Montserrat - Paret de la Codolosa - Vies: L'Avi Trepador i El Balcó de la Codolosa 14/01/2023

 A principis de l'any 2000 i durant quasi dues dècades es van anar obrint un munt de vies en aquesta paret, sense dubtes una de les que fa més temps que és oberta és la via; L'Avi Trepador. Durant aquest temps l'hem repetit en diferents ocasions i sempre ens ha agradat, doncs el seu equipament és el just i necessari i els seus passos són molt agraïts, tot i que a base de moltes repeticions, ja tenim algun tram un xic relliscós i que haurem d'anar en compte. Avui, hem complimentat aquesta bonica escalada amb la via; El Balcó de la Codolosa i així ens ha quedat un matí força complert.

Avui comença l'Ita, tot i que hi ha un tram que patina una mica, i es para un xic a mirar-s'ho bé. Després segueix vertical fins a la reunió. 

Quan em toca pujar també m'ho he mirar tot i anar de segon. No és per la dificultat sinó per sentir.te progressar segur. Ara veig com ha anat canviant amb els anys. 

Iniciant el segona tirada, un llarg molt ben aconseguit amb un passos drets on hi trobarem un parell de pitons que fan diferent aquest llarg de moltes de les vies que hi ha a la paret.

Entrant a la segona reunió. 

Sortint de la segona reunió on trobarem molt bones presses que ens faran gaudir del llarg. 

Després d'un tram més fàcil tornarem a trobar uns passos drets i mantinguts.

El matí és molt bo; un dia molt clar i transparent que encara fa que ens ho passem més bé. 

Després d'una curta caminada arribem al peu d'El Balcó de la Codolosa. 

No hi ha discussió, quan veu la placa tan bonica que hi ha la propera tirada, l'Ita no s'ho pensa i comença el llarg. 

La roca del darrer llarg és tan bona que fa mal als dits. Fem un parell d'Ao's i ja sortim en lliure. 

Sortint de la via. 

Estem contents i molt satisfets d'haver repetit aquesta companyia de fies que ho celebrem amb una fotografia de record.

Aproximació: des del pàrquing al costat del bombers, anirem pujant pel carrer principal fins que el deixarem per pujar per un carrer que surt a la dreta,. Seguirem per aquest carrer fins que arribem el camí que surt del costat d'una tanca. Passat uns 200 metres trobarem un corriol que surt a la dreta i que ens portarà a peu de via. També podeu pujar des del pàrquing que hi ha sota mateix de la paret. 

Les Vies: l'Avi Trepador és de les primeres vies que es varen obrir a la paret i té una lògica aclaparadora. Passos bonics i molt ben trobats. El Balcó de la Codolosa, és una via que ens pot servir per complimentar qualsevol de les altres vies, i així fer uns metres més. Molt recomanable. 

1ª Tirada: 30 mestres, IV/IV+, V. Algun alien útil.  Sortim verticals a cercar la primera assegurança que està a uns 10 metres de terra, després anem pujant vertical fins arribar a la reunió. Hi ha algun pas que comença a patinar per el nombre de repeticions.

2ª Tirada. 25 metres, Vè. IV.   Sortim per la dreta de la reunió i ràpidament trobarem la primera assegurança, després seguirem recta fins una fissura, sota d'una llastra, que trobarem 2 pitons seguits. Un cop sota la llastra sortirem per l'esquerra. Tot seguit anirem verticals fins a que trobarem un pont de roca a equipar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè.  Sortim per la dreta amb passos verticals però amb molt bona pressa per superar el primer ressalt. Després seguirem verticals fins que ens trobarem un tram més dret que superarem per l'esquerra de les assegurances. Un tram senzill i un darrer ressalt força difícil que ens portarà per terreny més fàcil fins a la reunió.

Per anar al Balco de la Codolosa, anirem pujant uns 60 metres fins sota d'una placa molt marcada.

1ª Tirada: 35 metres. V, IV.Sortirem pel bell mig de la placa per agafar la primera assegurança, després superem un tram més dret i per terreny més senzill, però amb molt bona roca fins arribar en un replà. D'aquí pujarem per terreny més fàcil fins a la reunió.

2ª Tirada: 15 metres V, A0 o A1 (1 o 2 passos) Vè. Des de la reunió pujarem verticals per un tram que cal tenir cura amb la roca, després farem Ao en les 2 primeres assegurances, o ens ajudarem amb un estrep o baga per posar el peu, per seguir amb passos drets però amb bona roca, fins que la placa es tomba que trobarem la reunió. 

Descens: de l'Avi Trepador podem baixar caminant anant a buscat el camí a l'esquerra. També podem baixar en ràpel per la mateixa via.

Del Balcó de Bacó de la Codolosa, podem baixar a peu pel camí que hi ha darrera de la reunió, senyalat amb pintura groga i blanca. 

Apa a escalar que el món s'acaba!

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Tocant el Cel - 12/01/2023

Des d'abans de les festes de Nadal que no havíem quedat amb l'Arseni i en Ferran, així que aviat ens posem d'acord per anar a Malanyeu, un lloc ideal pels dies freds. 

Mentre fem camí van sortint tot tipus de via per fer, però moltes ja les hem repetit fins que surt la Via Tocant el Cel que cap dels quatre havíem fet.

Us deixem la nostra ressenya.

Un primer llarg un xic brut, especialment arribant a la reunió, ens portarà a la part final, on trobarem dos llargs molt bonics i amb molt bona roca i que addicionalment ens haurem d'equipar, doncs en tota la via només trobareu un pitó i dos ponts de roca.

Iniciant el primer llarg que és prou bonic, després ens haurem de barallar amb la savina i seguir recte amunt fins arribar al bosquet on fareu la reunió amb un bon arbre. 

El bosquet no ens deixarà fer fotografies al primer de corda.

L'Ita en el segon llarg -  (Foto Arseni)

L'Arseni en el segon llarg, just en el pas més difícil de la via que està assegurat amb un bon pitó. 

En aquest segon llarg i trobarem una roca que us farà gaudir del plaer de l'escalada i amb bons llocs per posar flotants. 

Entrant a la segona reunió que també l'haureu d'equipar vosaltres en una bona fissura on els friends i queden d'allò més bé.

Petit flanqueig a la dreta per anar a cercar les fissures de sortida. 

Passos "Tocant el Cel" (Foto Arseni)

Les fissures de sortida són boniques i fàcils d'equipar. 

En Ferran i en Arseni en la segona reunió.

Ha estat una escalada curta però bonica que ens ho hem passat molt bé tots quatre. Ara ja pensem en les properes. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà  sota de la Via Aina, anirem caminat a l'esquerra per sota de la paret fins que veurem un xic amunt les inicials TD al peu de via. 

La Via: itinerari de 3 llargs, on el primer és una mica espès i els altres dos estan molt ben trobats, amb l'al·licient de que ens ho haurem d'equipar que sempre li dona un plus a l'escalada. Recomanable. 

1er. llarg: 45 metres. IV, IV+, III.  A equipar.  Situats a peu de via, veurem una savina sobre nostre que haurem d'anar a buscar.  Després de barallar-nos amb la savina entrem en una especie de canal que per la dreta podrem anar pujant per la roca, arribarem sota d'un bloc fissurat que ens anirà bé per assegurar-nos i després seguir per la dreta fins sota del bosc que entrarem com podrem. Reunió en una savina. 

2on llarg: 30 metres. IV+, V,  IV+,  1 pitó. Pugem per l'esquerra i després anem un xic a la dreta per situar-nos a la roca. Pujarem verticals fins que trobarem un pitó on trobarem el pas de la tirada, un cop superat seguirem verticals fins una lleixa amb un bloc i una bona fissura per equipar a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. IV.  2 ponts de roca. Sortim amb flanqueig a la dreta per una bona placa, fins que ens situarem sota de les fissures que seguirem fins el cim. Reunió en una alzina.

Descens: des del cim baixarem un xic i passarem a la vessant sud, baixarem per una canaleta fins que podrem anar al costat de la roca fins un collet. Aquí passarem a la vessant nord i anirem baixant per una canal, veureu que podríem seguir en direcció oest al costat del cingle, però hem de seguir baixant fins a trobar una altra curta canal que ens situarà sota mateix del cingle. Ara només ens quedarà seguir baixant en diagonal a l'esquerra (oest) fins a trobar un bon camí que ens passarà a la vessant sud i al peu de via.

Material: 8 bagues exprés, joc de friends, i bagues savineres + R.

Obertura per: Joan Rovira i Amadeu Pagès a l'any 2012.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Camarasa - Muntanya de Sant Salvador - Crestes del Conill - Via J.R. 10/01/2023

El fenomen d'internet també té impacta a l'escalada, només cal que es publiqui una via nova i tot seguit un munt de cordades ja anem a fer la via. Aquest dimarts ens vàrem trobar amb 4 cordades a la via que han obert recentment a Les Crestes del Conill anomenada J. R. ja que ha estat oberta i dedicada per els companys a Joan Ramon Segura.

És d'admirar com han pogut enllaçar  diferents plaques en una paret que vista des de sota no sembla tenir massa atractiu per l'escalada. 

La ressenya de com l'hem fet nosaltres, doncs hi ha un parell de reunions que no hem fet.

Personalment penso que aquestes pintades hi sobren i més en una via que està a 5 minuts de l'aparcament. Amb les fites n'hi ha prou.

A més no són petites....

No m'estranya que després els forestals ens posin restriccions. Cal un xic més de respecte pel medi. 

Per sort hi ha altres contrastos que li donen més al·licient, ja que sempre venent a visitar-te a peu de via.

Quan arribem a peu de via ens trobem amb Xavier Cabré, Pere Sauret i en Ramos Agababa, que han matinat més i van el davant nostre. Durant l'escalada l'anirem fent petar a les reunions. Ha estat una companyia molt entranyable i ens ho hem passat molt bé.  Segur que coincidirem a més vies. 

Al anar amb cordes de 60 fent una primera tirada ben llarga. El terreny i la dificultat ho permet. 

Poc abans d'entrar a la reunió, ara haurem de fer una petita desgrimpada. 

Molt bones vistes sobre el poble de Camarasa.

La segona reunió nostre. 

La tercera tirada molt curta però per bona roca.

Estem a la tercera tirada i quan mires a baix veus que podries pujar per qualsevol lloc. 

Un flanqueig molt fàcil per anar a buscar un tram una mica més dret.

Un entorn amb força vegetació, però que entremig anirem trobant petits trams d'escalada. 

Els dos darrers llargs els fem en un i per un terreny un xic més dret que li dona un xic d'atractiu. 

A dalt ens fem una foto de conjunt per recordar els bons moments passats.

D'esquerra a dreta; en Pere Sauret, en Ramos Agabada, en Xavier Piqué i nosaltres.

Aproximació: poc abans d'arribar a Camarasa agafarem la trenca a ma esquerra que va a Sant Llorenç de Montgai que seguirem fins passat el pont que agafarem la pista a ma dreta. Seguirem per la pista amb molt bon estat fins que trobarem l'aparcament perfectament senyalitzat. Des d'aquí recularem uns 50 metres i trobarem el camí que ens portarà a peu de via. 5 minuts.

La via: a nosaltres ja ens va condicionar molt les pintades de l'aproximació que ens varen deixar molt mal regust. Tot i així, hem de reconèixer que hi ha algun passet bonic. A nosaltres no ens ha agradat, però millor que la feu i com hi ha gustos per tot a lo millor us agrada. 

No faig descripció de les tirades perquè amb la ressenya n'hi ha més que suficient.

Descens: baixarem per la cresta est  fins a l'alçada d'un coll, després anirem trobant el camí fitat que ens portarà a l'aparcament. 

Material: Via equipada, portar 6 cintes exprés, aliens opcionals, nosaltres no vàrem posar res.

Oberta per:  11/22 Lluís Olondriz, Amadeo Ribes, amb la Col.laboració de: J. Alcala, A. Balash, R. Oliva.

 Apa a escalar que el mon s'acaba 

Montserrat - Sant Joan - Miranda de Santa Magdalena - Via Canaleta de les Ninfas - 07/01/2023

 Dissabte, un dia fred i de vent, tot i així ens arrisquem pensant que la cara sud est de la Miranda de la Magdalena estaríem arrecer.  Una mica si que hi vàrem estar, però el fred i el vent es feien notar.

Arribats a peu de via, en Sergi i la Montse ens posen a la Ilbera i nosaltres a la gran clàssica d'aquesta paret; La Canaleta de la Ninjas. Ja l'hem fet, però és d'aquelles vies que són 4 estrelles i que cal repetir de tant en tant. 

Com sempre us deixem la nostra ressenya

Amb molt de fred a les mans, l'Ita comença la via. En aquest primers metres no hi toca el sol. 

Un cop superats els arbres ja ens toca el sol. 

En Sergi ja li comença a tocar el solet

Des de la via del costat en Sergi ens fa aquesta foto on hi sortim tots dos en el primer llarg.

Començant el 2on llarg. (Foto Sergi)

La canaleta va superant alguns petits ressalts i en aquests és on trobarem els passos més bonics. 

La Montse acabant la seva primera tirada. 

Entretingut en el segon llarg. Ara amb menys fred. 

En Sergi atacant el segon llarg de la seva via, que també és molt bonica. 

L'Ita en el darrer ressalt abans d'entrar a la reunió. 

La Montse gaudint del segon llarg 

Preparant el ràpel. Hem passat tant fred que ens han passat les ganes de fer una altra via. Així que anem a fer un bon dinar. Ha estat un matí ben bonic. 

Aproximació: Des del Funicular  anirem direcció a Sant Joan  fins que trobarem a ma dreta una canal amb escales sota l'Agulla de la Font de Jacob, pujarem per aquesta canal fins al peu de via. 15 minuts.

La via: Curta però molt bonica, sense dubta una de les vies que cal fer si o si. Itinerari de 2 llargs que puja per la canaleta superant uns petits ressalts amb passos bonics i plaents. Molt Recomanable.

1er. llarg: 25 metres. V. Pugem vertical, on els primers passos estan un xic polits, quan guanyem alçada la roca és molt bona. Superats el primer ressalt trobarem la reunió a la dreta de la canaleta.

2on llarg: 35 metres. V, V-, IV+.   Sortim per l'esquerra per superar el primer ressalt, després perd un xic de vertical fins el proper ressalt que un cop superat seguirem verticals fins a la reunió.

Descens: abans es feia una tirada molt fàcil fins el cim de la Miranda de Santa Magdalena. Ara, i per evitar la caiguda de pedres, és molt millor baixar amb ràpel per la mateixa via.

Material: 9 cintes exprés + R.

1ª Ascensió: Manel Sugranyes, Oriol Pie, Lete, i Evarits Valera a l'any 1986. Restaurada amb parabolts en l'any 2002 pel SEAM.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!