Montserrat - Magdalena Inferior - Via Origen - 15/09/2022

Quan vàrem fer la via Xiqui ja vàrem veure aquesta línia de parabolts, després en Ramir Aparisi va publicà que l'havia fet i ens vàrem posar en contacte amb ell perquè ens en fes cinc cèntims de com estava la via, doncs, costa trobar informació d'aquesta via per internet  i només teníem la guia d'en Luis Alfonso.

Us deixem la nostra ressenya 

Només començà ja ens adonem que els parabolts estan posats ben llargs, fet que obliga a fer més d'una sortida. L'alçada de l'escalador és clau per estalviar-se alguna sortida doncs a voltes et ve d'un pam just, d'altres hauràs de sortir si o si.

Son 30 metres exigents que no et deixen indiferent. Sort que la roca és molt bona. Ben segur que hi haurà algú que la farà tota en lliure. 

Des de la reunió aprofitem per gaudir les bones vistes. 

Per no fer servir els estreps, i donat la distancia dels parabolts, ha tingut que lluitar com mai per pujar en lliure i Ao, amb alguna petita caiguda i tot. L'alçada de l'escalador és clau en aquest llarg.

Guardant els meus estreps, que si que els hi fet servir al màxim. 

l'Ita iniciant el segon llarg. Un llarg vertical, difícil, però amb molt bona roca i còdols molt bons. Un llarg que, tal com ens va dir en Ramir es de "traca i mocador".  Sense dubte un llarg excel.lent que l'Ita l'ha fet molt bé. 

Sortint del tram dret del segon llarg. 

La segona reunió. 

Foto cim ben contents. 

Aproximació: des de Sant Joan agafarem camí direcció a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i tot seguit trobarem una trenca a ma esquerra, pujarem fins el peu de les vies de la cara nord, després anirem pujant arran de roca fins a trobar el peu de via. 

La via: itinerari poc conegut de tres llargs, amb un difícil d'artificial i petites sortides en lliure, i un segon molt mantingut, dret i molt bonic, el tercer és de sortida. Ombra durant tot el matí. Molt recomanable. 

1er. Llarg. 35 metres. Ae/6a+, V.  Un cop situats al peu de la via,  veurem la línia de parabolts que ja es veuen distants però posant-nos a últims la majoria s'agafem bé, i en alguns haurem de fer petites sortides en lliure. Malgrat que sembla que és vertical hi ha moments un xic desplomat. L'entrada a la reunió es fa molt bé.

2on llarg. 35 metres V+: un llarg vertical, amb bons còdols, sort n'hi ha, que permeten gaudir d'una escalada de traca i mocador. 

3er. llarg. 20 metres. IV+. Si sortim rectes, és més difícil de III que marca la guia, si volem sortir fàcilment haurem d'anar a l'esquerra.

Descens: Ràpel de 35 metres per la cara sud.

Material: 18 cintes, estreps i R.

1ª Ascensió: els dos primers llargs varen ésser oberts per Isidre Jané en solitari. En el 2011 la varen acabar amb Francesc Salvador. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

El Berguedà - La Nou del Berguedà - Cingle Superior de la Creueta - Dent Oriental - Esperó de la Tor 11/09/2022

 Avui, amb el Sergi i la Montse, fem cap al Cingle Superior de la Creueta. Sabíem que en Joan Rovira havia obert unes vies, però no teníem ressenyes, així  que anem a l'esperó que veiem més marcat. 

Deixem el cotxe, i seguint l'intuïció ràpidament trobem un corriol fitat que ens porta a peu de la via.

Una vista de l'esperó, és el de l'esquerra. 

La Masia de la Tor. 

Iniciant la primera tirada. Roca bona i treballada per l'aigua.  Un llarg més bonic del que sembla des de baix. 

Arribant a la còmoda reunió. 

La placa del segon llarg es veu molt bonica i amb una excel·lent roca. 

Un llarg que mida que vas guanyant alçada cada cop és més bonic. 

En Sergi i la Montse que ens van seguint. 

La boira està jugatona avui i encara ho fa més bonic. 

En Sergi que ja treu el cap arribant al cim. 

La Montse al sol, però amb la boira al seu darrera. 

Fem els dos ràpels i anem al cotxe, ara ens parem per observar la gran roca cavalcada.

Us deixem la nostra ressenya amb totes les dades que ens ha facilitat en Joan Rovira, un dels pares de la criatura.

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament a l'esquerra que diu La Tor, seguirem per la pista i passarem pel costat de la Masia on deixarem el cotxe. Després ja veurem l'esperó al davant nostre, només hem de caminar pels prats fins que trobarem una gran fita d'on surt un corriol que ens portarà al peu de via. 10 minuts. 

