diumenge, 9 de juny del 2019

Montserrat - Sant Benet - La Prenyada - Esperó Màgic - 08/06/2019

Hi ha vies que malgrat el temps que fa que la vàrem fer, encara en tens un bon regust, tot i que fa més de 30 anys, encara recordes més les sensacions que vas viure, que el detall de l'escalada. l'Esperó Màgic té un nom molt ben encertat, doncs al nostre criteri és una de les vies més precioses de Montserrat. Difícilment trobarem un altre esperó on la qualitat de la roca sigui com aquest. Sembla que totes les bones preses el vent les ha esculpit aquí. Cada pas difícil i vertical té unes grans presses per progressar gaudint del pas. És un esperó que no si val corre, és millor anar a poc a poc i gaudint del plaer de l'escalada, del seu ambient, de plaer que dona acariciar els seu còdols, que com deia el nostre gran amic Josep Monistrol, "són presses com cap de criatures".

No cal que ús digui que ens ha fet molta il·lusió repetir-la, tant per la via, que és una 5 estrelles, com pels bons records que ens ha portat del nostre company i amic, que ja fa uns anys que ens va deixar.


La via va per la seva cara est i al baixar està totalment a l'ombra.


Només iniciar ja pots tastar la qualitat de la roca, cantelluda i sempre sobresortint. 


Anant a cercar la fissura que comença un xic per sota de l'arbre. 


Tenim una cordada a la nostra dreta que estan fent la Cerdà-Prokorski.


Passos verticals i també amb bona roca. 


No hi ha com anar amb colla per passar-ho bé. 


Deixant la fissura del 1er llarg i entrant a la placa que et porta a la reunió. 


Fent el segon llarg de la Cerdà Prokorski. 


Iniciant el segon llarg entre el sol i l'ombra. Gaudint, això si, dels còdols enormes que hi ha en aquest llarg. 


Poc a poc vas guanyant verticalitat, no hi ha cap pas molt fort, és més per la continuitat i la distancia entre assegurances que li donen V+. 


Seguint progressant i gaudint de cada pas. 


L'Ita també està gaudint d'allò més. 


Mirar avall i veure la teva ombre projectada té el seu encant. 


Tercer llarg, vertical, però ple de còdols immensos.  


Seguim entre el sol i l'ombre, fet que dificulta veure les assegurances. 


L'Ita assegurant atentament. 


El distanciament de les assegurances et fa concentrar plenament amb la via. 


Com sempre a la tarda s'inicia un vent fresc que et convida a posar-te més roba. 


Contenta i satisfeta entrant a la tercera reunió. 


Un passet un xic més exigent  i tonem amb la bona tònica de presses grans amb terreny vertical. 


Només baixa un xic quan a penes et queden 5 metres per arribar al cim. 


Ara si ja es tomba una mica. 


Foto des del cim. 


Val la pena parar una estona i veure tot el que ens envolta. 


L'Elefant. 


La Mòmia 


Encara que estan molt lluny, podem fer una foto a la Pilar, a en Miquel i en Josep al cim de les Paparres. 


Contents i satisfets ens fem aquesta foto al cim. 


Des de l'Agulla de les Paparres ens han fet la foto mentre fèiem el ràpel. 


Baixant en direcció a la Balma de l'Elefant 


Un lloc encisador i ben conservat. 

Aproximació: des del Monestir agafarem les escales dels pobres, fins que arribem a la cruïlla que ens desviarem en direcció a Sant Benet. Un cop a Sant Benet agafarem el camí que va Trinitats, al cap d'uns metres agafarem el camí que surt a l'esquerra. El seguirem uns metres fins que ja veurem que podem anar pujant fins a peu de via. 

La Via: diuen que és una de les vies més boniques de Sant Benet i nosaltres hi afegiríem de Montserrat. Que ha estat molt ben restaurada amb parabolt amb plaquetes petites, mantenint el mateix compromís que tenia. És una via que té un encant especial per la qualitat de la roca, hi ha molts còdols, per la verticalitat i per l'encant dels seus passos. Una cinc estrelles. 

1er llarg: 30, 35metres, IV+ , Vè, 3 parabolts i 2 pitons.  des de la replà sortim en vertical fins a trobar la primera assegurança, d'aquí anem flanquejant a la dreta fins el següent parabolt, passem una llastra i entrem a la fissura on trobem el primer pitó, després seguim fins l'arbre i tot seguit un altre pitó. Abans de sortir de la fissura, podrem posar un alien , uns passos bonics per la placa i ens trobarem un altre parabolt des d'on ja veurem la 1ª reunió.

2on llarg: 30 metres, 6 assegurances, Vè,, V+ per la continuïtat. Sortim verticals un xic a la dreta i després tornem a l'esquerra i entrem a la reunió. Passos verticals però amb unes presses immenses. 

3er llarg: 20 metres, 3 assegurances, Vè.   Podem assegurar el primer pas amb un friend a la fissura transversal que hi ha sobre mateix de la reunió, després també sortim verticals amb tendència a la dreta, sempre buscant les millors presses, i després tornem a cercar la vertical de l'esperó fins arribar a la reunió. 

4art llarg: 20 metres, 1 pont de roca i 2 parabolts. Aquí també podem posar un bon friend a la fissura transversal, per assegurar la sortida de la reunió, després hi ha un pas més estrany que difícil i un cop superat anirem en tendència a la dreta on trobarem la primera assegurança, després vertical i podrem posar un alien vermell en un forat, després el segon parabolt i vertical fins el cim. 

Descens: ràpel per la cara Oest de 27 metres. 

Material: 7 bagues exprés, aliens groc i vermell, i 0,50 del Camelot. Algunes bagues pels merlets poden ésser útils. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dimecres, 5 de juny del 2019

Montserrat - L'Elefentet - Via Chachi Piruli - 05/06/2019

Seguim amb la teràpia del dimecres al sol, sembla que ens va bé, i no volem deixar-ho.

Avui anem al Monestir, repetirem una via que hem fet varies vegades, però com que ens agrada, no ens fa res repetir-la. Per altra banda, sembla que a primera hora de la tarda donen aigua, aquesta via ens anirà bé per anar ràpids i si plou ja estarem de tornada.


Quan comencem a pujar les escales, ja podem veure l'Elefantet i a l'esquerra de tot la placa de la nostra via. 


Iniciem per tram un xic senzill però una mica trencat. 


El segon llarg, poc a poc es va posant dret. 


Iniciem per la dreta per anar poc a poc a l'esquerra


Els primers metres del segon llarg, boca roca, però amb les preses un xic estranyes,


Ja ha passat el tros més difícil. 


Iniciant el tercer llarg, primer un xic a la dreta i després tornem a l'esquerra per agafar la primera assegurança. 


Passos drets i molt bonics. 


Poc a poc va avançant i gaudint del plaer d'aquesta tirada. 


Entrant a la tercera reunió. 


L'Ita superant el 5è llarg.  Molt ben treballat el 6a. 


Encara que hi ha estones de sol, fa una mica de vent i ha fet baixar les temperatures. 


Un placa senzilla ens porta al cim. 


Les formigues estan esverades, sembla que anuncien aigua. 


Ja som dalt. 



Foto cim. 

La Via: Una escalada de placa, amb molt bona roca i equipada amb parabolts. Només té un llarg, que li treu una mica d'atractiu a la via, que és el quart.

Aproximació: L'aproximació aquesta via és certament molt curta, amb 5 minuts serem a peu de via. Pugem per les escales dels pobres, passem el pont i pugem un xic, fins que ja veiem que estem sota la via, un caminet ens porta al peu de via.

1er llarg:  25 metres IV,  Un llarg que no és difícil, però que haurem de tenir cura amb la caiguda de pedres. Reunió en una alzina, al costat d'una figuera. 

2on llarg: 35 metres, 8 parabolts, V+, 6ª, V+, V. Entrarem a la placa en un lloc que hi ha una canal per recollir les aigues, anirem progressant amb passos bonics, però que cal anar-los treballant, doncs sembla que les presses miren avall, poc abans d'arribar a una fissura trobarem uns passos més fàcils, però quan entrem a la fissura i la deixem per anar a l'esquerra, els passos són força fins i cal treballar-los, després perd un xic de verticalitat i ja arribarem a la reunió.

3er llarg: 15 metres, 2 parabolts, V, IV. Sortim de flanqueig a la dreta fins que veurem que podem pujar en tendència a l'esquerra per anar a cercar el primer parabolt, després tornarem a la dreta fins el següent parabolt i tot seguit seguirem vertical fins a la reunió. 

4art llarg: 45 metres III, IV. 4 parabolts.   Sortim de la reunió per la dreta per entrar en una canal, compte amb la caiguda de pedres, seguim per la canal, amb trams molt fàcils i amb alguns passos més difícils abans d'entrar a la reunió. 

5è llarg: 45 metres. 6a, V+, IV+, 7 parabolts.  Els primers passos són els més difícils, drets, i amb presses petites, després segueix vertical, però amb les preses un xic més cantelludes i que fan aquest llarg molt bonic. 

6è llarg: 40 metres III, IV, 2 parabolts. Des de la mateixa reunió veurem el parabolt en un tram més dret, per arribar-hi pujarem recte per terreny fàcil, després superarem aquest tros més dret i assegurat fins arribar a la reunió.

Descens: Caminant a l'esquerra anant al mirador i després baixarem per les mateixes escales. 

Us deixem una ressenya molt ben feta d'en PereBooks. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!



diumenge, 2 de juny del 2019

Montserrat - Ullal de les Magdalenes - Via Joan Manel - 01/06/2019

Fa uns quants any, segurament més de 40, vàrem pujar aquesta aresta pensant que era la via d'en Joan Cerdà i en Salvador Rivas, recordo que vàrem baixar des de dalt per la canal fins que vàrem trobar la manera d'entrar a l'aresta. Recordo vagament que hi havia molt poc equipament, alguns marlets i algun buril molt vell.

Avui hem anat a mirar-ho i sembla que la via d'en Joan Manel coincideix plenament amb la d'en Joan Cerdà, doncs és el lloc més lògic per pujar. Sembla que la varen obrir amb molt burils i després l'han restaurat de mala manera, deixant els burils vells sense tallar, i mal rematats. Tot plegat fa una mica de pena. Un gran itinerari de l'època ha quedat malmés.


l'Ullal des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. 


Fent la primera tirada anant a l'esquerra de la via Ulu-Apa.


Després de sentir uns esbufecs i no entendre massa el que passava, veig una cabra que entra directe a la primera reunió i després va pujant fins a la segona, fent petites paradetes per menjar l'herba més fresca. 



Aquí ens donem compte lo petit que és l'Ullal al costat de la Magdalena Superior. 


Iniciant el segon llarg.


Entrant a la segona reunió amb el Trencabarrals al fons. 


Iniciant el tercer llarg. 


l'Ita a la segona reunió assegurant atentament. 


Passos verticals, bona roca, tots els ingredients per gaudir d'aquesta tirada.


Gaudint del tercer llarg. 


El darrer llarg té uns passos molt bonics a la sortida de la 3ª reunió. 


Ja queda poc per arribar al cim. 


Foto cim. 


Des del cim podem veure com una cordada està superant el sostre de la Cadireta dels Flautats. 

La via: L'Ullal de les Magdalenes queda molt petit al costat de les les altres magdalenes, però realment val la pena fer aquesta aresta que ens farà gaudir de la bona roca i ens posarà de mal humor per la bestiesa que han fet amb la restauració de la via. Només per fer el tercer llarg, ja val la pena anar-hi. 

1ª Tirada: 30 metres. III. Pujarem deixant les assegurances de la Ulu-Apa a la nostra dreta, agafarem un arbre que està força malmés i seguirem recta amunt fins que poc abans d'entrar a la reunió ens crearem amb un parabolt d'aquesta via. Podem fer la reunió a l'equipament vell que està mal situat o en els parabolts de la via Ulu-Apa.

2ª Tirada: 25 metres 5 assegurances. IV. sortim a l'esquerra per anar pujant en diagonal a l'esquerra, anirem trobant parabolts amb burils vells maxacats. 

3ª Tirada: 30 metres. 7 assegurances. IV+, Vè, IV+.  poc a poc es va redreçant  i els passos sense ser difícils cal mirar-los un xic millor, en aquest llar han mantingut molts del burils que estan amb molt bon estat, la roca es manté de molt bona qualitat, hi ha uns bons còdols que ens fan l'escalada més agradable. Sense adonar-nos compte arribem a la reunió.

4ª Tirada: 20 metres. 3 assegurances. IV, III.  Primer sortim verticals per la dreta de la reunió i passats uns metres ja veurem que l'aresta perd verticalitat. Hi ha un tros, quan ja és més fàcil, que cal tenir cura amb la roca. 

Ràpel: per la cara sud de 15 metres.

Material: 7 cintes exprés


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!