Montserrat - Magdalena - Inferior - Via. La que faltava. 12/09/2023

 Avui optem per una escalada tranquil·la, per gaudir del plaer d'acaronar els còdols montserratins mentre anem progressant verticalment.

Les nostres ressenyes de les vies d'aquesta cara. 

Vista des de lluny té una forma especial, diferent, no sembla que s'hi amaguin les possibilitats d'escalada que realment ofereix.  

Els primers metres d'aquesta cara sempre estan una mica polits, després la cosa canvia i ens trobarem de les millors presses d'aquesta zona.  

Avui ens hem alternat les tirades respecte el darrer dia que la vàrem fer. 

Així que l'Ita li ha tocat la més bonica, la segona tirada. 

Un mar de còdols que permeten progressar ben vertical i gaudint d'allò més. 

Quan em toca pujar, encara de segon, intento gaudir de cada pas com si fos el darrer. 

Un llarg més i ja som dalt. Tot lo bo s'acaba.....

Assegurant atentament des de la segona reunió. 

Els darrers metres senzills però molt bonics. 

Arribem a dalt i contemplem un cop més aquelles vistes meravelloses que hem vist tantes vegades, però ens segueixen impressionat com el primer dia que les vàrem veure i és que seguim enamorats d'aquesta encisadora muntanya. 

Un estoneta al cim per gaudir-ho millor. 

Observem, que malgrat la saquera que estem patint, hi ha petites flors que lluiten per sobreviure en aquest entorn. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan, agafarem el camí que va a Sant Jeroni i un cop passat la Gorra Marinera trobarem un camí a ma esquerra que ens portarà a peu de via. 10 minuts.

La Via: via equipada, amb un grau obligat de Vè, on podrem gaudir d'una escalada vertical amb una excel.lent roca. Molt Recomanable. 

1er. llarg. 40 metres. IV+, Vè. Els primers metres haurem d'anar en compte doncs estan força polits per l'aigua, després la roca ja millora i ens obliga anar un xic a la dreta per tornar a seguir vertical fins a la reunió.

2on. llarg. 40 metres. IV+, Vé-. Escalada plaent  que supera la part més dreta amb passos elegants i verticals. 

3er. llarg. 35 metres. IV+, IV. Sortim verticals i superarem un petit ressalt, després ja per terreny més fàcil fins a trobar la reunió un xic a l'esquerra, poc abans d'arribar al cim. 

Descens: ràpel de 35 metres per la vessant sud.

Material: 12 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Alt Urgell - Narieda Oest - Via: El Nostre Amic. 10/09/2023

Després de fer les vies: Barón Rojo, Pilichan, de la Brownie només ens quedava la via, El Nostre Amic. Així tanquem aquesta zona on han fet una bona feina de restauració i obertura en Miquel Garrell, Ramon Rubio, Pilar Perales i companys.  Felicitats, un cop més, per la feina feta.

Us deixem la nostra ressenya.

L'Ita li fa il·lusió fer les dues primeres, així que em tocarà fer la darrera. 

Un primer llarg de placa amb bones presses. 

El segon llarg ja té una mica més emoció, doncs haurem de superar un petit ressalt 

Superant el ressalt. 

Entrant a la segona reunió. 

He provat d'arribar i sortir del 1er parabolt, però no ho he vist clar i he fet un Ao, després és manté dret i bonic, i poc a poc va sortint molt bé. 

Una roca boníssima facilita la progressió en aquest tram més vertical, després ve un diedre molt bonic. 

Tot lo bo s'acaba, ara només ens queden el ràpels per la Via Barón Rojo

Foto cim.

Avui estem especialment contents, doncs celebrem la bona sort que vàrem tenir, just avui fa 51 anys, en el nostre accident a Montserrat.  Vàrem tenir la mala sort de patir un fort accident amb lesions molt greus, però també vàrem tenir la gran sort de que ens va unir per sempre més. Esperem seguir celebrant-ho fent allò que més ens agrada que és escalar muntanyes. 

Aproximació: Anirem per la C-14 fins la trenca que va Alinyà i Cambrils, només passar el riu agafarem la trenca a l'esquerra que va a Figols d'Organyà, passarem un primer pàrquing a l'esquerra que no és pot deixar el cotxe i al següent que trobarem ja el podrem deixar. 

Desprès pujarem per un corriol que ens portarà fins al peu de les vies en uns 10 minuts.

1er. llarg: 30 metres. V.  6 assegurances.  Escalada de placa vertical i amb passos molt ben trobats.

