Sant Llorenç del Munt - Agulla Tombada. 13/02/2021

Agulla Tombada és un monòlit situat al costat mateix del camí de Can Poble, si esteu atents veure la seva capella. El temps ha fet que la gran quantitat d'arbres que l'envolten passi un xic desapercebuda.  

Nosaltres la vàrem fer a l'any 1971, estava recent oberta i l'equipament era nou. Actualment l'equipament està força malmès,  fet que obliga a fer alguna sortida en lliure amb una roca força dolenta.

Malgrat tot, no deixa de ser una escalada singular i que val la pena fer. Possiblement una restauració la feria més assequible.

Us deixem la nostra ressenya. 

Els primers metres són molt fins, sort que hem pogut posar un pitó en una fissura cega. Després, quan ja hi hem passat tres de nosaltres, veurem que hi ha un cap de burí per fer amb Ae aquests primers metres. 

Ens costa arribar al segon burí, aquest amb plaqueta. Com són peces de fa 50 anys, al costat mateix hi posem un Alien groc. 

Aconsegueixo arribar en una fissura on poso un Camelot del 1, sembla prou bo.

Per sortir d'aquí, ja veig que falta una peça doncs només hi ha el forat, així que ho provo en lliure, hi estic una bona estona intentant seleccionar les presses menys dolentes, finalment hem decideixo i quan ja estic pràcticament sobre una petita lletja s'arrenca la pressa de la ma dreta perdent totalment l'equilibri i caient uns metres. Sort del Camelot que malgrat s'ha trencat la roca de la fissura i ha quedat treballant només amb una lleva. Per sort no ha passat de l'ensurt. 

Ara toca anar més segurs, així que hi poso un nou friend, i a sobre un pitó U fins a dintre de tot. Hem penjo i just quan vaig a sortir un xic més amunt veig un cap de burí que amb l'ajuda d'una plaqueta recuperable m'assegura el següent pas.

Ara em queden uns 3 metres fins la següent assegurança, doncs en manca un altre, cal pujar vertical amb roca no massa bona i poc a poc vaig pujant fins aconseguir-la.  Tot seguit veig un burí i un spit al costat, per tal de no carregar l'assegurança faig un Ao i després tibant un xic l'aconsegueixo agafar i ja es veu un canvi de roca. Uns metres més i ja soc al cim d'aquesta petita agulla.

l'Ita sortint del darrer pas. 

Foto cim amb la capella. 

Esperant a la següent cordada d'en Xavi i en Sergi.

En Sergi treballant els primers metres.

En Xavi content arribant en els darrers metres. 

En Sergi gaudint de la bona roca dels darrers metres.

Sant Jordi en la Capella. 

Llibre de registre que el varen posar nou a l'any 2016, però per error van posar el nom l'Agulla de Sant Jordi o Del Camí de Can Poble en lloc del correcte de l'Agulla Tomabada.

Quin goig una foto de tots quatre en aquest petit cim. 

Aproximació: a Matadepera anirem a cercar el Carrer de les Boixaderes i seguir-lo fins al final on deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol que us portarà al Camí de Can Poble. Poc abans d'arribar-hi anirem un xic a la dreta per sota del cingle fins arribar al peu de via.

La Via: un itinerari força singular que porta al cim d'una agulla xica, on haurem d'escalar amb una roca no massa bona i unes assegurances un xic precàries. Tot i així és una ascensió que et deixa molt satisfet. 

1ª Tirada i única. 20 metres. V+, A1, V+, Ae, V. IV.  5 assegurances. Pujar per la banda dreta de l'aresta on trobareu el primer cap de burí, des d'aquest ja arribareu a la segona assegurança que podreu reforçar amb una Alien groc. Tot seguir trobareu una fissura on podreu posar alguna assegurança flotant o posar un pitó que us permetrà arribar a un cap de burí. Ara tenim un tros molt dret i amb roca força dolenta fins arribar a la següent plaqueta, en aquest tros cal anar en cura. Després un pas més per arribar al spit i sortir en lliure fins el cim. 

Descens:  podeu baixar per la vessant nord i pujar al camí de Can Poble. Actualment es veu molt brut. Nosaltres vàrem baixar des d'una savina amb un ràpel de 20 metres.

Material: 2 plaquetes recuperables, Alien groc, Camelot # 1 o 1 pitó tipus U. 1 estrep. 

1ª Ascensió: Josep Figols i Joan Miquel Dalmau aprox. any 1966 i varen posar la capelleta en commemoració d'un acte del TIM. 

