dijous, 19 d’octubre del 2023

Berguedà - Mercadal Superior - Via: A l'ombra del Mercadal Superior - 19/10/2023

 Avui la previsió meteorològica no era massa bona, però semblava que podia aguantar fins a migdia, així que busquem una via que puguem anar ràpids i si plou tingui una bona retirada.

Remenant pels blogs, veiem la via del Joan Baraldés  i en Francesc Panyella que han obert a la cara nord del Mercadal Superior. Els hi proposem a l'Arseni i en Ferran i ràpidament s'apunten. 


Si voleu veure aquesta vista sobre Montserrat haureu de pujar al Mercadal Superior. 


Us deixem la nostra ressenya.


Iniciant el primer llarg, roca no massa bona, amb terra i que sembla que patina.  (Foto Arseni Lago)


La mala qualitat de la roca ha estat compensat amb un equipament generós. 


L'Ita iniciant la via. (Foto Arseni Lago)


Entrant a la primera reunió. 


Superant el pas més difícil del segon llarg. 


En el segon llarg la roca millora una mica, però no massa. Cal anar molt en compte amb la caiguda de pedres. 


En Ferran entrant a la primera reunió. (Foto Arseni Lago)


Darrers metres del segon llarg.


El tercer llarg més fàcil. 


L'Arseni arribant a la segona reunió. 


L'Ita en el darrer llarg.  (Foto Arseni Lago)


Un cop acabada anirem grimpant fins el cim. 


I des del cim podrem gaudir d'aquesta bona vista,

Aproximació: Pujarem per la carretera BV-4243 direcció als Rasos de Peguera i al km 0,7 agafarem una pista a ma dreta, la seguim fins el Coll dels Mercadals, podem baixar uns metres per una pista a ma dreta fins l'aparcament.  Passarem una tanca i seguirem per un corriol amb fites cap a la dreta, que ens portarà fins al peu de via.  5 minuts des del cotxe.

La via: aquesta és una via on els aperturistes hi han posat il·lusió per fer un bon itinerari,  hi han dedicat temps per intentar sanejar-la al màxim,  i diners per equipar-la generosament per compensar la mala roca. Avui la via encara està molt tendra, però dona l'impressió que mai brillarà suficient per fer-la atractiva i compensar l'esforç que hi han fet els aperturistes. 

La via discorre per la cara nord on sempre hi podreu gaudir de l'ombra. Són tres llargs curts, ben equipats i amb mala roca.  Compte amb la caiguda de pedres, especialment en el segon llarg. El bon equipament soluciona una caiguda del primer, però no el risc de caiguda de pedres. Poc recomanable. 

1er. llarg: 22 metres. Anem en diagonal a la dreta  i després per un diedre fins a la reunió. 

2on. llarg: 22 metres. Pugem per la placa fins l'alçada d'una gran savina que anirem a la dreta i després verticals fins a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. Pugem rectes fins arribar a l'aresta on trobarem la reunió. 

Descens: la via està equipada per rapelar, però no ho recomanem pel ris de caiguda de pedres. Millor pujar grimpant fins el cim, d'on podrem baixar molt bé. 

Material: 14 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Baraldés i Francesc Panyella (Pany) Octubre 2023.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!









dimarts, 17 d’octubre del 2023

Mallos d'Agüero - Via Tierra de todos 14/10/2023

 Aprofitem que estem per aquesta zona per anar a la Via: Tierra de Todos, a los Mallos de Agüero.  En la paret est, hi ha una trilogia de vies; La tierra de nadie, La via más fácil de Agüero, i la que tot seguit us detallem. Amb aquesta acabem la trilogia.


Us deixem la nostra ressenya.


Iniciant el primer llarg, que anirem en diagonal a l'esquerra, per un terreny que sembla de mala roca, però que està molt sanejada i és fa molt bé.


Com hem coincidit amb dues cordades més i nosaltres som els darrers, anem tranquils deixant espai i així no ens molestem a les reunions. 


Un segon llarg amb una sortida ben vertical. 


Entrant en el segona reunió. Avui fa un dia gris, per fi sembla que vol canviar el temps. 


La tercera tirada també va en diagonal a l'esquerra. 