2on. llarg: 25 metres. V+, 7 assegurances.  Anirem en tendència a l'esquerra per superar un ressalt, després un petit diedre ens portarà a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. 6a, V+, 8 assegurances.  Pugem verticals fins el primer parabolt, després anirem en tendència a l'esquerra per una placa tan bonica com difícil, fins entrar en un diedre molt ben trobat que ens portarà a la reunió comú amb la Barón Rojo. 

Descens: en dos ràpels per la via Barón Rojo. 

Material: via totalment equipada. 10 cintes exprés + R.

Reequipada per: Franc Garcia, Marcel Lavaquiol,  Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i Ramon Rubio. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Balma d'Arcalís - Andorra - Via Esperó Andreu - 09/09/2023

 Ja fa un temps vàrem arribar-nos en aquesta zona de la Balma d'Arcalís per fer la via Doppelmayr i ens va agradar força, avui hi tornem amb el Xavi Solà per fer  l'Esperó Andreu.

La via segueix les parts més verticals de l'esperó buscant els passos més atrevits i verticals. Ben segur que no us deixarà indiferents, tant per l'escalada com pel seu entorn.

La nostra ressenya 

La Balma d'Arcalís. La via va per l'esperó de més a la dreta de tot. Sembla, però, que encara hi ha una altra via més a la dreta, doncs hem vist algun parabolt. 

Només arrencar ja veus que avui tocarà tibar. 

Passos atlètics i molt verticals serà la tònica de la primera part d'aquest llarg. 

Després uns metres senzills i altra cop un tram vertical fins que pots sortir a la reunió a l'esquerra sota d'un sostret. 

En Xavi tibant de les bones presses. 

Des de la reunió ja podem veure el segon llarg una placa vertical amb passos atlètics que haurem d'anar fent poc a poc.

La placa et fa escalar de valent, els passos són llargs i bonics. 

Assegurances distants, sobre tot a les sortides de les reunions, anirà bé portar algun friend mitja. 

Arribant a la reunió. 

Malgrat podem veure herba al voltant, la via té el seu ambient gràcies a l'itinerari tan ben trobat, que sempre busca els trams més verticals de l'esperó. 

Iniciant el tercer, curt però molt bonic. 

Cal anar llegint bé la roca, no sempre és recta al següent parabolt. 

Des de mitja tirada podem veure la segona reunió. 

En Xavi en el tercer llarg, passos atlètics per gaudir de l'escalada en roca gneis. 

Si bé, podem veure herba al voltant de la via, la via va sempre per llocs ben nets i roca bona en general. 

Entrant a la reunió amb la Pala Serrera al fons, que hem fet en diverses ocasions fent esquí de muntanya.  

En el quart llarg, cal superar un bon ressalt, sort que hi ha bona pressa de mans. 

En Xavi sortint del tram difícil arribant a la quarta reunió. 

Darrers metres fàcils. 

En els darrers metres farem una grimpada fàcil per arribar a l'aresta que porta a l'antena 

Contents i satisfets al cim. Són quatre llargs només, però que ens han deixat ben satisfets. 

L'escala que ens permet baixar al camí de les pistes.

Aproximació: des de l'estació d'Ordino Arcalís seguirem la carretera. (està oberta des de les 17,30 a les 8,30 del matí per pujar, per baixar no hi ha problema). Després es converteix en una pista que va guanyant alçada fins un pàrquing on és veu una especie de túnel. Nosaltres hem dormit aquí. 

Des d'on hem deixat el cotxe, hem anat pujant per una pista fins el coll (Portella d' Arcalís), després una curta baixada fins el peu de via. Cal baixar per la dreta de la tartera i creuar-la just quan esteu a l'alçada de l'inici de la via. Total uns 25 minuts.

La via: a nosaltres ens ha sorprès molt gratament; l'itinerari és curt però intens, l'entorn, malgrat les pistes d'esquí és ben bonic, l'equipament just i necessari, i l'escalada força atlètica. Molt recomanable. 

1er. llarg: 40 metres. V+/6a.  8 parabolts.  Sortim verticals en lleugera tendència a la dreta per situar-nos sota d'un ressalt desplomat però amb una bona fissura, on trobarem un pas dur per arribar a l'esperó. Després anirem uns metres fàcils fins una placa amb un diedre a la dreta, pujarem verticals uns metres fins que veurem que podem anar a l'esquerra per entrar a la reunió. La reunió està just sota d'un sostret. 

