Hi ha dies que el més important no és la via, ni el lloc, sinó amb qui has quedat. Feia molt temps que ens anàvem parlant per quedar un dia, però diferents circumstancies han fet que la trobada s'ajornes en el temps. Per fi, avui, hem pogut quedar i anar a escalar una mica i el que és més important fer-la petà una estona.
La primera idea era anar a escalar a la vessant de mar, però quan hem tret el cap a l'inici del flanqueig feia molt vent, així que ens hem decidit per anar pujant i combinant diversos llargs de les múltiples vies que hi ha en aquesta zona.
En Rafel comença a pujar i va superant aquest tros difícil amb molta solvència.
Ara anem a buscar l'aresta i després verticals amunt. El mar està preciós i sembla que el vent baixa en intensitat.
Mentre l'Ita i el Rafel van seguint-me mentre vaig fent el flanqueig.
Pujar pel fil de l'esperó també té el seu atractiu.
Mentre van pujant anem fent plans per futures sortides.
El darrer llarg el fà en Rafel que és qui menys coneix aquesta zona.
El dia és molt clar i permet fer fotografies plenes de color.
Escalar, veure i sentir el mar és super plaent.
Darrers passos bonics abans d'entrar a la reunió.
Quan veiem al fons el Port Ginesta recordem el cop que vàrem llogar un veler i encara estem marejats avui. Una bona experiència de fa molts anys.
Foto cim.
Ara només ens queda una baixada i ens trobarem amb la Pilar per anar a menjar unes tapes plegats i fer plans per altres trobades. El dia ha estat sensacional i les idees i plans per fer junts han estat tants que potser haurem de tornar a viure una segona vida.
Un dia per recordar.
Apa es escalar que el mon s'acaba!!
Fuentes, Fuertes, Cabassa una cordada potent ! Enhorabona per la trobada.
ResponEliminagràcies Jaume!!
Elimina