La Via: malgrat que és una via curta està molt ben trobada, especialment el segon llarg que només per fer-lo ja justifica el viatge. També la podreu combinar amb alguna altra via del mateix cingle. Recomanable. 

1er. Llarg. 35 metres. V, V+, V+, IV+.  Sortim per una fissura de l'aigua molt ben marcada, al principi resulta un xic estrany, però a mida que vas guanyant alçada guanya en interès. Atenció a la part final surt una mica a la dreta. Reunió amb un còmode replà.

2on. Llarg: 35 metres. IV, V, V+, V.  Sortim verticals a cercar un parabolt després anirem a la dreta per tornar a pujar vertical, trobarem un altre parabolt i un pitó molt junts. Ara estem en una placa amb una roca boníssima i uns passos molt ben trobats. Seguirem pujant per la placa per anar un xic a l'esquerra a trobar una fissura on hi ha un segon pitó, i d'aquí verticals i amb tendència a la dreta en els últims metres. 

Descens: amb ràpel per la mateixa via.

Material: 12 cintes exprés i algun friend pel primer llarg.

1ª Ascensió: Pere Giro, Antoni Alarcon i Joan Robira.

Orientació:  Sud-Oest. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Paret Oest del Cap de Mort - Via: Mechanical Wonder - 09/09/2022

 La Paret Nord del Cap de Mort, hi ha unes quantes vies que van bé pels matins d'estiu, sobretot quan tens poques hores per escalar i busques alguna cosa propera a casa.

La Via Mechanical Wonder et sorprèn per la contundència dels seus passos i lo mantinguda que és.

Només començà ja t'ensenya les dents, has de trobar exactament els passos sinó la seva dificultat augmenta sensiblement. 

Poc a poc vas adaptant-te a la roca i els passos verticals i mantinguts. 

Després d'un curt flanqueig més fàcil et tornes a trobar amb uns passos difícils per entrar a la reunió. 

l'Ita ho ha intentat apurar al màxim de segona i li ha costat força.

Només ha fet un pas d'Ao i prou, i pensar al que m'ha costat a mi. 

Poc a poc va fent tots els passos

Arribant a la reunió. 

Sortir de la reunió, ja té el seu pas, per sort després la cosa es posa millor, 

Darrers metres abans d'arribar a la reunió.

Ressenya original dels germans Masó. 

Aproximació: des del coll del Cavall Bernat amb el Cap de Mort, seguirem pel corriol que va per sota de la paret fins que fa una ziga-zaga i ja veurem la paret a uns 15 metres que pujarem rectes per un lloc que ja es veu xafat. 

La via: curta però sostinguda, on cal encertar bé els passos per trobar la dificultat que marca la ressenya,  si vas una mica a la dreta o l'esquerra la dificultat ja no té res a veure.  Ideal per un matí d'estiu o una tarda d'hivern.

1er. Llarg: 20 metres.  V, 6a, Ae, V+.  Sortim verticals per l'esquerra del primer parabolt per després passar a la dreta en el segon parabolt, seguim verticals i ens trobarem en el pas de 6a i tot seguit un pas d'Ae amb una sortida a l'esquerra fins que puguem entrar a la reunió per l'esquerra de la mateixa. Llarg contundent i sostingut amb bona roca.

2on. Llarg: 25 metres. V+, IV, 6a, V+, IV. II.  Sortim per l'esquerra amb uns passos drets i difícils per arribar el primer parabolt, després la dificultat baixa fins a sota d'un ressalt on trobarem el pas de la tirada que caldrà fer una bona tibada o un pas d'Ao. Tot seguit es tomba fins que fem la reunió en un arbre. 

Descens: des de la reunió en l'arbre acabarem de pujar uns deu metres camp a través i trobarem un corriol que seguirem a l'esquerra fins a trobar el camí de baixada.

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia, al 7/2010

Material: 10 cintes exprés, 1 estrep + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Punta o Aresta Camarasa . 07/09/2022

 Ara fa 51 anys que vaig fer aquesta via, desprès la vaig repetir amb altres companys. En diverses ocasions l'Ita m'havia manifestat el seu interès i sempre li deia que l'equipament estava molt deteriorat, (recordo que hi havia uns passos amb unes pitonisses de fissura que ja feien por en aquella època) i així anàvem passant, fins que l'any passat la via la varen reequipar amb parabolts. Ara certament no tinc excusa, així que avui hi hem anat i ha estat com un petit regal a la seva persistència per fer-la. 

La nostra ressenya

La via va ésser oberta (18/10/1967) per Josep Figols i en Joan Miquel Dalmau en homenatge a l'Anselm Camarasa que juntament amb la seva esposa Emilia Bericart, tan varen fer pels escaladors i excursionistes de Sabadell. Sempre ens varen donar facilitats per anar comprant el material. Per altra banda, la seva botiga, Deports Camarasa,  era un punt de reunió dels escaladors cada dia al vespre, uns perquè hi anaven a comprar, altres perquè hi anaven a fer el tafaner dels nous materials que havíem portat i tots per fer-la petar una mica. Hi havia moments que no hi podia entrar ningú més perquè el petit local del carrer de Gràcia estava ple de gom a gom. Són bons records que et marquen per sempre. 

L'Aresta Camarasa des del camí de Can Poble, amb un perfil força esvelt . Antigament li deien la Punta del Rei. 

Em costa recordar aquest primer llarg de quan el vaig fer per primer cop ara fa 51 anys, i just tenia 15 anys. 

Com sempre li deixo l'estrep al primer parabolt per veure si després el fa servir. No hi ha manera, després seguirà pujant amb Ao o en lliure i la roca no convida gens a fer-ho.

Un primer llarg força curt, però amb una entrada que ens ho haurem de mirar. Sort que hi ha un bon pi per començar. 

El segon llarg comença dret i poc a poc va desplomant-se, això si amb una roca que fa patir pel que està a la reunió.

A mida que vas guanyant alçada cada cop vas sortint més en fora. 

Sort que a partir d'aquest punt la cosa ja es tomba. 

Aprofitem per fer-nos fotos mútuament.

L'entrada a la reunió és ben bonica, i amb millor roca. 

Iniciant el tercer llarg, una bona savina ens facilitarà la primera assegurança. 

En aquest llarg hi trobarem tres pitons; dos casolans amb anella i un universal de la marca Faders, que sembla que si el toques massa s'ens quedarà a les mans. També, hi ha 2 parabolts més.

Entrant a la tercera reunió. Nosaltres ho hem fet amb quatre tirades per evitar el fregament de les cordes i també per poder fer fotografies en els darrers metres. 

Ara es posa dret de cop, però amb una excel·lent roca. 

He posat l'Alien blau, però no l'he fet servir doncs del pitó amb una bona estirada s'arriba al parabolt.

Per fer la foto m'he tingut que posar ben bé a la punta, doncs es ben desplomat. 

Surt ben contenta, una il·lusió més aconseguida, ara anirem per d'altres. 

El que si que ha canviat amb aquest 51 anys és la part urbanística, doncs les cases han crescut com a bolets.

Aproximació: Des de Matadepera anirem al carrer Rajant i al final del mateix deixarem el cotxe i ja veurem a sobre nostra l'Aresta o Punta Camarasa, ara, només ens tocara pujar durant uns 15 minuts buscant el millor camí; primer pel torrent i després per la dreta fins a peu de via.

La Via: itinerari clàssic de Sant Llorenç del Munt, que supera una de les puntes més significatives de la Cinglera de Can Marcet amb tècnica d'artificial i lliure, amb una primera part de roca a controlar i una part final de roca excel.lent. Reequipada amb parabolts. Recomanable.

1er. Llarg. 20 metres curts.  V, Ae/Ao. Pujarem a una lletja per la dreta amb l'ajuda d'un pi, anirem a l'esquerra i trobarem el primer parabolt, després uns metres més en lliure per començar el Ae, que podrem fer amb estreps o Ao.

2on. Llarg. 25 metres. Ae, V.  Sortim verticals i poc a poc l'Aresta s'anirà desplomant, amb una roca a controlar, però molt ben equipat, després tindrem una petita sortida en lliure fins a la reunió.

3er. Llarg. 2o metres. IV+, sortim per l'esquerra i anem pujant buscant el camí més lògic, trobarem tres pitons i 2 parabolts. Reunió sota del desplom final.

4art. Llarg. 10 metres. IV, Ao, Ae, V.  Sortim a la dreta i superem un ressalt equipat amb parabolts, després trobarem una escarpa de l'època i un parabolt que sembla molt lluny, però la roca permet arribar-hi sense problemés, des d'aquí ja podreu sortir en lliure, de totes maneres, a la sortida hi ha un parabolt a l'esquerra. Jo no l'he vist fins que he sortit. En el pas més llarg us pot anar bé un alien blau. 

Ara només ens quedarà una grimpada fins un bon replà on hi ha 2 parabolts. 

Descens: des del cim anirem caminant fins a trobar el camí de Can Poble, per on baixarem direcció a Can Robert fins a trobar el corriol que baixa per la Canal de les Bruixes.

Material: 16 exprés, 1 estrep, 1 Alien Blau, i R.

1ª Ascensió: Joan Miquel Dalmau i Josep Figols, el dia 18/10/67.

                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba !