Sant Llorenç del Munt - Roca de les Onze Hores - Punta d'en Clerc - 19/02/2017

Per diverses raons aquest cap de setmana no teníem masses hores per anar a escalar. La gran sort és que tenim el nostre jardí de casa que és Sant Llorenç del Munt i amb molt poc temps podem escapar-nos a fer alguna via.

La Punta d'en Clerc és una via que sovint repetim, és una solució còmoda pels dies com el d'avui. L'hem fet tants cops que quasi que la podríem fer a ulls clucs, però a la realitat és que la roca va canviant i allà on abans hi havia una pressa ara ja no hi és i tens que forçar un xic més. Això quasi sempre passa a la primera tirada i la segona, la tercera es manté bastant bé.

També, ens serveix de termòmetre per veure com estem, i alguna vegada pensem que cada cop ens costa més, però després hi hem tornat i hem vist que ens sortia prou bé. Això vol dir que tots tenim dies més bons i més dolents.

No us faig el detall de la via, perquè ja està ressenyada en diferents ocasions en aquest blog. Tot i així us deixem la ressenya feta anteriorment. Només dir-vos que nosaltres sempre fem la 1ª i la 2ª tirada juntes i que el 6b+ de la tercera no és obligat.

Una bona vista de la via 

Treballant el 2ª llarg 1er per nosaltres

Arribant a la 2ª reunió, 1ª per nosaltres

  

 Sortint del tram més dret camí al darrer pas.

Aquestes mans que ho aguanten tot. 

Foto cim.

Foto cim

La ressenya. 

Camarasa - Solàrium - 08-02-2017

La zona del Solàrium a Camarasa és una zona d'escalada esportiva sota el paraigües del Mont - Roig. Un lloc encisador per els dies de vent i fred, on la roca és extraordinària i l'equipament també.

Aproximació: la carretera de Camarsa a Terradets passarem el riu i després seguirem fins el túnel, la presa i un altre túnel. Tot seguit trobarem un lloc per aparcar ambdós llocs de la carretera. Deixat el cotxe, desfarem el camí a peu, (El primer túnel el podem passar per un túnel que no hi passen els cotxes) passarem la presa altre cop, el túnel llarg i després trobarem un corriol a ma dreta direcció Camarasa. Des d'aquí anirem pujant fins situar-nos sota mateix de les vies sense problemes.

les ressenyes. 

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera -04-02-2017

Malgrat que les previsions no eren massa bones, donaven un matí de bon temps a Oliana. Amb aquesta idea vàrem anar a dormir-hi. Durant tota la nit i fins a les 9 del matí va estar plovent. Després va sortir el sol, però la roca estava molt molla i no teníem massa clar quan temps duraria, així que deixem la Serra de les Canals per un altre dia i marxem en direcció a la Sant Llorenç de Montgai.

Quan arribem està plovent, no massa fort, però lo just per emprenyar. Hi ha algunes cordades escalant, nosaltres ens esperem i finalment als voltants de les 12h sembla que vol canviar.

Enfilem direcció a La Paret de la Formiguera, quan nosaltres pugem ja no hi ha ningú a la paret, així que estem força tranquils.

A peu de via ens adonem que ens hem deixat les bagues de reunió i els asseguradors, així que decidim  a seguir però ens haurem d'assegurar amb el nus dinàmic i muntar les reunions amb la corda com havíem fet durant tants anys.

Des de la via podem veure que en la primera part hi ha algun tros mullat, que hi farem.

Vistes des de la primera reunió.

El començament el trobarem perquè hi ha una placa trencada amb un buril. Els primers passos estan un xic molls, però amb compte podem pujar sense problemes. Ràpidament es posa més dret on trobarem els passos un xic més difícils IV+, després ja s'ajeu per tornar-se a posar més dret a l'entrar a la reunió. R1 30 metres IV+

Sortim de la reunió vertical i ara ja s'ha de tibar un xic més, anem cercant els passos un xic a l'esquerra per tornar després a la dreta. Hi ha un moment que ja es veu hem de tibar fort (6ª) després es tomba un xic fins arribar a una llastra que sembla que està llesta per caure, passem en compte per la dreta i tot seguit entrem a la reunió, pas dur si ho fem recte, nosaltres varem anar a la dreta i després a l'esquerra.

R2 30 metres V+, 6ª, V+

Passant pel costat de la llastra. 

Entrant a la reunió. 

El tercer llarg va tot recte, amb bona roca i passos molt bonics. 

R3. 25 metres V+

Assegurant atentament amb el dinàmic..

La penya escalant protegits de la pluja.

Ja torna a ploure un xic, però ja som el cim, ara a baixar tranquil·lament. 

Us deixem la ressenya. 

Tenerife - Granadilla - La Martela - 15-01-2017

A voltes a la muntanya t'has d'adaptar els canvis que venen per seguir fent activitat. A la vessant Nord el temps segueix dolent i humit fet que dificulta anar a les vies llargues amb molt liquen. Tornem a la vessant sud.

Arico ens van recomanar una zona que es diu la Martela, un barranc que malgrat les explicacions que ens varen donar va resulta difícil de trobar. Vàrem pensar que al ser diumenge trobaríem algun cotxe aparcat i ens seria fàcil de trobar el camí, però va resultar tot el contrari. Seguin les indicacions vàrem parar en un lloc on hi havia una fita i després una altra, però el resultat és que portava en un Guachiche (restaurant tipic de la zona) i vàrem que tornar en rere amb la cua entre cames.

Seguim amunt i avall i no trobem res, quan ja ho donàvem tot per perdut ho tornem a provar i aquest cop ho vàrem encertar.

Baixa al barranc ja mereix la pena, ja que un corriolet molt ben marcat amb bocins de teula ens porta fins al fons del barranc. Aquest cop estem sols i el lloc ens deixa una mica boca badats. Bona roca, bon equipament i tot molt net.

L'entrada al barranc 

Complicat de fer fotos ja que no hi ha massa llum. 

Hi ha alguna via força atlètica. 

Només sortir del barranc ja ens torna a tocar el sol. 

Aproximació: sortim del poble de granadilla direcció a Miraflor per la carretera TF 21, passem la segona entrada al pobla de Cruz de Tea, seguim i entre el quilometre 76 i 77 trobarem un munt de terra negra amuntegada al cantó esquerra de la carretera, seguiment uns 100 metres més i veurem una entrada a l'esquerra que està marcada amb dos bidons de color taronja. Hi ha un replà on podrem deixar el cotxe, des d'aquí surt un corriolet marcat amb trossos de teula que ens portarà al barranc amb uns 10 minuts.

La zona mereix la pena encara que les fotos no acompanyen.

Apa a a escalar que el mon s'acaba. 

Tenerife - Arico - Tamadaya - 14-01-2017

Després de veure que definitivament el bon temps està a la vessant sud, enfilem en direcció Arico, un poble on hi ha més de 500 vies repartides entre diferents zones.

En el poble d'Arico trobareu un botiga d'escalada molt gran "Roxtar" on les persones que tenen cura de la mateixa us donaran tot tipus d'informació sense problemes.

Els escaladors locals han editat una petita guia de dues zones; Tamadaya i Planeta Zarza. Nosaltres anem a Tamadaya que té el grau més assequible.

L'aproximació és curta, només cal baixar al barranc pel GR i tot seguit trobareu les vies. No hi ha noms, cal anar comptant des de l'inici per saber quina via esteu fent.

Aquesta època de l'any el sol hi toca en una cara i molt justet, però no hi fa massa fred i es pot escalar bé.

Sempre hi ha gent, ja sigui local o estrangers, però hi ha quasi 50 vies i és qüestió de anar canviant de via.

La roca és curiosa, un xic lliça i obliga a treballar bé els peus. Tot i així, hi ha vies amb fissures que són força atlètiques. 

Vista del barranc des d'alt d'una via.  Com era dissabte hi havia molta gent en plan familiar. 

Detall del tipus de roca.

Explicació de com arribar-hi

Detall de les vies. 

a la tarda de tornada cap a la vessant nord.

Tamadaya és una bona zona per conèixer el tipus d'escalada d'Arico; roca, graduació, etc...  La quantitat de vies que hi ha per aquests barrancs ja justifica una setmana d'escalada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Tenerife - La Catedral 2.137 m. Via Normal. 13/01/2017

La Catedral s'alça activa sobre "el llano de Ucanca", sota mateix del Teide. L'entorn és meravellós, estem en un passatge marcat per les erupcions del Teide. Realment recorda llocs de l'Àfrica i a voltes a un passatge lunar.

L'agulla clama al cel que sigui escalada, ja sigui per la via normal o qualsevol altra via. Nosaltres hem tingut unes temperatures un xic més baixes del normal, però tot i així, a la tarda encara vàrem gaudir del solet.

Estem cansats de veure aquesta vista en el bitllets.

Deixem el cotxe al pàrquing del Parador i anem al mirador del "Llano de Ucanca" des d'on ja podrem veure la Catedral davant nostre i on trobarem el camí que ens portarà a peu de via.  10 minuts.

Iniciant la primera tirada.

Des del coll ja veurem la primera tirada. Hem de pujar fins un collet que veurem a la nostra dreta. Escalada fàcil, però que cal tenir cura amb la roca. 

R1 20 metres  IIIº

Arribant a la primera reunió.

Iniciant el 2on llarg

Des de la primera reunió ja veurem les assegurances que ens marquen el flanqueig d'uns 7/8 metres, (IV) després anirem grimpant per terreny fàcil, però que hi ha alguns blocs que ens obliguen a tenir cura per no tirar pedres. Reunió en una espatlla marcada. Nosaltres la vàrem tenir que equipar. Sembla que fan la reunió just en un replà que hi ha una mica per sobre d'on acaba el flanqueig. 

R2 45 metres IV, III, II. 

Podem veure la tercera tirada.

El tercer llarg és una grimpada de II grau fins situar-nos al peu d'una xemeneia molt marcada.

R3 20 metres IIº (un únic parabolt a la reunió) 

Arribant a la 4ª reunió.

La quarta tirada va per la xemeneia que just tenim a sobre. Primer pugem fins a sota d'un bloc enquestat i després sortim a l'esquerra per seguir pel fil d'un esperonet fins a la reunió. 

R4  25 metres IV+ 

Iniciant el darrer llarg.

El cinquè llarg comença amb flanqueig a l'esquerra fins que veiem que ja podem començar a pujar en diagonal també a l'esquerra, al final ens trobarem al fil de la cara sud i hem de donar-li la volta i pujar per l'aresta fins el cim. 

R5. 20 metres IV+.

Foto cim

Reunió cim i inici del ràpel

Iniciant el segon ràpel.

Descens: des de la darrera reunió farem un ràpel de 30 metres fins a la 3ª reunió. Després desgrimparem fins a trobar el ràpel en l'espero que surt de la vertical del collet (inici de la via) on trobarem una instal·lació que amb un ràpel de 45 metres ens deixarà a peu de via. 

Al final de la  tarda ja no hi toca el sol.

Us deixem una ressenya. 

Material: 8 exprés, 2 cordes, aliens i camelots 0,50 i 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!