diumenge, 2 de febrer de 2020

Pantà de Santa Anna - Via . La Gran Diagonal de Santa Anna - 01/02/2019

Hi ha vies que durant un temps resten en l'oblit, però un reequipament i la publicació en diferents blocs fa que recuperin novament la vida. Aquest cap de setmana ens hem trobat un munt de gent, 3 cordades de 2 i dues de tres. Nosaltres erem els darrers però molt amablement ens han deixat passar les dues cordades de tres.  Gràcies un cop més companys. 

Feien 18 anys que vàrem fer l'Esperó de Santa Anna i des de les hores no hi havíem tornat més. Ara, gràcies al bloc del Joan Prunera hem descobert aquesta via i ens hem decidit anar-hi.

Malgrat que el lloc està situat sota una presa manté el seu atractiu. La paret és veu molt esvelta i porta al cim d'un vertex molt marcat, addicional podrem veure unes runes a l'esquerra que li donen un encant addicional. 



La nostra ressenya. 


Quan arribem encara no hi toca el sol plenament, tot i així ja hi ha una cordada a la primera reunió i una segona esperant. 

Quan baixem, ja a ple sol, la cosa fa un bon canvi. Si mireu podreu veure unes cordades al darrer llarg.


Peu de via molt ben indicat. 


Els primers metres de la primera tirada.

Això que et deixin passar, et dona una mica de pressió per fer-los esperar el mínim possible. 


Arribant a la primera reunió, en el tros més senzill. 


L'Ita fent el segon llarg. 


La primera reunió amb el fons encara a l'ombra. 


Entrant a la segona reunió. 


La sortida de la segona reunió no és massa difícil però si que cal anar en compte ja que la roca està força trencada. Després ja anirem caminant fins a la reunió. 


Grimpada fàcil fins a la 3ª reunió, 


Iniciant el 4art llarg, sembla que la cosa es posa dreta i es prepara sucant les dues mans en el magnesi. 


Bona roca i passos atractius són le tònica d'aquest llarg. 


Des de la reunió ja es veu un llarg que promet. Una placa vertical amb una roca excepcional. 


Segons vas guanyant alçada les expectatives es van confirmant. 


Superant el pas de V+.



Els darrers metres. 


Quin greu, ja s'acaba!


Ens fem una foto al cim de l'agulla tot i que encara queda una petita cresta fàcil  fins el cim. 


La darrera gimpadeta. a l'esquerra podem veure les runes d'una construcció molt antiga. 


Els darrers metres. 


Ara si que som al cim.


El cim és un lloc precios. 


Baixant, passarem altre cop pel peu de la via. 


Aquest camí sembla un jardinet. Parem a veure les vies d'escalada esportiva.

Aproximació: Sortint d'Alfarràs direcció a Pont de Suert per la N-230 fins que trobem la trenca que indica el Pantà de Santa Anna a la nostra dreta. Seguirem per la carretera estreta fins que passem un  parell de túnels, després creurem el pont i ja trobarem una bona explanada per poder deixar el cotxe. Just al davant nostre podrem veure la nostra via.  Després anirem a cercar un camí que va per l'altra vorera del riu i que ens deixarà a peu de via amb poc més de 5 minuts. (Nom al peu de via).

La Via: Itinerari sense una gran dificultat, però amb lògica aplastant que ens portarà per una roca excepcional fins el cim. Especialment els dos darrers llargs.

1er llarg: 30 metres V, III+.  Els primers metres van per una roca humida  que fan dubta d'on posem els peus, però les bones preses de mans ens ajudaran a superar aquests primers metres, després iniciarem la diagonal per terrenys més senzill fins a la reunió.

2on llarg: 20 metres III, Seguim pujant en diagonal per terreny fàcil fins a la reunió.

3er llarg: 20 metres IV i després caminat. Sortim per un terreny descompost que es fa difícil d'assegurar, després trobarem una altra reunió que passarem i ara caminant fins a la reunió. 

4art llarg: 30 metres V, IV. Aquí trobarem que hi ha tres vies, nosaltres anem per la de més a la dreta (Nom en una pedra sicada). Els primers metres van per una placa i després per un esperó fins entrar en un repla on surt un nou resalt que superarem per arribar a la reunió. 

5è llarg. 30 metres. V, i un pas de V+. Ara ens trobarem davant d'una placa vertical i amb molt bona presa. Pujarem vertical i ben assegurats (7 parabolts), però notarem que cada cop és un xic més difícil, fins que arribem a un punt on trobarem el pas de V+ que superarem gràcies a unes preses petites, després uns passos més i arribarem a la reunió que està un xic més a l'esquerra. Des d'aquí seguirem una cresta senzilla fins el cim. 

Descens: des del cim trobarem un corriol que ens portarà a l'ermita del poblat de Santa Anna. Després seguirem per unes escales que ens portaran novament al peu de via i d'aquí fins el cotxe. No tardarem més de 20 minuts.

Material: 10 cintes exprés i un  joc d'Aliens.

1ª ascensió Agustí Sanz. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Una raconada prou maca pel que expliqueu, les cordades que teníeu davant no seria el Toni Aymamí i companyia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi, un lloc que val la pena. tens raó les cordades del nostre davant eren en Toni i en Mingo i cia. Van molt d'hora, això que nosaltres vàrem dormir molt a prop, però ens agrada començar quan ja hi toca el sol.

      Elimina
  2. Si Jaume, ja saps que el Toni es de la cofradia Guardiola, lo del nen d'hora. El lloc molt xulo la via esta bé la part de dalt.
    Enhorabona Manel i Ita. Nosaltres érem els de davant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mingo. Tot un plaer anar al darrere vostre.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem