Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Jo aquí no hi torno. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Jo aquí no hi torno. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 21 de novembre del 2023

Els Ports - La Gronsa Central - Via Dels Aprenents 18/11/2023

 A la Gronsa Central vessant sud, hi ha tres vies dels mateixos autors; Ismael Monsonis i Marisa Huguet. Primer vàrem fer la via: Jo aquí no hi torno, després la via Directa al Almendrado i avui hem fet la Via Dels Aprenents-


Una bona vista de les Roques de Benet que, des de les tres vies les podrem observar plenament. Al mateix temps gaudireu d'una gran tranquil·litat, lluny del trànsit de gent que sempre hi ha en els Estrets. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Les altres dues vies estan equipades amb parabolts i aquesta té alguns espits en els trams més fàcils i parabolts en les reunions i en els trams un xic més difícils. 


Com totes les vies, els primers llargs són ben tombats.


En el tercer llarg ja trobem un petit muret i ja comencem a escalar. 


Tot i així després es torna a tombar fins a la reunió. 


Ara si que trobem un tram vertical i prou finet. 


Passos bonics i ben assegurats. 


Després d'aquest tram més vertical tornem a entrar en un tram tombat fins a la quarta reunió. 


La cinquena tirada pujarem per un esperó super bonic i per gaudir del plaer de l'escalada en una dificultat moderada. 


El darrer llarg haurem de superar un encastament, que he provat de fer-lo amb la motxilla i ha estat impossible entrar-hi, així que l'he deixat a l'assegurança de baix i després la cosa ha estat ben diferent. 


Darrers metres de la via. 

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan anirem direcció a Els Ports, passarem la trenca que va a les Roques de Benet, i farem una pujada fins arribar al coll Blanc on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí recularem uns 200 metres per la mateixa carretera i agafarem un corriol que passa per un mas enrunat. Tot seguit, anirem a buscar un corriol que va al costat d'una tanca. Seguirem per aquest corriol fins passar el Paller, i pujarem fins el coll format entre la Gronsa Central i el Paller. Un cop arribats al coll baixarem pel costat de la paret fins que ja veurem l'inici de les altres vies, haurem de seguir flanquejant fins que veurem una fita que marca l'inici de la via. Just a l'esquerra d'una gran llastra amb un sostret vermell. 

La Via: itinerari senzill de 6 llargs que amb cordes de 60 metres podrem fer en 5 llargs. Tot i ser fàcil trobarem passos bonics i ben agradables de fer. Recomanable.

1er. llarg: 35 metres. Grimpada fàcil de placa.

2on llarg: 20 metres. Anirem per la placa però en tendència a l'esquerra fins a l'alçada d'una savina, després vertical fins a la reunió.  Aquests dos llargs els podem fer en un de sol.

3er. llarg: 45 metres. Sortim per la dreta i després recta fins a trobar una reunió just a l'esquerra d'una savina.

4art. llarg: 25 metres. Superarem un tram vertical i un xic finet  per entrar en terreny més fàcil fins a la reunió.

5è. llarg: 25 metres. Pujarem per un esperó amb una escalada plaent. 

5è llarg bis: Anirem a l'esquerra fins a situar-nos a la vertical de l'encastament. Reunió en una alzina.

6è llarg: Pujarem vertical i entrarem a l'encastament, en el seu interior trobarem un còdol encastat que serà una pressa clau per superar aquest tram més difícil (no obligat), després seguirem en escalada plaent fins a la reunió.

Descens: Tenim varies opcions: a) fer un ràpel fins a la 5à reunió i des d'aquí dos més fins un collet, on haurem de seguir desgrimpant i creuant la gran placa pel peu de les vies.  b) Seguir crestejant fins que estem a l'alçada del coll on trobarem una instal-lació per baixar en dos ràpels directa el coll, 45, 50 metres. Els darrers metres haurem de fer una desgrimpada. c) Anem crestejant pel cresta de la Gronsa fins que trobarem una canal a la cara nord/oest, on hi ha un ràpel equipat en una savina. 30 metres. Després remuntem una mica per trobar l'inici d'una canal on a dreta trobarem una gran savina amb un segon ràpel de 40 metres. Després seguirem baixant per la canal fins a trobar el camí que va al costat de la tanca.  d) Nosaltres hem fet un ràpel fins el bosc, tot seguit hem pujat fins a trobar la quarta reunió de la via: Jo aquí no hi torno, per on hem fet un segon ràpel de 25 metres, un tercer de 30 metres i un darrer de 55 metres per les rampes i hem pujat al coll. Per aquí hem baixat molt bé. 

Oberta per: Ismael Monsonis i Marisa Huguet a l'any 2002

Material: 8 cintes exprés + R.

Ressenya de les altres vies d'aquesta cara que us poden interessar: Via Directa al Almendrado , Jo aquí no hi torno

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 19 de novembre del 2023

Els Ports - La Gronsa Central - Via Directa al Almendrado - 17/11/2023

 Quan ens trobem amb l'Arseni i el Ferran ens expliquen la via que vàrem fer ahir, just la que ens feia il·lusió fer nosaltres avui. Ells varen fer la Directa al Almendrado i avui hi anirem nosaltres, i ells aniran a la via Jo aquí no hi torno. Com que les vies van paral·leles ens podrem fer fotos i anar comentant la jugada. 


La nostra ressenya.


Avui hem anant ràpids a fer l'aproximació i a trobar el peu de via. L'inici està ben marcat, en el primer parabolt R0, hi trobarem una sageta groga i en el segon hi trobarem una segona sageta amb el nom de la via. Cal vigilar en no posar-se a la via: Jo aquí no hi torno, que va més a l'esquerra i els parabols són de color gris. 


Iniciant el primer llarg per les plaques tombades, i el segon i el tercer l'Ita els farà junts. 



Iniciant el quart llarg, primer anirem a buscar un diedre a l'esquerra.


Anirem pujant per la placa fins que haurem de passar a l'altra cantó per entrar a la placa que ens portarà sota del sostret.  


La tercera reunió.


Ara progressant amb Ao només ens molesta el fort vent que està fent, esperem que vagi de baixada aviat. 

Mentre nosaltres ens barallem amb aquest 4art llarg, l'Arseni i en Ferran van progressant per la seva via. 


l'Ita en el pas de 6a que li surt molt bé. (Foto Ferran de la Rosa)


l'Ita arribant el sostret on he deixat l'estrep en l'únic pas que hem fet, però el fort vent la deixat plenament horitzontal. 


L'Arseni va guanyant alçada en la via del costat. 





Un cop superat el sostret amb Ao (Foto Arseni Lago)


Iniciant el 5è llarg, un pas que ens farà tibar per no fer Ao.


El mateix pas des de la via del costat (Foto Arseni Lago)


Malgrat el fort vent, aquest diedre del cinquè llarg és tot una joia. 


Un bon replà per la cinquena reunió. 


Aquest darrer llarg és diferent, la primera part amb una roca amb bons còdols i la segona part realment sembla un almendrado, petits cigronets que semblen ben fràgils, 


A mitja tirada trobarem un pas estrany per posar-nos sobre un gran bloc. 


"Almendrado" total. 


En el cim ens fem una fotografia de record. 


Com per la cresta encara hi fa més vent, optem per baixar per la mateixa via que està molt ben equipada. 

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan anirem direcció a Els Ports, passarem la trenca que va a les Roques de Benet, i farem una pujada fins arribar al coll Blanc on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí recularem uns 200 metres per la mateixa carretera i agafarem un corriol que passa per un mas enrunat. Tot seguit, anirem a buscar un corriol que va al costat d'una tanca. Seguirem per aquest corriol fins passar el Paller, i pujarem fins el coll format entre la Gronsa Central i el Paller. Un cop arribats al coll baixarem pel costat de la paret fins que ja veurem l'inici de la via. Parabolt.  35 minuts.

La via: aquesta via té tres parts molt diferenciades; tres llargs de placa tombada, dos llarg molt drets i molt ben trobats, i el darrer llarg que és un conglomerat diferent on sembla que podria venir el nom de la via.  La via està molt ben equipada, on en el llarg més dret, podrem pujar en Ae o Ao. Les reunions estan totes equipades per poder rapelar. El lloc és preciós i super tranquil. El conjunt la fa una via molt recomanable. 

Restriccions : des del 15 de desembre al 31 de juliol.

1er., 2on i 3er Llargs: van per una placa tombada on guanyarem alçada ràpidament. Si aneu amb cordes llargues, el segon i el tercer llarg és poden empalmar. 

4art. Llarg: 30 metres. Primer anirem a l'esquerra per cercar el diedre, després passarem a la dreta i pujarem per una placa fins sota d'un sostret, per superar-lo nosaltres hem fet un pas d'estreps i després ja en lliure fins a la reunió. Un llarg super ben trobat.

5è Llarg: 30 metres. Sortim per un diedre amb un pas on haurem de tibar, després amb una escalada agradable i molt vertical fins arribar a la reunió.

6è Llarg: 35 metres. Pugem vertical per una placa molt bonica fins a trobar un ressalt que ens haurem de situar sobre d'un bloc, (pas no obligat) després seguirem verticals fins un punt que la roca fa un canvi i converteix en una conglomerat ple de cigronets, que malgrat semblen molt bons, a la vegada semblen que s'hagin de petar. Reunió a la dreta del darrer parabolt.

Descens: Tenim varies opcions: a) Baixar per la mateixa via en quatre ràpels, 35, 30, 30, 55 i després pujar al coll. b) Seguir crestejant fins que estem a l'alçada del coll on trobarem una instal-lació per baixar en dos ràpels directa el coll, 45, 50 metres. Els darrers metres haurem de fer una desgrimpada. c) Anem crestejant pel cresta de la Gronsa fins que trobarem una canal a la cara nord/oest, on trobarem un ràpel equipat en una savina. 30 metres. Després remuntem una mica per trobar l'inici d'una canal on a la dreta trobarem una gran savina amb un segon ràpel de 40 metres. Després seguirem baixant per la canal fins a trobar el camí que va al costat de la tanca. 

Material: 20 cintes exprés, 1 estrep, + R

Oberta per: Marisa Huguet i Ismael Monsonís. 2015.

Us deixem l'enllaç a la via Jo aquí no hi torno.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 30 d’octubre del 2023

Els Ports - La Gronsa Central - Via: Jo aquí no hi torno - 29/10/2023

Feia temps que no baixàvem a Els Ports, i anys que no anàvem a la Gronsa Central, així que aprofitem que fins el 15 de desembre encara s'hi pot escalar farem una via de la sud-est que encara no hi hem fet cap via.   


Us deixem la nostra ressenya. 


Aquesta via té 110 metres de grimpada que fem en dues tirades que ens deixaran al peu de la part més dreta. 


Certament és difícil no seguir la via, ja que està plena de parabolts, fins i tot a les tirades més senzilles. 


Els primers 55 metres són ben tombats, per sort, els següents ja tenen algun tros una mica més dret. 


Fa goig veure les Roques de Benet que treuen el cap pel collet format entre la Gronsa Central i el Paller. 


El tercer canvia radicalment la cosa, ara escalem una placa més vertical i algun tram la roca a controlar. 


Aixi si, amb un equipament generós, ideal per començar a fer vies llargues. 


El quart llarg és preciós, vertical amb molt bon cantó, ideal per gaudir-lo. 


Fem un canvi de reunió fins a una alzina per fer el darrer llarg.


Els primers metres són drets i un xic estranys, però tot seguit passa a una roca excepcional i amb passos molt ben aconseguit. Un llarg plaent de fer. 


Darrers metres de la via. 


Parem i pleguem el material, ho hem fet abans d'hora, doncs encara ens quedaran un parell de ràpels. 


Des del cim podem veure els Estrets. 


Les Roques de Benet, on hi hem escalat unes quantes vies. Bons records que tenim encara prou frescos. 

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan anirem direcció a Els Ports, passarem la trenca que va a les Roques de Benet, i farem una pujada fins arribar al coll Blanc on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí recularem uns 200 metres per la mateixa carretera i agafarem un corriol que passa per un mas enrunat, tot seguit anirem a buscar un corriol que va al costat d'una tanca. Seguirem per aquest corriol fins passar el Paller, i pujarem fins el coll format entre la Gronsa Central i el Paller. Un cop arribats al coll baixarem pel costat de la paret fins que ja veurem l'inici de la via. Parabolt.  35 minuts.

la Via: ens ha sorprès gratament, té tres llargs molt bonics i molt aconseguits. Equipament generós. 
Recomanable.

1er. llarg: 55 metres II,  grimpada fàcil de placa.

2on. llarg: 55 metres II, III+, seguim grimpant fins arribar en una franja que travessa tota la paret.

3er. llarg: 30 metres. IV+, V.  Anem en tendència a l'esquerra fins una savina, després vertical fins a la reunió. Compte amb les llastretes. 

4art llarg: 25 metres. IV+,  Escalada vertical amb molt bons còdols. Després farem un canvi de reunió.

5è llarg: 25 metres. V, 6a, V-. Sortim verticals amb uns passos difícils per anar a la dreta per sota d'un ressalt fins que veurem que podem sortir verticals fins a la reunió.  

Descens: 

A) baixem en ràpel per la mateixa via i desfem el camí de pujada. Recomanable.

B) anem crestejant pel cim de la Gronsa fins que trobarem una canal a la cara nord/oest, on trobarem un ràpel equipat en una savina. 30 metres. 

Després remuntem una mica per trobar l'inici d'una canal on a l'esquerra trobarem una gran savina amb un segon ràpel de 40 metres. Després seguirem baixant per la canal fins a trobar el camí que va al costat de la tanca. 

Material: via totalment equipada: 10 cintes exprés + R

Oberta per: I. Monsonis i companys. 12/2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 16 de juny del 2013

Paret Narieda - Via del Nifo - 16/06/2013

Quan la calor comença, el blat passa de verd al groc en poc dies, i el dia s'allarga, cal cercar itineraris a l'ombra. Amb aquesta intenció hem anat a saldar un deute pendent, ara fa un any, fugin del calor, vàrem anar a la Via del Nifo a la Paret de Narieda. Vàrem fer el primer llarg i vàrem baixar, jo ja vaig veure que no era el dia, i per fer aquesta via cal anar inspirat.
Hem quedat amb el Xavi de trobar-nos a Figols, hem dormit just al costat de l'ermita, hem estat de conya, sense gens de calor.

Al matí quan ens llevat, just al davant nostre podíem veure la Paret de Narieda, amb l'Esperó  Xelo-Bam, just on el sol es baralla amb l'ombre, més a la dreta i bastant més curt es retalla l'esperó per on puja la Via del Nifo. Tot i que aquesta via es pot fer fins d'alt, nosaltres només farem la part de diedre.

 Deixem les furgos, en l'únic replà possible, just al front surt un corriol que tot pujant per una tartera ens portarà a peu de via en poc més de 15 minuts. Mentre pugem podem gaudir d'aquestes flors, francament són un espectacle per si soles.
 A peu de via, ens repartim les tirades, en Xavier farà les tres primeres i jo les restants. Els primers metres són força finets, però només superar els primes 5 metres ja trobarem un bon universal, després en un lloc que es posa dret hi ha un altre pitó, arribem a una cornisa, que haurem de seguir a l'esquerra, fins sota mateix del diedre que ens portarà a la primera reunió. Abans de seguir amunt trobareu un buril sense plaqueta i just abans d'entrar a la reunió un altre. 35 metres Vè. En alguna ressenya li posen IVº, ufff...
 En Xavier fent els darrers metres de diedre per entrar a la 1ª reunió.
 El segon llarg són 25 metres de  IV- que cal seguir en diagonal a la dreta.
 La tercera tirada comença amb un tros força fi fins arribar a un spit, després seguirem recta fins agafar un pitó, aquí cal canviar i fer un flaqueig ascendent a l'esquerra, agafem un savina, i seguim vertical fins a una possible reunió, a la nostra esquerra veurem un bloc, cal pujar-lo i baixar-lo per l'altra cantó. En aquest llarg cal tenir cura de la roca i del fregament de les cordes. R3. 30 metres Vè, IVº.
 Des de la tercera reunió veurem el diedre a uns 4 o 5 metres a l'esquerra, sembla que hem de baixar i tornar a pujar, però si ens mirem bé la roca, veurem una fissura horitzontal molt bona pels dits, doncs som-hi!! un cop al diedre, hem d'anar pujant amb passos molt bonics, fins arribar a un pont de roca, i després un pitó, on ja veurem la reunió. R4 Vè. 30 metres.
 Fent els passos més drets de la quarta tirada. 
 L'Ita arribant a la quarta reunió i en Xavier un xic a sota. 
 En la ressenya que portem de rocaineu, i posen V++, només començar aquest llarg, ja veig que la cosa serà més dura, i més si tenim en compte que la baga del pont de roca està negra i el tac de fusta millor no tocar-lo.
 Poc a poc ens anem trobant trossos molt més verticals, on haurem de tibar fort i addicionalment ens haurem d'anar parant per posar les assegurances flotants. R5 V++ i 30 metres.


 Des de la reunió ja veig que la sexta tirada és veu un tros que serà dur. Primer començo per la placa fins un pitó, després cal anar a l'esquerra i et situes a sota el diedre, podem posar un camalot vermell i un tasco molt bo a l'altre costat. Arribat aquí, dubto, em fa mal l'espatlla i penso que no ho podré fer, ho provo, i torno a baixar una mica, no sé que fer, tinc dubtes, finalment i donat que tinc dues bones assegurances decideixo tirar amunt.
 Poc a poc vaig pujant, com puc em paro a posar un tasco, segueixo, i sembla que la cosa afluixa una mica, ufff... després un pitó i ja veig la reunió, però encara hauré de tibar una mica. R6. V++, 30 metres.
 Tot tibant diedre amunt. 
 L'Ita i en Xavier fent la darrera tirada del diedre. 
 L'Ita fent el primer ràpel. 
 En Xavier  en el segón ràpel amb les furgos sota mateix.
 Molts cops quan escalem, no mirem al darrera i ens deixem perdre vistes com aquesta.

Via molt bonica, atlètica i divertida, cal dominar la tècnica d'autoprotecció amb assegurances flotants. i el V++
Via ideal per fer al matí, ja que hi toca l'ombre fins a les 13 hores.

Us deixem la ressenya que hem trobat de rocaineu, està molt ben feta.

A escalar que el mon s'acaba.