Montserrat està ple de matisos, i especialment pels escaladors que sabem veure les roques en uns ulls especials. En la Regió dels Frares Encantats i sobresurt per la seva elegància la Roca del Bisbe, per la vessant nord hi trobarem itineraris verticals i on ens trobarem perfectament penjats al seu vuit, en el transcurs dels anys, hem pogut assolir el cim d'aquesta agulla encantada per quatre vies diferents, però la que s'ha emportat la nostra admiració ha estat l'Aresta Gam que l'he repetit fins a 4 vegades, però també vàrem anar un dia a fer la Normal, atrets per l'història de la primera ascensió d'en Lluís Estasen, pioner de l'escalada a Catalunya, a l'any 1932.
La nostra ressenya
Peró avui és la cara oest la que ens retorna l'il·lusió per acostar-nos novament aquesta agulla. A l'esquerra de la via normal, hi ha un esperó que en tres llargs curts i no massa difícils us portarà al cim d'aquesta extraordinària agulla.
Una bona vista de l'esperó de Llebeig, ja que té la mateixa orientació del vent que porta aquest nom.
Peró per arribar a peu de via haureu de fer una aproximació per un itinerari preciós, que sovint no admirem prou per lo avesats que estem en veure aquest paisatge tan singular.
Venir del paradís de la Regió d'Agulles, entrar a la Regió del Frares Encantats i observar els seus monòlits amb atenció i al mateix temps admiració us produirà un munt de sensacions precioses.
Arribar al balconet on comença la via té el seu encant.
Iniciant la via.
Un itinerari sense massa dificultat, però amb un bon ambient, amb l'equipament just i necessari i en un entorn encisador.
Passos bonics que us permetran acaronar amb delicadesa i respecte els seu còdols.
Quin goig trobar aquest pitó en l'equipament de la via.
Conforme guanyem alçada anem veien cada cop millor la vessant nord.
Iniciant el preciós i elegant segon llarg.
A mida que vas guanyant alçada et va agradant cada cop més aquest itinerari, senzill amb dificultat però bonic en el seu traçat.
Els escaladors tenim tendència anar sempre de cara la paret, però també és necessari parar i observar al nostra voltant.
Un pont de roca curiós us donarà seguretat en el segon llarg.
Que bonic és anar descobrint l'itinerari conforme vas guanyant alçada. Sense dubtes un dels plaers de l'escalada.
Amb aquest entorn intentes recordar les imatges per sempre més dintre teu
Conforme anem un xic a l'esquerra la via guanya amb sensació de vuit.
Un cop a la reunió admiro atentament l'Agulla de la Monja.
Quan puja l'Ita no es pot estar de fotografiar aquest segon pitó i pensar en el goig que varen gaudir els que van obrir aquesta via en el moment de clavar-lo i sentir-lo cantar a mida que anava entrant.
Un passos més i a la reunió.
Sortim per la fissura fins un petit arbret que avui ja és mort, tot i així li passem una baga per l'arrel.
Tot lo bo s'acaba, i ho veig quan trec el cap i veig l'Ita assegurant des del cim.
Ens estem una bona estona gaudint de l'entorn, recordant de quan vàrem pujar aquella agulla o aquella altra, fins i tot recordem amb qui, en algun cas, per mala sort, el company ja no està amb nosaltres.
El Lloro i el Frare ens fan companyia en aquest cim.
Un munt d'agulles per comentar, però des d'aquí podem observar la via del germans Masó a l'Escorpí.
No ens podem quedar aquí eternament, i així que passada una bona estona iniciem el ràpel per la via normal.
Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i arribareu un collet on començareu a baixar, vorejareu la Nina i ja tindreu el Bisbe davant vostre. Pujarem una mica per la canal entre el Bisbe i la Monja fins que veureu que podeu anar a l'esquerra al peu de via. 1,10 h
La Via: una de les vies anomenades blaves que recorre l'elegància de l'esperó oest de l'agulla del Bisbe.
Una escalada en un entorn preciós, amb l'equipament just i necessari per gaudir d'una escalada plaent.
Totalment recomanable.
1er llarg: 35 metre. III, IV. 6 assegurances. Sortim verticals per terreny fàcil fins la primera assegurança, després seguirem rectes per terreny un xic més vertical fins que es tomba un altre cop. Ara anirem un xic en tendència a la dreta fins arribar a una fissura horitzontal on trobareu un pitó. Uns passos un xic més verticals i ja es tornarà a tombar fins a la reunió.
2on llarg: 35 metres. IV+, IV, IV+, IV, III. 6 assegurances. Sortim per la dreta de la reunió verticals fins un pont de roca, abans però, si voleu podreu posar un aliend verd en un forat. Des del pont de roca, anirem pujant amb lleugera tendència a l'esquerra, on hi trobareu un parell d'assegurances fins arribar a un ressalt on trobareu un pitó. Superarem aquest ressalt amb passos bonics i agradables i trobareu una altra assegurança i uns metres més amunt podrem posar un alien groc en un forat. Tot seguit, ja per terreny fàcil i em tendència a l'esquerra arribarem a la reunió al peu d'una gran llastra.
3er llarg: 15 metres, III, IV. 1 assegurança. Pujarem per la llastra fins un arbret que està més mort que viu i després trobareu un pont de roca que us assegurarà fins arribar la reunió. (Ràpel).
Descens: Ràpel de 50 metres per la normal. (vessant sud).
Material: 8 cintes exprés + R i Aliends verd i groc.
1ª Ascensió: J. Nuviola, F. Parera, F. Palau, i A. Garcia Picazo. 1989.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