Una ascensió per recordar amb l'excel.lent companyia d'en Sergi i en Xavi.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Serra de l'Obac - Morral del Llop - Via Xavi-Manel 26/12/1974

 Recordo el dia de Sant Esteve que amb el company i millor amic Xavi Balet vàrem anar acabar aquesta via. Teníem pressa doncs teníem que tornar a dinar a casa a menjar els canalons. Només ens quedaven 15 metres del darrer llarg i els vàrem fer ràpids i així vàrem tornar a casa a l'hora prevista.

Al cap d'uns mesos vaig tornar a repetir i la via amb un altre bon amic, en Miquel Calero, però quedava repetir-la amb l'Ita. Ho havíem dit molts cops, però sempre hi havia altres coses que fer.

Fa uns dies hi vàrem anar a donar un tomb i vàrem veure que algú l'havia restaurat amb parabolts del 8 mm. Per cert , moltes gràcies a qui ho va fer, doncs ha quedat molt bé  i vàrem dir que hi aniríem tot seguit, després ha vingut el tema del confinament municipal i la cosa ha quedat fins aquesta setmana que ja podem sortir comarcalment.

Una bona vista de la via, situada a la dreta de les vies mes conegudes del Morral del Llop. 

La restauració es va fer respectant com estava oberta, així que els primer tres passos els haurem de pitonar. 

Si al principi ja tingués els pitons posats es podria forçar amb lliure. 

Els passos són bonics i la roca està prou bé. 

L'antiga reunió on han estat molt ben tallats els burils. 

l'Ita segueix amb la seva i no volt fer servir els estreps, així, que amb Ao i lliure ha anat fent la primera tirada. 

Un passet més i a la reunió. 

Això de poder escalar sense gent, amb un dia sensacional, després de tants dies confinats ens fa sentir molt contents. 

El darrer llarg curt però on surten uns passos molt bonics i força difícils, això si, ben assegurats amb parabolts. 

l'Ita s'ho ha fet amb lliure menys un pas Ao per sortir. 

El darrer pas de la via. 

Tot un luxe arribar a dalt i tenir aquestes vistes. 

Realment ens ho hem passat bé i hem gaudit d'allò més. i a la vegada hem fet un petit homenatge/ record al nostre amic Xavi Balet. 

En Xavi Balet obrint els primers metres amb botes. 

Us deixem la crònica i la ressenya publicada al butlletí de l'UES de Març/Abril de 1975.

Aproximació: des de l'Alzina del Salari agafarem el camí que puja al Coll Boix, a uns 200 metres veurem que surt una pista a la dreta i que baixa fins a passar un torrent, després va pujant uns quants metres fins a trobar un corriol que surt a la dreta (pedró) que anirem seguint en direcció est, poc a poc anirem pujant fins a sota del Morral del Llop. Ara només ens quedarà anar seguint per sota del cingle fins al peu de via.

La Via: via curta però en línia a les de zona, ben equipada i on podreu gaudir de passos bonics i també podreu pitonar els primers metres.

A continuació us actualitzem la descripció de la via. 

1er llarg: 20 metres. 6 parabolts i 3 pitons U a posar.  A1, Ae, Vè.  Per arribar el primer parabolt haurem de posar 2 o 3 U's en funció on poseu el primer i lo llarg que pitoneu. Després sortirem en lliure des del primer parabolt al segon amb uns pasos ferms, per continuar amb artificial o Ao fins entrar a la reunió. 

2on llarg: 15 metres, 3 parabolts. IV+, Vè, V+ Ao.  Sortim per la dreta de la reunió i anem a cercar el primer parabolt que ens assegura un pas un xic difícil per entrar en una placa de bona roca. Seguirem per la placa amb passos força mantinguts fins a la sortida que ens podrem agafar amb una bona savina.

Descens: Caminant per la vessant Oest. 

Material: 10 cintes; 3 U's, una gran.

1ª Ascensió: Xavi Balet Vilaseca i Manel Fuertes Andreu, el 26/12/1974. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Sant Llorenç del Munt - Cingle de l'Aresta de Can Marcet - Via Ricard Mampel Dalmases - 08/02/2020

 Per fi ens han deixat anar, encara que amb limitacions comarcals que ens condicionen a anar a Sant Llorenç del Munt. Tot i així tenim un munt de vietes per anar omplint els dies.

Tot i que el dia no es presentava massa bo, les ganes eren tantes que no hem fet cas a res. Ens hem mullat en el darrer llarg, però "Sarna con gusto no pica".

