divendres, 22 d’octubre de 2021

Serra del Catllaràs - Cingle de la Tor - Via Esperó Utopia. 19/10/2021

 Feia temps que no quedàvem amb el Miquel i la Pilar, així que per aquest dimarts quedem per anar al Cingle de la Tor, nosaltres només hi hem fet una via i ens feia il·lusió fer l'Esperó Utopia, els hi proposem i també estan d'acord.

El Cingle de la Tor és un lloc tranquil, bonic,  amb una roca especial, però que en el conjunt et deixa molt satisfet, especialment a la tardor que el bosc té uns colors especials.

Nosaltres ens ho hem passat molt bé, gràcies a la bona companyia d'en Miquel i la Pilar. 


Mirant el Cingle de la Tor, podem veure que sobre surt aquest esperó.


Després d'una curta aproximació trobem on comença la via, doncs malgrat que  l'equipament del primer llarg és escàs, perquè es pot equipar molt bé, des del peu de via podem veure la primera assegurança i ja ens orientarà per on va la via.


Els primers metres va per l'esquerra d'una serie de sostres que li donen força ambient a la tirada. 


El llarg va buscant sempre la millor roca i al mateix temps la part més vertical. 


En Miquel i la Pilar en la primera tirada.


Entrant a la primera reunió.


En Miquel que sembla que pugi corrent, aviat el tenim entrant a la reunió


Iniciant el segon llarg, des d'aquí haurem d'anar a l'esquerra a buscar unes plaques fermes, però difícils d'equipar. 


Els colors del bosc ens diuen que estem a la tardor. 


La boira poc a poc va entrant a la vall i arribarà un moment que fins i tot ens atraparà. 


Uns metres més i ja arribarà a la reunió.


En Miquel acabant el segon llarg


A la Pilar ja l'està atrapant la boira. 


Una sortida explosiva per sortir de la segona reunió i després seguirem per una escalada molt agradable fins el cim. 


Els darrers metres abans d'arribar al cim. 


Ja amb la boira estem tots al cim, per sort, la boira només durarà uns minuts. 


Foto en el cim, ben contents.


Arribem al cim i ja portem el cas ple de rovellons, segur que n'hi ha molts perquè els trobem nosaltres que no som gens experts. Avui hem fet la jornada completa, una bona escalada i una bona collita de bolets.


Passem per la font dels Avets


La tardor en el màxim esplendor- Foto Pilar.


La nostra ressenya.

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament a l'esquerra que diu La Tor, seguirem per la pista i passarem pel costat de la Masia, encara seguirem un 500 metres i deixarem el cotxe a la dreta, en un camp. Millor anar amb un 4x4 doncs la pista està arreglada, però amb trams força malmesos pels camions que baixen els troncs. Després seguirem per la pista fins un punt que ja veurem que podem anar guanyant alçada pel mig del bosc fins al peu de la via. 20 minuts.

Descens: Des de la reunió seguirem pujant caminant, en direcció est, per l'aresta de la paret fins el punt més alt (pedró), després ja veurem un coll on arriba una pista que anirem a buscar sense problemes. Arribats al coll seguirem la pista fins a trobar la Font dels Avets. Just davant mateix de la font trobarem un corriol que baixa directa fins a la pista de sota que seguirem fins arribar al cotxe. 30 minuts.

La Via: itinerari bonic, ben trobat, amb passos verticals i on haurem de reforçar l'equipament amb assegurances flotants, especialment en la primera tirada. La roca en els primers metres haurem d'anar vigilan, després millora força. Malgrat que només té 3 llargs, no us deixarà indiferents. Via recomanable.

1er. llarg. 55 metres. IV+, V, IV+. 1 espit i 2 parabolts.  Al peu de via trobareu dos arbres tallats. Nosaltres hem començat en un replà a la dreta.  Primer anirem a cercar un diedre a la dreta dels sostres, un cop superat aquest tram anirem a buscar una placa a la dreta que ens portarà al fil de l'esperó. Aquí passarem al cantó dret de l'esperó i seguirem verticals fins a la reunió.

2on. llarg. 35 metres. IV, IV+. 2 parabolts. Sortim verticals i trobarem un parabolts després arribarem a un boix molt ferm que ens assegurarem amb una bona baga, després ens barallarem amb una savina mig morta per passar a l'esquerra. Un cop superat aquest tram pujarem verticals fins el proper parabolt. Aquest tram és de mal assegurar amb flotants, però poc a poc i bona lletra. Un cop sortim d'aquest parabolt ja veurem la reunió sota d'un sostret.

3er. llarg. 30 metres. V+, IV+. 5 parabolts. Des de la reunió sortirem rectes hi haurem de superar un ressalt gràcies a les bones presses de mans. Aquest és el pas més difícil de la via. Després anirem una mica a la dreta per tornar a l'esquerra fins el cim.

Material: 10/12 cintes, joc d'aliens i camelots fins el número 2.

1ª Ascensió: Arantxa Xardús i Llorenç Vallès. 1/5/2008

Gràcies Miquel i Pilar per les fotografies que ens han ajudat a complimentar aquest petit reportatge. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.


7 comentaris:

  1. Gràcies i gràcies per fer-nos descobrir aquest indret tant i tant xulo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres, un lloc molt bonic, però que millora molt anant amb Ls vostra companyia.

      Elimina
  2. Felicitats ! a aquest cingle encara no hi he anat i això que tinc un dels aperturistes que m'ha promès que m'hi acompanyarà.

    ResponElimina
  3. Quina passada de lloc, soc un enamorat d,aquest tipus de roca i de la seva tranquilitat.Ara amb aquesta ressenya sera mes facil repetir-la.
    Salut primosssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi, el lloc és preciós i com dius super tranquil. Segur que us agradarà molt si t'agrada la roca. A veure si esteu de sort i trobeu forces rovellons. jejeje

      Elimina
  4. oh!! m'alegro que la disfrutessiu!!! ja fa anys que la vam obrir pero es de les que tinc bon record per lo bonic que es el racó!

    ResponElimina