Follow by Email

dimarts, 26 de novembre de 2019

Paret de la Codolosa - Via L'Avi Trepador i El Balcó de la Codolosa - 24/11/2019

Per aquest diumenge anunciaven fort vent, així que ens decidim per tornar a la Codolosa. Al final va fer vent, però no tant com vàrem anunciar. La seva orientació sempre assegura una bona temperatura fet que et permet gaudir de l'escalada.


Us deixem la nostra ressenya. 


La Ita no s'ho pensa gaire i fa la primera tirada. 


Mirant el pas d'entrada a la reunió. 


Iniciant el segon llarg. 


Sortint de la 2ª reunió. 


Passos bonics del tercer llarg.


Acabant la Via l'Avi trepador. 


l'Ita començant el Balco de la Codolosa. 


Passos bonics i amb roca excel·lent. 


La primera reunió del Balcó de la Codolosa. 


Treballant el segon llarg. 


Contents al cim. 

Aproximació: des del pàrquing al costat del bombers, anirem pujant pel carrer principal fins que el deixarem per pujar per un carrer que surt a la dreta,. Seguirem per aquest carrer fins que arribem el camí que surt del costat d'una tanca. Passat uns 200 metres trobarem un corriol que surt a la dreta i que ens portarà a peu de via. També podeu pujar des del pàrquing que hi ha sota mateix de la paret. 

Les Vies: l'Avi Trepador és de les primeres vies que es varen obrir a la paret i té una lògica aclaparadora. Passos bonics i molt ben trobats. El Balcó de la Codolosa, és una via que ens pot servir per complimentar qualsevol de les altres vies, i així fer uns metres més.

1ª Tirada: 30 mestres, IV/IV+. Algun alien útil.  Sortim verticals a cercar la primera assegurança que està a uns 10 metres de terra, després anem pujant vertical fins arribar a la reunió. Hi ha algun pas que comença a patinar per el nombre de repeticions.

2ª Tirada. 25 metres, Vè. IV. Un pont de roca a equipar.  Sortim per la dreta de la reunió i ràpidament trobarem la primera assegurança, després seguirem recta fins una fissura, sota d'una llastra, que trobarem 2 pitons seguits. Un cop sota la llastra sortirem per l'esquerra. Tot seguit anirem verticals fins a que trobarem un pont de roca a equipar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè.  Sortim per la dreta amb passos verticals però amb molt bona pressa per superar el primer ressalt. Després seguirem verticals fins que ens trobarem un tram més dret que superarem per l'esquerra de les assegurances. Un tram senzill i un darrer ressalt força difícil que ens portarà per terreny més fàcil fins a la reunió.

Per anar al Balco de la Codolosa, anirem pujant uns 60 metres fins sota d'una placa molt marcada.

1ª Tirada: 35 metres. Sortirem pel bell mig de la placa per agafar la primera assegurança, després superem un tram més dret i per terreny més senzill, però amb molt bona roca fins arribar en un replà. D'aquí pujarem per terreny més fàcil fins a la reunió.

2ª Tirada: 15 metres V, A0 o A1 (1 pas) Vè. Des de la reunió pujarem verticals per un tram que cal tenir cura amb la roca, després farem Ao en les 2 primeres assegurances, o ens ajudarem amb un estrep o baga per posar el peu, per seguir amb passos drets però amb bona roca, fins que la placa es tomba que trobarem la reunió. 

Descens: de l'Avi Trepador podem baixar caminant anant a buscat el camí a l'esquerra. També podem baixar en ràpel per la mateixa via.

Del Balcó de Bacó de la Codolosa, podem baixar a peu pel camí que hi ha darrera de la reunió, senyalat amb pintura groga i blanca. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!

dimecres, 20 de novembre de 2019

El Garraf - Pic del Martell - Via Reserva - 20/11/2019

 Després de fer la via i de publicar-la els companys ens han dit que la via està restringida. Ens sap greu. Deixem el post perquè no us passi com a nosaltres. El Garraf sempre és una bona alternativa pels dies que es presenten freds. Amb aquesta intenció hem anat al Pic del Martell. Un cop arribats al peu, hem mirat les diferents alternatives i, al final ens hem decidit per la via Reserva una gran clàssica del sector. Ja hem vist que al cap d'una estona el sol ens tocaria només de resquitllada, tot i així ens hi hem posat. Tot i que malgrat hem passat un xic de fred ens ho hem passat molt bé. Certament, escalar entre setmana és un plaer, està en un lloc sense gent et permet gaudir molt més de l'entorn.


Donat que jo l'havia fet, hem fet el primer llarg per la via Dire Straits, un llarg per bona placa amb molt bona presa, però hi ha un pas que patina un xic i la fa més difícil. 

Passos verticals però amb molt bona presa. 


Darrers metres abans d'entrar a al reunió. 


Iniciant el segon llarg. Un llarg preciós. 


Arribant al sostre característic. 


Contenta després de gaudir d'aquest llarg sensacional. 


Intentant equipar el pas i després he vist que a la dreta hi ha un bon parabolt. 


Tornant al solet. 


Darrer llarg per arribar al cim. 


Roca treballada per la natura. 


Foto cim.


Iniciant el camí de baixada. 

Aproximació: Seguim l'autovia que va de Barcelona Sitges que deixarem a la sortida que indica Port Ginesta i Garraf, arribats a una rotonda agafaren la carretera que passa per l'urbanització Rat Penat i seguirem per la carretera que puja al Parc Natural del Garraf. Arribats en un gran aparcament a mà esquerra deixarem el cotxe. 
Des de l'aparcament recularem uns 50 metres fins que trobarem un camí que puja dret fins arribar a un collet, des d'aquí baixarem per un corriol força dret fins que toquem a peu de paret. Tot seguit seguirem fins a voltar a l'esperó i ja arribarem al peu de via. Nom indicat al peu.

La Via: És la gran clàssica del Pic del Martell, vertical i amb molt bona roca, amb un segon llarg preciós. Una via que s'ha de fer si o si.  

1er llarg. 35 metres. IV+, Vè. (Per la Via Dire Straits).  Pugem verticals fins a trobar el primer parabolt comú amb la via Reserva, després ens enfilem en un bloc a ma dreta i comencem a pujar verticals per la placa. Hi ha un moment que trobarem un pas més un xic patinós de peus, superat aquest pas, la paret es posa vertical però amb molt bona presa fins arribar a la reunió.

2on llarg. 30 metres. V, V+. Sortim per l'esquerra i ens enfilem a un petit esperó a mà esquerra, després seguirem verticals pel diedre per tornar a la dreta i seguir pujant fins sota el sostre. Aquí tenim dues opcions, sortir per l'esquerra o per la dreta, tots dos llocs presenten passos atlètics i amb molt bona presa. Quan arribem a una savina morta la dificultat minva fins a la reunió.

3er llarg. 30 metres. V, V+. Sortim per l'esquerra pujant per una especie de diedre fàcil d'assegurar, arribarem un  lloc on hi ha un pas un xic balmat on a mà dreta hi ha un parabolt, seguim per la placa fins un pont de roca. Continuem verticals fins sota d'un diedre desplomat que es veu força gastat, tot i així hi ha bona presa. Superat aquest pas arribarem a la reunió.

4art llarg: 20 metres, IV, IV+. Fem el primer pas vertical i després anem en diagonal a la dreta, anirem trobant parabolts per asseguren els passos més drets. Malgrat que des de sota sembla una tirada bruta al final i gràcies a la bona roca surt un llarg força bonic. 

Descens: Podem baixar per la mateixa via, doncs està equipada. Per agafar el primer ràpel haurem de baixar uns 5 metres des de la darrera reunió. 

Si sortim a peu haurem de pujar en direcció al cim i trobarem fites que ens portaran al camí de pujada que seguirem fins a la carretera. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dimarts, 12 de novembre de 2019

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via del Pi 06/11/2019

Sempre que hi ha avis de vent del nord, la Paret de la Codolosa és una bona alternativa. Només arribar a l'aparcament ja podem veure que hi ha una bona colla que ha pensat com nosaltres. Ens fa molta joia trobar-nos amb el Ton Bahí doncs feia molts anys que no ens veiem i després amb l'Arseni Lago i en Ferran  De La Rosa, aquests ja estan a mig llarg quan arribem a peu de via.

Tot i que hi ha una cordada al tercer llarg, escollim la Via Del Pí doncs és la que fa més temps que no repetim. També ens va il·lusió anar al costat dels companys Arseni i Ferran i així la farem petar. 

El primer cop que la vàrem fer, estava força bruta ja que feia molt poc temps que l'havíem oberta. Aquest cop l'hem trobada un xic més neta, fet que et permet gaudir més de la via.



L'Ita en els primers passos de la via (Foto Arseni)


Tram un xic finet, però que es deixa fer. 


Fent el primer llarg de segon. 


L'Ita a la 1ª reunió. (Foto Ferran)


En Ferran a la via del costat. 


En el segon llarg un cop superat el pas difícil. 


La sortida de la segona reunió, pas vertical amb presses d'escàndol. 


En Ferran fent els darrers passos de la seva via. 


La Ita a la placa final. 

La Via: Un itinerari més de la Codolosa, que al final totes tenen una similitud i costen de recordar. El nom ve del pi que hi ha a la segona reunió i que veurem des del peu de via.

1ª Tirada: 30 metres, Vè, IV, 6 parabolts. Comencem anant a cercar un parabolt que hi ha a l'esquerra d'un gran bloc, farem un pas un xic difícil per entrar en una placa que manté la dificultat, després creurem una especie de canal per a seguir per unes plaques fins a la reunió.

2ª Tirada: 20 metres, 6ª, IV. 6 parabolts. Des de la reunió podem veure tres línies i haurem d'agafar la que va més a l'esquerra. Superarem un pas vertical on haurem de tibar un xic, després la paret es tomba i ja per terreny més fàcil fins a la reunió. 

3º Tirada: 30 metres, V+, IV, 6ª. 9 parabolts i un pont de roca. Sortim de la reunió amb una bona tibada però amb una roca sensacional, després seguirem per terreny més fàcil fins arribar a un bon replà. Des d'aquí només ens queda superar una placa que al final es converteix amb un petit diedre. 

Descens: podem baixar amb ràpel per la mateixa via o sortir caminant per dalt.

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba

dijous, 7 de novembre de 2019

Serra de Prades - Roca Ponent - Via Ramon Sagués - 14/06/1979


-->

Vista de la Paret Oest i del diedre.

Tot seguit reprodueixo l’article publicat al butlletí de la Unió Excursionista Sabadell del mes de juliol de 1979. Era el nostre modest homenatge a Ramon Sagués que va ser el nostre pare de la muntanya, d’ell vàrem aprendre molt de com entendre i anar a la muntanya. Passats els anys, també volem recordar el nostre company Rafael Lorenzo, que ens deixaria els primers dies de l’any següent conjuntament amb el seu germà i un company en el coll del Torreneules i que ens va acompanyar a l’obertura d’aquesta via.

Malgrat que és va publicar aquesta ressenya en aquest butlletí no ha estat recollida cap altra publicació de la zona i ara, 40 anys després, volem deixar-ne constància.

En record company de tantes sortides i hores passades a la muntanya, que tan li agradava i pel molt que havia fet per ella, hem decidit posar el seu nom, en aquest modest, però bonic itinerari.

El mes de Març, vàrem tenir ocasió de fer una escalada en aquest lloc tan bonic, situat molt a prop del monestir de Poblet (Tarragona). La seva principal particularitat, és la natura de la roca, granit rosat de molt bona qualitat, sense menystenir la bellesa del lloc on està situat, que és un paratge molt feréstec i tranquil.

En el transcurs de la nostra ascensió per l’aresta S.W. vàrem poder veure les possibilitats d’obrir un nou itinerari, per la seva cara O., es veia un diedre que portava pràcticament al cim. En veure les diapositives d’aquesta sortida, encara ens va fer venir més ganes de tornar-hi.

El dijous de Corpus ens vàrem desplaçar novament en aquest indret, amb la intenció d’intentar aquest nou itinerari. El dia no era pas massa bo, pràcticament tot el viatge va estar plovent, però ara semblava que el dia es volgués arreglar. Carregats amb el material iniciem la curta aproximació, per la tartera de blocs, i a la poca estona, ja som al peu de la via. Estem molt entusiasmats, perquè si des de la carretera era bonic, ara encara ho és més.

Al cap de quatre hores som tots tres molt contents dalt del cim, ens ha quedat una via molt bonica, hi hem fruït molt i el dia encara s’ha aguantat prou bé. És en la davallada quan discutim quin nom li posarem i un dels tres va dir, li podríem posar el nom del Ramon i així va ser.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA.

Aproximació.- Deixem el cotxe en un petit replà al costat mateix de la pista asfaltada que puja a Castellfollit, i davant mateix de la Roca Ponent. Iniciarem l’aproximació creuant el rierol, pugem una tartera d’uns vint metres, es troba un camí emboscat que porta a una altra tartera de grans blocs. Aquesta es divideix en dues. Agafem la de l’esquerra que pujarem fins a situar-nos sota mateix d’una espècie de cova, que superarem i després seguirem entre els arbres fins al peu de via. 20 minuts.

VIA RAMON SAGUÉS.- Comença l’escalada per un diedre inclinat, situat a l’esquerra d’una gran placa llisa. Puja fins un arbret o savina, per seguir després en tècnica de diedre fins un bon pitó; després sortirem cap a la dreta, per seguir recte fins un blocs; en sortirem per l’esquerra fins un arbre molt gros. Reunió 1. 25 metres IVº Sup. IVº.

La segona tirada consisteix a pujar, per un seguit de petites terrasses herboses fins a la base del diedre. Reunió 2; 35 metres IIIº, 1 bada.

