diumenge, 22 de novembre de 2020

Serra de l'Obac - El Càntir o La Gloriosa Boina d'en Peret - Via Miquel Comes 19/11/2020

Fa molts anys vaig anar a fer aquest agulla en solitari, recordo que estava equipada en burils, (ara hi ha parabolts) i vaig anar perquè la via portava el nom del meu amic i gran alpinista  Miquel Comes. Va ésser una escalada ràpida, i com  encara tenia temps vaig anar a fer la TIM de la Falconera amb les corda penjant. Temps eren temps. 

D'aquesta escalada em va quedar un bon record, així que avui hi hem tornat amb l'Ita que no l'havia fet.

Dona gust pujar en aquestes agulletes de la Mola o de la Serra de l'Obac, son petites però intenses.


Bona vista del Càntir o també anomenat La Gloriosa Boina d'en Peret. La Via comença a la dreta del ressalt que es veu al mig. 


Ens sorprèn que ha estat equipat amb nou material. Crec que inicialment estava equipat amb burils i amb les plaquetes que feia en Miquel Farrés per tota la penya escaladora de Sabadell. 


Fem tres passos i sortim a l'esquerra fent un flanqueig fins a situar-nos sobre del ressalt. 


Un cop a sobre sortim recte i encara tenim un pas força difícil abans de un flanqueig fàcil a l'esquerra i fer els darrers metres fins el cim. 


Com que la via dona una bona volta no he pogut fer cap més foto fins a la sortida al cim. 


Les vistes del cim sobre el Paller de Tot l'Any i Montserrat són encisadores. 


Aprofitem per signar en el llibre on trobem la signatura dels addictes a aquest tipus d'escalades. 


Aprofitem per fer-nos la foto del cim. 


Muntem el ràpel com ho fèiem antigament, directe en el ginebró. 


Ràpel per on pugen les altres vies. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus. D'aquí agafarem el camí de la Pola fins que passarem per sota mateix de l'Agulla, només haurem de pujar uns metres fins al peu de via.

La Via: Itinerari bonic i d'acord amb l'època que es va obrir, la llàstima és que de la darrera assegurança no sortissin rectes fins el cim, ja que la roca es veu prou bona. Tot i així, una via per col·leccionistes que gaudeixen en aquestes escalades singulars. 

R1. 25 metres, Ae, V`, III, IV. 6 espits. Sortim verticals fins agafar el primer espit, després fem 2 passos més i sortim en lliure a l'esquerra (també es pot fer en lliure 6a) fins que ens situem sobre de la llastra, després pugem uns metres verticals fins arribar en una franja que seguirem a l'esquerra fins a situar-nos sota del cim, uns passos més i ja sortirem a dalt. Reunió en un ginebró que us servirà per baixar en ràpel. 

Material: 7 bagues exprés i 1 estrep.

1ª Ascensió: Miquel Farrés, Carles Rodríguez i Carmelo Rodríguez. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

8 comentaris:

  1. Enhorabona ! Gràcies per recordar aquestes vies. Hauré d'anar-hi que el Miquel s'ho mereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, és molt curta però fa gracia pujar-hi.

      Elimina
  2. Quina casualitat. Aquest matí hem pujat nosaltres per la mateixa via i he vist la vostra recent piada al pot-registre del cim.
    Salut!
    Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres quina casualitat, nosaltres avui també estàvem per la zona, al Cingle de la Forada al coll de tres creus i hem fet la Manuel Rovira dels germans Maso.

      Elimina
  3. No ens hem vist per poc... I què tal la via? Més descomposta aquella zona, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manel, el primer llarg està prou bé i el segon la roca és boníssima. Segur que algun altre dia coincidirem.

      Elimina
  4. Gracies per compartir aquestes joies amagades. En quan trobi un forat avere si soc capaç de fer-la.
    Salut i visca el nostre patrimoni .

    ResponElimina