Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via De La Cabra - 14/07/2022

 Quan la calor es fa notar busquem llocs a l'ombra, però quan la calor ja supera les temperatures normals de l'època, hem d'anar a buscar l'ombra i addicionalment sortir més d'hora. Així, que hem quedat amb l'Arseni i el Ferran a l'aparcament a les 7 del matí, i amb nosaltres ja ve en Ramir. Així que avui serem una bona colla. Està clar que contra més siguem més riurem. 

La Panxa del Bisbe és una de les agulles d'aquesta zona que més m'agrada. Així que avui anem a la Via De La Cabra, doncs l'Arseni i el Ferran no l'havien fet i a la resta no ens fa res repetir-la. 

La nostra ressenya

Si bé la Panxa té unes vies molt boniques, la via De La Cabra és de les més interessants, especialment pel primer llarg. Un llarg vertical, ben trobat, amb un equipament adequat, amb un roca excepcional; còdols, "regletes", forats, cigronets ,un conjunt que fa possible pujar amb elegància per un lloc que semblaria impossible a molts dels escaladors que no són escaladors Montserratins i, en canvi, els que ens agrada aquesta escalada ens ho passarem d'allò més bé. Això, sense desmerèixer el segon i el tercer llarg que també tenen el seu encant. 

Quan comencem a escalar s'ha girat un fort ben que fa que ens tinguem que concentrar encara més.

l'Ita arribant a la 1ª Reunió.

I tot seguit en Ramir. 

l'Ita en el segon llarg, on hi ha un pas que s'ho ha tingut que mirar bé, després, quan he pujat jo, ja he entès el perquè. 

En el pas clau de la 2ª Tirada (Foto Ramir)

El vent m'ha deixat gelat, sembla impossible oi?, doncs m'he hagut de posar el paravent i tot. 

En Ramir enfocant el pas més difícil de la via, a l'inici del tercer llarg. 

Després ja per un terreny més fàcil, però mantingut fins que perd verticalitat. 

l'Arseni que ens segueix a tocar.

i en Ferran al seu darrera. 

En Salva Campillo i en Xavier Castellví a l'Agulla del Pla dels Ocells.

Són les 10 del matí i ja som al cim. Hi estem una bona estona doncs la temperatura és molt agradable. 

L'Arseni tibant les cordes a la rampa final. 

En Ferran ben satisfet arribant al cim. 

I no podia faltar la foto del Cim ( Foto Arseni)

L'hem encertat, la via, l'horari i lo millor de tot com sempre la companyia. Ara tardarem uns dies a poder tornar a escalar a Montserrat a causa de les restriccions pel risc d'incendi. Entenc perfectament la decisió, doncs el bosc està en una situació preocupant per la pena que fan les plantes.

Aproximació: Des del Monestir de Montserrat enfilarem per les Escales dels Pobres, deixarem la cruïlla que va a Sant Benet i seguirem pujant escales i més escales fins que passarem per sota de La Panxa del Bisbe. La via comença en el camí, just quan baixem les escales.

La Via: Un itinerari preciós, ideal per els matins d'estiu, on podreu gaudir d'una escalada montserratina amb un bon equipament. Totalment recomanable. 

R1 35 mestres:  V, V+ . 11 parabolts i un Camelot 0,75. Una llarg ben equipat que permet gaudir de la qualitat de la roca d'aquesta agulla. Cal anar navegant cercant els millors còdols, jugant amb la verticalitat que en alguns passos  sembla més difícil del que és. Un dels millors llargs de la zona. 

R2. 25 metres: IV+ V. 5 parabolts. Seguir vertical amb passos bonics i difícils, el pas més complicat del llarg està entre el 3er i el 4art parabolt. L'Ita ho ha fet per la dreta i jo , de segon, vertical, de les dues maneres hi ha un bon passet. Després ja per terreny més senzill fins a la reunió.

R3. 25 metres: 6a,  (Ao) V+, V, IV.  5 Parabolts. Des de la reunió anem un xic a l'esquerra, ràpidament trobarem el primer parabolt, després ve el pas, hi ha uns "cantos" prou bons, però un cop et superes s'acaben. (No és obligat) després uns passos bonics fins a la reunió.

R4: 20 metres: III una grimpada còmode fins la reunió en un arbre.

R5: 55 metres: III, II, III grimpada llarga per arribar el cim.

Descens: Ràpel per la vessant nord. 40 metres.

Material: 12 cintes + R i 1 Camelot 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!