Montserrat - Frares Encantats - Miranda del Pas del Príncep - Via Makita Plateà 14/11/2023

 Feia més de 10 anys que teníem pendent aquesta via, just, des de que en Joan Asín la va publicar per primera vegada 12/11/2013. Per aquelles coses no hi havíem pensat més, i aquesta setmana li ha tocat.

Ja fa molts anys, havíem fet la via Blava amb el nostre fill quan era ben petit, des d'aquelles dates no hi havíem tornat més. 

La nostra ressenya

Des del camí de la Cova de l'Arcada, ja hem pogut veure el nostre objectiu. Avui feia un dia clar i transparent i una temperatura completament primaveral, l'estiuet de Sant Martí es fa notar més que altres anys.

Després d'una bona aproximació iniciem el primer llarg, que sense cap mena de dubtes és el més bonic de tots. 

Els bon còdols permeten progressar molt bé encara que el llarg sigui ben dret. 

Pas drets entrant a la primera reunió.

l'Arseni en el mateix pas. 

Un segon llarg més tranquil, però amb les assegurances un xic més espeiades. 

Un bon mar de pedra. (Foto Arseni Lago)

Entrant en el tram fàcil del segon llarg. 

Per sortir de la segona reunió haurem de fer una bona tibadeta. 

Tram vertical de la sortida de la reunió (foto Arseni Lago)

Retallada en el cel blau mentre fa la quarta tirada.

L'Arseni iniciant el cinquè llarg. 

Això ja s'acaba, uns darrers metres difícils i ja sortim a dalt.  (Foto Arseni Lago)

Foto record en el cim  (Foto Arseni Lago) 

Arribar el cim d'una agulla sempre té premi, avui és gaudir d'aquest fabulós entorn. 

Aproximació: des de l'aparcament al poble del Bruc pujarem per entrar en un carrer asfaltat que al final es converteix en una pista que seguirem fins a trobar un creuament on agafarem un camí a ma dreta, pujarem uns metres i deixarem el camí que va al Vermell del Xincarró i anirem a la dreta, ara ens tocarà anar pujant fins que entrarem en el Torrent de les Grutes, seguirem fins que pujarem fins a sota de la Cova de l'Arcada, seguirem pujant i tornarem a creuar aquest torrent, guanyem alçada fins arribar en un gran balma formada per un gran bloc. Ara ens tocarà pujar per l'esquerra per un corriol vertical fins al peu de paret que anirem a l'esquerra fins al peu de via. 1h 30' a 1h 45'. Recomanable. 

La Via: itinerari de cinc llargs, ben equipat, i amb passos verticals i trams més tombats que va buscant el seu espai entre les dues vies veïnes. 

1er. llarg: 30 metres.  Començarem amb uns passos fins però no massa drets, després ens trobarem amb un tram més vertical i amb molt bons còdols, després la via marxa en diagonal a l'esquerra fins que torna a seguir vertical fins a la reunió.

2on llarg: 35 metres. Trobarem un primer espit, de la via blava, a l'esquerra de la reunió i després seguirem pujant verticals fins que es tomba i farem la reunió en una repisa, amb un parabolt del següent llarg i un altre pintat blau.

3er. llarg: 20 metres. Sortim vertical per una placa ben dreta que tot seguit es tomba.

4rt. llarg: 35 metres. Sortim en tendència a l'esquerra, primer un xic dret i després ja es tomba fins a la reunió a sota d'un ressalt.

5è. llarg: 40 metres. Superem el ressalt per l'esquerra i després entrarem en un tram més fàcil fins a situar-nos sota del darrer ressalt que superarem amb passos molt difícils fins el cim. 

Descens: des de la darrera reunió pujarem fins el cim de l'agulla amb una grimpada fàcil, després baixarem per una canal direcció nord fins un coll format amb el Bitllot. Ara ens tocarà voltar el Bitllot per la cara est i després seguirem flanquejant fins arribar al Pas del Príncep. Seguirem per aquest camí fins que passarem l'Agulla del Pas del Príncep que veurem un corriol que baixa al Torrent de les Grutes, anirem baixant fins el torrent, trobarem un pas que haurem d'ajudar-nos d'uns esglaons metàl·lics, després seguirem fins arribar a la balma d'on ens hem enfilat per arribar al peu de via. D'aquí seguirem el camí de pujada.

