Montserrat - Regió de Sant Jeroni - El Gegant Encantat - Via Aresta Bruc / Normal. 02/11/2020

 Quan tenia 14 anys (1970) i començava a escalar una de les primeres escalades que vaig fer a Montserrat va ésser el Gegant Encantat per la via normal. Sempre he guardat un molt bon record des d'aquella ascensió. El nom, la forma de l'agulla, la situació, em té enamorat. 

En el 15 d'Agost de 1979, vàrem tornar-hi amb l'Ita i per no repetir la normal, vàrem fer l'Aresta Bruc i el preciós darrer llarg de la normal. 

Vista del Gegant Encant, just d'on surt la canal de baixada.

Han tingut que passar 41 anys fins que no hem tornat de nou en aquesta agulla. Fa més d'un mes que parlem d'anar-hi i fins avui no ens hem decidit. Realment les coses han canviat, si abans tenies una aproximació molt curta, doncs les dues primeres vegades vàrem pujar per l'Aeri de Sant Jeroni, avui hem pujat pel monestir per l'escales, una excursió ben maca, que en 1h 10' i després de pujar 1200 escales hem arribat al mirador d'on tindrem una vista privilegiada sobre aquest agulla. 

Vista excepcional des del mirador.

Avui hem estat de sort, doncs hem gaudit d'unes llums de tardor extraordinàries gràcies al dia tan net que feia a primera hora. 

Des del Mirador podem veure a primer terme El Gegant Encantat,  i després els Plecs del Llibre, La Paret del Migdia, el Montgròs, La Salamandra, La Roca Plana dels Llams etc..

Baixem per la canal fins a trobar un collet penjat sobre la vessant del Torrent de Migdia. 

Una primera tirada llarga però bonica. 

La primera reunió. 

Un segon llarg que ha estat restaurat, que podrem fer o Ao, o amb Ae o amb una combinació de les dues tècniques. Nosaltres hem fet servir una baga d'ajuda en alguns passos. 

Després d'aquest tram, ens espera una escalada vertical, amb molt bona roca que voldries que fos molt més llarga, doncs quasi sense donar-t'en compte ja arribes a la segona reunió. 

Sortint del tram d'artificial. 

Gaudint del llarg. 

Molt animada inicia el tercer llarg, tot i que el primer pas li costa ja que és molt llarg per ella. 

En plena feina, atenta, concentrada, doncs no si val a badar, doncs hi ha dos burils per assegurar aquest llarg i el primer està només a sortir de la reunió. 

Arribar a dalt d'aquesta agulla sempre és motiu de satisfacció. 

Ben contenta al cim. Ara només queda anar a cercar el ràpel. 

Una cordada de tres a l'altra vessant del Torrent del Migdia. Estan fent la Via Pit Llop al Camell d'Ecos. 

Parar-se un moment a gaudir de la visió sobre les Atalaies es fa del tot necessari.

Veure't reproduir a la roca que fa d'efecte pantalla, sempre et sorprèn. 

Com encara tenim temps i el dia és fantàstic ens arribem al cim de Sant Jeroni. 

Avui ha estat un dia rodo; hem repetit l'agulla que tan ens atreia, ho hem fet amb una temperatura boníssima per escalar, semblava més els darrers dies de la primavera que la tardor, les llums ens han fascinat, i a sobre sense massa gent, tot plegat un dia per recordar. 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: tenim dues opcions: Pujar des del Monestir per les escales fins el mirador 1h, 10' o sortir de Sant Joan més planer fins el mateix mirador. Des del mirador pujarem un xic més, fins que veurem que estem situats davant del Gegant Encant, a la vostra dreta surt una canal que baixa directe al collet de la via normal, després seguirem arran de la roca, fins a trobar l'inici de la via en un collet.  No baixeu per la primera canal després de l'antic restaurant, doncs està molt bruta (plena de deixalles) i és de mal baixar. 

1er llarg: 60  metres. III, IV, III, II. Sortim per una rampa fins a sota d'un ressalt que superarem d'esquerra a dreta, després uns passos més drets i tot seguit es tomba fins a la reunió. Si porteu cordes més curtes, podeu pujar el primers metres fins a sota del pedestal i començar a escalar aquí. 

2on llarg: 25 metres Ae/Ao, IV+, 6 assegurances. Sortim verticals amb Ao o amb Ae, segons us baixi millor, i després sortirem en lliure fins a la reunió.

3er llarg: 15 metres: V, IV+. 2 assegurances. Només sortir de la reunió trobarem un buril, antic però molt ben posat que ens assegurarà el pas difícil , després seguirem vertical i un xic a la dreta fins a trobar un segon buril. Des d'aquí anirem en tendència a l'esquerra fins a trobar l'aresta que ens portarà a la reunió.

Descens: des de la reunió, passarem per sobre el cim i anirem a buscar el ràpel uns metres més avall, atenció a la desgrimpada que la roca no és massa bona. Després farem un ràpel de 30 metres i un segon de 25 metres fins al peu de la via normal. ATENCIÓ EL SEGON RÀPEL DE 25 METRES NO HI ES. CALDRÀ ANAR AMB CORDES 60 M PER ANAR TRANQUILS.

Material: 8 cintes expres, els aliens Vermell i Lila pel primer llarg i una plaqueta recuperable per reforçar la segona reunió.

1ª ascensió: Via Normal: Panyella, Farrera i Estrems, 1941 i Aresta Bruc: Rodeja, Monterde, Carretero i Montaña.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!