La via està generosament equipada i també molt sanejada, fins i tot, hi ha presses clau que han estat sicades. 


Una cordada que puja per la via Tierra de nadie que, va just a la nostra esquerra. 


Mentre van pujant intercanviem impressions i nosaltres aprofitem i els hi fem algunes fotos. 


Tram vertical a la sortida de la tercera reunió. 


En plena feina en el quart llarg. 


Els passos són drets i ben bonics. 


El darrer llarg ben vertical i des de sota sembla amb roca a controlar, després ens en donem que algunes presses estan sicades i no ho veus fins que ja has fet el pas. 


Els primers metres d'aquest llarg, són els més verticals de la via i requereix mirar-s'ho bé. 


Sortint de la via, un cop superat el tram vertical. 


La darrera reunió està a uns 2 metres per sota del cim. 


Ben contents i satisfets ens fem una foto de record. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble trobareu una desviació per una pista asfaltada que porta al poble per la part de dalt passant pel cementiri. Pujarem per aquesta pista fins que trobarem un aparcament amb una indicació on podreu veure un cartell sobre la fauna de la zona. Deixem el cotxe i agafem la vall que puja en direcció nord fins que ja veurem la paret i agafarem un corriol a mà esquerra que ens portarà a peu de via.  15 a 20 minuts.

La Via:  itinerari de cinc llargs que han estat ben treballats sanejant la roca i amb un equipament generós. La via és bonica i es desenvolupa en un bon entorn. Les vistes des del cim són precioses. Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres. Placa bonica en diagonal a l'esquerra.

2on. llarg: 35 metres. Sortim per l'esquerra i pugem uns metres ben verticals fins que anem a l'esquerra per creuar una gran taca gris, tot seguit pujarem uns metres fins a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. Seguim per la placa en tendència a l'esquerra per arribar en forat on farem la reunió.

4art. llarg: 30 metres. Sortim per la dreta per situar-nos altra cop a la placa, per on seguirem vertical fins a la reunió.

5è. llarg: 30 metres. Sortim vertical aprofitant unes presses que semblen dolentes però que estan sicades, els passos són ben bonics i amb algun pas exigent, després marxarem en diagonal a la dreta fins a la reunió que la trobarem a 2 metres per sota del cim. 

Descens: des del cim anirem caminant en direcció nord uns quants metres i trobarem una canal amb una cadena per on podrem baixar amb un ràpel de 25 metres o per la mateixa cadena. Després seguirem un corriol que va per sota de la paret fins a prop del peu de via on trobarem el camí de pujada. 

Material: 14 cintes exprés + R

Oberta per: Luis Royo, Enrique Recio, i Julio Benedé, 2018

Dificultat obligada: Vè.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

diumenge, 15 d’octubre del 2023

Peña Rueba - Mallo Estrella - Via Milopa 13/10/2023

 Aquesta via, quan es va obrir, tenia cinc tirades i després seguia per la Via Los terceros también existen fins el cim del Mallo la Mora,  i com no es va publicar, només la feien alguns escaladors locals, posteriorment "Sueño Vertical" va afegir els tres llargs per continuar fins el Mallo Estrella, hi ha estat un gran encert, doncs en el seu conjunt, ha quedat una via ben bonica. 

El nom de Milopa ve de com també s'anomena aufrany ("alimoche" en castellà) en algunes terres d'Aragó. 


Us deixem la nostra ressenya. 


El primer llarg pujarem per unes rampes per anar un tram un xic desplomat que ens portarà a un diedre ben bonic. 


Anant a buscar el diedre. La via està super equipada. Els escaladors de Montserrat no hi estem acostumats a escalar amb aquesta abundància d'assegurances.


El diedre és ben bonic, la llàstima és que és molt curt. 


Gaudint del diedre


No cal corre millor gaudir-ho. 


Iniciant la placa del segon llarg on progressarem sempre acompanyats de gran còdols.


Després d'un tram dret, per arribar a la reunió, per un xic de verticalitat. 


El tercer llarg és curt, però ben vertical i bonic


Sempre anirem trobant algun ressalt que hi dona una mica de color.

El quart llarg, anirem seguint per la placa amb petit ressalts. 


