dilluns, 6 de setembre de 2021

Montserrat - Paret de la Codolosa - Esperó de la Salut - Via Iona - 04/09/2021

 Avui la muntanya de Montserrat no és veu, la boira la té capturada, especialment les parts altes, així que decidim anar a la Codolosa i repetir la via Iona, en tenim un bon record de la darrera vegada que la vàrem fer.

La nostra ressenya


Inici de la via amb molt bona roca i força vertical


Després d'un tram més senzill trobarem una especie de petit diedre on hi ha un parell de passos força difícils, per entrar tot seguit a la placa que ens portarà fins a la primera reunió. 


Un primer llarg força interessant en el seu conjunt. 


Sortint de la 1ª reunió cal anar en compte amb algun còdol que sembla bo i en canvi es mou. Tot i així ens trobarem amb uns passos força mantinguts però a la vegada bonics. 


La roca acompanya i permet gaudir força fins poc abans d'entrar a la reunió. 


Tot i sabent que del segon al tercer cal anar per l'esquerra, la dificultat em supera i haurem de fer Ao.


Del tercer al quart sembla més difícil del que és quan t'hi poses. 


Una via on és força difícil fer fotos però no podem deixar la de l'arribada a la reunió.


Ens fem una bona foto de record.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa,  La via comença en l'esperó més a la dreta, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.

La via: no és una de les vies que es fa més d'aquesta paret, però la via és molt elegant i puja per un esperó molt marcat i lògic, l'equipament és bo i la roca en general està molt bé. Tot plegat fa que sigui una via totalment recomanable, si us defenseu bé en el V+, grau màxim obligat. 

1er llarg.  30 metres. IV, V-, IV+. Iniciem l'escalada per un diedre a la dreta del primer parabolt on veurem una fissura per posar una assegurança flotant que ens donarà tranquil·litat per fer el pas a l'esquerra i arribar al primer parabolt, després pujarem rectes fins sota d'un ressalt que forma una especia de diedre petit, aquí trobarem un pas més difícil V- fins entrar a la placa que ens portarà a la reunió.

2on llarg. 30 metres. V+, V, IV+. Sortim a l'esquerra amb un pas molt difícil V+ fins el primer parabolt. (Compte que hi ha algun còdol que es mou i convida agafar-s'hi). Després pujarem verticals al costat d'una llastra fins situar-nos al vell mig de l'esperó on trobarem passos mantinguts però molt bonics. Poc abans d'arribar a la reunió ens trobarem amb un tros trencat que abans hi havia una corda. Ara ja no hi és però es puja bé, sense problemes.

3er llarg. 30 metres. V+, V+/Ao (6b), V+, Vè.  Sortim verticals fins el primer parabolt, després ens passem a la dreta on hi ha una fissura que ens permetrà arribar al segon parabolt, d'aquí hem d'anar a la dreta on trobarem millor roca fins el tercer. Des d'aquí haurem de tibar rectes, però amb molt bona pressa fins el següent que un cop superat ja perd un xic de verticalitat i ja podem pujar molt millor fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel o sortir caminant per l'esquerra fins a trobar la baixada de la Drecera del Fra Garí. 

Material: 10 cintes + R (Un joc d'aliens pot anar bé per reforçar algun pas)

Dificultat: A0/V+, o 6b. 

1ª Ascensió: 2002 A. Crusat

Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

2 comentaris:

  1. Enhorabona, una via curta però intensa! La tercera tirada em va costar molt i a penjar-se s'ha dit, llàstima d'aquest tram o de no estar prou fort per a fer-la sense l'ajuda de la cinta, ja que la via com dius és de deu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, cada cop em costa mes. Vaig de malament a pitjor, però la via s’ho mereix. 🧗🧗

      Elimina