diumenge, 5 de maig del 2019

Sopeira - Paret d'Escalés - Via García - Gutiérrez - 04/05/2019

Encara no fa dos mesos de la nostra escalada a la Paret d'Escales i ja hi tornem anar.  Marxem divendres plovent a bots i barrals, tot i així, sembla que per demà donen molt bon temps.  Quan arribem a Benabarre el temps ja millora i a la nit està plena d'estels.

Ens llevem tard, esperant que quan comencem ja hi toqui el sol. Quan som a peu de via, bona part de la primera tirada i de la tercera estan ben molles. Anem lents preparant el material per veure si la cosa millora amb el solet.


Foto de la via feta de tornada, quan ja estava ben seca. 


Mentre ens preparem tenim feina a trobar un lloc ben sec per fer l'estesa del material. 


El primer llarg el tenim que fer entre regalim i regalim, el problema bé que tota l'aigua surt de la fissura i hi ha moments que hi tens que posar els peus. 


Des de la 1ª reunió podem veure com poc a poc la cosa va millorant. 



L'Ita començant el segon llarg contenta perquè es veu ben sec. 


Aquest segon llarg també resulta ser força "disfruton". 


El tercer llarg, és el més difícil, i a la vegada més bonic. Només per fer aquest llarg ja val la pena. 


Un llarg atlètic i molt ben trobat, sempre que es veu més difícil hi ha una bona pressa. 

Surt content d'aquest llarg, doncs malgrat està molt moll sota el sostre li ha sortit net. 


El quart llarg, tot i ser el més fàcil també té un passet a vigilar. 


Mirant el darrer llarg. 


El darrer llarg, també està ben trobat i sanejat. S'ha fet una bona feina posant les assegurances el llocs  on la roca està millor.


Poc a poc és va posant dret.


Restes de quan es va fer la pressa. 


Foto cim. 


El túnel de baixada. 

Aproximació: des del poble de Sopeira baixem fins abaix el riu, aparquem abans de passar el pont, i després, ja a peu, creuem el pont i seguim caminant fins arribar a un recinte tancat de la central, veurem que a la part esquerra hi ha uns esglaons que ens permeten seguir per un caminet fins a sota de la paret. Trobarem dos grans blocs, la via és la segona començant des de la dreta. 

La Via: semblava que no hi quedava espai per una nova via, i l'han trobat. Està equipada totalment, però les assegurances estan a la distancia justa per poder escalar. Només a la sortida del sostret estan més juntes per si algú vol fer A0.  Una via que ens ha deixat molt bon regust, especialment la tercera tirada.  Aprofitem per felicitar als aperturistes!!. 

1ª Tirada:  5b , 10 assegurances més un arbret, 50 metres. Escalada d'adherència típica de la zona, hi ha algun punt que es pot aprofitar la fissura, però no és obligat.

2ª Tirada: 5a, 5  assegurances, 30 metres. Reunió al costa de l'arbre. LLarg que va primer un xic a l'esquerra i després a la dreta fins arribar al primer parabolt, després va en tendència a la dreta fins a la reunió. 

3ª Tirada: 6a (5b/A0) 15 assegurances.  40 metres.  El llarg més bonic de la via, molt ben trobat i disfruton. En el pas del sostre, hi ha molt bona pressa a la sortida. Compte si està moll. 

A mitja tirada trobareu uns parabolts que marxen a la dreta, és una variant que han obert per a superar una placa molt compacte. 

4ª Tirada: 4C,  6 assegurances, 20 metres. És la tirada més fàcil de la via, tot i així, té el seu passet.

5ª Tirada: 5C, 9 assegurances, 40 metres. Sortim per un tram senzill fins que és posa dret, aquí anirem a l'esquerra de les assegurances, (roca un xic trencada però molt ben sanejada) quan la roca és veu més compacte cal anar a la dreta i després vertical. 

Descens: des de la reunió anem a l'esquerra i trobarem un cable que ens assegurarà mentre anem baixant per la repissa. Al final entrarem en un forat i baixarem ajudats per una corda. Quan arribem al replà seguirem a l'esquerra fins a la sortida del túnel. Després seguirem baixant assegurats en un cable que ens portarà a un camí. Seguirem el camí i per dintre l'instal·lació, que ens portarà a la pressa. Des d'aquí tenim dues opcions, baixar per les escales, però abans haurem de fer uns passos amb un passamà, o baixar caminant per la carretera. 



Us deixem la ressenya de Xavier Larretxea que està molt ben feta.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 1 de maig del 2019

Sant Llorenç del Munt - La Castellassa de Can Torras - Travessa de la Gepa a la Torre - 01/05/2019

Ara feia 7 anys des de que la vaig fer la darrera vegada, tot i així, l'he trobat un agulla esvelta, bonica, especial i plena de records de les múltiples ocasions que l'hem fet en el transcurs dels anys.

Avui compartiré un petit record d'una ascensió que vaig fer fa molts anys, i que avui he recordat.


Fent camí pel Mal Pas de la Castellassa. 


Una agulla que demana ésser escalada només veure-la. 

Ascensió Juny de 1982: La meva filla Olga feia menys d'una setmana que havia acabat de néixer, i just acabem d'arribar a casa. A mig matí, l'Ita em va demanar que anés a comprar bolqués per la meva filla. Era a mig matí d'un diumenge, li vaig dir que tardaria una mica, doncs hauria d'anar a la farmàcia de guàrdia.  Ja ho tenia decidit, així que vaig agafar la corda i quatre coses de material i ho vaig posar tot al cotxe. Vaig estar de sort que, a la farmàcia de la Creu Alta, ja vaig resoldre el tema. Així vaig posar-me ràpidament direcció a La Castellassa. Només deixa el cotxe em carrego la motxilla i arrenco a corre. Molt ràpidament vaig arribar a peu de via. Començo escalar per l'empotrament amb la corda desfeta perquè no em molestés. Un cop arribat a dalt, vaig plegar la corda, i amb la corda a l'esquena vaig anar pujant, vaig fer el flanqueig per la cara est, vaig posar a la cabreta i allà vaig lligar la corda a l'alzina i vaig baixar un xic i amb un tres i no res vaig ser a dalt del cim. Estava content i feliç, per com havia anat tot, però no vaig poder reposar massa, així que ràpels i a corre cap a el cotxe.
Recordo que quan vaig arribar, l'Ita em va dir si que t'ha costat trobar la farmàcia!! i quan em va veure la cara, tot seguit, em va dir has anat a escalar! No ho pudia amagar, amb coneixia i amb coneix massa. Ràpidament amb baix posar al costat del bressol de la meva filla i vaig quedar bocabadat, només tornar-la veure. 

Va ésser un dia especial i que sempre més el recordaré. De fet, avui metre pujava, ho he tornat a recordar, i he tingut molt clar que ara no ho faria. Els anys passen factura. 



Pujant per la fissura, així no tens que fer l'empotrament que està força patinós.


Des de la primera reunió veig el Bolet de les Castellasses. Recordo que no vaig parar fins que el vaig fer. Una agulla curiosa i que també es té que fer. 


Un detall d'aquesta petita agulla, però eixerida. 


Arribant a la primera reunió.


Segon llarg, cal anar en compte amb la roca. 


Pujant a La Gepa. 


Arribant al cim de la Geta. 


Cim de la Gepa amb la Cabreta i la Torre al davant, 


L'Ita ha desgrimpat per una arrel que hi ha molt gran i tot seguit ha pujat a la Cabreta on ha fet la reunió. 


Desgrimpant de la Gepa. 


Darrer llarg, el més bonic i amb més ambient. 


Assegurant a l'Ita. 


Ja som a dalt. 


Ha caigut a la fissura i només treu el cap 


Foto cim.


Ara només ens queda preparar el ràpel. 


Rapelant des de dalt de la Cabreta. 


Baixant de la Cabreta.

Material: Està totalment desequipada, està com estava fa molts anys, només hi ha les reunions. Porteu bagues sabineres i el semafor d'aliens i algun tascó mitja. 

1ª 10 metres, 6a o A0, Vè. Es tracta de superar la fissura, podrem posar-hi aliens o tascons per superar els primers 5 metres després III fins a la reunió:

2ª Tirada 35 metres:  III, IV, pujarem sempre buscant la millor roca i els passos més senzills. 

3ª  Tiarda 20 metres: IIIº . Pujarem rectes fins arribar un lloc més dret que podrem anar a la vessant oest i pujar per una fissura fàcil.

4ª Tirada.  30 metres. III, IV Baixem per la vessant nord desgrimpant i ajudats per una arrel molt gran fins el collet amb la Cabreta, després ja hem pujat a fer la reunió en un arbre sobre la cabreta.

5ª Tirada:  15 metres: IV+. Expo.  Baixem uns metres fins que podem passar a l'altra cantó, després pugem per la dreta uns trams verticals i amb bona roca. Un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil però bonic arribarem al cim.

El cim és totalment pla però trencat amb uns grans blocs, interessant passar-hi una estona per gaudir de l'ascensió. 