El cinquè llarg una mica més tombat i més fàcil fins enllaçar amb la via " Los terceros también existen" 


El dia estava ben núvol i just ara es comença obrir amb un cel blau preciós.  


Els dos llargs de la via "Los terceros también existen", la Ita els fa d'una tirada i així podem passar una cordada que anava més tranquil·la i molt amablement ens ha deixat passar.  


Aquest dos llargs són fàcils i de no massa bona roca, així que cal anar en compte per les pedres. 


Després un llarg de flanqueig que ens portarà a la cara est del Mallo Estrella. Comença el llarg novè que sense dubtes és el més bonic de la via. Mantingut en V+ i un pas de 6a. La Ita el resolt molt bé. 


En aquesta part la roca és excel·lent i en permet gaudir de cada pas.  


Mirant com encarar el 6b, solució pas d'Ao i fora. 



Entrant a la reunió. 


Iniciant el darrer llarg. 


Foto cim, com sempre ens diem haurem de tornar, ja que encara ens queden unes quantes vies. 


Per celebrar el 68è aniversari ha estat un molt bon regal, sense dubtes el millor. No té preu poder escalar en aquesta edat amb la teva parella fent els llargs "mano a mano", esperem poder-ho celebrar uns quants anys més. 


Des de la ferrada de baixada ens parem admirar els Mallos de Riglos que des d'aquí es veuen especialment bonic. 

Aproximació: venint d'Osca i quasi al final del poble de Morillo de Gallego, surt una carretera que porta al poble, a la primera trenca agafarem la de la dreta i arribats a dalt veurem un pàrquing a la dreta, i tot seguit surt una pista de terra també a la dreta que seguirem fins arribar al pàrquing al costat d'una gran bassa.

Des d'aquí seguirem a peu per la pista fins a trobar un corriol (Fita) a la dreta, que el seguirem tot guanyant alçada fins arribar a sota el Mallo La Calva , després anirem per sota fins arribar sota de la nostra via, nom al peu, el diedre es veu molt bé des de sota. No ens podem equivocar. 

La via: en el conjunt ens ha agradat molt, està super equipada, potser excessivament. El grau obligat és de V+, i el grau d'exposició molt baix, ideal per iniciar-se en vies llargues. Si busqueu una via d'aventura no hi aneu. Si voleu escalar i per fer metres està molt bé. Recomanable.  

1er. llarg: 30 metres. Inici per unes rampes fàcils i després en diagonal a l'esquerra fins un diedre que ens portara a la reunió.

2on. llarg: 35 metres. Escalada de placa en tendència a l'esquerra i després vertical.

3er. llarg: 20 metres. Tirada curta de placa i ben vertical.

4art. llarg: 35 metres. Seguim per la mateixa placa i força vertical.

5è. llarg: 30 metres. Tirada de placa més tombada que ens portarà a la reunió de "los terceros también existen"

6è. llarg: 25 metres. Aresta fàcil però amb roca un xic descomposta.

7è. llarg: 30 metres. Seguim per l'aresta un xic més dreta. 

8è. llarg: 30 metres. Canvi de reunió. Anem a l'esquerra fins una canal per on pujarem uns metres i ja trobarem la reunió. Retol indicatiu a l'inici de la tirada i plaquetes vermelles. 

9è llarg: 30 metres. El més bonic i mantingut de la via. Sortim verticals i després anirem un xic a la dreta per superar una panxa (pas de 6a), després tornarem a l'esquerra i seguirem verticals fins a la reunio.

10è llarg: 25 metres. Anem a l'esquerra per superar una panxa de 6b, després en diagonal a l'esquerra fins arribar a la reunió.

11è. llarg: 30 metres. seguim verticals per terreny fàcil. La reunió està sota el cim, encara haurem de fer una curta grimpada per arribar-hi.

Descens: des del cim anirem seguin unes fites que ens portaran direcció al nord-est fins a trobar la ferrada que ja no deixarem fins al  final. 

Material: 18 cintes exprés + R.  Les cintes són pel 9è llarg, per la resta passareu amb 14 cintes. 

Oberta per: Manrique Pérez, Gonzalo Prado, José Luis Lázaro, i la part final del Mallo Estrella per Sueño Vertical. 

Dificultat: 6b, obligat Ao/V+.

Apa a escalar que el món s'acaba!!