Des de feia molts anys ens feia il·lusió fer aquesta aresta, doncs malgrat és un itinerari senzill té uns passos molt divertits i agradables d'escalar.
Us deixem la nostra ressenya.
Només sortir de l'aparcament en direcció al refugi d'Ull de Ter ja podem veure el seu bonic perfil.
Després d'una curta aproximació passant pel refugi arribarem al peu de via. Aquest bloc decantat ens marcarà l'inici de la cresta.
Ben aviat ens donarem compte que aquesta grimpada és presenta ben divertida. Avui sense els peus de gats anirem perfectes.
Farem uns metres en tendència a l'esquerra i ben aviat tornarem a la dreta per anar seguint molt propers a l'aresta de la paret Est.
Anar buscant el itinerari li va donant un punt més d'atractiu.
En Ferran i l'Arseni ens van seguint.
Al fons sempre tindrem el Pic del Bastiments.
Anem buscant el terreny més divertit i amb els passos que semblen més bonics.
Els fils d'aresta són els punts més fotogènics.
Malgrat hi ha alguns trams que es poden fer perfectament progressant tots dos junts. Nosaltres anem fent tirades. Els gran blocs que anirem trobant seran el punt de reunió de la majoria de cops.
La roca és força millor del que ens esperàvem.
El Pic del Bastiments va seguint la nostra progressió.
La part final, abans d'entrar en el tram més fàcil, ens trobarem amb una cresta més aèria.
Un cop finalitzat aquest tram més aeri entrarem en un tram molt fàcil i aquí nosaltres ja van progressar tots dos a la vegada.
Foto cim.
Foto de tots quatre en el cim. (fotografia Arseni Lago).
Ascensió realitzada per: Ferran de la Rosa, Arseni Lago i Manel & Ita.
Aproximació: Deixarem el cotxe en el revolt d'on surt el camí que puja el Refugi del CEC. Pujarem fins el refugi i després seguirem direcció al Coll de la Marrana fins que veurem que ens podrem aproximar al peu de la via. Bloc característic a l'inici. (veure foto)
La via: anirem progressant tenim sempre a la nostra esquerra el fil de la cara est. Anirem buscant els llocs més bonics grimpant fins que arribarem a l'alçada de l'agulla de la xemeneia, aquí passarem per una bretxa i tornarem a buscar la cresta que a la part més alta hi trobarem uns trossos un xic més aeris. Un cop superat aquest darrer tram ja podrem seguir per un terreny molt fàcil fins el cim.
Descens: baixarem per la via normal al Coll de la Marrana i d'aquí al refugi i al cotxe.
Material: corda de 30 o 40 metres, bagues grans pels blocs, 4 o 5 cintes llargues, i un joc de friends fins el C# 1.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem