Fa us dies, en Jordi Pina va comentar la seva ascensió a La Nineta per una via dels Germans Masó, ens la vàrem apuntar per anar-hi aviat ja que la deixava molt bé.
A l'any 1971 vaig fer la Nineta amb el Ramon Font des d'aleshores no hi havia tornat. Han passat tants anys que ens ha fet il·lusió tornar en aquesta agulla tan característica, especialment si la mirem des de la vessant nord.
Per tal d'escalar més i pujar menys escales hem fet les tres darreres tirades del Camí de l'Alsina i ens ha quedat un matí ben complert i divertit.
Aquest és el nostre objectiu.
Anem per parts, començarem per la fotos de la via El Camí de l'Alsina i ja trobareu la Explicació detalla en aquest enllaç. Tot i així us deixem la ressenya.
La ressenya de fa un temps, però encara vàlida.
El primer llarg, que és el tercer de la via, doncs ens hem saltat els dos primers, encara me'l deixen fer a mi.
Avui ens ha tocat un dia primaveral
Entrant a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg, bona roca i a gaudir.
Aquest llarg és ben bonic.
i el tercer llarg que em tocava fer-lo a mi, m'ha demanat per fer-lo ella i qualsevol li diu que no, així que surt espitada amunt.
S'ha fet aquest llarg, que no és gens fàcil, en un tres i no res.
Ara ja som a la Nineta i us deixem la ressenya dels germans Masó que està molt ben feta.
Arribem al peu de via i torna a començar ella.
L'Ita a la primera reunió des d'on ja m'anuncia que del primer al segon hi ha un bon tros.
i efectivament anar del primer al segon m'ha costat déu i ajuda.
Després molt millor.
Com sempre s'ho ha passat sense posar els peus en els estreps.
I ara la darrera tirada de la normal de la Nineta que està neta i que podrem equipar prou bé amb friends.
A las part final caldrà vigilar amb la llastra on caldrà anar en compte amb la roca.
Sortint de la via
Foto cim
i la primavera també arribat al cim de la Nineta.
i en el cim ens parem a gaudir d'aquest entorn tan preciós.
La combinació ens ha agradat molt, i hem gaudit un cop més del plaer que dona arribar a dalt d'una agulla i hem quedat ben satisfets.
Aproximació: des de Trinitats pujarem per la canal que surt en direcció oest fins que veiem el peu de via.
La via: itinerari de tres llargs, on els dos primers llargs són dels Germans Masó i el darrer és de la via normal. El conjunt és bonic d'escalar i l'agulla és ben atractiva. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. 3 parabolts. IV, III, IV. Sortim des d'un petit replà ple de punxes i anem a buscar l'aresta, primer per terreny fàcil però quan es posa un xic dret trobarem el primer parabolt, després un altre cop un tros més senzill i un altre tram dret on també hi ha un parabolt. Arribats sota de la balma, haurem d'anar a la dreta fins a la reunió. Aquests darrers metres de flanqueig la roca està enquistada, però són molt pocs metres.
2on. llarg: 15 metres. 3 parabolts. Ae, V, II. Sortim de la reunió i ens agafem a un bon merlet que ens permet xapar el primer parabolt. Ens posem d'estreps i veurem que el segon està un xic a l'esquerra i que es fa difícil sortir d'últims: Personalment m'ha costat molt, no hi havia manera de posar-te a últims i veure de sortir a buscar l'altre parabolt. Un cop arribat a l'altre parabolt després la cosa canvia i gràcies a la bona roca podrem sortir fins arribar el tram fàcil que ens portarà a una alzina on farem la reunió.
3er. llarg: 15 metres. Neta, III, V. Pujarem verticals amb roca a controlar però que podrem anar posant algun friend. Arribats el darrer tram ens trobarem amb una llastra que no fa massa gràcia, però veurem que un cop pujat un parell de passos podrem sortir un xic a l'esquerra i ja arribarem el cim.
Descens: ràpel de 25 metres per la vessant sud.
Material: 6 exprés, 2 estreps, i joc de friends fins el C 1.
1ª Ascensió: Albert i Oscar Masó, el 17 d'agost del 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem