Montserrat - Agulles - Mirador de la Miranda - Via Ballenato - 07/09/2023

 Arribats al Coll de la Portella i mirant a les agulles que tenim a sobre nostre, podrem veure l'agulla del Mirador de la Miranda, encaixada entre la Miranda de les Boïgues i l'agulla de la Boteruda. Aquesta va ésser la darrera aresta brucs que es va obrir en aquest sector. Sembla que es veia més com un contrafort que com una agulla. No es va obrir la primera fins l'any 1972 que uns escaladors de Sabadell s'hi varen posar.  Després al 2011 hi varen encabir aquesta via, que si bé va més a l'esquerra en el primer llarg, en el segon és difícil marca la diferència, doncs és un grau fàcil i es pot pujar per arreu. 

La nostra ressenya

El primer llarg comença fàcil però poc a poc es va redreçant, per sort, quan arribem en aquest tram més dret trobarem unes bones assegurances. 

En aquest punt hi trobarem un pas de Vè. 

En aquest pas tots ens ho hem hagut de mirar molt bé. 

Arribant a la primera reunió. 

La primera reunió amb l'Arseni apurant els darrers metres de la 1ª tirada. 

El segon llarg, ja més senzill, però per senzill no deixa de ser bonic. 

En Ferran a plena feina. 

Pràcticament en el cim. 

En Ferran content en el cim d'aquesta agulla que encara no havia fet. 

Estem una estona contemplant aquest entorn tan meravellós. 

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Baixarem una mica i trobarem un corriol, a ma esquerra, que poc a poc ens portarà a peu de via. 

La via: Hem de tenir clar que aquesta via supera el primer ressalt per l'esquerra del forat i l'aresta bruc va per la dreta. Els passos són bonics i especialment en el primer llarg, en el segon és difícil marca una diferència doncs es pot pujar per arreu.  Recomanable.  

1er. Llarg: 30 metres. III,  Vè-. 4 parabolts.  Pujarem rectes per l'aresta fins sota d'un forat on trobarem el primer parabolt, després pujarem verticals fins el forat d'on sortirem per l'esquerra, tram més difícil de la via, i després tornarem al centre de l'aresta on trobarem la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. III+, III. 3 parabolts. Pujarem per l'aresta amb passos més bonics que difícils. Poc abans d'arribar al cim trobarem la reunió. Des d'aquí una grimpada fàcil fins el cim.

Descens: per la vessant nord, podrem baixar desgrimpant o fent un curt ràpel. 

Material: 4 cintes exprés  + R.

Oberta per: Alberto i Andreu 2011

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Alt Urgell - Narieda Oest - Via de la Brownie 05/09/2023

El passat 22/8, en Miquel Garrell em va passar la via que havien obert amb en Ramon Rubio a la Paret Oest de Narieda, una via ideal per quan fa calor. L'hem deixat aparcada uns dies, esperant si plovia i la feien més cordades. Realment l'ha repetit força gent, però sembla que encara no ha fet un xàfec fort per netejar la terra de la via.  Tot i així, ha quedat molt bé.  Felicitats als aperturistes!!!

La nostra ressenya.

Comença l'Ita i pel que va dient, mentre puja, sembla que el llarg no li està agradant massa, de fet és el llarg més lleig de la via. Encara que s'ha fet molta feina de neteja, aquest llarg no ens ha agradat. Resulta que és el peatge a pagar per fer les altres tres tirades que són ben maques i divertides. (Foto Arseni Lago)

Tram de roca a controlar del primer llarg, just abans d'arribar a la primera reunió. 

El segon llarg, ja és una altra cosa, tot i que hi ha terra, que ja marxarà, la roca és bona i el llarg ben trobat. 

L'Arseni pujant pel segon llarg. 

Ara ens toca a nosaltres. (Foto Arseni Lago)

El tercer llarg haurem de superar un ressalt amb molt bona pressa, passos atlètics  que ens donaran pas a una placa i un petit diedre que ens portarà a la reunió.  

L'Ita superant el desplom.  (Foto Arseni Lago)

L'Arseni entrant a la placa. 

Petit diedret d'entrada a la tercera reunió. 

L'Arseni en el mateix lloc.

El quart llarg és una placa vertical i fina, però que va sortint poc a poc. 

Ben mantinguda fins arribar a la llastra.  

Al darrera nostre puja en Joan Asin i l'Isabel Notivoli i  ràpidament ens atrapen. 

l'Ita en plena placa del quart llarg (Foto Joan Asin)

l'Arseni tiban fort en el darrer llarg (Foto Joan Asin)

Sortint de la llastra

Darrers metres abans d'arribar al cim. 

En Joan i l'Isabel atacant el darrer llarg (Foto Arseni Lago)

Ja ho tenim això..

Sortint de la via en Joan Asin (Foto Arseni Lago) 

Ben contents en el cim. Ha estat bé trobar-nos amb el Joan i  l'Isabel i baixar plegats. 

Aproximació: Anirem per la C-14 fins la trenca que va Alinyà i Cambrils, només passar el riu agafarem la trenca a l'esquerra que va a Figols d'Organyà, passarem un primer pàrquing a l'esquerra que no és pot deixar el cotxe i al següent que trobarem ja el podrem deixar. 

Desprès pujarem per un corriol en ens portarà fins al peu de les vies en uns 10 minuts.

La via: itinerari de quatre llargs, amb un primer llarg no massa agraït, i la resta ben divertits de fer, especialment el tercer i el quart que són extraordinaris. La via està totalment equipada amb parabolts. Ombra fins a migdia.  Sempre podreu complimentar el matí amb alguna  altra via veïna.  Recomanable.

1er. llarg: 30 metres.  V.  10 parabolts.  Llarg vertical amb tendència a la dreta un xic brut. Roca a controlar en els darrers 10 metres abans d'arribar a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres.  V.  8 parabolts.  Placa molt ben trobada que ens portarà sota d'un ressalt.

3er. llarg: 25 metres.  6a, V+, V.  6 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió i superem un ressalt amb passos atlètics i sempre amb molt bona pressa, llavors en tendència a la dreta. Després pujarem per una placa i un petit diedre que ens portarà a la reunió.

4art. llarg: 27 metres. 6a+, V+, V-. 8 parabolts. Entrem en una placa força vertical on haurem de saber llegir bé els passos fins arribar en una llastra. Un cop superada la llastra encara trobarem un pas finet abans de fer els darrers metres. 

Descens: per la mateixa via. Si anem amb cordes de 60 podrem baixar amb dos ràpels, però amb força risc d'enganxar les cordes en el darrer ràpel. 

Obertura: Miquel Garrell  i Ramon Rubio - Agost 2023

Material: 12 cintes + R. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Frares Encantats - El Ditet - Via Auqué - Muñoz - 02/09/2023

 El Ditet és una agulla bonica, diríem força emblemàtica a la Regió dels Frares Encantats. Sembla el fillet d'el Dit i de l'Agulla Fàcil. Des de lluny sembla completament recolzada a l'Agulla Fàcil, com aquella mare que cuida al seu fillet.  Des de sota sembla un tobogan, que es va posant dret a mida que vas guanyant alçada. 

Avui la Laura, el Alex, en Ferran, l'Arseni i nosaltres ens ha enamorat aquesta agulla i ens hi hem posat. Ha estat una bona experiència, doncs encara que és una escalada de grau moderat el seu equipament et fa vibrar i et fa sentir aquelles emocions tan especials que a voltes només tens en algunes agulles de Montserrat.

La nostra ressenya

Fent camí al peu de via, ja podrem gaudir d'aquests grups d'agulles tan boniques i especialment tranquil·les. 

Quan comencem a escalar veiem que hi ha una cabreta jove que ens ha passat al davant. La seva curiositat fa que ens estigui una estoneta mirant-nos. 

El primer llarg molt ajagut, però ben estret.  

Iniciant el segon llarg, la cosa es va posant dreta i sort que he pogut posar un alien groc molt bo, ja que en aquest tram cal controlar bé la roca i més amb l'equipament que hi ha fins aquí.  

La primera reunió amb tres burils molt tocats, ja porten uns quants anys a sol i serena. 

La Laura en el primer llarg 

La reunió en el cim és amb dues savines, la primera està ben morta pobreta.

La segona està millor, però es nota la sequera que estan patint i tot plegat no dona massa confiança. 

L'Ita en el segon llarg 

Els darrers metres abans d'arribar el cim.

Foto cim, ara caldrà baixar.

Al darrera la Laura i l'Alex fent el segon llarg

El cim és força petit, així que a mida que anem arribant ja haurem d'anar baixant.  No ens podrem fer la foto de tots el cim. Ho deixem per més tard. 

l'Alex en el segon llarg

En Ferran en el tram dret del segon llarg

Vits des de dalt també sembla un tobogan.

L'Arseni en el ràpel. 

En Ferran ben content preparant la baixada. 

El primer ràpel és de 8 metres fins el collet, però és força dret. No sé pas com s'ho ha fet la cabreta. 

Després ho celebrem amb un bon arros que ens han preparat en el Refugi. No cal que us digui que estava boníssim i que no us ho podeu perdre. Això si, l'haureu de reservar abans. D'aquesta manera també donareu vida a la gent del refugi.

Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix del Dit, la nostra agulla està a la nostra dreta. Per començar a pujar haurem de voltar un pedestal per sota. La via comença per la vessant dreta de l'aresta. 

La Via: itinerari clàssic molt bonic i en un entorn preciós, però un xic exposat per la situació del seu equipament. Tot i així podreu equipar-ho prou bé amb l'ajuda de friends petits i mitjans i un parell de recuperables.  Recomanable per escaladors enamorats de les agulles montserratines.  

1er. llarg: 40 metres II, III, III+, 40 metres 1 buril.  Anirem a cercar l'aresta i anirem progressant per terreny fàcil, podreu assegurar-vos en un romaní i un parell de friends. Reunió amb tres burils.

2on llarg: 30 metres. IV, IV+,  1 pitó, una reunió vella amb recuperables, i 1 buril.  Només sortir de la reunió trobarem un pitó, seguirem verticals fins a trobar una reunió, on hi ha dues plaquetes recuperables, en podreu posar dues més i 1 buri. (Nosaltres no hem reunió aquí i hem seguit vertical), després trobarem una fissura on podrem posar un parell de friends bons, ( compte roca a controlar), després anirem a l'esquerra i trobarem el buril. Tot seguit ja es tomba fins el cim. 

Descens: 2 ràpels, el primer de 8 metres  des de dues savines, preveure una baga llarga per reforçar-lo i el segon de 25 metres des d'una bona alzina. 

Oberta per: E. Auqué i M. Muñoz, a l'any 1959

Material: 8 exprés, joc d'aliens i camelots 0,50 i 0,75. i 2 recuperables. Baga llarga (3 o 4 metres) per canviar el ràpel. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!