV.  Sortim verticals i ràpidament anirem a l'esquerra on trobarem un pitó, des d'aquí farem una mica de flanqueig més i ja podem pujar verticals fins a trobar un pont de roca i després una baga en una savina que ens portarà a un terreny fàcil fins un bon replà sota d'una placa que va d'esquerra a dreta i que està plena de ponts de roca que ens asseguraran una escalada plaent fins el cim.  

Material: 12 cintes exprés, alguna cinta savinera  i joc de friends per a reforçar els ponts de roca. Nosaltres n'hem posat 1 en el primer llarg i un altre en el segon llarg. 

1ª Ascensió: Jordi Ceballos i Amadeu Pagès. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!