Sortim de la reunió amb un pas en lliure per clavar el primer pitó, on ens penjarem i mitjançant tres més, superarem aquest petit balmat A1, per continuar després en lliure pels mateix diedre, que es presenta molt vertical, però amb bona presa, fins a situar-nos sota mateix d’una bavaresa, on trobarem un bon pitó d’assegurança, Vº. Superarem la bavaresa per situar-nos en un diedre inclinat, on hi ha un esbarzer. (Vº sup); després trobarem un pont de roca, per a assegurar-nos els últims metres fins a la reunió que farem en un gran replà. Reunió ; 25 metres A1, Vº, Vº Sup; 5 pitons.

Des d’aquest replà prosseguirem per un diedre situat a la nostra esquerra, fins sota mateix de unes savines, IVº, per continuar després directament fins el cim. Reunió 4; 25 metres IVº, IIIº, 1 pitó.

Horari: 2 hores
Material.- 6 pitons variats, algun tascó, estreps, i bagues.
Dificultat.- D. Sup. (pendent de confirmació)
1ª ascensió.- Rafael Lorenzo, Margarita Cabassa i Manuel Fuertes.
Data: 14 de juny de 1979.

Us deixem la ressenya original.

dimarts, 5 de novembre de 2019

Montserrat - L'Elefant - Via Cerdà Prokoski - 30/10/2019

 Les vies de la cordada Cerdà Prokoski són un símbol de l'escalada d'una època. Poc a poc hem fet diferents vies obertes per aquesta sensacional cordada, però la de l'Elefant s'havia anat quedant un xic amagada entre les pendents. Segurament perquè ens feia una mica de mandra pujar totes les escales i canals fins al peu de via. La veritat és que paga la pena l'excursió, doncs malgrat només té tres llargs, llàstima, és un itinerari molt representatiu de l'escalada montserratina i que cal fer.


Primers metres de la via. 


Des de la 1ª reunió una sensacional vista sobre la Mòmia. 


Entrant a la reunió, ara totalment a la ombra. 


Sortida molt bonica de la primera reunió i que podrem assegurar amb alien blau, o amb un camelot més gran. 


En cada llarg, com a mínim podrem posar 2 merlets de gran qualitat. 


La Cadireta del flautats que vola sobre Monistrol. 


Ara per una placa més senzilla arribant a 2ª reunió. 


Inici del tercer llarg, senzillament sublim. 



Vertical però amb molt bona pressa. 


Primer vas a la dreta i després tornés a la esquerra quasi a la vertical de la 2ª reunió.  


Alguna relíquia hi ha..


Millor que un parabolt. 


El sol torna la vida.


i també l'al·legria. 


Foto cim amb el Cavall Bernat al fons. 


Matí sensacional i més quan arribes al cim. 


Com no, selfie al cim. 


Una estampa que cada cop que hi passem ens l'emportem. 

Aproximació: des del Monestir de Montserrat pujarem per les escales dels pobres fins a la trenca de Sant Benet. Seguirem pujant escales fins a l'ermita, ara refugi, des d'aquí seguirem el camí que puja a l'ermita de Sant Salvador, passat el coll de la Trufa passarem pel peu de la Trompa de l'Elefant, i seguirem fins al coll amb la Mòmia per després anar a l'esquerra fins al peu de via. 

La Via: el seu nom ja ho diu tot, està molt ben trobada, bona roca i força equipada, més del que ens esperàvem. Els merlets, algun Tricam i algun Alien ens acabaran de reforçar l'equipament.

1ª Tirada: 35 metres, IV+, IV.  Des del peu de via sortirem verticals i tot seguit trobarem una assegurança, d'aquí anem un xic a l'esquerra i podrem posar un alien en un forat, un altre assegurança, un merlet, una altra assegurança un altre merlet i així fins a la reunió. Reunió al costat mateix d'una savina. 

2ª Tirada: 30 metres. IV+. Sortim per la dreta i abans de sortir a l'aresta podrem posar una bona assegurança flotant, després anem a la dreta i tot seguit ja trobarem un spit, després vertical i tornant a l'esquerra una mica i altra cop vertical fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. V. Altra cop anem a la dreta i veurem un mur força vertical, que a la vegada està ben assegurat, passos verticals amb grans còdols que ens faran gaudir d'allò més, després torna a l'esquerra fins quasi a la verticalitat de la 2ª reunió. Poc a poc perd verticalitat i ja veurem la reunió un xic sota del cim. Després uns metres molt senzills fins el cim. En aquest llarg, sembla que la via original sortia vertical a l'esquerra cercant el lloc més fàcil. 

Descens: anirem al coll entre la Trompa i l'Elefant i baixarem per una canal estreta primer i després més ampla. seguirem unes fites que ens portaran en una altra canal a desgrimpar fins un coll. Seguirem per una canal d'arbres que ens portarà a l'ermita de Sant Salvador. 

Us deixem la nostra ressenya.




Apa a escalar que el mon s'acaba.