Descens: fem un ràpel de 25 metres fins passat la Cabreta, Interessant deixar-hi una baga llarga per fer millor la maniobra de pujada. 
Després farem un flanqueig molt fàcil Iº fins a la segona reunió. D'aquí podreu fer un ràpel si aneu amb dues cordes fins baix i sinó baixar a la primera reunió i després un darrer ràpel fins a baix. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 28 d’abril del 2019

27/04/2019 Roca dels Arcs - Via Bukanan 27/04/2019

La Roca dels Arcs , per nosaltres, és un dels llocs més interessants per escalar, Hi ha unes quantes escalades que són 5 estrelles i que tot escalador hauria de tenir. Malgrat tot, des de fa uns anys, no està tan de moda i permet gaudir de la zona amb bastant tranquil·litat.

Llevar-te al matí i tenir aquesta paret plena de color davant teu és quelcom formidable. 


Des de la mateixa carretera ja podem veure la nostra via, just a la dreta de la Via Tarrega. Es veu molt interessant.



Les fibres i la natura fan un quadre ple de color. Veure aquestes petites plantes com lluiten per recollir l'aigua en els seus forats és un detall que sovint passem pel seu costat sense poder-ho apreciar. Parar i mirar el que tens al davant és un exercici que hem de fer de tant en tant, per valorar aquests petits detalls de la vida que ens envolta. 


Iniciant el primer llarg 


Uns passos més ja som a la 1ª reunió 


l'Ita començant la via. 


Aquest primer llar està molt ben trobat, sempre va cercant la debilitat de la roca per poder anar superant les diferents balmes. 


Segon llarg, una preciositat de la via.  Només per aquest llarg val la pena anar-hi.  


Assegurant des de la 1ª reunió. 


Contenta després de fer aquest segon llarg.


Iniciant la placa del tercer llarg, llàstima que sigui tan curta. 


Gaudint de la placa.


Assegurant a la tercera reunió. 


Tercer llarg vertical i amb bona pressa. 


Una mica més i ja arriba a la 4ª reunió. 


Darrer llarg, malgrat ésser més senzill també té alguns passos interessants. 


Ep Ja som dalt!!!

Mentre assegurava a l'Ita, pensava lo contents que devien estar els que van obrir la via quan van sortir aquí dalt. Felicitats per la via i la seva restauració. 


Un dia sensacional, amb unes vistes sobre el Pirineu molt boniques. 

La nostra ressenya.

Aproximació: Deixem el cotxe un cop passat el pont i agafem un corriol que baixa al torrent el creuem i després seguim per l'altra vessant. Aquest camí creua tota la paret, quan estem sota la Via Tàrrega pugem directament. El peu de via està un xic més a la dreta. Padró a l'inici. 

La via: Una via de cinc llargs que va a cercar un sostre característic per passar-lo i després una combinació de plaques ens portaran al tram final.  Ens haurem d'equipar bé els llargs, ja que hi ha les assegurances fixes justes i necessàries.  

1ª Tirada:  25 metres IV+, V.  Sortim una mica vertical però amb tendència a la dreta, en un forat podrem posar un bon camelot. Després, per superar un tram lleugerament desplomat, anirem en diagonal ascendent a l'esquerra fins una petita savina. Des d'aquí tornem a la dreta a trobar un diedre, Alien blau per assegurar el pas, una superació per roca franca i entrem a la reunió.

2ª Tirada: 30 metres, Vè.  3 parabolts i 3 pitons.  Sortim vertical amb bones presses, però que haurem de tibar fins una savina, després anem un xic a l'esquerra, trobarem tres parabolts seguits. Pugem verticals fins sota el sostre on trobarem 2 pitons amb una baga. D'aquí veurem el següent pitó uns metres més a la dreta i una bona fissura per posar les mans sota del sostre. Fem uns passos bonics i superem el sostre, tornem a la dreta i després vertical fins a la reunió.

3ª Tirada: 35 metres Vè, 6 parabolts.  Sobre mateix de la reunió veurem un parabolt, des d'aquí anem a la dreta fins unes savines, sobre mateix tenim la placa, hi entrem per la dreta i després ens situarem al mig i gaudim d'uns passos típics de la Roca dels Arcs arribarem a la reunió. 

4ª Tirada: 30 metres. V, IV. Pugem verticals de la reunió, ràpidament podrem anar posant assegurances flotants fins arribar en una savina gran, després ja per terreny més fàcil anirem a la dreta a buscar una savina on farem la reunió. Savina i parabolts.

5ª Tirada: 50 metres: III, IV, IV+. sortim verticals amb bona roca, però hi ha alguna franja bruta, fins situar-nos sota d'un tram desplomat, bloc a vigilar, superem aquest pas més dret i arribem a un gran replà, sobre mateix veurem un petit diedre que ens portarà al cim de la paret.

Descens: anem un tros a l'Est i veurem un pedró que ens indica l'inici de la baixada fins a la carretera.

1ª ascensió; 1983, Xavi Samsó, Antoni Peris i Joan Asín. 

Material: Jocs d'Aliens i Camelot 0,50, 0,75, i 1. 10 cintes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!