Cap de setmana amb no massa bon pronostic de temps, anuncien aigua arreu tots els dies, però com ja feia deies que volíem anar a Peña Rueba amb en Miquel i la Pilà, decidim provar sort.
Ja hem fet unes quantes vies en aquesta zona, però sempre en tenim unes quantes a la llista de pendents, teníem dubtes de quina anar, al final i quan ja estem a peu de via, escollim la Via A Galliguera.
A Galliguera és la vall que puja des de Murillo de Gallego fins al peu de la Peña Rueba. Just la podrem observar amb detall des de la reunió de qualsevol de les vies que pugen al Mallo de la Mora.
Escalar en paral·lel: els nostres companys en Miquel i la Pilar, que és el primer cop que escalen en aquesta zona, van a la via Los Terceros también existen, i així ens anirem veien tota l'estona.
En el transcurs dels darrers anys hem pogut observar que les vies en aquesta zona han anat augmentant, la bona roca i la facilitat de posar els parabolts hi ha ajudat sense dubte. Aquest fet fa que calgui matinar sinó vols trobar-te una cordada davant quan arribes a peu de via.
Una aproximació curta i agraïda segur que també ho ha afavorit. Nosaltres hem arribat i encara no hi havia cap cotxe, però en un tres i no res s'han anat omplint els pocs llocs d'aparcament que hi ha a la zona. Sort que nosaltres ens ho anàvem mirant mentre estàvem arribant al peu de via.
No hi ha dubte, ja hem arribat al peu de via, just a l'esquerra de la Via Bruno Gaspar.
El primer llarg comença un xic vertical, però amb presses molt grans que el fan un inici agradable.
R1 20 metres V, IV.
El segon llarg va cercant els petits ressalts que fan interessant la tirada encara que sigui senzilla.
R2. 35m IV.
La segona reunió que és comuna amb la 2ª reunió de la Bruno Gaspar.
El tercer llarg va pujant en diagonal constant a la dreta, passant per una zona més fosca. Escalada divertida que et va apropant a la verticalitat de la paret. R3 30 m. V.
Des de la tercera reunió, ja podem veure a la nostra vertical unes balmes "panzas" generosament equipades, però on haurem de tibar força. Sortirem la reunió per terreny vertical, amb presses grans fins a situar-nos a la "panza" on si l'apurem en lliure haurem de fer algun pas de 6 b+. Després segueix vertical a l'esquerra amb una escalada agradable de V. R4 25 m. V 6b+ V.
Sortint dels passos difícils de la tirada.
La cinquena tirada va clarament ascendent, però lleugerament a l'esquerra, altres "panzas" ens tornen a barrar el pas, si estem atents a les presses veurem que les poden anar superant. R5 35m V 6b V.
Entrant a la 5ª reunió.
Els nostres companys a la via del costat.
La 6ª tirada des de sota es veu vertical, amb petites "panzas" que podrem anar superant gràcies a les grans preses que ens anirem trobant. Poc a poc veurem que estem gaudint d'una tirada molt ben trobada. R6 45 m 6ª.
Poc a poc, els nostres amics van guanyant alçada.
Contenta de gaudir aquest llarg arriba a la reunió.
Setè llarg, ja des de sota es veu que tindrà la mateixa tònica que l'anterior, verticalitat amb bona pressa. R7. 30 m V+
Quin greu, tot lo bo s'acaba, ja estem en el darrer llarg. Ara ens toca progressar per terreny més fàcil, però on cal tenir cura de la qualitat de la roca. R8 30m III.
Arribar a dalt d'aquest cim i gaudir de les vistes dels "Mallos de Agüero".
En el cim ens trobem els quatre, tots estem molt contents i ho celebrem fent-nos una foto junts.
Us deixem la nostra ressenya de la via.
Material: via generosament equipada. Nosaltres hem portat 16 cintes i en alguna tirada ens hem saltat alguna assegurança sense problemes. Si voleu anar tranquils millor portar-ne 18 o 20.
Descens: tenim dues opcions:
a) baixem al collet i des d'aquí busquem unes cordes fixes i cadenes que ens portaran de baixada per una canal, per després pujar un llom i anar a l'aresta on trobarem la ferrata que ens portarà al camí que passa per sota el peu de via.
b) baixem igualment al collet i després pujar per unes cordes fixes que ens portaran al cim i després baixarem per la ferrata, un xic més llarg però pugem al cim.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