La via, just a l'esquerra de l'Aresta de Can  Marcet. 

El peu de via podem veure aquesta columna que li dona el seu al·licient. 

Malgrat fei un xic de fred, i el sol no era intens, comencem a escalar.

La roca va millorant conforma anem guanyant alçada, tot i així no dona masses ganes de forçar res. 

Els passos d'Ae, es fan molt bé amb Ao.

Sortint del petit desplom. 

Darrers metres abans d'entrar a la reunió. 

Anant a cercar la xemeneia final que just està a l'alzina que podem veure a sobre. 

La ressenya del aperturistes. 

Aproximació: Des de Matadepera aneu a l'Urbanització Cavall Bernat en direcció a Can Robert, però quan arribeu a la pista seguiu rectes amunt fins al Carrer Granera. Seguireu rectes fins a trobar un revolt a l'esquerra i ja podreu deixar el cotxe. Des del final del carrer surt un camí que us portarà a sota de l'Agulla de Can Robert, després haureu d'anar en direcció a la dreta fins que trobeu el peu de via.

La Via: ens ha agradat força, està ben trobada. També el fet d'haver conegut personalment al Sr. Ricard Mampel Dalmases també hi ha ajudat. 

1er llarg: 30 metres. Vè, A0. Obligat IV+.  Pugem per l'esquerra de l'esperó fins que ens podem situar al mig i trobem el primer parabolt. En aquest punt hi ha un pas V+ ( no obligat) que nosaltres hem fet amb Ao, després millora un xic i hem anat pujant bé fins el desplom, on hem fet A0. La sortida del desplom es fa força bé. Reunió amb 2 parabolts.

2on llarg: 25 metres: IV, IV+.   Sortim verticals per una placa fins arribar al parabolt. D'aquí arribarem a l'alzina ja sota l'empotrament. Si aneu amb motxilla millor penjar-la amb una baga, ja que és una mica estret. Pugem per l'empotrament mirant a l'oest i després anem a cercar un pi gran on farem la reunió.

Material: via equipada.  10 cintes expres i una baga llarga per posar a l'alzina.

Dificultat obligada: Ao/IV+

1ª Ascensió: Albert i Oscar Masó Garcia. 6/12/2010

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Turó Roig de Vacarisses - Via Normal -

Fa uns dies vàrem veure unes publicacions de la Lali i el Quim sobre una agulla que no coneixíem. Com que es veia una ascensió curiosa, ràpidament ens vàrem informar per anar-hi.

Certament aquest turó és força curiós per la roca, però encara ho és més quan estàs al peu i veus que cal fer una passa des del contrafort per incorporar-te a l'Agulla.  Un pas més de decisió que difícil. 

El miris d'on el miris té el seu atractiu.

No sé si el fang ho aguanta tot. 

Un cop fet el pas, podrem posar un camelot del #2 que ens assegurarà al segon i també al flanqueig. 

Tot i que no és difícil fa una certa impressió per la qualitat de la roca.

Un pas més i ja som al cim. 

Foto al petit cim amb el llibre de registre. 

Com feia força fred no ens hi parem massa.

Malgrat el temps, tenim una bona vista del Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge. 

Com no volíem tornar a fer el pas, hem optat per muntar un ràpel en una savina.

Pou de Glaç de la Portella.

Val la pena parar-hi i contemplar aquesta meravella. 

La masia de l'Obac Vell. 

Aquí també ens hi hem parat, està molt ben conservat. 

Resulta curiós que el camí passi per sota de la masia. Al fons podem veure l'ermita. 

Una altre vista d'aquest conjunt que ens ha agradat força.

Aproximació: Des de la Casa Nova de l'Obac seguirem el camí que indica, Obac Vell, Pou de Glaç de la Portella, Turó Roig i que va fins a la Font de la Portella. El camí està molt ben senyalat i en 20 o 25 minuts hi arribareu:

La Via: ascensió curiosa, interessant i força singular. Haurem de fer un pas per passar del contrafort a la paret del turó, després podrem posar un camelot del #2  per fer un flanqueig a la dreta fins a una savina molt gran. Per evitar el fregament de les cordes hem fet reunió. Des d'aquí uns metres més us portaran al cim.

Descens: podem baixar desgrimpant per on hem pujat i després fer un salt o baixar amb un ràpel des d'una savina que hi ha quasi a dalt. Nosaltres hem baixat en ràpel i l'hem deixat equipat amb una baga i un mellon. 

Material: Camelot #2 i un parell de bagues per les savines.

Dificultat: IV, III+.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!