El Garraf - Pic del Martell - Via Laberinto Hueco 03/12/2022

Després de passar fred al Mont Roig quedem amb la Montse i el Sergi per anar al Pic del Martell, doncs sembla que farà millor temps i les temperatures sempre són més altes a prop del mar.

Portem diferents ressenyes i quasi no ens decidim fins al peu de via Laberinto Hueco, ells ja la coneixen i diuen que es força bonica. 

La nostra ressenya

En Sergi començant la via, doncs ells ja l'han fet i segur que aniran més ràpids que els avis....

Tot seguit ja hi anem nosaltres. Un diedre molt bonic ens fa entrar en matèria. 

La roca és molt bona, d'aquella que fa mal els dits 

La Montse sota d'un cel ben blau iniciant el segon llarg 

Aquest segon llarg vas pujant i al mateix temps penses com sortirem per els sostres que tenim al cap. 

Un cop ets a sota veus que hi ha una fissura de mans i que també pots fer un pas Ao. Un tros molt aeri, impressionant i bonic. 

Esperant entrar a la reunió faig una foto a l'Ita a la primera reunió. 

Progressant per un tram força difícil abans de fer el flanqueig entre mig del sostre.

La segona reunió és ben penjada, fet que li dona ambient a la via. (Foto Sergi)

Sortint de la reunió en flanqueig per anar a buscar un diedre amagat. 

El forat de la reunió que li ha quedat el nom de WC.

L'Ita a la segona reunió. 

Un pas llarg per començar el quart llarg

La quarta reunió sobre uns grans blocs. 

En el cinquè llarg en trobarem algun pas que des de sota semblava més senzill .

Arribant a la cinquena reunió. Roca d'escandol. (Foto Sergi)

Ara ja només ens queda un llarg de grimpada fàcil que fem encordats per anar més tranquils. 

La via ens ha agradat força, està ben trobada i ens ho hem passat molt bé amb la Montse i el Sergi que ens han anat marcant el camí. 

Aproximació: Seguim l'autovia que va de Barcelona Sitges que deixarem a la sortida que indica Port Ginesta i Garraf, a la rotonda agafaren la carretera que passa per l'urbanització Rat Penat i seguirem per la carretera que puja al Parc Natural del Garraf. Arribats en un gran aparcament a mà esquerra deixarem el cotxe. 

Des de l'aparcament recularem uns 50 metres fins que trobarem un camí que puja dret fins arribar a un collet, des d'aquí baixarem per un corriol força dret fins que toquem a peu de paret i ens trobarem sota l'esperó. 

La Via: cinc llargs molt ben trobats, amb passos força atlètics que us faran gaudir de la verticalitat de l'esperó. Està força equipada amb pitons, ponts de roca, spits, parabolts i unes P's. però sempre hi trobareu algun punt a reforçar amb assegurances flotants donant-li així un plus més a la via. Molt Recomanable.  

1er. Llarg. 15 metres. V. Diedre vertical força bonic fins la reunió que tot i que es pot fer més amunt, preferim fer-la aquí i així podrem fer la segona tirada més llarga.

2on. Llarg. 25 metres, V, 6a (V+/Ao), sortim per la dreta de la reunió i pugem per un tram de forats per anar a l'esquerra on trobarem una reunió (La primera si la feu diferent a nosaltres) d'aquí tornem a la dreta amb passos força polits i poc a poc ens situarà entremig de dos sostres i que haurem passar flanquejant a l'esquerra per entrar en un balco on farem reunió. En aquest punt hi ha un forat que li diuen el WC.

3er. Llarg. 35 metres, V, V+, V. Recte amunt surt la via de l'Esperó dels Bombers, nosaltres farem un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un diedre que s'insinua. Entrem al diedre on trobarem un parell de pitons i un xic més amunt una pedra encastada amb una baga. Després veurem a la dreta un pitó que anirem a buscar per seguir vertical fins arribar a un replà on hi ha una reunió, seguirem per darrera d'un bloc fins a trobar la nostra reunió. 

4art. Llarg. 35 metres.  V, IV+, V, IV-. Seguim per un diedre amb un pas llarg i vertical, després va un xic a la dreta per tornar a l'esquerra i anar progressant per un diedre on sembla que al final ens haurem d'encastar,  però per la dreta amb passos finets arribarem a un arbret i després per sobre d'uns grans blocs fins a la reunió.

5è. Llarg. 30 metres.  IV, V, III. Podem sortir verticals o anar un xic a la dreta i evitar un tram que està força polit, els passos són bonics i fàcils d'assegurar. Reunió en uns grans blocs altra cop. 

Des d'aquí encara pujarem uns 50 metres de grimpada de II, que podem fer desencordats, però nosaltres hem fet com una tirada mes.

Descens: Des d'aquí haurem d'anar pujant i flaquejant a l'esquerra durant una bona estona fins que trobem unes fites grans que marcant la baixa fins el camí que ens portarà a la carretera de tornada. 

Material: 12 cintes exprés i un joc de tòtems o equivalents, + R.

1ª Ascensió: Pep Masip i Joan C, Aldeguer 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Mont Roig - Montalegre - Sector l'Ermita - Vies Rampes Divertides i Eco-409 -02/12/2022

 Hi ha dies que necessites el pla A, B, i C. Divendres anem a Alòs de Balaguer, però quan arribem la boira no ens deixava veure ni el riu que teníem al costat, decidim anar a fer estona el bar per veure si s'obre. Passat una bona estona ja veiem que la cosa no té pinta de canviar, així que decidim anar al Mont Roig i si mentre sobre quan estem a Sant Llorenç de Montgai farem alguna via, i sinó pujarem al Mont Roig. 

Passem per Sant Llorenç de Montgai i està super tapat i seguim a 3º graus, així que seguim en direcció al Mont Roig. Arribats a l'aparcament la cosa està igual de tapada, esperem però no hi ha manera que s'obri. Ja sense confiança decidim pujar a l'Ermita de Montalegre i sorpresa, a la vessant nord està totalment net, només alguna boira, però just la boira acaba aquí a l'ermita. Així que mirem alguna via per aquest sector i decidim anar a la Via Rampes Divertides i després una de més curteta que ens deixa altre cop a l'ermita. 

Us deixem la nostra ressenya

Just quan comença l'Ita sembla que es vulgui obrir, a veure si fa el canvi, ja que estem a 1º i a les mans es nota.

Uff sembla que la cosa vol canviar  (Foto Arseni Lago)

Quan en toca pujar ja entenc perquè l'Ita deia que feia massa fred per escalar. Al peu de via l'Arseni i en Ferran que s'estan preparant per pujar al darrera nostre.

Quin canvi quan surt el sol!!

Iniciant el segon llarg, una placa molt bonica i ben equipada. 

Tot i que amb cordes de 60 metres podríem fer la via d'un sol llarg, aprofitem per partir-la en dos i així ens sembla que escalem més....

En Ferran en el primer llarg.

La via fa una gran diagonal, i en aquesta foto es veu força bé.  (Foto Arseni Lago)

Quan l'Arseni està fent el segon llarg la boira torna entrar una mica. 

Els darrers metres abans d'acabar la via. 

L'Arseni sortint del tram difícil. 

Després pugem una mica i baixem per una canal per fer la via Eco-309, molt curta, però molt bonica.

La via surt directa a la barana  (Foto Arseni Lago)

L'Ita en el darrer llarg  (Foto Arseni Lago)

Al fons encara hi ha força boira, però aquí el cim s'hi està prou bé, això si ben abrigats. 

En Ferran i l'Arseni que han fet que un dia trist ens ho passesim d'allò més be. Ho repetirem. Gràcies a l'Arseni per les seves fotos.

Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem una vista que està amb bon estat fins a l'Ermita de Montalegre on deixarem el cotxe. 

Des del costat dret de la barana baixarem en direcció sud-oest uns metres, tot seguit trobarem una gran fita que ens indica que hem de seguir baixant per una canal a l'esquerra. Anem baixant per la canal fins que ja veurem la paret del Retaule a la nostra dreta. Veurem que hi ha moltes vies esportives, i també una gran diagonal que va dreta a l'esquerra, doncs la via va per aquí.  10 minuts

Per fer l'altre via, haurem de caminar uns metres en direcció a l'ermita i trobarem una petita canal que ens porta al peu de via.  3 minuts. 

La Via: itinerari curt, que és deixa fer bé, ideal per un dia com avui, o per combinar-ho amb les múltiples vies esportives que hi ha a la zona. Recomanable. 

1er. llarg: 15 metres. IV.  Pugem en tendència a l'esquerra fins a la reunió que està visible des del peu de via.

2on. llarg: 35 metres. IV+, V, IV.  Pugem per l'esquerra de la fissura que marca la diagonal, amb passos bonics i amb bona pressa, trobarem un pas un xic més difícil a la meitat, però que es fa molt bé anant un xic més a l'esquerra, després entrarem en un lloc de grans blocs, que haurem d'anar en compte doncs n'hi ha algun que no fa massa gracia, després verticals fins a la reunió.

Via ECO-409.  Pugem verticals per una plaques un xic desplomades, però que superarem bé gràcies a les fissures que anirem trobant. Haurem de fer alguna tibadeta...Llarg curt però molt bonic.  Reunió a la barana. 

Vies equipades: 10 cintes exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Indignats - 29/11/2022

 Per avui donen vent i fred, així que anem assegurar-nos el tret i fem cap a la Codolosa. Per nosaltres és com anar al gimnàs però a l'aire lliure. Anàvem amb l'idea de fer una via i quan arribem hi trobem una  cordada, després ens decidim per via Indignats. 

 

La nostra ressenya

El primer llarg comença per un tram dret per entrar a una canal que tot seguit deixarem per anar a la placa de l'esquerra. 

Hi ha les assegurances justes i necessàries fet que et fa escalar concentrat malgrat no ser molt difícil. 

Iniciant el segon llarg té passos finets i d'altres amb molt bona pressa que et fan gaudir del plaer d'escalar en aquesta paret. 

Gaudint del segon llarg 

Sortint de la segona reunió trobarem un pas que cada cop és més difícil, doncs les presses de peu estan força polides. 

Darrers passos de la via.

Avui l'hem encertat, doncs el vent del nord era força fred i aquí hem estat molt ben arrecerats.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera  del Frai Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just en front d'on surt el camí.

La Via: Itinerari de 3 llargs força ben trobats, amb l'equipament just i necessari que sempre podrem reforçar amb alguna assegurança flotant. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres, IV, V, IV+. 4 parabolts.  Sortim verticals per superar un petit ressalt, després entrarem en una especie de canaleta on trobarem el primer parabolt. Tot seguit seguirem vertical fins sota un ressalt on trobarem el segon parabolt. A continuació seguirem per la placa amb passos bonics i verticals fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V, V+, V, IV.  4 parabolts. Sortim per l'esquerra i enfilem una placa força fina, però amb una roca excel·lent fins arribar a una petita llastra, on podrem posar un alien groc, un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil anirem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er llatg: 25 metres. V+, IV, 6 parabolts.  Sortim verticals per una placa molt fina que haurem d'estudiar bé els passos, després vertical per un terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant anant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drecera que ens portarà a baix. 

1ª Ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, i Joan Baraldes.

Material: 8 cintes exprés, i Joc d'Aliens.

Dificultat: V+, obligat Vè.

Apa a escalar que el món s'acaba

Ascensió al Puig de Bassegoda 1373 m - des de Can Nou - 26/11/2022

El Puig  de Bassegoda de 1373 m, és un cim que és força esvelt i punxegut, fins a l'extrem que per arribar-hi per la vessant nord est haureu d'ajudar-vos d'unes cadenes i uns esglaons.  A cavall de l'Alt Empordà i la Garrotxa sobresurt de forma màgica, fet que el fa que sigui visible des de ben lluny. 

Sense dubtes té unes bones vistes sobre el Canigó, Vall Ter, i per la costa el Golf de Roses. Val la pena assolir-lo per gaudir d'aquest bonic entorn.

Des de l'aparcament de la Masia de Can Nou podem veure el Cim i també el refugi de Bassegoda. 

La Masia de Can Nou, inici de la nostra excursió. Aquesta masia sembla que estigui mig abandonada, doncs hi ha algunes parts que es veuen força malmesa, però, per altra banda, hi ha alguna finestra que encara si veuen unes boniques cortines. 

Encara no hem caminat 10 minuts i ja som el refugi de Bassegoda, que és un refugi guardat i que cal fer reserva prèvia. 

Aquest color blau que envolten les finestres i les portes, li donen una visió acollidora 

Ens parem a esmorzar en el refugi, aprofitant el solet

Després entrarem en un bosc d'alzines i seguirem un camí costerut però molt ben traçat que et fa guanyar alçada ràpidament. 

Fa un dia força fred, així que anem ben abrigats.

Gairebé sota la pujada final, arribem en un coll des d'on ja podem veure el Canigó que ja té una bona emblanquinada. 

Ja des del cim ja podem veure el Bastiments, el Gra de Fajol, cims principals de la zona de l'Ull de Ter. 

Un bon record pel Marc i la Maria. 

Nosaltres també ens fem la foto 

Després de baixar el tram de les cadenes parem un xic. 

Malgrat ja han caigut una bona part de les fulles, les valls que ens envolten encara són un bon espectacle de llum i color. 

Arribant a la masia de Can Nou de tornada

Avui hem seguit una proposta de l'Ita, i l'ha encertat de ple, doncs l'excursió ens ha agradat molt, ens ho hem passat molt bé i hem gaudit de molt bona companyia. 

El nostre itinerari.

Excursió no massa llarga, doncs no arriba a 4 quilometres d'anada, i amb un desnivell de 602 metres, entre 771 m de la masia de Can Nou i el cim del Puig del Bassegoda de 1.373 m. Està dintre del 100 cims.

Aproximació: des del camping Bassegoda Park agafarem una pista que ens portarà a la masia de Can Nou. La majoria de quilometres estan encimentats, però aproximadament els 2 darrers són de terra i una mica malmesos.

L'excursió:  Des de la masia de La Nou a 771 metres agafarem  un sender que en cosa de 10 minuts ens portarà al refugi, des d'aquí seguirem el mateix camí senyalat com a GR fins que arribarem a una pista. Seguirem uns metres per la pista i ja veurem una indicació a ma esquerra que ens indica un corriol que ens portarà fins a sota del cim. Uns metres abans, trobarem unes cadenes i uns esglaons metàl·lics que ens ajudaran en un tram més dret, al final d'aquest tram, només ens quedaran uns 100 metres de camí, fins el cim.  Horari de 1,30 a 2h.  La tornada l'hem fet pel mateix camí.