Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - Via: Sangre Azul - 13/01/2024

Aquest cap de setmana hem quedat amb el Sergi i la Montse, entre varies propostes escollim la Via Sangre Azul a Roca dels Arcs. Per aquests dies de boira sembla una bona opció. De fet hem fet tot el camí amb una boira intensa fins arribar gairebé a l'aparcament. Després ha quedat un dia fred, però molt bonic. A la paret s'estava de meravella.  

 

La nostra ressenya

 

Feia temps que no escalàvem a Roca dels Arcs, de fet massa temps, i això s'ha notat en els nostres braços. Escalar amb roca desplomada agafats a les seves característiques franges, on hi ha moments de molt bones presses i d'altres que són o les trobes massa petites per superar un petit desplom, resulta una escalada plaent on et deixa ben satisfet.  Hi haurem de tornar més sovint.   

Avui passa davant la cordada jove deixant els avis que vagin al darrera seguint els seus passos. 

Un cop superat els primers metres, per mi els més difícils d'aquest primer llarg, entrem en un terreny vertical i amb presses excel·lents on desafiar a la gravetat resulta plaent. Passos on poc a poc els notarem als nostres braços, però que realitzar-los en van deixant d'allò més satisfet. 

Ara ens toca a nosaltres. 

La reina de la casa està super contenta quan esta per sobre de les boires. 

Al nostra costat hi ha una cordada que estan fent la via: La cosa Nostra, que resulta d'allò més gratificant veure-els retallats en aquest cel tan blau.  

Iniciant el segon llarg. Aquest és el llarg més difícil de la via, però és un llarg de traca i mocador. Primer anirem pel costat d'una llastra pujant amb passos de bavaresa, al final ens situarà sota del desplom rogent, aquí hi manca un espit, però on podrem posar un Tòtem negre que quedarà prou bé per superar aquest tram ben desplomat. Tot seguit entrarem a la placa on no desploma massa, però la pressa és més menuda fins que ja enfilem un tram més fàcil que ens portarà a la reunió.  

La primera reunió. 

Passos molt bonics a la via del costat. 

Veure pujar un escalador és espectacular, tant és així, que em paro i com puc li faig aquest parell de fotos.  

La Montse ja està a la tercera tirada. 

L'Ita sortint del segon llarg, li ha sortit molt bé, només un pas Ao, jo en canvi he tingut més feina. 

Per arribar el cim. hem fet un parell de tirades d'escalada de "matorral" i roca. Però les vistes s'ho mereixen. 

Sembla que en la foto del cim se'ns hi ha posat la boira :-), però estem ben contents i encara més satisfets. 

Aproximació: des de Vilanova de Meià, anirem pujant per la carretera fins que veurem que entrem al Pas Nou. Aparcarem i agafarem el corriol que travessa un rierol. Després una pujada i seguirem pel camí trasverssal que creua pràcticament tota la Paret de Roca dels Arcs. Quan veiem que estem a la vertical pujarem fins a peu de via on trobarem un burí a l'inici. 

1er. llarg: 50 metres. V+, V, V+, V, IV+.  El primer espit el trobarem un xic amagat abans de començar el tram difícil. El pas més complicat d'aquest llarg està en superar el primer ressalt, després un xic més fàcil i com allunya un xic del 2 espit al tercer, hem posat un Tòtem verd que ha quedat perfecte. Seguirem pujant per un esperonet amb una escalada difícil però molt plaent fins arribar un tram que hi ha un petit sostre que superarem mercès unes presses d'escàndol. Tot seguit, ja per terreny més senzill fins a la reunió.

2on llarg: 50 metres.  IV, V, V+, 6a+, V.  Sortir de la reunió i fins arribar al primer espit és fàcil, després entrarem en una escalada pel costat d'una llastra un xic més difícil que ens deixarà sota d'un desplom taronja. En següent espit està distant, doncs n'hi ha un que ha saltat,  posarem un Tòtem negre i seguirem amb una bona tibada de braços i passos força atlètics que ens portaran en una placa molt vertical amb bona pressa però més petita, aquí ens tocarà tibar fort o fer algun pas d'Ao fins que ja es tomba una mica i arribem a la reunió en una bona alzina. Ara ens toca canviar de reunió caminant uns metres a l'esquerra.

3er. llarg: 40 metres. IV +, IV.  Escalada de placa molt agradable, aquí hi trobarem espits i parabolts. 

4art. llarg: 30 metres. III, IV. Sortim verticals i després en tendència a l'esquerra. Escalada de roca i "matorral".

