Follow by Email

divendres, 27 de novembre de 2020

Alt Urgell - Mòra Comtal - Molló Esmolat - Via Ottawa Path. 24/11/2020

 


Una bona vista del perfil de l'escalada.


El Flautat Petit

el 1 de juny de 1980 va ésser el nostre primer contacte amb aquesta regió, en Josep Monistrol ja hi havia estat abans, just en el mes de setembre de 1970 que conjuntament amb el Carles Olivella, varen pujar a l'Agulla del Pare Alaix.

En aquell dia vàrem pujar a l'Agulla del Flautat Petit i alguna altre més. Sembla que aquesta era la primera ascensió, doncs no hi vàrem trobar cap mena de rastre en el cim.


Des d'on comença el camí que ens portarà a peu de via hem fet aquesta foto. 


Una bona vista d'una de les singulars agulles que configuren la regió.


Només començar ja he rebut un bon avis del tipus d'escalada que ens espera, doncs en els primers metres ja se m'ha arrencat una pressa, sense conseqüències però. 


l'Arseni en el primer llarg, tram de millor roca de la via. 
Si bé la roca no és la millor i la mala qualitat de la roca ha estat compensada amb un equipament generós, fet que et permet superar els passos més difícils sempre amb Ao o Ae. Al gust.  


Entrant a la 1ª reunió. 


L'Arseni superant amb solvència  el desplom d'inici del segon llarg. 


Un cop superat el desplom atent a la caiguda de pedres. 


Bona visió sobre el segon llarg amb l'Arseni a la reunió i l'Ita progressant en el mateix. 


La qualitat de la roca et va fer passos més llargs amb l'intenció d'agafar els còdols més grans amb l'esperança de que estiguin més sòlids. 


Iniciant el tram d'Ae del tercer llarg, llàstima que la roca no sigui com la de Riglos que segur que aquest llarg es podria fer en lliure. Peró la realitat ens obliga a anar amb Ae, i Ao. 


L'itinerari permet fer molt bones fotos. 


Els que van de segon s'han fet tota la tirada amb Ao i lliure. 


A voltes sembla impossible que els parabolts puguin aguantar, però la veritat és que en Joan Vidal ha fet un gran treball.


L'Arseni en plena feina de la tercera tirada. 


Des de la reunió sobre aquesta savina podem veure els companys com van progressant.


Sortir de la tercera reunió hi ha uns passos bonics, però la manca de confiança fa que faci algun Ao. 


La tercera reunió ben penjada. 


El seu entorn és ben idíl·lic 


Amb aquest entorn no podem estar més que contents de pujar per aquest esperó tan reeixit. 


L'Arseni arribant a la 4ª reunió. 


Per uns moments sembla que la roca ha canviat, però és només una franja. 


Foto al cim.


Reunió en el ràpel. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem uns 5 quilòmetres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que indica La Mora Condal. Seguirem per la pista un quilòmetre i passarem per una entrada a un camp a ma esquerra (aparcar el cotxe)que és d'on surt el camí marcat en senyats vermelles i fites que ens portarà al peu d'una canal que superarem amb l'ajuda d'una corda fixa, passarem un coll i arribarem a peu de via. 25 minuts des del cotxe. 

La Via: itinerari elegant, vertical, excel·lentment equipat que ens permetrà pujar per la part més elegant de l'Agulla del Molló Esmolat. Malgrat la qualitat de la roca l'itinerari és prou bonic per endinsar-nos en aquesta escalada. Millor anar només una cordada, doncs amb el fregament de la corda cauen forces pedres. 

Graduació: via complicada de graduar, ja que a voltes fas algun Ao, per manca de confiança, on podries passar perfectament en lliure. De totes maneres l'equipament acurat fa que no hi hagi cap pas obligat de més de Vè. 

Material: via equipada. portar 1 estrep i 16 cintes exprés. 

1ª Tirada: 35 metres. V, V+, IV+, 6a, V+. Comencem per una canal i ràpidament ens passem a la paret de la dreta, després tornarem a l'esquerra, on trobarem el tram més bo de roca que ens portarà a la reunió.

2on Tirada: 35 metres. Ae/Ao, V, IV+, IV, IV+. Superem un ressalt de dreta a esquerra per situar-nos al fil de l'aresta. Seguirem verticals fins a la reunió.

3ª Tirada: 25 metres. V, Ae, V+/Ao. Sortim flanquejant a la dreta i comencem a pujar vertical amb Ae, al cap d'uns metres, ja podrem progressar amb Ao i lliure fins a sobre d'una savina on trobarem la reunió.

4ª Tirada: 25 metres. V+/Ao, IV. Sortim amb uns passos verticals fins que l'aresta va perden verticalitat i arribem a la reunió al costat d'una gran savina i sota un franja de roca calcària.

5ª Tirada: 30 metres. V/Ao, IV. III. Sortim amb un pas desplomat per seguir vertical fins una savina, des d'aquí l'escalada es torna molt fàcil, però a la vegada cal anar molt en compta amb la roca. Trobarem dues savines que ens asseguraran els darrers metres fins el cim. Reunió a la savina del ràpel.  

Descens: ràpel de 25 metres per la vessant nord. Després pujarem uns blocs i anirem uns metres en direcció est per tornar tot seguit en direcció oest on trobarem una canal que baixa amb l'ajuda d'una corda fixa. Al final de la canal seguirem baixant en direcció sud fins que trobarem el camí de pujada que ens portarà altra cop al cotxe.

En el reportatge fotogràfic hem pogut comptar amb les fotos de l'Arseni Lago. Tot un plaer haver fet l'escalada plegats.

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 

dimecres, 25 de novembre de 2020

Serra de l'Obac - Cingle de la Roradada del Coll de Tres Creus - Via Manel Roviras Llopart - 23/11/2020

Hi ha dos dies a la setmana que només tenim unes hores al matí per sortir, així que Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac s'ha convertit en un bon lloc per gaudir d'aquest temps tan ajustat.

La serra de l'Obac té unes quantes escalades, però cap serà llarga i de gran dificultat, però totes tindran un entorn immillorable i que podreu completar amb alguna excursió per gaudir d'aquests paratges tan encisadors.

Avui farem una escalada excursió, doncs pujarem al coll de Tres Creus des de l'Alzina del Salari, farem una via curta, després pujarem al Turó de la Pola i seguirem fins al Coll Boix per tornar a l'Alzina del Salari, el conjunt ha estat d'allò més aconseguit.   

No us costarà trobar el peu de via, doncs està a 50 metres del Coll de Tres Creus en direcció a la Pola. 


Des del peu de via ja tenim unes vistes sensacionals sobre Montserrat i el Paller de Tot l'Any. 


La ressenya que portem comença per l'esquerra i va a la dreta per arribar al primer spit, nosaltres entrem verticals fins el primer spit i es fa molt bé. 


El llarg és curt però ben assegurat, però sempre podreu posar algun alien en algun pas. 


El Pitó de la tirada. 


La roca és prou bona i permet gaudir d'aquesta curta tirada.


En segon llarg la roca és sensacional, però és molt curt. 


Anem poc a poc per gaudir-ho millor. 


Darrer pas abans d'arribar a dalt. 


Si per l'esquerra podem veure Montserrat, per la dreta podem veure el Montcau. 


Un cop al cim del cingle ens parem una estona a contemplar l'entorn. 


El setrill, petita agulla al costat mateix del camí, on hi ha un parell de vies. 


Després aprofitem per pujar al Turó de la Pola. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari, pujarem al Coll de Tres Creus, baixarem uns 50 metres en direcció a la Pola i ja veurem la via, només ens quedarà remuntar uns metres fins el peu. 

La Via: res espectacular, però molt d'acord amb la zona i que resulta ideal per gaudir d'aquests paratges. Tot i així, té un primer llarg ben trobat i un segon molt curt però amb roca excepcional.

1er llarg: 25 metres: 2 spits i 1 pitó. IV, V. Des del peu de via veurem el primer spit, podrem pujar recte cercant el punt més feble d'aquests primers metres, després seguirem una fissura fins a trobar un segon spit que ens assegura un pas un xic més difícil, seguirem per la fissura fins un pitó on haurem de anar a l'esquerra fins una savina on farem la reunió.  Podrem agafar el primer pitó de la segona tirada per reforçar la reunió. Aquest pitó és un bong que està entrar al reves i no entra el mosquetó, hi ha una baga però ja està força malmesa, penseu de portar-ne una per passar-la. 

2on llarg: 15 metres 1 pitó, 2 spits i 2 savines. Ao, o Ae, o 6a+, V+, V.  Sortim amb lliure o amb Ao o amb un pas d'Ae des del pitó i després trobarem un spit, una savina que anirem flanquejant per sota fins arribar a l'aresta que pujarem rectes. Un cop al cim, anirem a buscar una alzina per fer la reunió.

Descens: en direcció Nord trobarem un corriol que ens portarà al camí de Tres Creus. 

Material: 5 cintes, 1 estrep opcional, una baga prima per passar en el pitó, i l'alien groc i verd (opcionals) 

Primera ascensió: Albert i Oscar Masó Garcia.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




 

diumenge, 22 de novembre de 2020

Serra de l'Obac - El Càntir o La Gloriosa Boina d'en Peret - Via Miquel Comes 19/11/2020

Fa molts anys vaig anar a fer aquest agulla en solitari, recordo que estava equipada en burils, (ara hi ha parabolts) i vaig anar perquè la via portava el nom del meu amic i gran alpinista  Miquel Comes. Va ésser una escalada ràpida, i com  encara tenia temps vaig anar a fer la TIM de la Falconera amb les corda penjant. Temps eren temps. 

D'aquesta escalada em va quedar un bon record, així que avui hi hem tornat amb l'Ita que no l'havia fet.

Dona gust pujar en aquestes agulletes de la Mola o de la Serra de l'Obac, son petites però intenses.


Bona vista del Càntir o també anomenat La Gloriosa Boina d'en Peret. La Via comença a la dreta del ressalt que es veu al mig. 


Ens sorprèn que ha estat equipat amb nou material. Crec que inicialment estava equipat amb burils i amb les plaquetes que feia en Miquel Farrés per tota la penya escaladora de Sabadell. 


Fem tres passos i sortim a l'esquerra fent un flanqueig fins a situar-nos sobre del ressalt. 


Un cop a sobre sortim recte i encara tenim un pas força difícil abans de un flanqueig fàcil a l'esquerra i fer els darrers metres fins el cim. 


Com que la via dona una bona volta no he pogut fer cap més foto fins a la sortida al cim. 


Les vistes del cim sobre el Paller de Tot l'Any i Montserrat són encisadores. 


Aprofitem per signar en el llibre on trobem la signatura dels addictes a aquest tipus d'escalades. 


Aprofitem per fer-nos la foto del cim. 


Muntem el ràpel com ho fèiem antigament, directe en el ginebró. 


Ràpel per on pugen les altres vies. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus. D'aquí agafarem el camí de la Pola fins que passarem per sota mateix de l'Agulla, només haurem de pujar uns metres fins al peu de via.

La Via: Itinerari bonic i d'acord amb l'època que es va obrir, la llàstima és que de la darrera assegurança no sortissin rectes fins el cim, ja que la roca es veu prou bona. Tot i així, una via per col·leccionistes que gaudeixen en aquestes escalades singulars. 

R1. 25 metres, Ae, V`, III, IV. 6 espits. Sortim verticals fins agafar el primer espit, després fem 2 passos més i sortim en lliure a l'esquerra (també es pot fer en lliure 6a) fins que ens situem sobre de la llastra, després pugem uns metres verticals fins arribar en una franja que seguirem a l'esquerra fins a situar-nos sota del cim, uns passos més i ja sortirem a dalt. Reunió en un ginebró que us servirà per baixar en ràpel. 

Material: 7 bagues exprés i 1 estrep.

1ª Ascensió: Miquel Farrés, Carles Rodríguez i Carmelo Rodríguez. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!