Per fi, sembla que no farà massa calor i ens decidim per la Paroi du Levant. La via: Hannah chez les grands, un itinerari que ja ens feia il·lusió quan hi vàrem venir a l'any 2018. Durant aquests dies n'hem parlat en diferents ocasions, però donat que hi toca el sol fins a les 3 de la tarde, ens ha semblat que hi faria massa calor. Avui és el dia.
Els nostres companys avui van a la via Berbertraum que faran fins el cim, a veure si ens trobem.
Us deixem la nostra ressenya.
Des del mateix hotel Les jardins du Todgha hem vist cada dia aquesta paret que demana a crits ésser escalada. El camí de l'aproximació surt de la porta del mateix hotel. Més fàcil no ho podem tenir.
En 30 minuts hem arribat al peu de via i és fàcil de localitzar perquè està molt ben indicat.
Ens preparem el material per posar-nos-hi ràpidament.
Un primer llarg que el principi és deixa fer però quan estic apunt d'entrada a la reunió em costa molt, serà perquè estic molt cansat, la qüestió és que hem veig obligat a fer una bona trampa...
L'Ita en canvi se la fet molt i molt bé.
En aquesta roca està en el seu terreny.
El segon llarg surt amb un diedre molt agradable de fer, per entrar tot seguit en un tram menys dret i més senzill.
La primera reunió.
Ara venen tres llargs més senzills que els vol fer l'Ita.
Van pel fil d'un esperó on les dificultats estaran en superar petits ressalts que anirem trobant.
Un llarg darrera l'altre, quin més agraït de fer..
La roca és igual de bona que les altres parets, però té menys forats i aixó fa que tinguis que tibar més de dits que poc a poc es van afilant.
Iniciant el sisè llarg, al principi molt bé, però de sobte et trobàs amb un muret que en teoria tindria que ser 5c i un cop a sota veus que té una mala caiguda i que segurament s'han arrencat unes llastretes que facilitàvem els passos. Vista la situació, pas d'estreps i amunt.
El setè llarg el vol fer l'Ita, des de sota sembla més fàcil, però un cop t'hi poses hi ha un bon pas. Un cop superats uns 10 metres canvia i poc abans d'entrar a la reunió hi trobarem un altre pas.
Assegurant ben atent aquest pas que, per complicar-ho un xic més la primera assegurança està força lluny.
L'Ita barallant-se amb els primers metres d'aquest llarg.
Quan arribo a la reunió, l'he de felicitar, doncs deunidó amb aquest llarg.
Ja només ens queden 20 metres de via, però carai amb la placa.
Sort que està ben assegurada i és curta, doncs els dits ja ens fan força mal...
Sortint de la via, amb la vall al fons.
Ben contents i satisfets, doncs aquesta és una via que ens feia molta il·lusió.
Aproximació: des de l’hotel les jardins du Todgha agafarem un corriol direcció a ponent, passarem pel costat d’una antena, després d’una torre de la corrent, seguirem uns metres més i veurem un corriol a ma dreta que puja a uns corrals abandonats, aquí començarem a trobar unes fites que ens porten per un corriol fins sota de la paret on haurem de baixar una mica fins el peu de via. (Nom gravat al peu de via). 30 minuts.
La via: via de factoria Julio Soares. poc a poc s’ha convertit en una gran clàssica i per tant molt repetida. On hi trobarem 3 tirades relativament més fàcils i 5 tirades certament més difícils, especialment la primera. La via està equipada amb bon criteri per tal d’escalar entre assegurances i fer-la així més atractiva. Molt recomanable.
1er. Llarg: 50 metres, 6a, 15 parabolts. Començarem per la placa que es va deixant fer prou bé fins una reunió d’esportiva que passarem, després tot i que, les assegurances estan més juntes, la dificultat augmenta fins entrada a la reunió on hi trobarem un pas força dur.
2on. Llarg: 40 metres, V+, V. 7 parabolts. Sortim per un diedre molt vertical i bonic, un cop superat la dificultat baixa fins a la reunió.
3er. Llarg: 35 metres, V, 5 parabolts. Pujarem per un diedre per passar-nos a l’esperó, on hi trobarem algun ressalt que caldrà superar.
4art. Llarg: 40 metres, V, 8 parabolts. Seguim amb la mateixa tònica que l’anterior.
5è. Llarg: 50 metres, V, 8 parabolts. Molt similar als llargs anteriors.
6è. Llarg: 45 metres, V, Ae, 6a, IV. 7 parabolts. Sortim verticals i després d’un tros fàcil ens trobarem sota d’un mur amb mala caiguda. Sembla que s’han arrecat presses i ara és més difícil que a l’inici. He fet un pas d estreps i un pas d’Ao, després fàcil fins a la reunió. (Atenció hi ha un niu de formigues que sembla que no els hi agraden els escaladors, doncs primer quasi no n’hi havien i després n’estava ple).
7è. Llarg: 35 metres, V+, V, 5 parabolts. Sortim per la dreta amb un diedre atlètic i difícil on les assegurances està molt distants, poc anar bé algun friend per reduir l’exposició d’aquests primers metres d’aquest llarg, després anirem progressant superant algun ressalt fins a la reunió.
8è. Llarg: 20 metres, V+, 6 parabolts. Aquest darrera tirada és curta però contundent i més quan ja tens els dits ben esmolats. Un llarg de placa ben vertical molt ben assegurada que ens porta a la darrera reunió. Nosaltres hem pujat uns 10 metres fàcils abans de treure’ns ho tot.
Descens: anirem pujant direcció ponent seguint unes fites, passarem una fita molt gran i encara haurem de pujar una estona més, després veurem un corriol molt marcat a la nostra esquerra que anirem a buscar. Anirem baixant per aquest corriol, passarem per uns corrals abandonats i anirem a buscar un coll molt marcat una mica a la dreta. Passarem el coll i anirem baixant per un camí fins a l’inici de la gorja per la part de ponent i després anirem fins l’hotel on hem sortit. Total 2 hores.
Material: 15 cintes exprés + R. Algun friend i un estrep pot anar bé.
Horari: nosaltres hem estat 4h 30’ gaudint de la via, sense corre.
Oberta per: Julio Sostes i Catherine Rey.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