5è. llarg: 30 metres. V-, IV+. Encara ens quedara superar un parell de ressalts abans d'arribar el cim. Amb cordes de 60 ho podrem fer amb una tirada però atenció al fregament.

Material: per les 3 primeres tirades, Tòtems verd i negre. Per després sortir per dalt, us anirà bé portar algun friend més i alguna baga savinera. 

Descens: podem baixar des de la tercera reunió amb un ràpel de 40 i després seguir una feixa l'esquerra fins a trobar el camí. Si pugeu fins el cim, anireu en direcció oest fins un coll on trobareu un corriol fitat que us portarà al camí de pujada. 

Oberta per: Miquel Gómez, Gustavo Máñez, i Roger Olmos, el 27/10/2002

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Collbató - Paret de la Codolosa - Via: Avi Antonio - 09/01/2024

 Sembla que per fi el temps vol canviar i venen uns dies de mal temps, així que avui encara que fa fred aprofitem per anar a la Paret de la Codolosa.

A les 3/4 11, en l'aparcament, marcava 1º, però a la paret si estava molt bé. Aprofitarem per repetir la via: Avi Antonio que en tenim un bon record de quan la vàrem fer fa uns 3 anys.

Us deixem la nostra ressenya.

l'Ita en el primer llarg quasi arribant a la reunió.

Mirant el segon llarg on es va fer neteja i es va fer caure uns blocs inestables. 

En aquest segon llarg em crida l'atenció que hi ha més terra que quan la vàrem fer per primer cop i tenia el seu sentit, ja que la via estava acabada d'obrir. 

En aquesta foto, feta a la segona reunió, podreu veure que la terra no té cap consistència doncs no té gens d'humitat, aquest fet fa que vagi baixant per la via. Esperem que amb les properes pluges per fi s'arregli una mica. 

Arribant a la segona reunió. 

Iniciant el tercer llarg. Aquest cop portàvem el C #2 i ha quedat perfecte en el forat que hi ha només sortir de la reunió. 

Altra cop em torno a mirar el 6a i no li veig manera de fer-ho. Aquest cop però, em surt amb un Ao. Hem millorat :-)

Malgrat el fred avui hem pogut escalar molt bé 

Ens fem una foto al cim de record. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens porta al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença a la dreta de l'Avi Trepador. 10 a 15 minuts. 

La Via: itinerari lògic i molt ben trobat, on s'ha fet una bona feina de neteja. L'equipament molt correcte on haurem de posar alguna assegurança flotant. Totalment recomanable.

1er llarg: 25 metres III, IV, Vè. 2 parabolts.  Pugem verticals i ben aviat podrem posar una assegurança flotant en una fissura, després la dificultat va augmentant i en podrem posar una altra en un forat que ens permetrà anar a unes fissures que van en diagonal d'esquerra a dreta que ens portaran a la reunió.

2on llarg: 30 metres. V+, Vè, V+. IV. Equipat amb parabolts.  Sortim per la dreta amb uns passos força difícils fins que anem un xic a l'esquerra i la dificultat baixa una mica, tot i així trobarem algun pas que ens ho haurem de mirar. Tot seguit la cosa es tomba una mica i la dificultat minva fins a la reunió. En aquest darrer tram més fàcil també podrem posar un Camelot a "tope".

3er llarg: 25 metres. Vè, V+, 6a, pas Ae/Ao. IV, V+. Equipada amb parabolts i 1 pitó. Des de la reunió ja veurem que el primer parabolt està un xic distant i que en el desplom hi ha un pas llarg. Abans d'arribar el primer parabolt podrem posar un Camelot en un forat, i el pas que és llarg del desplom és fa prou bé gràcies a la bona pressa. Arribar al darrer parabolt d'aquest desplom, tot i que està junt, costa més, on podrem fer un pas Ae o Ao per sortir. Després anirem per terreny més fàcil fins que podrem posar un friend on abans hi havia un pitó. Ara ens queda un segon desplom a superar que està assegurat amb 2 parabolts. Nosaltres l'hem fet de dreta a esquerra, després de provar-ho per l'esquerra i no trobar-li la solució. Tot seguit ja arribem a la reunió.

Descens: podeu baixar en ràpel per la mateixa via o caminant.

Material: 8 cintes, Camelots 0,50, 0,75, i 1. Baga de reunions.

1ª Ascensió: per Lluís Nadal, Albert A. i Dani.  any 2021. La 1ª Ascensió és d'en Lluís Nadal i de la seva filla Núria Nadal, porta el nom en record del pare del Lluís i de l'avi de la Núria. Felicitats per la feina feta!!.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - Barranc Fondo - Via: Directa Òscar o "Òscar 2 Borriqueros" - 04/01/2024

 El dia que vàrem fer la via Òscar ens va cridar l'atenció uns parabolts que sortien de la segona reunió per l'esquerra. Després ens vàrem assabentar que era la Directa Òscar. Així que avui ens hem decidit anar-hi a treure el cap. 

Fem l'aproximació amb la Pilar Perales, en Miquel Garrell i en Josep Fatjó, així l'anem fent petar una estona. Quan arribem al peu de la normal ens acomiadem i quedem per després anar a fer un cafè en el bar.

La nostra ressenya.

Arribats a peu de via, ens trobem una cordada al davant, però ja estan a la primera reunió, així que nosaltres ens equipem poc a poc i així ells van fent. 

Avui comença l'Ita que tot i tenir un xic de fred a les mans, li surt molt bé. 

Arribant a la primera reunió. 

Iniciant el segon llarg, no m'ho penso gaire i ràpidament poso l'estrep. Lo de fer-ho en lliure no ho veig gens clar.

L'Ita assegurant atentament des de la 1ª Reunió. 

En la 2ª reunió coincidim amb en Txaume Casas i el seu company que segueixen per la via Òscar, ha estat un plaer poder xerrar una mica. 

Iniciant el tercer llarg i el més bonic. 

Sembla que la via es bifurca abans d'arribar a la segona reunió, nosaltres no ho hem vist, així que fent el darrer llarg de la via Directa Òscar sortint de la segona reunió de la via Òscar. 

Un llarg espectacular, que ens ha agradat molt a tots dos. Certament val la pena fer els dos primers llargs de la via Òscar per fer aquest darrer. Escalada de placa amb forats, bústies, presses petites, vertical, i on s'ha d'escalar entre les assegurances. 

En Txaume Casas em fa aquesta foto, just quan estic mirant de fer el pas més difícil del llarg. Uns metres de pressa petita, on és més important llegir bé els passos que una altra cosa.

Si quan he arribat a dalt jo estava molt content perquè havia encadenat el llarg, quan surt l'Ita també està molt contenta perquè també li ha sortit molt bé. 

Foto en el cim.

  Aproximació: deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha per anar a les vies de la Formiguera, farem la mateixa aproximació pujant per la vall en direcció oest, creuat la via,  després passant per sota de les vies de la Formiguera i baixant per tornar a pujar fins que localitzarem el peu de via. Abans trobarem unes cordes i unes cadenes que ens facilitaran l'aproximació, just un cop passades ja veurem l'inici de la via. 20 minuts aprox.

La via: aquest llarg de sortida ens ha agradat molt i ens ha deixat ben satisfets. Un llarg de placa molt ben trobat amb molt bona roca, només caldrà vigilar amb alguna llastreta, però en general la roca és molt bona. L'equipament és el just i necessari, on haurem d'escalar entra assegurances.  Molt recomanable. 

1er. llarg: 25 metres.  Tirada de placa , un xic més vertical del que sembla de sota. A mig llarg trobarem un pas un xic més fi que ens ho haurem de mirar una mica més, després ja més fàcil fins a la reunió. 

2on llarg: 25 metres. Sortirem amb 4 o 5 passos d'Ae i després seguirem amb passos atlètics fins a la reunió.

3er. llarg: 45  metres. 14 parabolts. Escalada de placa vertical i mantinguda, el pas difícil és més de llegir bé la roca i col·locar-se bé, que no pas altra cosa. Una tirada on caldrà portar les piles ben carregades.  

Descens: En direcció est anirem trobant un camí que ens portarà a la via del tren que passarem per sota. Després seguirem el torrent fins a l'aparcament.

Material: via equipada totalment i només necessitarem 14 cintes exprés i 1 estrep.

Oberta per: J. Mayor, M. Blasco, J. Godoy any 1975

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via: La Colà - 03/01/2024

 La via La Colà sembla que és la darrera que s'ha obert en aquest sector, de fet les plaquetes són les més noves. Malgrat el nombre de vies que hi ha, els obridors li han trobat el seu espai. Una escalada plaent ens acompanyarà durant tota la via.

La nostra ressenya

Iniciant la via, primer anirem a l'esquerra i després vertical.

Entrant ala primera reunió que està just a la dreta de la via Del Barbes.

Un segon llarg que poc a poc es va trempant 

Una escalada plaent ens acompanyarà durant tot el llarg. A part final un xic més dret, però amb bona pressa. 

Contenta arribant al cim.

Aproximació: deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha per anar a les vies de la Formiguera. Farem la mateixa aproximació que per la resta de vies d'aquesta paret. Pujarem per la vall en direcció oest, creuarem la via, i després passarem per sota de les les primeres vies de la Formiguera, les deixarem fins a trobar un corriol que puja a peu de via. La via la podreu diferenciar perquè les plaquetes són més noves. 

La via: itinerari de 2 llargs, el primer per una placa tombada amb tendència a l'esquerra i després vertical. La segona puja ben vertical, superant els darrers metres un tram més dret, però amb bona pressa. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres llargs. III, IV-. 9 parabolts. Anirem en diagonal a l'esquerra i després seguirem vertical per la placa fins a la reunió. La reunió la trobarem a la dreta de la reunió de la via Del Barbes. 

2on llarg: 30 metres llargs. V, V+. 12 parabolts.  Un llarg de placa que es va trempant conforma guanya alçada. Els darrers metres són els més bonics i també els més difícils. 

Material: 12 cintes exprés + R 

Oberta per: Juan Gutiérrez i D. Domínguez el 23/2/2019

Descens: o per la mateixa via amb un ràpel de 60 o dos de 30 metres. També tenim l'opció de baixar caminant direcció nord est fins a passar per sota de la via per un tùnel i després seguir per al costat del torrent fins a l'aparcament. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via: Del Barbes - 03/01/2024

 L'any 2024 és tan nou que cada cop que l'he d'escriure el número m'ho he de pensar. Enrere queda un any d'escalades, viatges, excursions que quan en fas memòria et sembla impossible la quantitat d'activitats que hem fet. Realment ha estat un bon any, i esperem que aquest que comença sigui igual o millor. 

Per començar l'any escollim una via de la Paret de la Formiguera, la veritat que fa un dia que s'està millor al Bar, però som cabeçuts de mena i malgrat està fent un petit plugim, nosaltres enfilem camí amunt. No estem sols, ja que podem veure algunes cordades ja penjades a la paret.

La nostre ressenya.

Aquesta via va ésser dedicada a l'escalador Jesús Sánchez, un bon homenatge dels seus companys.

Quan comença l'Ita, la roca està humida sense arribar a estar molla, però fem confiança que d'aquí no passarà i ens enfilem pel primer llarg. 

i efectivament, quan em toca pujar a mi, sembla que la cosa vol canviar i encara ho haurem encertat.

Ara toca el segon llarg, ja d'entrada es va posant ben dret.

Els darrers metres són els que ens costaran més, però amb un parell de reposos en surt prou bé. Comencem bé l'any..

Darrers metres del segon llarg. 

Un cop a dalt el dia ha quedat ben clar. Tant és així, que farem un ràpel de 60 metres i aprofitarem per fer una altra via. No ens ho esperàvem pas quan hem començat. 

Bones vistes des del cim.

Aproximació: deixarem el cotxe en l'aparcament que hi ha per anar a les vies de la Formiguera. Farem la mateixa aproximació que per la resta de vies d'aquesta paret. Pujarem per la vall en direcció oest, creuarem la via, i després passarem per sota de les les primeres vies de la Formiguera, les deixarem fins a trobar un corriol que puja a peu de via.   La via està a l'esquerra de la via Colà. 

La via: itinerari de 2 llargs, el primer per una placa tombada amb tendència a la dreta i la segona puja ben vertical, superant els darrers metres un tram ben dret i rabiós on haurem d'esforçar-nos una xic més.  Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres llargs. III, IV. 7 parabolts. Anirem en diagonal a la dreta fins un punt que farem un curt flanqueig, també a la dreta, i tot seguit, seguirem vertical fins a la reunió.  Just a la nostra dreta veurem la primera reunió de la via Colà. 

2on llarg: 30 metres llargs. V, V+, 6a+. 9 parabolts.  Sortim verticals amb una escalada plaent fins arribar sota d'un muret de color taronge, a partir d'aquí, ens trobarem amb uns passos exigents però amb molt bona roca i algunes bústies que faran possible sortir airosos d'aquest darrera tram. 

Material: 9 cintes exprés + R 

Oberta per: Lluís Olòndriz a l'abril 2012 amb la col·laboració de Rosa Sales,  Juan Gutiérrez i Albert Cortés. 

Descens: o per la mateixa via amb un ràpel de 60 o dos de 30 metres. També tenim l'opció de baixar caminant direcció nord est fins a passar per sota de la via per un tùnel i després seguir per al costat del torrent fins a l'aparcament. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!