Molt cops, quan llegim alguna descripció d'una via, penses que serà una més, que hores d'ara costa trobar llocs que marquin una mica la diferència. Quan ens vàrem decidir per anar aquesta via ens vàrem pensar que seria una mica rotllo, però la veritat és que ens ha sorprès molt i molt gratament. Sense cap mena de dubte és una escalada curiosa, diferent del que estem acostumats, té el seu encant personal.
Les seves tirades de placa, on per sort no són massa dretes, ens veurem obligats a confiar plenament en els peus. La roca és molt adherent però cal agafar-hi confiança fins que no et bellugues amb tranquilitat. Les petites rugositats seran la solució del molt dels passos, això i anar pujant ben decidits. Pel camí trobarem alguns bolts amb les plaquetes ben estirades d'algú que no li ha sortit bé algun pas...
Us deixem la nostra ressenya
El Refugi de Lizara és el punt de sortida, on deixarem el cotxe. No es pot dormir amb furgonetes i autocaravanes ja que és parc natural. Això si, en el darrer poble, Aragües, trobareu una àrea per dormir.
Des del mateix refugi podrem veure aquesta formació geològica per on passa la nostra via. De fet hi ha dues vies, una que va per l'interior i la que va per la placa.
Com el dia es presenta calorós sortim ben aviat i al cap d'una estona ens trobem aquesta cabana de pastors amb el seu ramat que encara està fent mandres.
Mentre nosaltres pugem per la vall completament a l'ombra, en el cim del Bisaurín ja hi toca el sol.
Des de davant mateix podem observar-ho amb més detall, l'aproximació la farem per la dreta de la tartera així guanyarem alçada molt còmodament.
El primer llarg comú amb la via Estratos, encara no toquem cap placa.
En el segon llarg comença el ball, joc d'equilibris divertits.
Ens ho agafem molt bé i riem molt, especialment quan puja l'altre.
La via està molt ben equipada amb bolts de 8mm, fet que permet una escalada molt tranquil·la.
En un moment l'Ita fa l'avió, això si amb la corda ben tensada.
Les tirades passen ràpid, ja que escalem en "carrerilla"
Tots els llargs són bonics i amb un entorn preciós.
Conforme anem acostant-nos a la part final, ens anem mirant com sortir d'aquí.
Aneu-hi amb uns gats ben tous, es tracta recolzar contra més base millor.
Conforme vas guanyant alçada la configuració del estrat és veu millor.
Anem a buscar la sortida, que es veu ben dreta, també hi ha la possibilitat d'escapar-se caminant a l'esquerra i després tornar a la dreta i així ens estalviarem la darrera tirada.
Quan portes uns quants llargs sense fer servir les mans, de cop i volta et trobes una sortida ben dreta i amb uns primers metres desplomats, tot et costa un xic més. Nosaltres hem fet un pas d'estrep i després amb Ao i lliure.
Sort que la roca és molt bona en el tram més vertical i que l'equipament és molt generós.
Són les 11 del matí quant sortim de la via. Tota la via a l'ombra amb molt bona temperatura. Ha estat genial. Ara només ens queda una baixadeta tranquil·la fins el cotxe.
Altra cop al Refugi de Lizara, ara a ple sol.
Aproximació: des del refugi de Lizara agafarem direcció al collado del Bozo pel GR, primer creuarem el Pla de Lizara, després pujarem un mica fins a la cabana de pastors. Fins aquí hem pujat per una pista. Ara, seguirem per un camí més estret però molt bo i anirem guanyant alçada fins a 1.830 metres que ja estarem davant de la via. Ho agafarem per la dreta i així només tindrem tartera els darrers metres. 1h. 10/20 minuts.
La via: itinerari molt curiós, bonic, diferent, divertit i a l'ombra fins a mig matí. Està completament equipat en bolts de 8mm, i les reunions estan equipades per rapelar. Tenim una tirada inicial de diedre/canal, 5 tirades de placa, un canvi de reunió amb una corda fixa, i un darrer llarg força explosiu si ho comparem amb la resta. Molt recomanable.
1ª Tirada: 35 metres. III +, 4 assegurances. Llarg comú amb la via veïna Estratos. Pujarem per una especie de canal amb algun pas de diedre.
2ª Tirada: 30 metres. IV+, 9 assegurances. Pugem per una plaques curtes fins sota d'un ressalt. Un cop superat entrarem en una placa lliça fins a la reunió. Aquí farem el primer tast de la placa.
3ª Tirada: 30 metres. IV, 6 assegurances. Una placa tallada per una franja herbosa, hi ha petites rebaves per les mans.
4ª Tirada: 30 metres IV, 6 assegurances. Segueix la mateixa tònica que l'anterior.
5ª Tirada: 35 metres IV+, 8 assegurances. La gran placa, on a l'inici trobarem foradets pels dits que ens facilitaran la cosa. El tram més fi el trobarem abans d'arribar a la reunió.
6ª Tirada: 25 metres. IV - , 3 assegurances. Placa més tombada i amb més presses que les anteriors, es puja be.
7ª Tirada: 10 metres. I. corda fixa. Aquí farem un canvi de reunió per situar-nos sota el ressalt de sortida.
8ª Tirada: 15 metres. Ae (1 pas) Ao, V. III. El darrer tram fa una franja desplomada. Per sortir, la via busca la part més vulnerable. Tot i així haurem de fer una bona tibada. Superem el primer pas més desplomat amb un estrep o un peu en una baga i després ja podrem sortir en Ao gràcies a les bones preses de peu i de mans que hi trobarem. Un cop superat el tram vertical entrarem en un tram on cal controlar la roca i anar a buscar la reunió un xic a la nostra dreta.
Descens: Anirem a la dreta seguint unes sagetes vermelles i uns pedrons que ens anirà portant al collado del Bozo i després seguirem el GR fins el Refugi. 1h 15/30 minuts fins el refugi.
Material: 10 cintes , 1 estrep, i R. Material flotant totalment innecessari.
Equipada per: Julio Benedé i Luis Royo. 6/2010.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem