Follow by Email

divendres, 6 de novembre de 2020

Sant Llorenç del Munt - La Falconera - Paret dels Pals - Via dels Invisibles - 05/11/2020

 Feia un temps que, en el blog sergialella.blogspot.com havíem vist un post sobre aquesta via oberta pels germans Masó. La seva bona descripció va fer que la poséssim a la llista de les pendents per un  matí que disposéssim de només una estona per anar a escalar. 


Una vista de la zona de la Falconera, d'esquerra a dreta, veurem La Parel dels Pals, La Miranda de la Falconera, La Falconera i el Turó de la Falconera. 


La Paret dels Pals. La Via comença just per sobre de l'arbre de color marró i baixarem per la canal de l'esquerra.


Començant el primer llarg. La pedra és de bona qualitat i l'equipament adequat. Compte però en els dies que abans a plogut, doncs aquesta tirada regalima força aigua i patina bastant. 


Sortint de la savina. 


Pas d'estreps per entrar a la reunió. L'Ita de segona ho ha fet sense tocar l'estrep. 


La via està equipada amb Spits i la reunió també. L'equipament està en molt bon estat. 


Sortint de la reunió la roca fa un canvi, tot i això és prou bona. 


Malgrat que al principi és dret, les presses grans són abundants i fa que sigui més fàcil del que sembla. 


Tram final per arribar a la reunió.


Sortint de la via ens hem trobat aquesta urna.

Podem entendre que deixin les cendres a Sant Llorenç, però em sembla una falta de respecte a la persona, al medi i a la resta d'excursionistes/escaladors deixar l'urna llençada i més metàl·lica. L'hem recollit i la portarem a la deixalleria. 


Foto cim. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: venint de Terrassa, un cop passat el Coll d'Estenalles, la carretera baixa força i està plenes de revolts. En un d'aquest revolts veurem que podrem aparcar amb comoditat. Des del pàrquing seguirem uns metres en direcció nord fins que veurem l'inici de la primera canal a la dreta. Baixarem per aquesta frondosa canal fins situar-nos sota el cingle, seguirem uns metres per sota fins que veurem l'inici de la via. 10 /15 minuts. 

La Via: el seu entorn, el bon equipament i la roca acceptable la fan recomanable per un matí d'hivern que no disposeu de massa temps. Malgrat hi ha dies que fa força fred, durant el matí la paret li toca el sol i s'hi està molt bé. 

1er llarg: V, V+, 6a, V, Ae. 20 metres. Començarem amb uns passos fins fins a trobar un pas força difícil per arribar a la savina, després seguirem pel diedre fins un pont de roca, un cop passat aquest un pas d'estreps i entrarem força bé a la reunió.

2on llarg: V, IV+,IV. 40 metres. Sortim vertical amb un pas delicat, després és anar buscant el lloc on hi ha la millor pressa fins que es tomba. Arribarem a un savina on podríem fer la reunió, però és millor pujar fins una alzina un xic més amunt.

Descens: caminant fins el cotxe: 3 minuts.

Material: 10 cintes expres, una baga per savina i una altra pel pont de roca. 1 estrep. 

1ª Ascensió: Mayun i Albert Masó Garcia 23/29 de Juliol 2006.

Via equipada, dificultat obligada Vè. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Bona aquesta, jo també la tinc pensada des que el Sergi la va publicar- Veig que no és banal. Així que el pas d'estreps la Ita el va fer en lliure? està forta, enhorabona.
    Algun migdia m'hi arribo que és ideal pel poc temps que tenim actualment a les tardes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Jaume!!
      Està bé per aprofitar unes horetes, compte que ara deixar de tocar-li el sol aviat.

      Suprimeix
  2. Una joieta a la vista de tothom, que ha passat desepercebuda durant anys!
    M'analegro que l'hagiu feta.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per publicar-ho. Ens va agradar força.

      Una abraçada.

      Suprimeix