2on. llarg: 40 metres. V/V+.  9 parabolts. Sortim per un diedre per entrar a la placa que anirem seguint fins que sortim a l'esquerra per arribar a la reunió.  Placa que requereix llegir bé els passos i que té molta continuïtat.  Llarg espectacular. 

3er. llarg: 20 metres. V/V+.  4 parabolts. llarg vertical amb molt canto, trobarem un pas quan hem d'anar a l'esquerra un xic més difícil. 

4art. llarg: 25 metres. V/V+.  4 parabolts.  Sortim per un diedre a l'esquerra fins una savina després anirem  a l'esquerra per superar un bon ressalt. Presses de mans molt bones, però de peus amb adherència, després anirem a l'esquerra i trobarem un altre pas, seguirem per un diedre i al final a l'esquerra fins a la reunió. D'aquí ens queden 5 metres de grimpada fàcil. 

Descens. Anirem a l'oest, passarem l'antena i anirem baixant en direcció a 5 pals de ferro, just en aquest punt trobarem l'escala que ens permetrà baixar a la Portella d'Arcalís.

Equipada per: Anton "pytecus" i dedicada al seu germà. setembre 2022

Material: 12 cintes exprés, i jocs de tòtems fins el vermell. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Agulles - Ag. dels Espeleòlegs - Via Aresta Brucs 07/09/2023

 L'Agulla dels Espeleòlegs, tot i que l'hem fet en diferents cops, sempre m'ha fet respecte, especialment el pas de sortida de la reunió. Suposo que afectat per la caiguda d'un company (sense conseqüències) del primer cop que hi vàrem anar.  Tot i així, és una escalada molt bonica i representativa de la Regió d'Agulles que tot escalador Montserratí ha d'aconseguir fer algun dia. 

La nostra ressenya - (Foto Arseni Lago)

Comença l'Ita i va tan a l'idea que es passa un espit que hi ha a l'inici. 

Al nostre darrera l'Arseni i en Ferran que encara no havien fet aquesta agulla i els hi fa molt il·lusió. 

Sortint de la reunió cal apretar fort fins arribar al primer parabolt. Aquest pas sempre em costa de fer. 

La reunió muntada amb dos ponts de roca, un pitó de l'època i que sempre podrem reforçar amb algun alien. 

En Ferran que fa de cotxe escombra...

Des del cim podrem gaudir d'unes bones vistes sobre aquesta regió. 

Sortint de la primera reunió. 

Un segon llarg que segueix una aresta preciosa.

Arribant al llom final.

Pujant els darrers metres abans d'arribar al cim. 

Gaudir de les bones vistes sobre la vessant nord no té preu.

Contents gaudint del cim. 

Ara si, tota la joventut 😂

Preparant el ràpel. 

Una ascensió que ens ha agradat a tots quatre, especialment en Ferran i l'Arseni que no l'havien fet mai. 

Aproximació: Des del coll de la Portella, seguirem un corriol que ens portarà pel costat de la Portella petita i per la vessant est de les Savines fins a trobar uns cordes fitxes que ens permetrà remuntar un tram més dret, després per sota de l'agulla del Capdamunt i l'agulla del Senatxo fins arribar al peu de via.

La via: itinerari emblemàtic d'aquesta regió. Una aresta Brucs que cal fer. Actualment està equipada amb parabolts que ha baixat notablement el compromís. Tot i així, el pas de sortida de la primera reunió segueix tenint la seva tibadeta.  Molt recomanable.

1er. llarg: 15 metres. III. 1 espit.  Escalada fàcil de III fins a la reunió. 

2on. llarg: 35 metres. V/V+, IV+, IV, III. 4 parabolts, 1 burí sense plaqueta.  Sortirem verticals, aprofitant l'assegurança del burí sense plaqueta per anar a l'esquerra on arribarem a una bona pressa, després un passet més i ja arribarem al primer parabolt. Llavors seguirem per l'aresta amb una escalada plaent fins una alzina on farem la reunió. Des d'aquí una grimpada molt fàcil fins el cim. 

Descens: ràpel de 55 metres per la mateixa aresta, o ràpel de 30 metres fins el collet superior amb la Bandereta. 

Material: 5 cintes exprés + R.  1 recuperable. Pot anar bé algun alien per reforçar la reunió.

1ª Ascensió: J.M. Torras, O. Andres, L. Muntán, J.L. Jutglar, al 9/10/55

Apa a escalar que el món s'acaba!!