Via Tripy - Els Plecs del Llibre - Sant llorenç del Munt - 10/09/2025

 Avui, feia 53 anys del nostre accident i com cada any ho celebrem, aquest cop anem a els Plecs del Llibre per fer una via que encara no havíem fet i certament ha estat una bona celebració, doncs la via es curta però molt bonica.

La nostra ressenya

Una bona vista de la cinglera que va des dels Plecs del Llibre a la Castellasa de Can Torras. 

Iniciant el primer llarg, un llarg curt però intens 

Seguirem una bona fissura on hi trobarem uns quants pitons, tots ells en força bon estat.

La roca, en aquest primer llarg, és força bona, tot i així haurem d'estar sempre atents. 

Una bona escarpa que trobarem a mitja tirada.

Entrant a la reunió.

El segon llarg és preciós, amb una roca extraordinàriament bona on gaudireu d'allò més. 

Al final podrem combinar la tècnica de placa amb la de diedre.

Aquest llarg només té un problema que és massa curt, ens agradaria escalar metres i metres així. 

La via es manté vertical fins el cim.

La reunió al cim. Un cim que té molt bones vistes i sempre ens agrada arribar-hi.

Contents en el cim, ara ho anirem a acabar-ho de celebrar amb un bon dinar.

Aproximació: Des del aparcament dels dipòsits pujarem en direcció a la Paret de les Onze Hores i veurem un camí que va a la dreta en direcció als Plecs del Llibre, primer en baixada i després amb una forta pujada fins arribar al coll, des d'aquí ja veureu la via , ara només queda pujar recte amunt. 

La via: itinerari de dos llargs curts, però molt bonics i ben trobats, on podrem gaudir d'una escalada ferma i vertical, amb bona roca en general i excel·lent en el darrer llarg. Sempre la podreu complimentar amb l'esperó Freixas Peres - Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. 5c/Ao, 6 pitons i 4 bolts.  Només començar ja haurem de tibar per arribar i superar el primer bolt, després entrarem amb una fissura on hi trobarem alguns pitons que ens asseguren els diferents petits ressalts que anirem trobant. L'escalada és vertical i exigent.

2on. Llarg: 15 metres. 5c, 5a, 4c. 1 bolt, 2 pitons i 1 pont de roca. Només sortir haurem de fer un pas exigent per entrar a la placa, després anirem progressant per la placa amb una roca excel·lent fins un pitó i un pont de roca. Seguirem per la dreta d'una fissura on podreu posar un tòtem Lila abans d'arribar al proper pitó i ja per terreny més fàcil fins a la reunió. 

Material: 10 cintes exprés i el tòtem lila i groc. (nosaltres només hem posat el Lila)

Oberta per: Toni Izquierdo, Quim Jover, Quim Carretero, Pere Carretero i Pere Dinarés. 1982 i reequipada a l'any 1992. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via La Formigueta Escaladora - Gorra Frígia - Montserrat 06/09/2025

El nom de la Formigueta Escaladora ens va agradar des del primer dia, és un nom bonic. Tots ens hem trobat en una reunió mirant com una formigueta ens passava pel costat i li hem dedicat unes mirades carregades d'estima.

El dia que feien la repetició després del seu re-equipament , nosaltres estàvem per la zona i vàrem poder veure com progressaven per aquesta via. Ens va cridar l'atenció, però per diversos motius ha quedat al tinter fins avui.

   

La nostra ressenya

Al començar haurem d'estar atents a no posar-nos a l'Història Interminable, però si ens guiem pels bolts que es veuen en la balma que hi ha més amunt no ens errarem.

La Ita sortint de l'Ao. 

En el pas de 6a del segon llarg. La roca és molt bona i es deixa fer.

Després seguirem per una placa molt bonica on podrem gaudir d'una escalada plaent fins a la reunió.

Entrant a la segona reunió.

El tercer llarg és el més difícil, doncs és vertical i cal anar decidits, per sort hi ha molt bones presses i poc a poc es va fent molt bé. 

La segona reunió.

Entrant a la tercera reunió.

El quart llarg comença més fàcil, però el mig hi trobarem un pas un xic més difícil. 

Anant a buscar el ressalt de sortida. 

Arribant al cim.

Foto cim.

Foto cim.

Aproximació: des del camí de Sant Jeroni arribarem a la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i La Gorra Frígia. Pujarem per la canal, passarem la corda fixa, pujarem uns metres més i estarem atents per veure els bolts a la dreta de la via Història Interminable. Des del peu de via podreu veure el tram d'Ao que us guiarà per saber on començar.

La Via: el itinerari en el conjunt ens ha agradat i ens ho hem passat bé. Potser en algun moment va massa propera a altres vies, però això ja hi estem acostumats.  L'equipament està bé en general i potser massa generós en el tram d'Ao en el primer llarg, però no cal xapar-les totes. Recomanable. 

1er. Llarg: 35 metres. 4c, Ao, 5c. 18 bolts.  Primer pujarem per un tram no massa vertical fins sota un bon ressalt que superarem molt bé en Ao. Al sortir del mateix trobareu una reunió. Nosaltres, però, l'hem fet uns 5 metres més amunt. 

2on. Llarg: 20 metres. 6a, 5a, 5c.  8 bolts.  Sortim verticals i un pas un xic més difícil ens farà parar atenció, després seguirem per una placa més senzilla, que es torna a posar més dreta poc abans d'entrar a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres.  6a, 5c, 7 bolts.  Sortim rectes i anem superant poc a poc un tram molt vertical, però amb uns bons còdols. Poc abans d'arribar a la reunió la dificultat baixa una mica. Atenció, no aneu a buscar una reunió a l'esquerra que es de la via Història Interminable. Llarg molt bonic, però exigent.

4art. Llarg: 35 metres. 5a, 5b, 5a, Ao, 4c, 2a.  Seguim amb una escalada de placa fins a sota d'un ressalt que haurem de fer 3 passos amb Ao. Atenció que la tercera plaqueta no hi és, però l'esparrac surt molt i podreu posar una bagueta sense problemes. Després ja més fàcil fins a trobar la reunió de la Via Bella Easo. 

Descens: o per la normal o en ràpels per la cara est. ( 20 i 50 metres)

Material: via totalment equipada, 18 cintes exprés ( si les voleu xapar totes, sinó amb 15 fareu). Per anar més còmodes un estrep.  

Oberta per: Jordi Pazos a l'any 2014, reequipada 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via P. Gondoux - Castell de Vidre - Llo - França 30/08/2025

Quan pugeu per la pista de les Gorges del Segre arribareu a un punt on hi trobareu un indicador que explica la formació rocosa que tindreu just al vostre davant. L'Agulla El Castell del Vidre és una formació rocosa ben singular, doncs està formada de dos tipus de roca; les dues primeres tirades de marbre i la darrera d'esquistos. Aquest tipus de roca obliguen a una escalada ben diferent, fet que juntament a la seva esveltesa us atraurà fortament. 

La nostra ressenya

Els primers metres són força difícils doncs t'obliguen anar per les plaques on costa de trobar les petites presses, després anirem combinant la placa amb la petita canal vertical.

Pocs metres abans d'arribar a la primera reunió.

El segon llarg és el més bonic però a la vegada és el més difícil. Ens cridarà l'atenció el fet que la majoria de presses són invertides. 

L'escalada és vertical i molt ben trobada.

Les assegurances està un xic distants fet que us obligarà a escalar de valent. 

Arribant a la segona reunió.

El tercer llarg és més curt i menys exigent. 

En aquest punt trobareu tres bolts molt junts que et conviden anar a l'esquerra, però realment haureu de sortir verticals.

Després d'uns metres per la placa seguirem per una aresta fins el cim. 

Foto cim. Ens ha sorprès que el cim sigui totalment pla. 

Preparant el ràpel.

El ràpel va per la cara nord-est.

Aproximació: des de Puigcerdà agafarem la carretera direcció a Mont Louis, quan arribarem a Saillagouse trobarem una trenca a ma dreta que va al poblet de Llo on podrem deixar el cotxe en un aparcament que hi ha a la dreta uns metres abans d'entrar al poble. 

Des d'aquí agafarem la pista asfaltada fins que ja veurem l'Agulla per la vessant nord, la voltarem fins arribar a la cara est i just uns metres abans d'arribar en un cartell explicatiu trobarem un corriol que puja ben dret fins el peu de via.

La via: itinerari bonic on podreu gaudir de diferents tipus de roca i una escalada que no us deixarà indiferents. Recomanable. 

1er. Llarg: 40 metres. 5c, 5b. 8 bolts.  Pujarem vertical i deixarem uns parabolts que marxen a l'esquerra, els primers metres són molt fins, després seguirem pujant per terreny un xic més fàcil fins a la reunió.

2on. Llarg: 40 metres. 5c, 5b. 9 bolts. Sortim verticals i anem progressant per un terreny amb bones presses però moltes d'elles invertides, després marxarem un xic a la dreta per tornar a pujar vertical fins una aresta que ens portarà a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 5b. 6 bolts. Pujarem rectes fins que trobarem 3 bolts molt junts que conviden anar a l'esquerra, nosaltres seguirem verticals per entrar en una placa i després una aresta que ens portarà al cim.

Descens: ràpel de 50 metres, per la cara nord est fins el coll. Hi ha la possibilitat de baixar amb dos ràpels si aneu amb una sola corda. El segon ràpel el fareu des de la segona reunió de la via. 

Un cop al coll baixarem uns metres per la vessant nord i ràpidament agafarem un corriol que ens portarà al camí que va a l'ermita de Sant Feliu. Des d'aquí tenim dues opcions: a) anar a la dreta i baixar fins a la pista de pujada o b) anar a l'esquerra i aprofitar per visitar l'ermita de Sant Feliu i després baixar al poble de Llo. 

Material: 12 cintes exprés i un joc de friends fins C1 que us poden anar bé per escurçar distancies entre assegurances. 

Oberta per: P. Gondoux.

                                              Apa a escalar que el món s'acaba!!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Via Rupi - Garreta - Lo Sabardó - Camarasa - La Noguera 29/08/2025

 Lo Sabardó tot i que, des de baix, no sembla una agulla massa esvelta quan ets el cim et fa notar la seva esveltesa. El fet d’acabar una via en una agulla sempre és molt bonic, però quan el cim és xicarró encara més. 

La nostra ressenya

Els primers passos ens portaran sobre d'una especie d'agulleta. Després ja passarem al diedre/xemeneia que seguirem fins pràcticament el cim de l'agulla. 

Entrant al diedre/xemeneia.

En el segon llarg progressant en tècnica de diedre 

Els passos són ben bonics.

Pujant per la placa de l'esquerra on hi trobarem una roca de forats molt bona. 

Arribant al collet.

Foto cim.

En el primer ràpel

 Aproximació: des del poble de Camarasa seguirem la carretera va direcció a Tremp fins abans de creuar el riu, just a ma dreta trobarem un aparcament per deixar el cotxe.

Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. Un cop sota Lo Puro anirem a la dreta fins sota de Lo Sabardó, pujarem uns metres i trobarem una corda fixa que marxa a l’esquerra fins al peu de via. 35 minuts. 

1er. Llarg: 30 metres, 5b, 4c. 5 bolts i 1 pitó. Començarem vertical per situar-nos sobre d’una especie d’agulleta després pujarem verticals fins una savina i un pitó, seguirem per una fissura xemeneia fins a la reunió. 

2on. Llarg: 30 metres, 4b, 5b, 5c. 5 bolts. Seguirem per la fissura xemeneia en diedre fins arribar al coll, on farem un pas més per la xemeneia i ens passarem a la dreta, primer amb pressa petita i després a la sortida amb molt bona pressa peró lleugerament desplomat. 

Descens: farem un ràpel de 20 metres i un segon de 40 metres. També tenim l’opció de passar a la paret i sortir per dalt. En el cas de sortir per dalt baixarem a peu per l’esquerra fins el pont. 

Material: 12 cintes exprés, jocs de friends i bagues savineres. 

Oberta per: J.M.Rosell (Rupi) i X.Garreta. 24/3/84

Apa a escalar que el món s’acaba!!

Via Aureli Carnicer de la Pardina - Dit Inferior o Dit Xic - Frares Encantats - Montserrat 21/08/2025

 El Dit Xic és una agulla força esvelta, però queda totalment eclipsada per la seva veïna el Dit, i per sobre el Lloro, La Monja, etc. La seves vies són curtes però molt agraïdes,  així, ja fa un temps vàrem fer la Via Baserritarra que ens va agradar molt. La via d'avui està a la cara oest i això la fa interessant pels dies de calor.

La nostra ressenya

Al costat d'aquestes agulles tan fermes costa de veure el nostre objectiu d'avui.

Però fent una mica de zoom ja té personalitat pròpia. 

En el tram difícil però molt ben equipat i gens obligat. En Salva Campillo ha canviat la baga del pont de roca, ja que l'actual estava molt malmesa. 

Els darrers metres fins a la reunió l'escalada esdevé plaent; bona roca i força vertical.

El segon llarg és molt bonic on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina.

La primera reunió.

Mentre nosaltres fem el segon llarg l'Arseni està fent el primer llarg.

En Salvador Campillo arribant a la primera reunió. (Fotografia Arseni Lago)

Arribant al cim.

L'Arseni en el segon llarg.

Foto cim acompanyat d'aquesta preciositat d'agulles. 

Ara si que som al cim

Ascensió realitzada amb la companyia de l'Arseni Lago i Salvador Campillo.

Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la Portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix peu de l'aresta Brucs del Dit. Aquí seguirem pel camí que puja entre El Dit i el Dit Xic, en aquest tram es converteix en una canal que pujarem fins el collet que fan aquestes dues agulles. Tot seguit baixarem per la vessant nord fins que veurem l'inici de la via. Una baga en un pitó.

La via:  són dos llargs però ben trobats, verticals, amb bona pressa i amb l'equipament just i necessari on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina ben bonica. Recomanable.

1er. Llarg: 25 metres. 5c, 4b, 6a (Ao), 5b, 4b.  1 pitó, 3 espits i 1 pont de roca. Com poc a poc la base de la canal va marxant, arribar fins el pitó cada cop és més difícil. Ens haurem de fixar amb una pedra negra i un forat que seran les presses claus per superar aquest tram. Després un flanqueig no massa difícil fins arribar a l'aresta on trobarem el tram més difícil però no obligat, un cop superat anirem a la dreta en diagonal fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. 5a, 4b, 5c, 4b, 3a.  3 espits i un pitó. Sortim verticals amb presses molt bones fins l'espit, després seguirem fins una savina on trobarem un bon pitó, d'aquí anirem fins sota d'un ressalt que haurem de fer una bona "tibadeta" per superar-lo. Tot seguit l'agulla va perden verticalitat fins el cim. La reunió l'haureu de muntar en una bona savina. 

Descens: Ràpel de 25 metres per la cara nord fins el collet. 

Material: 7 cintes exprés, algun friend mitja i R.

Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia. 15/05/2005

Apa a escalar que el món s'acaba!!