Material: 10 cintes + R.

Oberta per: Juan Lazo i Marc Cuesta 11/2012.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Cingles de Malanyeu - Roques del Pelat de Batllia- Via Fil a l'Agulla - 10/11/2023

 Fa uns dies ja vàrem estar en aquesta zona per fer la Via Amadeu fa 60, i l'Arseni ens va comentar que la Via Fil a l'Agulla estava prou bé, així que avui hi hem fet cap.

La nostra ressenya

Des d'on deixem el cotxe podem veure molt bé el recorregut de la via.

Sageta a l'inici de la via.

Avui, com ja ens ho coneixíem hem arribat molt bé al peu de via, està uns metres més a la dreta de la via Amadeu fa 60. 

Des del peu de via, veureu el primer pitó i únic d'aquesta tirada. 

Iniciant el segon llarg, totalment ple d'incrustacions de sílex, realment semblen fòssils. 

Un detall de les incrustacions de sílex 

En aquest llarg hi trobarem 3 pitons. 

l'Ita observant aquestes incrustacions. 

Uns passos més i reunió. 

Iniciant el tercer llarg, el més curt dels quatre que té la via. 

Un tram brut abans d'entrar a la tercera reunió. 

El quart llarg és molt estètic, la llàstima és que cal tenir cura amb la roca. 

Arribant a la darrera reunió. 

Ben contents ens fem una foto abans d'iniciar els ràpels.

Aproximació: Pujant per la carretera BV4023 que va a Malanyeu trobarem una trenca a ma esquerra que indica a " La Caseta" i "La Solana de Baix". Uns metres més endavant la pista es bifurca i nosaltres agafarem el ramal de l'esquerra  que seguirem fins que passarem la Masia de "La Solana" . Després seguirem pujant fins a deixar un mas a ma dreta. Tot seguit ja podrem deixar el cotxe en unes feixes. Des d'aquí ja podrem veure el peu de via.  Des d'aquesta feixa surt un corriol amb fites que anirem seguin, poc a poc guanya alçada i ens portarà al peu del cingle. Primer passarem pel peu de la via Amadeu fa 60 i seguirem a la dreta per un petit corriol fins al peu de via.  Aquí haurem de buscar la sageta del peu de via.  20/25 minuts si trobeu el peu de via a la primera.

La via: itinerari de quatre llargs curtets, equipats amb algun pitó, bagues a les savines i les reunions amb dos parabolts. Han respectat al màxim l'entorn, posant l'equip just i necessari. Les reunions estan equipades per rapelar. Per col·leccionistes enamorats de la zona. 

1er. llarg: 30 metres. 1 pitó. Pujarem verticals fins a trobar el pitó, després anirem en diagonal a l'esquerra fins a trobar un fissura, d'aquí seguirem rectes fins a la reunió. Per superar els darrers metres un xic bruts, i trobareu una sirga. 

2on llarg: 25/30 metres.  Anirem per la part esquerra de la placa i trobarem 3 pitons. Des del tercer pitó anirem en diagonal a la dreta fins a sobre d'una gran alzina on trobareu la reunió. Trobarem algunes savines amb bagues posades. 

3er. llarg: 20 metres. Sortirem per la dreta i anirem guanyant alçada per un tram un xic descompost.

4art. llarg: 30 metres.  Pugem per l'esquerra d'una gran llastra i anirem a buscar l'aresta de ma dreta, després pujarem vertical per un diedre tombat fins a la reunió. En aquest llarg hi trobarem 2 pitons i algunes bagues a les savines.  Reunió en una bona alzina. 

Descens: en dos ràpels de 45/50 metres. El primer fins a la segona reunió i el segon fins a terra. 

Material: 8 cintes exprés, i joc de friends.

Oberta per: Joan Rovira i A. Alarcón.

 Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via Diedre Gris - 07/11/2023

Feia temps que teníem moltes ganes de fer aquesta via. Ahir al vespre ens vàrem posar d'acord amb l'Arseni per anar-hi. A tots tres ens feia il·lusió pel fet de que es té que equipar tota amb assegurances flotants, tota una joia per aquesta regió de Montserrat. 

La nostra ressenya.

Només començà ja veiem com anirà el tema, bona roca i de molt bon equipar, això si, també haurem de fer alguna tibadeta..

Estem contents, ja que fa un dia net, però un xic fred i amb molt de vent de ponent. La via està orientada a est i estem protegits. Altra cosa serà quan sortim a l'aresta i en el mateix cim. 

Poc abans d'arribar a la reunió, hem de fer una mica el Tarzan per passar entre mig de l'arbre, 

Iniciant el segon llarg.

La reunió està precària, precària, amb tres burils molt vells, això si amb un Camalot del 4, deixem la reunió plenament reforçada. (Foto Arseni Lago)

El segon llarg és una joia, la roca és molt bona i de bon assegurar, els passos són bonics, tot són ingredients per gaudir del llarg. Només hi ha alguna petita bardissa que molesta una mica. 

Hi ha un moment que has de sortir a l'esquerra i anar pujant per la placa, després tens que tornar al diedre per anar posant les assegurances.

l'Arseni ben content en el segon llarg. 

Sortint del diedre i entrant a la reunió. 

Fins aquí la via del Diedre Gris, ara seguirem per la via Barbera-Cortés, que també té el seu encant. 

La segona reunió la muntem en una bona alzina. 

Després de pujar per una fissura molt bona d'equipar, iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra, on hi trobarem un buril, l'únic de progressió en tota la via. 

l'Arseni acabant el flanqueig. 

Pel cim hi passem volant, fa molt vent i a la vegada força fred. 

L' Arseni fent el ràpel, per sort un cop baixat uns 20 metres, quedem força arrecerats del vent. 

Un cop a baix ens parem a mirar la via, i tots tres estem més contents que un nen amb les sabates noves. 

Aproximació: Des del Monestir de Montserrat enfilarem per les Escales dels Pobres, deixarem la cruïlla que va a Sant Benet i seguirem pujant escales i més escales fins que ja veurem que podem pujar directes al peu de via.

La via: itinerari d'una lògica tremenda, per això és va obrir a l'any 1958, on gaudireu d'allò més si us agrada equipar amb assegurances flotants, i escalar amb una roca excepcionalment bona. Molt recomanable. 

1er. llarg: 20 metres. Pujarem per la fissura, on podrem anar-nos assegurant bé, hi trobareu un arbre a uns 5 metres de terra, i quasi a la reunió en trobareu un altre amb una possible reunió a muntar amb dues recuperables. Millor pujar uns metres més i trobareu la reunió original. Ideal portar el Camalot del 4 per a reforçar la reunió. Els burils estan molt malmesos, ja que hi passa l'aigua que baixa pel diedre. 

2on llarg: 30 metres. Pujarem pel diedre fins un moment que és millor anar un xic a l'esquerra i pujar per la placa. Quan arribem a una alzina sortirem per la dreta, per un esperonet. La reunió és a la propera alzina. Tot i que l'alzina es veu amb bon estat, hi ha un bon forat per un C #3 i que queda a molt bé.

3er. llarg: 45 metres. Seguim per la fissura on ens podrem protegir molt bé, després iniciarem un llarg flanqueig on a la meitat podrem agafar un burl, i també posar algun marlet, seguin flanquejant fins que veureu que podeu pujar vertical fins una savina sota mateix del cim. Compte amb el fregament de les cordes. 

4art. llarg: 10 metres. Grimpada final fins el cim.

Ràpel: per la vessant nord-oest, de 40 metres. 

Oberta per: Enric Pérez i Agustí Trullols, membres del GEDE, el dia 28/09/1958 varen obrir els llargs del diedre i el darrer llarg és de la via Barbera-Cortés que es va obrir el 7/9/49. 

Material: 12 bagues exprés, joc de friends fins el Camalot # 4 i el Camalot 2 repetit., bagues per merlets. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Cingles de Malanyeu - Roques del Pelat de la Batllia - Via l'Amadeu en fa 60 anys

 Els Cingles de Malanyeu tenen tres parts diferenciades que, sovint hi ha una tendència a classificar-ho tot en una que anomenem la Paret de l'Altar. Aquestes tres zones són;  Roques del Pelat de la Batllia, Roques de la Solana de Dalt i l'Altar. Avui hem anat a les que estan més a l'esquerra i concretament  a la via: l'Amadeu fa 60 anys. 

Amb el nom, també hem vist que hi ha certa confusió, en algunes ressenya li posen l'Amadeu fa 61 anys, en altres l'Amadeu fa 60 Anys. Nosaltres al peu de via hi hem trobat una sageta i una A + 60 i comentat amb en J. Rovira ens ha confirmat que el nom correcte és l'Amadeu fa 60 anys. 

Us deixem la nostra ressenya que us servira per situar la via des de lluny. 

i aquesta sageta i A 60 us indicara just on comença. 

Un primer llarg per una placa tombada que en els primers metres busca el seu espai entre una savina i una alzina. 

Tot i que hi ha dues bagues i un pitó, podreu fer practiques amb les flotants que hi queden prou bé.

L'Arseni en la primers tirada, fent cua per entrar a la primera reunió :-)

El segon llarg és el més curiós dels tres, ja que progressa per una placa plena de fòssils incrustats. 

Arribant a la segona reunió. 

Les formacions semblen fòssils. 

El tercer llarg comença superant un petit ressalt, però que no presenta dificultat per la bona pressa que hi trobarem

Després segueix per terreny un xic més brut fins a la reunió. 

L'Arseni i en Ferran en la segona tirada.

En Ferran arribant a la tercera reunió. 

Des d'aquí val la pena mirar al darrere nostre, ja que l'entorn s'ho mereix.  

Tots en una pila per fer la foto de grup.

Avui hem escalat poc, però com sempre ens ho hem passat molt bé. Amb companys així dona gust anar fent sortides. 

Aproximació: Pujant per la carretera BV4023 que va a Malanyeu trobarem una trenca a ma esquerra que indica a " La Caseta" i "La Solana de Baix". Uns metres més endavant la pista es bifurca i nosaltres agafarem el ramal de l'esquerra  que seguirem fins que passarem la Masia de "La Solana" . Després seguirem pujant fins a deixar un mas a ma dreta. Tot seguit ja podrem deixar el cotxe en unes feixes. Des d'aquí ja podrem veure el peu de via.  Des d'aquesta feixa surt un corriol amb fites que anirem seguin, poc a poc guanya alçada i ens portarà al peu del cingle, aquí haurem de buscar la sageta del peu de via.  15/20 minuts si trobeu el peu de via a la primera. 

La via: tres llargs de placa amb una dificultat homogènia de IV grau. Val la pena fer esment que en el segon llarg hi trobarem unes formacions marrons que són ben curiosos. Les reunions estan equipades per rapelar, però caldrà preveure alguna baga per canviar les velles. Els llargs tenen pitons i bagues a les savines. Per col·leccionistes enamorats de la zona. 

1er. llarg: 35 metres. Pugem verticals entre una savina i una alzina i després anem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió equipada amb 2 parabolts.

2on. llarg: 15 metres. Tirada de placa on podrem gaudir dels fòssils incrustats. Reunió equipada amb 2 parabolts.

3er. llarg: 30 metres. Superem un ressalts amb molt bona pressa i després seguim per una placa on hi anirem trobant algunes savines pel camí. Reunió equipada amb 2 parabolts. 

Descens: En dos ràpels per la mateixa via, el 1er de 40 metres fins a la 1ª reunió i el 2on de 30 metres fins a terra. 

Material: 8 cintes exprés i joc discret de friends + R-

Oberta per: J. Rovira i  A. Alarcón. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!